Etiquetes Entrades etiquetades amb "memòria històrica"

memòria històrica

A l’Antiguetat no existien els conceptes moderns de homo-hetero-bisexual, però la sexualitat es regia per una mena d’ambigüitat on ja s’havien imposat els criteris patriarcals i masclistes.

Al’Egipte faraònic les dones tenien forçes drets i fins i tot va existir una faraona (Haptseput) i algunes reines regents, impensable a d’altres imperis posteriors. L’homosexualitat fins i tot tenia dedicada el déu Set.

A la Grècia clàssica les dones van ser del tot marginades i els joves, abans de casar-se, passaven un període amistançats amb homes madurs. El text clàssic per excel·lència la Ilíada, menciona l’amor entre l’heroi Aquiles i Patroclo. A Esparta va existir una brigada sagrada de guerrers, formada per parelles d’homes amants. Això els feia més agressius i defensors del respectiu company. La poetessa Safo, va néixer a l’Illa de Lesbos, l’any 600 abans de la nostra era. Va escriure poemas amorosos dedicats a noies. D’aquí provenen els mots safisme i lesbiana, referits a l’homosexualitat femenina. Alexandre El Gran, 300 anys abans de la nostra era, es prou conegut pels amors masculins, en especial Hefeistó, a qui va dedicar un gran funeral, així com l’eunuc Bagoas.

A la Roma Imperial, trobem el cas del gran general Juli César, mil vegades retratat per Hollywood però amagant la veritat sobre la seva sexualitat. Era conegut com “l’home de totes les dones i la dona de tots els homes”. Els seus rivals polítics l’anomenaven «La reina de Bitinia », doncs de jove va estar al servei del rei d’aquest petit regne aliat del nord d’Africa. Es va enamorar d’un dels reis bàrbars vençuts a les Gàlies, Vercingetorix. En no accedir el seu desig, el va fer executar. A Roma era malvist exercir de passiu en les relacions homosexuals. Habitualment els amos eren actius amb els esclaus. Les termes eren espais on es produïen encontres sexuals entre varons.

 

Jordi Lozano González, més conegut com Jordi Petit, va entrar al Front d’Alliberament Gai de Catalunya (associació LGTB degana de l’Estat i de Catalunya), i va impulsar en els anys vuitanta l’entitat que avui coneixem com a Coordinadora Gai-Lesbiana (CGL) de la qual és president honorífic en l’actualitat.

També va ser secretari general de la International Lesbian and Gay Association (ILGA) entre 1995 i 1999. Ha estat Creu de Sant Jordi i autor del llibres “25 años más: una perspectiva sobre el pasado, el presente y futuro del movimiento de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales” i “Vidas del arco iris”. Petit analitza per nosaltres el passat, present i futur del moviment lgbt tant des d’un punt de vista polític, com social.

Una cosa que m’ha cridat sempre l’atenció en entrar en un museu d’història, arqueologia o antropologia és la representació que fan de les comunitats prehistòriques: els pares guerrers, treballadors o artistes i amb el cos mig despullat, les dones tapades i cuinant o cuidant als nens, els nens jugant i vestits amb les normes que el bon decòrum marquen. I els ancians? rarament apareixen. És com si una família actual s’enganxés unes vacances en un parc temàtic sobre la Prehistòria.

Durant molts anys arqueòlegs i antropòlegs ha identificat el gènere de dels ossos trobats en les tombes en funció de l’aixovar trobat a la tomb : armes o vestuari masculí eren homes i vestuari femení o joies eren dones. Avui en realitzar anàlisis s’han trobat que això no encaixa: que hi ha homes apareixen amb aixovars femenins i a l’inrevés, normalment el que fan és canviar el gènere assignat i no es paren a analitzar tota la possibilitat de matisos que poden aparèixer.

Les tombes romanes de possibles dones gladiadores, trobades a Londres, són definides com a prostitutes o amants dels gladiadors, tot i aparèixer la paraula “vir” (1)

Els exploradors romans enviats per Pompeu a la Península Ibèrica assenyalen la presència de dones que sortien a combatre al costat dels altres guerrers i d’homes que utilitzant vestimenta femenina es quedaven als poblats jugant un important paper social dins de les tribus íberes (2) . Sens dubte gènere o sexualitat no eren essencials a l’hora de distribuir la funció de cada individu dins d’aquestes societats antigues .

