Etiquetes Entrades etiquetades amb "noticias lgtb"

noticias lgtb

Fa uns mesos Salt ens va sorprendre quan va ser el primer municipi català “lliure de LGTBfòbia”. El seu ajuntament ha estat pioner en aprovar una normativa cívica i de convivència de ámbito local que incloïa per primer cop la penalització de conductes LGTBfòbiques. La novetat no va ser només aquesta, sinó que fos un consistori amb un alcalde de Unió Democràtica de Catalunya, el líder nacional de la qual ha fet nombroses declaracions LGTBfòbiques, el que s’aprovés la penalització de conductes en contra del col·lectiu LGTB. Es de suposar que el mateix Josep Antoni Duran i Lleida seria penalitzat per la normativa aprovada per un alcalde del seu partit si fes les seues manifestacions LGTBfòbiques a Salt. “Una flor no fa primavera” i a Unió encara hi ha molts que s’oposen als nostres drets. Això sí, no deixaré d’assenyalar quan es produeixen aquestes excepcions i menys si són positives.

Encara resulta més sorprenent no ja que això passe per primer cop en un ajuntament liderat per Unió, sinó que les forces progressistes no hagen impulsat abans regulacions similars als centenars de consistoris catalans en què han governat en els darrers anys. Ni tan sols va passar a l’emblemàtic consistori de Barcelona, governat durant 32 anys per majories d’esquerres. Potser va ser perquè hi van prioritzar altres polítiques destinades al col·lectiu. S’ha de reconèixer que en l’impuls de polítiques específiques i transversals per a les persones LGTB i la creació d’organismes de participació per a les entitats, tant el govern progresssista de la capital catalana com el de la Generalitat han estat pioners a Europa i arreu del món. Estic parlant dels Programes LGTB de Barcelona i de Catalunya i dels consells municipal i nacional LGTB que han permés a les associacions participar del disseny d’aquestes polítiques. Només afegesc, que sobta que una eina tan propera a la LGTBfòbia més quotidiana com una normativa municipal de convivència, no s’haja impulsat fins el 2012, quan molts ajuntaments porten anys amb aquests reglaments aprovats.

La norma aprovada a Salt aborda altres àmbits que probablement serien més polèmics, però el que m’ha semblat més destacable, en un mitjà especialitzat en temàtica LGTB com IDEMTV, és la novetat que suposa que una normativa d’àmbit loca regule aquest aspecte.

Precedent per a una llei contra la LGTBfòbia?

La notícia es va fer pública enmig del debat per que el Parlament de Catalunya legisle en contra de la LGTBfòbia, promogut per les entitats LGTB que va aconseguir que una majoria de partits polítics signessin un compromís electoral al respecte. S’ha de tenir en compte que, prèviament, el Govern “tripartit” va deixar enllestit un projecte de llei que no va ser aprovat per l’executiu presidit per Artur Mas entre 2010 y 2012. En aquest sentit, l’exemple de Salt podria sentar precedent i ser un referent a seguir tant en política municipal com en la d’àmbit nacional. Però, està encara per veure.

En l’actualitat, la proposta de llei contra la LGTBfòbia té, amb matisos, el suport de la gran majoria de la cambra legislativa catalana, com s’explica al reportatge, Una llei contra l’homofòbia sense el govern? Els partits d’esquerres segueixen els plantejaments del moviment. CiU proposa un matís: vol la LGTBfòbia incloure en una llei per la igualtat de tracte que tingui en compte altres col·lectius. Per a les entitats que hi haja una llei especifica és una aposta per visibilitat de les persones LGTB i de la lluita contra la seua discriminació. Tot i la LGTBfòbia encara present a Unió, s’ha de reconèixer que Convergais han contribuït a que l’actual partit de govern, si bé no arribe als plantejaments del moviment LGTB, sí que s’aproxime i tinga una actitud més oberta. Per primera vegada a la història hi ha un conseller obertament gai i la consellera de Benestar Social i Família aposta pels drets del col·lectiu, tot i que de forma diferent al moviment.

El context favorable hi és, però que s’aprovi finalment la llei és una qüestió de voluntat política. I el que s’ha aprovat a Salt fa més evident que és una qüestió de voluntat, principalment del partit del govern. De voluntat de perseguir i prevenir les conductes LGTBfòbiques per assolir una societat més igualitària. I Salt ha esdevingut un exemple que això és possible.

