Etiquetes Entrades etiquetades amb "matrimoni"

matrimoni

4463

EDITORIAL

Al món hi ha 77 països que prohibeixen, persegueixen i castiguen, inclús amb la pena de mort, les persones LGTB. A Iowa hi ha dues dones que han esperat 72 anys a fer-se visibles com a parella i aprofitar la llei que permet casar-se a les persones del mateix sexe per fer-ho.

72 anys estimant-se, en silenci. 72 anys convivint, treballant, viatjant, compartint… en silenci, mentre els drets de les persones LGTB avançaven o eren negats als Estats Units, on elles viuen, i arreu.

Dues dones, de 90 i 91 anys, Vivian i Alice, que han esperat 72 anys per sortir de l’armari i proclamar el seu amor.

72, una xifra plena d’amor. 77 una xifra carregada d’odi. Els drets del col·lectiu LGTB avancen però encara queda molt per fer. En 77 països del món també.

Hi ha moltes Vivian i Alice esperant poder estimar-se lliurement, sense haver d’amargar-se per por a la mort, la persecució social, les violacions terapèutiques. Hi ha molts Josep i Pere que volen mostrar el seu amor i casar-se, o no, però tenir el dret a fer-ho, triar lliurement. Moltes dones i homes trans que es troben empresonats en un cos que no els correspon i una societat que els expulsa i els maltracta.

Vivian i Alice ens mostren el triomf de l’amor per sobre d’aquest odi; s’han estimat per sobre de prohibicions i convencions socials i han sabut aprofitar el moment.

Felicitats i gràcies!

“I be ñaadi” “N’be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb una coneixença ben especial: en Baala. Sansamba és la segona col·laboració entre Isabel Franc i Susanna Martín, autores de referència, malgrat que el contingut dels seus còmics no es centra en la vida LGTB sinò en allò que esdevé en la vida d’una lesbiana que transita per mons diversos.

 

 

Sansamba és el nom d’un poble del Senegal, el lloc de naixement de Baala, un senegalès que, un bon dia truca a la porta de l’Alícia i s’ofereix com a jardiner. A partir d’aquell moment dos mons ben diferents es troben i s’inicia l’aventura vital. Vivències i convivència que van marcar ambdós protagonistes. El xoc cultural els va portar al respecte i l’estima, a la comprensió mútua i la solidaritat.

Els Drets Humans de les persones LGTB són part de la relació però també el Senegal, l’Àfrica i la vida quotidiana de les seves gents són una qüestió que formen part de l’experiència conviscuda i de l’amistat forjada. Sansamba relata una petita gran història, un descobriment mutu, una amistat i d’un destí compartit. Una relació que també té una doble partida amb la col·laboració de la il·lustradora Susanna Martín que dibuixa l’experiència de la que ella és observadora.

Sansamba narra una amistat i consolida una col·laboració professional. Ens acosta a un món conegut i alhora llunyà, i ens mostra les barreres de les incomprensions i la discriminació, però també del respecte i el dialeg.

2044

El Govern d’Espanya ha signat un conveni per desbloquejar les adopcions amb el govern de Rússia. Amb aquest conveni es desbloquegen només les adopcions de famílies adoptants heterosexuals i s’exclouen les persones solteres i les famílies homoparentals que demanen l’adopció d’infants a Rússia.

L’any 2013 Rússia va bloquejar “de facto” les adopcions de famílies de l’Estat espanyol com a mesura de pressió. Rússia que porta a terme polítiques clarament discriminatòries contra el col·lectiu LGTB, considera que les famílies LGTB no són idònies per a l’educació d’infants. Cal recordar que l’any 2012, el parlament rus va aprovar la llei que prohibeix la propaganda LGTB, clarament discriminatòria i que ajuda a encobrir les agressions LGTBfobes.

Des de que l’any 2005 es va aprovar la llei de matrimoni igualitari, Rússia ha mostrat el seu desacord amb la mateixa i la possibilitat que els infants que s’adopten a Rússia puguin ser acollides per famílies homoparentals.