Una cosa semblant passa amb la imatge de dones unides en un cos comú que apareix freqüentment en diferents etapes de la Prehistòria. A Anatòlia, Romania o Sèrbia podem trobar diversos casos. Eren deesses bessones? Les interpretacions donades fins avui són heterosexista: eren deesses de la fertilitat i la fecundació, dues dones unides en un sol tronc? doble ració de fertilització! Rarament es plantegen interpretar el que es veu: dues dones entrellaçades i abraçant-se. Per a aquests investigadors la sexualitat de l’home i la dona de les cavernes tenia un sol sentit: la reproducció.

Quan apareix qualsevol tipus de joguina eròtica s’interpreta sempre de la mateixa manera, es tractava d’un element decoratiu. Eudald Carbonell o Javier Angulo (Sexe en pedra, Ed Luzán, 2005) Ens assenyalen la importància de l’erotisme a l’evolució de la humanitat; però ja abans, i igual que els altres espècies animals, existint els relacions homosexuals. Amb l’aparició de l’erotisme apareixen les joguines sexuals i a través d’elles podem conèixer les seves pràctiques.

La finalitat d’un museu no és presentar una realitat diferent, ni oferir una visió grata a visitants o mecenes, per a això el cinema fantàstic ja ha manipulat la història al seu gust durant segles. Tractar aquests temes amb naturalitat és una bona forma de combatre l’homofòbia. El mon antic i el prehistòric era molt divers i ric en matisos, val la pena que estigui al abast de tothom.

(1) Vir: home, masculí, viril….

http://leopoldest.blogspot.com.es/2012/07/gladiadoras-durante-el-imperio-romano.html

(2) Dones, amazones, tombes i armes: una aproximació transcultural

http://www.uam.es/proyectosinv/equus/warmas/online/Quesada%202012%20Amazonas%20y%20tumbas.pdf

Més informació:

Els gais paleolítics surten de la caverna.

http://www.publico.es/330868/los-gays-paleoliticos-salen-de-la-caverna

El sexe de l’edat de pedra

http://www.lavanguardia.com/vida/20110312/54125856999/el-sexo-de-la-edad-de-piedra.html

Amor entre cavernes en el Paleolític

http://homocronicas.blogspot.com.es/2010/12/amor-entre-cavernas-un-outing.html

 

L’autor és voluntari de la Coordinadora LGTB de Catalunya i Vicepresident de Gais Positius. Al 2009 va organitzar amb Circiut Festival l’exposició “Les relacions homosexuals a través de la història” i a l’any següent, amb motiu del 30 aniversari del primer cas de sida, l’exposició “VIH en positiu”. Paral·lelament i amb els materials recopilats va endegar el bloc L’Armari Obert.

2270

Govern i oposició discrepen en si s’han d’assumir i qui les hauria d’assumir

La mort de Juan Andrés Benítez el passat 5 d’octubre ha aixecat polèmica social i mediàtica i ha danyat la imatge dels Mossos d’Esquadra. Els diferents videos i proves que han sortit a la llum han fet que la jutgessa que porta el cas hagi imputat a nou mossos i l’autòpsia assenyala que la mort de l’empresari del Gaixample va ser de naturalesa homicida. S’han produït dues multitudinàries manifestacions al barri barcelonés del Raval, on es van produir els fets, i s’ha creat una plataforma ciutadana per demanar que s’aclareixin els fets. El moviment antiSIDA i LGTB han presentat una denúncia pel comunicat del Sindicat de Polícies de Catalunya sobre el cas que consideren serofòbic. ACEGAL, entitat que representa a l’empresariat LGTB català i a la qual, ell pertanyia, ha donat la cara per preservar la seua imatge, i els seus representants han demanat explicacions a diferents instàncies governamentals.

 

 

Els partits polítics no han estat l’excepció en aquesta polèmica, però potser no se’ls ha escoltat tant. Per això des d’IDEMTV hem volgut parlar amb les sectorials LGTB dels partits catalans. I si bé, tothom lamenta la mort de Juan Andrés, en dóna condols als familiars, amics i socis d’ACEGAL i en demana l’aclariment dels fets, si en parlem d’assumpció de responsabilitats polítiques es genera una clara divisió entre els partits.