 

L’autor d’aquest article d’opinió és periodista i ha treballat tant en mitjans de comunicació, com en comunicació corporativa i 2.0.
A més, és Valencià de naixement i barceloní per decisió pròpia. Per una altra banda, ha participat de diferents moviments associatius LGTB i ha col·laborat en diversos mitjans especialitzats en temàtica LGTB i amb el llibre “La història del moviment gai a la clandestinitat del franquisme”, d’Armand de Fluvià.
Actualment participa del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.

2062

En el marc de la Mostra Internacional de Films de Dones s’ha exhibit el documental “Lesbiana. A parallel Revolution”

La Mostra ja celebra la seva 21a edició i segueix en la seva tasca de difusió del treball de dones cineastes. Enguany el format de la mostra, després de 20 anys d’història, ha canviat fent una aposta per ampliar el temps i espais d’exhibició. Marta Selva, codirectora de la Mostra ho explica a IDEMTV

 

 

 

La mostra pretén mantenir viva la feina feta millorant l’estratègia d’exhibició.

En el marc de la mostra sempre s’ha defensat un espai de visibilitat per a les lesbianes, amb films que recollissin, des dels diferents gèneres, l’experiència i vivències de les dones lesbianes.

“Lesbiana. A parallel revolution” és un film documental de Myriam Fougère. En el film es recullen experiències de projectes del lesbianisme separatista al Quèbec i a Estats Units en els anys 80. És un document històric que mostra la lluita per la visibilitat i, alhora, la imbrincació de les lesbianes en altres moviments.

El film de Fougère recull testimonis de dones ja grans que repassen la seva experiència i, moltes de les quals, encara conformen petites comunitats en entorns diversos, en el camí de la directora per retrobar les que foren líders, membres i companyes de viatges comunitaris construïts per i per a dones.

3325

Leopold Estapé és voluntari de la Coordinadora LGTB de Catalunya i Vicepresident de Gais Positius. Al 2009 va organitzar amb Circiut Festival l’exposició “Les relacions homosexuals a través de la història” i a l’any següent, amb motiu del 30è aniversari del primer cas de sida, l’exposició “VIH en positiu”. Paral·lelament i amb els materials recopilats va endegar el bloc L’Armari Obert, del qual ens parla àmpliament en aquesta entrevista.

 

 

 

1897

Semblava que no arribava (i no està clar que acabi d’arribar) però la calor primaveral s’instal·la entre nosaltres i amb ella ens venen els aires festius que ens arriben a l’estiu. La gent del col·lectiu es prepara per vacances però, també, pels diferents esdeveniments lúdics i reivindicatius.

S’acosta el 28 de juny i amb ell els lemes, les manis, les diferents xerrades, accions i actes que reivindiquen els nostres drets amb orgull des de la Comissió Unitària 28 de juny. Paralel·lament el Pride Barcelona, que també té un caire reivindicatiu, visible internacionalment i punt de referència que té una part lúdica molt important i una part de visibilitat i normalització del fet LGTB central. Amb el Pride també arriba el Pride Kids i les activitats per infants i famílies LGTB… el mes de juny és imparable, reivindicatiu, orgullós, calurós i, també, festiu.

I també s’acosten esdeveniments lúdics diversos: creuer L, el torneig Panteresports, la Mostra de Cinema Gai i Lesbià FIRE!, la kedada rural Bear, el Circuit… esdeveniments que són fruit d’una nova etapa de visibilitat possible gràcies a les lluites de moltes persones del col·lectiu pels nostres drets. Esdeveniments necessaris en uns moments en què la visibilitat també és una part important de la reivindicació.

El col·lectiu LGTB sempre ha sabut barrejar la lluita amb la festa, amb els esdeveniments lúdics, els happenings, les performances, els balls i festes en espais públics… són espais d’ocupació resistent que han anat evolucionant, de vegades, cap a vessants més comercials. La primera cita el proper dijous amb la peli lèsbica de la temporada: A Parallel Revolution, cita obligada de la Mostra de Films de Dones de Barcelona. En moments com els que vivim, en els que la “normalitat” es posa en dubte sovint, cal seguir reivindicant i cal seguir festejant.

3235

Pau Galvez és membre del FAGC Girona gairebé des dels seus inicis, una entitat que aquest any compleix el seu 25è aniversari. En aquesta entrevista ens parla de la història, experiències, lluites i anècdotes del grup LGTB degà del territori català. En l’actual context gironí s’ha pogut aprovar ja la creació d’un Consell Municipal LGTB, cosa que suposa un gran avanç per a l’activisme de les comarques gironines.

