Etiquetes Entrades etiquetades amb "noticiaslgtb"

noticiaslgtb

1695

EDITORIAL

El Memorial de la SIDA, impulsat pel Projecte dels Noms en record de les persones desaparegudes per aquesta malaltia, ha celebrat el seu vinté aniversari a Barcelona, i ho ha fet amb un caire clarament reivindicatiu. Les retallades i la LGTBfòbia han estat denunciades com als principals obstacles per a la prevenció del VIH-SIDA. Ferran Pujol, director del Projecte del Noms, va criticar durament que es vulgui vendre la imatge que ja està tot fet en aquest camp i va recordar xifres que són contundents: hi ha hagut 25 milions de morts a causa del VIH-SIDA arreu del món en les tres darreres dècades, 10.000 a Catalunya. Per una altra banda, en l’actualitat moren 2 milions de persones cada any per la mateixa causa i se n’infecten 2 milions més, 700 a Catalunya.

En el seu parlament, Pujol va indicar que les retallades poden afectar a les polítiques de prevenció i va assenyalar que no s’han d’escatimar recursos. A més, va fer esment a l’afectació de la malaltia entre les persones LGTB, especialment entre homes que practiquen sexe amb homes -un col·lectiu amb un 20% d’infectats- i a dones transsexuals. Va remarcar que la LGTBfòbia fa més vulnerable a aquest col·lectiu davant la malaltia, ja que fa més difícil aplicar polítiques preventives. Per això va reclamar “també des de l’àmbit del VIH” que “el Govern de la Generalitat que se sumi a la proposició de llei contra l’homofòbia que ha estat registrada aquesta mateixa setmana al Parlament de Catalunya. El nostre país, té ara l’oportunitat d’obrir camí i servir d’ exemple, com tantes altres vegades ho ha fet abans.”

Manifest 17 de maig

Unes paraules, les de Pujol, que no fan més que sumar-se al clamor de les entitats LGTB per una llei específica que s’ha tornat a recollir en el manifest que han preparat les entitats per al 17 de maig, dia internacional contra la LGTBfòbia titulat “Volem la Llei contra la LGTBfòbia” http://www.idemtv.com/2013/04/28/una-llei-contra-la-lgtbfobia-sense-el-govern. En el mateix, “les entitats LGTB volen refermar la seva actitud oberta a dialogar tant amb el Govern de Catalunya com amb el conjunt de forces parlamentàries per assolir el màxim consens possible perquè es pugui disposar d’un marc normatiu específic i útil”. Tot i això, recorden que el projecte de llei que va ser registrada al Parlament el passat 9 de maig (http://www.europapress.es/catalunya/noticia-entidades-lgtb-registran-proposicion-ley-contra-homofobia-parlament-20130509185815.html) i que “compta ja amb el consens del Consell Nacional LGTB” i “respon millor a unes necessitats de naturalesa social, per això que cal recollir els drets inherents de les persones i, en aquest cas, referents a aquest col·lectiu. Especialment en els àmbits de l’educació, el laboral, el sanitari i serveis socials, en la cultura i el lleure, l’esport i en el ple reconeixement de tot tipus de models familiars”.

En aquest editorial volem fer nostres aquestes opinions, tant pel que fa al discurs del Memorial de la SIDA com al manifest pel 17 de maig de les entitats LGTB. Des d’IDEMTV ens sumem als que demanen a les administracions que actuen en conseqüència: promovent una llei específica contra la LGTBfòbia, i que s’acabin les retallades en els fons destinats a la prevenció del VIH-SIDA.

 

1830

VIDEO-EDITORIAL
El compromís d’IDEMTV amb el col·lectiu LGTB és evident.
El dia de la visibilitat lèsbica va ser un moment en què vam voler mostrar aquest compromís organitzant, conjuntament amb La Independent, una taula rodona sobre la visibilitat lèsbica als mitjans de comunicació.
En la taula també van participar InOutRadio i MasQue Les, mijtans clarament compromesos amb la visibilitat lèsbica.

 

 

>> Clica aquí per veure el vídeo íntegre de la taula rodona.
 