Hi hauria un bloc. Format per ICV i la CUP, que demanaria la dimissió tant del conseller d’Interior, Ramon Espadalé, com del director dels Mossos d’Esquadra, Manel Prats. Des del PSC, només demanen la de Prats, tot i que de forma contundent. Tots tres partits creuen que s’ha reaccionat molt tard a uns fets que consideren greus.

En aquest sentit, Esquerra s’hi suma a la crítica per la tardança i n’afegeix d’altres. Des del PSC demanen la dimissió de Prats i una major transparència en el cos. Des de la CUP es posa també l’accent en els mecanismes de control i trasparència del cos policial català i crítica el que valorar com a “corporativisme”. La CUP remarca que no és l’únic cas i que cal un canvi de model policial. ICV recorda que anteriors governs havien apostat per un model de polícia que consideren més transparent. Des d’Esquerra, que té un acord de govern amb CiU, tot i que es considera que cal fer canvis en els mossos, creu que no cal precipitar-se en la petició d’assumpció de responsabilitats polítiques fins que no s’esbrine la veritat. Tot i això, el republicà reclama que s’investigui fins el final per poder modificar tot allò que no hagi funcionat correctament i castigar els culpables.

Convergència i la seua sectorial LGTB Convergais marquen la diferència, ja que no consideren que calgui assumir cap responsabilitat política, sinó investigar els fets, castigar els culpables si n’hi ha. Assenyala que un cos policial no és mai fàcil de gestionar i li consta que s’estan fent canvis de forma continuada per millorar el funcionament del mossos. Amb tot, es mostra crític amb la polèmica suscitada i amb l’actuació dels mitjans.

Des d’IDEMTV ens resta seguir informant de les novetats que apareixin tant del cas com de les reaccions socials, judicials i polítiques, sempre des del compromís amb el col·lectiu LGTB i des del rigor i el pluralisme.

2505

Desconocidas & Fascinantes és un nou llibre, coordinat per l’escriptora Isabel Franc i la periodista Thais Morales. En ell es recullen 63 petites biografies de dones lesbianes, algunes d’elles públiques, d’altres molt conegudes i la majoria desconegudes o ignorades.

Diferents autores han fet recerca i mostrat qui eren aquestes dones al llibre, que va trobar al programa homònim d’InOut Radio, un primer espai per a desenvolupar el projecte.

 

 

El projecte comú de les editores del llibre no ha estat ni fàcil ni ràpid, ha esdevingut un projecte col·lectiu que ha anat prenent forma amb els anys.

En els referents que es troben podem trobar noms prou coneguts: Djuna Barnes, Radclyffe Hall, Sarah Bernhardt, Chavela Vargas o Dora Carrington. Noms propers com Grettel Amman o Encarna Sanahuja, però també noms de cultures allunyades i noms del tot desconeguts.

Precisament la recerca no les ha estat fàcil donada la invisibilitat lèsbica en totes les èpoques. Amb aquest nou llibre hi ha 63 clars referents lèsbics més, que poden ajudar a sortir de la invisibilitat i a normalitzar la vida de les lesbianes, a partir de la recuperació de la memòria històrica.

Quan fa uns anys l’Estat Espanyol aprovava el dret al matrimoni igualitari començava un llarg camí de conflictes encara no tancats. El portaveu de la Conferència Episcopal Española ha demanat el canvi de Codi Civil per tal de deixar de permetre les unions homosexuals tot titllant la llei d’ “acció de Satanàs”.

La jerarquia eclesiàstica espanyola, un cop més, mostra el seu costat menys hum i més conservador i cavernícola mentre els drets de les persones LGTB segueixen avançant al món (inclús l’actual Papa Francesc I ha fet tímids gestos cap a la comunitat) l’església espanyola pretén que el matrimoni igualitari destrueix el matrimoni “de tots”. No deixa de ser curiós com conceptualitzen el terme tots, mostrant la realitat patriarcal de l’església catòlica.