 

 

 

Nota: L’entrevista va ser realitzada abans de la recent constitució del Consell LGTB de Girona.

1871

L’educació és un àmbit fonamental pel desenvolupament de les llibertats. La diversitat és un fet social ampli no sempre prou presenta l’educació.. des del col·lectiu LGTB sempre hem reivindicat un espai de visibilitat i normalització que comença per l’educació i… cap a on va la LOMCE?

La LOMCE a Catalunya està centrant totes les fòbies socials, i ho està centrant de forma massiva en l’àmbit lingüístic. I és un espai important, central del nostre sistema, però no l’únic. El respecte a la diversitat és un aspecte fonamental que la LOMCE no recull.

La diversitat lingüística n’és una: la llengua castellana és preeminent i central. La diversitat nacional –vivim en un estat plurinacional- n’és una altra: entre altres coses es preveu una avaluació unificada nacional i una avaluació final nacional (que substitueix la selectivitat) que no recull aquesta diversitat. La diversitat social és un dels aspectes més invisibles, amagats sota la sospita d’ “adoctrinament”.

Sembla que parlar de famílies diverses, de sexualitat, de sexualitats, de sexe, de llibertats socials i sexuals… és una forma d’adoctrinament i no pas una lectura de la realitat diversa que vivim en la que s’aprèn el respecte, la convivència i els drets per a totes les persones. Ara per ara, el suposat adoctrinament passa per tot allò que recullen les lleis i el que fomenta la no-discriminació.

Wert en l’educació, Gallardón en la Justícia, Aguirre en l’acció política, Cospedal en el discurs i el vot a les Corts… són les diferents cares de la mateixa moneda que ens condueixen cap al pensament únic i fòbic. Fòbic a tot allò diferent i que expressi diversitat. Un pensament únic que porta a la discriminació i l’exclusió. La LOMCE cerca la segregació de classes. Segons informa El País segons l’informe PISA 2009, “els estudiants amb rendes més baixes van obtenir una nota per sobre de la mitjana OCDE (423 Punts Davant 417), mentre que els nois amb rendes més altes estaven molt per sota (539 Davant 569). A més, Espanya és el vuitè país desenvolupat amb més alumnes resilients, que obtenen unes qualificacions més altes procedint de les classes més pobres: 36%”.

La LOMCE cerca la negació de la diversitat social i del fet LGTB, s’elimina l’educació per a la ciutadania i no es preparen canvis per a alternatives a la religió (catòlica per suposat, sembla que educar en un sol sentit, en el de la prèdica cristiana, no és adoctrinament dels infants) ni per acabar amb la segregació per sexes a les escoles on existeix.

Sembla que la LOMCE és, per a Wert, la panacea de les llibertats i una norma de sentit comú. Un sentit d’estat ben poc comú el seu, i poc sentit de les llibertats que està retallant i no reconeix. El que és segur és que és una llei negadora i la liquidació evident d’un procés de visibilitat i reconeixement de les llibertats per al col•lectiu LGTB. La seva doctrina, la única que els sembla possible, és imposada… però això sembla importar-li poc al ministre, no li fa wertgonya?

3566

Barcelona acollirà el proper 18 de juny el primer creuer destinat a lesbianes que s’organitza des del continent europeu. Fins ara hi havia hagut iniciatives turístiques per a lesbianes (creures o viatges organitzats) que sortien d’altres indrets del món i tenien com una de les seves destinacions Barcelona, però mai, fins ara, un creuer organitzat des d’Europa.

 

 

 

Es preveuen dos creuers per a lesbianes aquest any: el 18 de juny sortirà de Barcelona i el 17 de setembre de Málaga. L’any que ve es projecta poder fer-ne un també al mes d’agost. La iniciativa ha comptat amb el suport de diversos locals i entitats LGTB.

The L Cruise compta, alhora, amb el suport de la Junta d’Andalusia, grans marques i d’esdeveniments com Circuit Festival amb qui realitzen activitats conjuntes.

2002

Smiley, una història d’amor està en cartellera des de finals de novembre de l’any passat i encara té pistonada suficient com per seguir aguantat el que calgui. Ha passat per la Sala Flyhard, pel Teatre Lliure i, ara, a la Sala Capitol, totes de Barcelona.

Una obra de Guillem Clua i protagonitzada per Albert Triola i Ramon Pujol en la qual es conta una història d’amor protagonitzada per dos gais i que ha estat un èxit de públic. El motiu, tal i com diu l’Albert Triola: la gent surt feliç del teatre.