Aquest acord del govern, que ha de ser ratificat al congrés, ha estat criticat per la Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Transexuales y Bisexuales que creu que atempta contra els drets fonamentals.

Refugiades a l’Argentina

Des de Rússia, precisament, va arribar a l’Argentina una parella de dones que havien patit atacs homòfobs i se sentien amenaçades. La parella, a més, té un fill de 16 anys que podien perdre amb les polítiques LGTBfobes del govern de Vladimir Putin.

La parella té el suport de col·lectiu i demana asil a l’Argentina. Ahir mateix (15 de juliol) van contraure matrimoni a Buenos Aires. Argentina té aprovada la llei de matrimoni igualitari des de l’any 2010.

1921

El Ple del Consell General d’Andorra ha rebutjat la proposició de llei de matrimoni entre parelles homosexuals, amb el vot negatiu de la majoria de govern, Demòcrates per Andorra. El col·lectiu Gaymz considera que aquest rebuig és discriminatori i anticonstitucional.

La proposició de reforma de la llei vigent, presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata, ve avalada per una recollida de signatures impulsades per diferents juristes d’Andorra i posava sobre la taula l’equiparació del matrimoni a la unió entre persones del mateix sexe. La llei en vigor actualment, des del 1995, recull a l’article 1, el matrimoni com la unió entre un home i una dona. Pel que fa a l’adopció, actualment només pot ser demanada per parelles heterosexuals o persones soles de més de vint-i-cinc anys.

 

 

El debat polític ha estat centrat en com anomenar la unió, perquè si bé no hi ha oposició respecte al reconeixement de les unions civils, sí que es discrepa pel que fa al reconeixement del matrimoni igualitari, fet que fa que les parelles del mateix sexe mantinguin la seva discriminació en aspectes tan importants com l’adopció, nacionalitat o successions.

Mariona González, del grup parlamentari Socialdemòcrata va defensar la necessitat d’avançar en els drets, tal com han fet els països de l’entorn i fer un reconeixement del matrimoni igualitari.

Aquesta manca de consens apunta cap a una gradualitat en la igualtat plena de drets per al col·lectiu segons apuntava el grup demòcrata que dóna suport al Govern.

Gaymz Andorra, el col·lectiu LGTB, considera que el Govern deixa clar que no tots els ciutadans i ciutadanes són considerats iguals i volen traslladar la proposta al Tribunal Constitucional d’Andorra.

1682

EDITORIAL

Fa poc més de dos mesos la revista EGF and the city va sorprendre amb una portada en la qual dues lesbianes falleres es besaven. La portada només va despertar les crítiques des de l’Església i des dels sectors més conservadors de la festa i de la societat. Tot i l’aparent normalitat, cal tenir en compte que el col·lectiu LGTB no només necessita drets, sinó que també presència i visibilitat a la vida social i quotidiana. Les festes populars ha estat un espai de socialització ciutadana en les quals la diversitat sexual ha estat, fins ara, poc visible. Per això, és un espai que hem de fer nostre com ja hem fet amb altres. Després de les falleres han vingut altres celebracions populars com ara els Moros i Cristians d’Alcoi, el San Fermín o la Feria d’Abril. Un “moviment”, iniciat per la revista EGF and the city, que està propiciant una visibilització que saludem i que sempre serà positiva.

Un moviment, però, que en alguns casos visibilitza a partir de models que posen per donar una imatge del col·lectiu i no des dels propis participants de les festes com va ser en el cas de les Falles. Des d’IDEMTV estem a favor de la visibilitat en tots els àmbits. Actualment, la imatge del col·lectiu ésta massa lligada a la del turisme o les festes d’oci nocturn. Però hem de recordar que gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals som a tot arreu i també a les festes populars al barri, al carrer, al poble, a la ciutat: participem de les comissions festeres, dels sopars al carrer, de la organització dels diferents esdeveniments, engalanem els carrers, estem a danses i espectacles populars, etc. Ara a l’estiu comencen les festes de molts pobles, tan de bo aquest “moviment” seguesca actiu. I, per demanar que no quede, us animem a que, com en el cas de les falleres, a més dels models que posen per fer escenes homoeròtiques en diferents revistes, siguen els propis festers i les pròpies festeres les que feren actes de visibilitat. Tant per als reportatges fotogràfics com en les mateixes festes. Us convidem, en un acte de normalitat, a que expresseu la vostra afectivitat a les festes populars dels nostres pobles, barris i carreres per fer-nos més presents i visibles i avançar en els nostres drets.