El dret al matrimoni igualitari ha obert la capsa dels trons dels drets LGTB. Les diferents religions es mouen en la contradicció; Bisbes luterans de Noruega s’han mostrat partidaris d’autoritzar els matrimonis religiosos entre persones del mateix sexe. Ultraortodoxes jueus es mostren del tot contraris mentre el moviment LGTB d’Israel reclama una legislació que respecti els drets del col·lectiu. A Catalunya es va presentar l’associació de Musulmans Homosexuals i va rebre el silenci de la comunitat musulmana. A Brasil el debat polític sobre el matrimoni igualitari afecta també l’església catòlica donat que el debat inclou les unions religioses… Però Estats laics, com el veí, tampoc es lliuren del debat front al matrimoni, el Tribunal Constitucional francès ha dictaminat que els alcaldes no es poden negar a oficiar les unions entre persones del mateix sexe.

El dret al matrimoni, un dret que ha costat de guanyar, i que també ha estat un debat important intern al moviment LGTB, és l’epicentre de les fòbies a la legislació igualitària. Les diferents confessions religioses es mostren al costat del costat més conservador de l’espectre polític i social i molt lluny dels drets de les persones. Així en la concepció del món que de forma comunitària defensen les religions, els seus valors, pràctiques, veritats sagrades, institucions… les persones LGTB no tenim cabuda, però com a ciutadans i ciutadanes se’ns demana el respecte a la llibertat religiosa. Realment parlem de llibertat? O les institucions religioses viuen molt lluny d’una realitat diversa? Em decanto per aquesta segona qüestió ,tot i els canvis que alguns albiren i les veus crítiques que les diferents institucions religioses tenen en el seu si. Els drets LGTB no haurien de ser moneda de canvi en política, tampoc subjece de persecució religiosa.

 

És tècnica en imatge fílmica. Ha treballat en diverses emissores de ràdio, televisió i publicacions escrites. També ha treballat com a gestora cultural. En el camp de la creació artística i ha participat en projectes audiovisuals i cinematogràfics.
Va ser diputada al Parlament de Catalunya, regidora de l’ajuntament d’Esplugues i Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania a la Generalitat de Catalunya.
Ha participat en les publicacions 20 anys de feminisme, Dones i Literatura. Present i Futur, Politiche familiari europee. Convergenze e divergenze, entre d’altres.
Actualment és editora i cap de comunicació i col·labora en diferents mitjans LGTB i participa del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.

3779

“A Sonia Rescalvo Zafra, que va morir brutalment assassinada el 6 d’octubre de 1991 en aquesta glorieta per un grup de neonazis a causa de la seva identitat sexual. La ciutat de Barcelona condemna aquest crim i rebutja qualsevol actitud o acció que vulneri els drets recollits a la Declaració Univesal dels Drets Humans”

Aquest és el text que indica que, 22 anys després de la seva mort, Sonia Rescalvo, la transsexual Sonia, hagi rebut un homenatge per part de la ciutat de Barcelona. Un homenatge que és un reconeixement a la diversitat i una denúncia a la violència LGTBfoba.

 

 

El passat 6 d’octubre l’Ajuntament de Barcelona, acompanyat de les entitats i persones LGTB va rebatejar la glorieta de la Ciutadella. Han estat molts anys de reivindicació del moviment LGTB que finalment va prendre forma d’acord en el Consell Municipal LGTB de Barcelona i que el 14 de març va ser aprovat pel Consell de Districte de Ciutat Vella, tal com IDEMTV ha anat informant.

La Sonia s’ha convertit en un símbol contra la intolerància però tal com apunta Ferran Pujol que va ser una de les persones que la van conèixer era discreta en la seva qüotidianitat. La nova glorieta de la transsexual Sonia vol ser un simbol i un espai de visibilitat alhora que les institucions volen mostrar el compromís de Barcelona per lluitar contra la violencia LGTBfoba i la intolerància, tal com destaca la regidora Francina Vila.

Sonia Rescalvo Zafra, assassinada violentament per neonazis ha esdevingut un símbol i la seva memòria dóna visibilitat a la lluita contra la intolerància

En 1989 vaig tenir l’ocasió de visitar el camp de Mathaussen. L’ambient respirava el respecte dels cementiris i el malson davant tanta barbàrie. Els deportats homosexuals a aquest i a tots els altres camps, van patir el doble assetjament i menyspreu de botxins i de la resta de presos, per causa de la seva orientació sexual. El triangle rosa amb que van ser identificats va ser reivindicat pel moviment gai a partir dels anys 70. Aquell dia de 1989, l’Associació Internacional de Lesbianes i Gais (ILGA), va col·locar un triangle recordatori de l’homoholacaust en una de les parets del camp. Va ser un moment inoblidable. Els membres jueus d’ILGA, a més, van realitzar una cerimònia d’homenage als seus avantpassats allí sacrificats. La batalla següent va ser la recuperació de la Memòria Històrica de la persecució nazi contra els homosexuals homes i les lesbianes, aquestes barrejades amb les anomenades “dones asocials”, amb triangle negre.