 

 

 

3930

Marc Garriga es membre de Brot Bord, una entitat LGTI nascuda el 2009 i que es defineix com a Assemblea de lluita contra el patriarcat, l’homofòbia i la transfòbia. Darrerament han protagonitzat accions de protesta contra la venda de llibres LGTBfòbics a grans distribuidores de llibres. Amb Garriga parlem de Brot Bord, de l’alliberament LGTI i de la teoria queer.

 

 

 

Barcelona ha mantingut el contingut polític del 28 de juny amb el treball de la Comissió Unitària

1887

EDITORIAL

El Memorial de la SIDA, impulsat pel Projecte dels Noms en record de les persones desaparegudes per aquesta malaltia, ha celebrat el seu vinté aniversari a Barcelona, i ho ha fet amb un caire clarament reivindicatiu. Les retallades i la LGTBfòbia han estat denunciades com als principals obstacles per a la prevenció del VIH-SIDA. Ferran Pujol, director del Projecte del Noms, va criticar durament que es vulgui vendre la imatge que ja està tot fet en aquest camp i va recordar xifres que són contundents: hi ha hagut 25 milions de morts a causa del VIH-SIDA arreu del món en les tres darreres dècades, 10.000 a Catalunya. Per una altra banda, en l’actualitat moren 2 milions de persones cada any per la mateixa causa i se n’infecten 2 milions més, 700 a Catalunya.

En el seu parlament, Pujol va indicar que les retallades poden afectar a les polítiques de prevenció i va assenyalar que no s’han d’escatimar recursos. A més, va fer esment a l’afectació de la malaltia entre les persones LGTB, especialment entre homes que practiquen sexe amb homes -un col·lectiu amb un 20% d’infectats- i a dones transsexuals. Va remarcar que la LGTBfòbia fa més vulnerable a aquest col·lectiu davant la malaltia, ja que fa més difícil aplicar polítiques preventives. Per això va reclamar “també des de l’àmbit del VIH” que “el Govern de la Generalitat que se sumi a la proposició de llei contra l’homofòbia que ha estat registrada aquesta mateixa setmana al Parlament de Catalunya. El nostre país, té ara l’oportunitat d’obrir camí i servir d’ exemple, com tantes altres vegades ho ha fet abans.”

Manifest 17 de maig

Unes paraules, les de Pujol, que no fan més que sumar-se al clamor de les entitats LGTB per una llei específica que s’ha tornat a recollir en el manifest que han preparat les entitats per al 17 de maig, dia internacional contra la LGTBfòbia titulat “Volem la Llei contra la LGTBfòbia” http://www.idemtv.com/2013/04/28/una-llei-contra-la-lgtbfobia-sense-el-govern. En el mateix, “les entitats LGTB volen refermar la seva actitud oberta a dialogar tant amb el Govern de Catalunya com amb el conjunt de forces parlamentàries per assolir el màxim consens possible perquè es pugui disposar d’un marc normatiu específic i útil”. Tot i això, recorden que el projecte de llei que va ser registrada al Parlament el passat 9 de maig (http://www.europapress.es/catalunya/noticia-entidades-lgtb-registran-proposicion-ley-contra-homofobia-parlament-20130509185815.html) i que “compta ja amb el consens del Consell Nacional LGTB” i “respon millor a unes necessitats de naturalesa social, per això que cal recollir els drets inherents de les persones i, en aquest cas, referents a aquest col·lectiu. Especialment en els àmbits de l’educació, el laboral, el sanitari i serveis socials, en la cultura i el lleure, l’esport i en el ple reconeixement de tot tipus de models familiars”.

En aquest editorial volem fer nostres aquestes opinions, tant pel que fa al discurs del Memorial de la SIDA com al manifest pel 17 de maig de les entitats LGTB. Des d’IDEMTV ens sumem als que demanen a les administracions que actuen en conseqüència: promovent una llei específica contra la LGTBfòbia, i que s’acabin les retallades en els fons destinats a la prevenció del VIH-SIDA.

 

LLIBRES DE L'ARMARI

2122
Maria Bielsa, és l’autora del poemari “Flores raras: Maricas son lxs otrxs” una sèrie de poemes en el que recull l’experiencia de l’amor homosexual....

ARTICLES D'OPINIÓ

2946
Tinc una pacient desarmariada, que ara te un conflicte laboral obert i la seva mútua la va enviar a un psicòleg. M'explicava que al...