Tona Gusi de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes va exercir de presentadora tot mostrant la invisibilitat total de les dones lesbianes als mitjans. Carme Porta, en nom d’IdemTV, va refermar el compromís d’IdemTV i va analitzar la invisibilitat lèsbica als mitjans. Ana Satchi i Carme Pollina d’InOutRadio, definida com la ràdio lèsbica, van parlar conjuntament,expressant les dificultats de la visibilitat de les lesbianes i el paper dels mitjans de comunicació específics. Pilar Muñoz, fundadora i editora de Masque Les, expressava la necessitat de l’existència de mitjans específics i de visibilitat social.

El debat va ser ampli, i la forta pluja que queia fora de la sala del Col·legi de Periodistes no podia escombrar les paraules. La necessitat de visibilitat era, i és, un fet innegable. La reivindicació de diversitat en el propi col·lectiu, un clam. I la visibilitat i el compromís de les dones i homes presents amb el col·lectiu LGTB un fet.

“L que L” ha estat una mostra de compromís i una experiència enriquidora que mostra com la independència i objectivitat dels mitjans no pot ser excusa per a la invisibilitat. Humilment pensem que, des d’IdemTV i la resta de mitjans especialitzats, ho demostrem amb independència, coherència i qualitat.

Leopold Estapé és voluntari de la Coordinadora LGTB de Catalunya i Vicepresident de Gais Positius. Al 2009 va organitzar amb Circiut Festival l’exposició “Les relacions homosexuals a través de la història” i a l’any següent, amb motiu del 30è aniversari del primer cas de sida, l’exposició “VIH en positiu”. Paral·lelament i amb els materials recopilats va endegar el bloc L’Armari Obert.

 

 

1988

El proper dia de Sant Jordi les novetats editorials seran moltes. L’àmbit LGTB no serà una excepció. La literatura sobre el fet LGTB o basada en l’experiència d’autors i autores ha fet una evolució editorial, i també de continguts, important.

Des d’IDEMTV hem demanat a les dues llibreries catalanes especialitzades per al col·lectiu que facin les seves recomanacions.

 

 

 

El proper dia de Sant Jordi s’oferiran aquestes i altres novetats, novetats que ens visibilitzen i mostren la diversitat de models del col·lectiu. Aquestes 8 recomanacions mostren l’amplia producció literària d’autores i autors LGTB que es mostren i ens mostren.

1758

EDITORIAL
 

Sota aquest títol, IDEMTV i La Independent organitzem una taula rodona per parlar de la visibilitat de les lesbianes als mitjans de comunicació.

La visibilitat L, a nivell social, és molt menor que la visibilitat G. Als mitjans de comunicació generalistes és, possiblement, molt menor. És un tema de gènere? O de mitjans de comunicació? De fet, als mitjans de comunicació la visibilitat LGTB és pura anècdota i, massa vegades, una visibilitat volgudament tòpica.

El proper 25 d’abril al Col·legi de Periodistes de Catalunya analitzarem la qüestió i parlarem amb altres mitjans de l’ambient: MasqueLes i In/Out radio. Mitjans de públic clarament L i amb els que construïm una xarxa de periodisme digital especialitzat.

Analitzar la visibilitat de les lesbianes , i del col·lectiu LGTB en general, és, també, un dels nostres objectius. Els mitjans LGTB naixem des d’aquesta voluntat i és la nostra clara aportació “militant”.

El proper 26 d’abril se celebra el dia de visibilitat lèsbica, un dia abans analitzarem les causes de la invisibilitat als mitjans. Visibilitzeu-vos!

1537

El matrimoni igualitari va ser aprovat en Argetina el 15 de juliol de 2010, i va permetre els gais i les lesbianes casar-se i adoptar. La llei va suposar el reconeixement legal de l’amor entre dues persones del mateix sexe. A partir d’aquell moment va començar a rodar-se el documental “Familias por igual” un testimoni de l’efecte de visibilització de les famílies homoparentals a partir dels casos de tres matrimonis de la província de Tucumán.