Sens dubte el periodista francès Jean Li Bitoux, recentment mort, fou el líder de la recuperació d’un passat entre negat o oblidat. Els grups gais durant els anys 80 acudien a l’homenage anual als francesos deportats. Eren rebutjats sistemàticament. Però l’obstinació i la publicació de la biografia de l’alsaci “Pierre Seel, deportat homosexual”, exhaurit a França (a Espanya publicat per Ed. Bellaterra), va acabar per difondre la veritat. Seel, a qui vaig tenir l’honor de conèixer, no va arredrar davant els mitjans de comunicació per explicar aquell infern, on va morir el seu company de joventut. Pierre, al final de la guerra, es va trobar sota l’amenaça de la llei (les relacions sexuals entre homes no van ser legalitzades fins al govern de Mitterrand) i va formar una família. Es va doblegar a la doble vida imposada. En la seva vellesa va tenir sempre encesa una vela en record del seu amant assassinat.

 

Jordi Lozano González, més conegut com Jordi Petit, va entrar al Front d’Alliberament Gai de Catalunya (associació LGTB degana de l’Estat i de Catalunya), i va impulsar en els anys vuitanta l’entitat que avui coneixem com a Coordinadora Gai-Lesbiana (CGL) de la qual és president honorífic en l’actualitat.

També va ser secretari general de la International Lesbian and Gay Association (ILGA) entre 1995 i 1999. Ha estat Creu de Sant Jordi i autor del llibres “25 años más: una perspectiva sobre el pasado, el presente y futuro del movimiento de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales” i “Vidas del arco iris”. Petit analitza per nosaltres el passat, present i futur del moviment lgbt tant des d’un punt de vista polític, com social.

Una persona trans és assassinada cada dos dies. Segons un informe de l’organització Transgender Europe de 14 novembre de 2012, 265 persones trans van ser assassinades en els últims 12 mesos. Aquesta situació és insuportable i requereix d’una acció eficaç per acabar amb aquesta onades d’assassinats que repugnen a qualsevol persona decent.

La transfòbia mata, no només ridiculitza, margina i ens invisibilitza, sinó que també mata. La transfòbia no només és una malaltia, és l’expressió d’una forma de pensar totalitària, que considera que les persones que no s’ajusten a la seva forma de pensar han de ser eliminades sistemàticament.

la transfòbia és enemiga de la llibertat perquè considera que només hi ha una manera digna de viure i de pensar i no tolera altres formes de viure o de pensar. La transfòbia vol una societat uniforme, homogènia i on totes les transgressions a la norma arbitrària siguin implacablement castigades.

Una societat democràtica ha de castigar severament tota mostra de transfòbia, ja que aquesta és enemiga de la llibertat i la justícia. No podem permetre que 265 persones trans siguin assassinades cada any. Per això, necessitem a Catalunya una llei que sancioni la transfòbia i l’homofòbia. El ciutadà ha d’entendre que el problema no és la transsexualitat o l’homosexualitat, el problema és la transfòbia i l’homofòbia.

Un conjunt d’associacions estan impulsant un manifest contra el genocidi trans que, quan reuneixi un nombre de signatura suficient, es presentarà al secretari general de les Nacions Unides perquè l’ONU prengui les mesures necessàries per acabar amb la transfòbia i marginació que les persones transsexuals pateix actualment al món. Aquesta és una de les accions que ens ajudaran a acabar amb la transfòbia i l’homofòbia. Els governs s’han d’adonar que el seu deure és combatre l’homofòbia i la transfòbia i no emparar-la com fa, entre d’altres, el Govern Rus de Vladimir Putin.

Hem de prendre consciència que quan permetem que la injustícia danyi a una sola persona la nostra llibertat està en perill. Una societat només és lliure si es respecta la diversitat i dret de cada persona a viure lliurement segons els seus sentiments i conviccions.

 

Joana López (Barcelona, 1968). Diplomada en Ciències Empresarials i activista trans. Ha militat en el col·lectiu de transsexuals de Catalunya des de 1998 fins 2003. El 2003, va fundar, juntament amb Gina Serra, l’Associació de Transsexuals de Catalunya i des d’ella segueix lluitant pels drets civils de les persones trans. Des d’abril de 2013 és vicepresidenta segona del Consell Nacional LGTB.
Socialista que creu en la democràcia i partidària d’un sistema econòmic i social que permeti acabar amb la pobresa, la desigualtat social i que ajudi a tots a trobar la felicitat. Un sistema que permeti que hi hagi vida abans de la mort.

4197

Des d’IDEMTV ens hem apropat a la realitat associativa d’una de les localitats referents per al col·lectiu LGTB tan per autòctons com per turistes: es tracta de Sitges. Entrevistem al Brandon Jones de l’entitat Gay Sitges Link i amb ell repasem la història de Sitges i el col·lectiu, de la seua entitat i de la situació actual.

 

 

Barcelona i Sitges són molt complementaris en quant a turisme LGTB

Gay Sitges Link fem un Pride cultural i revindicatiu

4141

Barcelona acull la sisena edició del Circuit festival, l’esdeveniment LGTB més important d’Europa durant l’estiu i pel qual vénen a la capital catalana més de 70.000 gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals d’arreu del món. Un festival d’oci vacacional en el qual els seus i les seues assistents destaquen l’experiència personal de compartir espais de llibertat i de relació amb altres persones LGTB en un context d’oci, persones que en molts casos repeteixen.

 

 

 

En l’edició d’aquest any, que ha anat del 13 al 18 d’agost, han tingut un pes important les festes diürnes. Això ha permés repetir l’esquema de la popular Water Park, que va tenir lloc a Illa Fantasia el passat dimarts 13 d’agost, que és l’activitat que compta amb més assistents de tot el Circuit. Va reunir a més de 8.000 persones al voltant de l’aigua, la festa i la música, en un context en el qual les dones tenen cada cop més presència.

Tot i que el públic que el públic majoritari del Circuit és el gai masculí, les lesbianes també compten amb un festival específic, el Girlie Circuit, destinat específicament a elles i en el qual la vivència personal i la coneixença de noves persones d’arreu del món és la part més important. Aquest esdeveniment es consolida any rere any com un referent per al col·lectiu en un context en el qual hi ha poca oferta d’oci vacacional pensada específicament per a lesbianes.

D’altra banda, la festa Megawoof ha ofertat un espai propi per als bears que assisteixen a l’esdeveniment i el Chiringuito de la Mar Bella ha estat el racó més “platjero” on s’han pogut trobar els i les assistents al Circuit.

Tot i el pes específic de les festes en el Circuit, també s’han programat diferents activitats culturals com ara un cicle de pel·lícules, exposicions, i itineraris històrics per la ciutat, entre els quals destaca “La Barcelona Trans” conduït Leopold Estapé.

També ha comptat amb conferències a l’hotel oficial de l’esdeveniment, l’NH Calderon de Barcelona, en les quals s’han abordat les problemàtiques específiques dels joves o gent gran LGTB, s’ha projectat el documental “Això no és Àfrica” i s’ha parlat sobre l’Hepatitis C, i sobre el “Món afectiu gai masculí” per part del psicòleg gai Gabriel J. Martín que ens parla de l’efecte que té en les relacions haver patit homofòbia.
L’hotel compta, a més, amb un gimnàs i sessions de ioga. Amb tot, s’han desenvolupat diferents activitats esportives al llarg de tot el festival i en diferents indrets.

La capital catalana, que compta amb un impotant atractiu turístic per la seua història, cuina i platges, es consolida amb el Circuit com a una de les principals destinacions d’oci vacacional LGTB d’Europa. El sector serveis o els espais d’oci per a públic LGTB de la ciutat es beneficien d’aquest esdeveniment, alhora que ho fa la visibilitat del col·lectiu que també es consolida amb el Circuit.

LLIBRES DE L'ARMARI

6942
Aquest és el projecte del llibre “ I visqueren felices. Relats de lesbianes, raretes i desviades” un llibre que forma part d'un projecte de...
res a amagar d'anna boluda

ARTICLES D'OPINIÓ

3085
Crec que el principal problema de les persones trans és trobar una feina digne i, en el cas de que la tingui, no ser...