 

 

 

Aquest documental ha recorregut l’Estat espanyol durant les darreres setmanes, i es va projectar a Barcelona el 26 de març gràcies a l’impuls de les següents entitats: Amics LGTB, Famílies LG i AMPGIL. IDEMTV va poder parlar amb el director Rodolfo E. Moro i Marcos E. Duszczak.

Una mostra de que una part de la societat no està preparada és que, tot i els avanços legals, la pel·lícula va ser qualificada per a majors de 13 a argentina, un fort cop per a la seua difusió, i mostra que encara queda feina per fer.

1682

El Casal Lambda ha estat reconegut avui amb la menció honorífica Adriano Antinoo, per la seva tasca i la seva trajectòria. Aquesta és una menció merescuda i que reconeix anys de lluita i, també, patiments de moltes persones que han lluitat per la normalització de l’orientació sexual i els drets del col·lectiu LGTB.

Altres entitats com la Coordinadora Gai-Lesbiana o el Front d’Alliberament Gai de Catalunya també han rebut, en els darrers anys aquest tipus de reconeixement. Al nostre entendre és un reconeixement merescut i, alhora, una necessitat social que cal destacar. Massa vegades quan es parla de voluntariat i de militància s’oblida que són tasques anònimes i, si, voluntàries però que al darrera hi ha persones que dediquen el seu temps, el seu esforç i les seves il·lusions de forma gratuïta. Persones que opten a la vida per a fer una societat més justa i, en aquest cas, pel reconeixement de drets negats, drets d’un sector de població que en ple segle XXI seguim amb una ciutadania de segona, amb els drets minvats.

Són lluites i esforços no sempre reconeguts i, molts cops, penats i perseguits. El franquisme va perseguir i vexar però la democràcia tampoc ha estat un camí de roses, han passat 37 anys des del reconeixement dels drets bàsics democràtics i , encara, moltes i molts seguim sense poder desenvolupar-nos plenament pel nostre gènere o la nostra orientació sexual. I les entitats sempre han estat allà, lluitant, reivindicant, denunciant la LGTBfòbia… i darrera de les entitats també persones que han restat anònimes però que han estat imprescindibles totes.

Des d’IDEMTV volem felicitar i reconèixer, perquè entenem que és la nostra petita aportació social. Felicitats! Casal Lambda, Coordinadora Gai-Lesbiana, Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Famílies Lesbianes i Gais, LESCAT, Grup d’Amics Gais, Grup de Lesbianes Feministes, Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes, Red de Amazonas… i tantes altres entitats que cal reconèixer, que necessitem reconèixer.

1620

La tretzena edició del Bearcelona ha estat, en paraules dels seus organitzadors, la que ha marcat un canvi de tendència respecte a anys anteriors, en què si que es va notar la crisi i una baixada d’assistència, amb un esdeveniment que té renom internacional.
Una trobada, com tota la filosofia del col·lectiu bear oberta i que inclou a tothom que hi vulgui participar i dels quals al voltant d’una quarta part de assistents procedeixen de fora de l’Estat.

 

 

 

Ramon Casas i David Bartolí són parella des de fa més de10 anys i fa gairebé els mateixos que intenten ser també pares. Van haver d’esperar a l’aprovació de la llei del matrimoni igualitari per poder fer una sol·licitud d’adopció conjunta. Amb tot, el 2007 es van trobar amb la sorpresa que els hi van negar la idoneïtat perquè un d’ells era seropositiu. Van guanyar la batalla judicial contra l’Institut Català d’Acollida i Adopció i van aconseguir el reconeixement de la seva idoneïtat.Dos anys després encara no han aconseguit tenir el fill que desitjaven i consideren que se’ls està fent el buit fins perquè se’ls caduqui la idoneïtat. Per això, fan denúncia pública i política de la seua situació, segueixen per la via judicial.

Ramon i David han explicat el seu cas a IDEMTV, i la seua sensació d’impotència.

 

 

Fonts de l’ICAA han indicat a IDEMTV, però, que el període d’espera per aconseguir adoptar és llarg en moltes altres famílies. I assenyalen que, actualment, en aquest cas se segueixen els tràmits com qualsevol altre. Afegeixen que les dades són confidencials i són valorades per un comitè tècnic, i que no poden comentar cap altre cas.

1820

El Relator Especial de Nacions Unides sobre la Tortura, Juan Méndez, acaba de publicar el seu informe sobre la tortura i altres tractes cruels, inhumans o càstigs degradants. En el mateix es conté una declaració condemnant el tractament sense consentiment de la professió mèdica de la intersexualitat.

Ja l’any 2011 un informe de NNUU va examinar les lleis i pràctiques discriminatòries i actes de violència contra les persones per motius d’orientació sexual i identitat de gènere en els centres d’atenció de la salut. Va observar, que es posava de manifest un patró de violacions de drets humans que exigia una resposta. Amb l’aprovació el juny de 2011 de la Resolució 17/19, el Consell de Drets Humans va expressar formalment la seva “greu preocupació” pel que fa a la violència i la discriminació per motius d’orientació sexual i identitat de gènere.

La intersexualitat es dóna en persones que tenen els genitals externs de forma ambigua i el seu gran problema social d’identitat es produeix des del naixement, donat que se’ls atribueix un dels sexes. Un canvi quirúrgic dels genitals “arrelgla” socialment l’assignació de sexe però pot provocar conflictes interns i psicològics en el futur. És en aquest sentit que el relator especial observa la necessitat de “prioritzar el consentiment informat com un element crític d’un assessorament voluntari, les proves i el tractament continu” donat que l’objectiu és corregir el sexe ambigu per tal de “normalitzar” la seva vida “anormal”.

L’article 17 dels Principis de Yogyakarta recull que “Totes les persones tenen el dret al gaudi del nivell més alt possible de salut física i mental, sense discriminació per motius d’orientació sexual o identitat de gènere. La salut sexual i reproductiva és un aspecte fonamental d’aquest dret” tot recollint, en el seu apartat E, que els estats “Han de garantir que totes les persones estiguin informades i la seva autonomia sigui promoguda a fi que puguin prendre les seves pròpies decisions relacionades amb el tractament i l’atenció mèdica sobre la base d’un consentiment genuïnament informat, sense discriminació per motius d’orientació sexual o identitat de gènere”. En l’article 18 també es desenvolupa la necessitat d’actuar contra els abusos mèdics i la no obligació de sotmetre’s a tractaments “Amb independència de qualsevol classificació que afirmi el contrari, l’orientació sexual i la identitat de gènere d’una persona no constitueixen, en si mateixes, trastorns de la salut i no han de ser sotmeses a tractament o atenció mèdiques, ni han de ser suprimides”

Júlia Ojuel, metgessa de la Xarxa de Dones per la Salut ha declarat a IDEMTV:

No existeixen arguments mèdics per la majoria d’intervencions en persones que han nascut amb genitals intersexuals. No estem davant d’una malaltia que s’hagi de curar amb cirurgia. Una cirurgia, a més que no assegura una funcionalitat en termes de plaer. Qui determina la normalitat del genitals? quan un penis és massa petit, uns llavis massa grans? qui diu que per ser considerada dona, una persona ha de ser ‘penetrable’? I sobre tot qui diu que això s’ha de fer el més aviat possible? No és cap urgència mèdica, fora dels pocs casos en que pot haver problemes amb el sistema urinari. Es cada persona, en l’exercici de la seva llibertat que determini més endavant si es vol sotmetre o no a intervencions

L’informe del Relator Especial de Nacions Unides sobre la Tortura ha significat un espai de denúncia i visibilitat de la discriminació a que es sotmet les persones intersexuals. L’intersexualitat no és gairebé mai, un tema mèdic sinó social, l’acceptació de trets genitals biològics naturals és un repte social en el reconeixement de la diversitat no un problema quirúrgic i més quan, de forma continuada, es vulneren els drets humans més elementals.

ARTICLES D'OPINIÓ

3723
En els darrers temps estem assistint a l’emergència de noves realitats a l’interior del col·lectiu trans que ens conviden a seguir reflexionant sobre el...

LLIBRES DE L'ARMARI

3318
Les històries de desitjos i afectes viscudes per persones LGTBI al continent africà són els punts en comú de dels relats que recull Los...

res a amagar d'anna boluda