1741

EDITORIAL

La República de Malta, república insular del Mediterrani independent des del 1964, ha decidit obrir la via al matrimoni igualitari. El govern maltès ha aprovat una llei que autoritza les unions civils permetent les persones del mateix sexe a accedir al matrimoni.

La proposta va passar pel parlament i no va rebre cap vot encontra, tot i que el grup de l’oposició, el Partit Nacionalista, va decidir abstenir-se tot expressant reserves a l’entorn de l’adopció, però el seu acord amb el reconeixement del dret a la unió matrimonial.

Malta és el vint-i-dosè estat d’Europa que reconeix el dret al matrimoni igualitari, tot i que la religió catòlica a la república és religió d’estat i que la Constitució no ho permetia. El Parlament de Malta no va dubtar a modificar la Constitució per tal d’incloure l’orientació sexual i identitat de gènere entre els motius de discriminació que es prohibeixen.

Segons l’Índex de Rainbow Europa de maig de 2013, elaborat per ILGA- Europa, Malta va arribar 18 entre 49 països europeus que duen a terme lleis i polítiques que afecten els drets humans de les persones LGTB. Malta cobria només un 35% de les polítiques i legislació que ILGA-Europa valorava com a necessàries

En canvi l’Estat espanyol que en el mateix índex compleix un 65% i ocupa la cinquena posició va fent passes enrere. El Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació espanyol tenia entre les seves prioritats la defensa dels drets LGTB en l’àmbit internacional. Entre les cinc prioritats de les polítiques de cooperació s’establia la no discriminació per raó de gènere i orientació sexual.

La darrera setmana hem vist com el Ministeri primer anunciava l’eliminació d’aquesta prioritat en la seva política internacional i dos dies després va rectificar, degut a la pressió social.

El que queda ben clar és que les prioritats d’estat en les polítiques LGTB depenen de voluntats polítiques i que la voluntat a Europa està sent tirar endavant, encara que no prou ràpidament, en l’avanç dels drets de les persones LGTB, mentre l’estat espanyol vol portar a terme una marxa enrere inacceptable.

2084

Un matrimoni de gais valencians han perdut, com parella, la paternitat de dos fills de 5 anys nascuts a través de la tècnica de gestació subrogada -coneguda popularment com a “mares de lloguer”-. A la partida de naixement dels Estats Units hi consten els dos como a pares. La ruptura familiar s’ha produït arran d’una sentència del Tribunal Superior espanyol que reconeix només un dels pares, cosa que deixa en una situació de desprotecció i vulnerabilitat jurídica els fills. A més, genera una situació de greuge comparatiu amb les parelles heterosexuals a les quals no s’ha negat mai la filiació a pares que ho han estat a través d’una gestació subrogada. La sentència ha rebut el rebuig total de l’entitat Famílies de Lesbianes i Gais que la valoren com a una injustícia. Per l’entitat és un clar atac als drets de les persones LGTB i, sobretot, dels drets dels infants nascuts a famílies homoparentals.

Més enllà de la discriminació que ha partit aquesta família de pares gais es tracta d’una sentència cruel, que trenca, famílies i desprotegeix als menors. Més enllà de ser clarament discriminatòria, és una sentència que no té en compte ni els fets, ni la situació familiar actual en la qual els fills tenen 5 anys. L’aplicació de la llei mai pot acabar provocant una injustícia, la llei no es pot aplicar amb una crueltat i separant per via judicial el que és una família de fet i que porta anys consolidada. Creiem que és inadmissible és que jutges puguen deixar desprotegits a menors en una família que els estima per un formalisme legal. Des d’IDEMTV ens volem solidaritzar amb aquesta família i esperem la propera solució del seu problema arribe, siga per via judicial o per la pressió de l’activisme.

Tot i la gran professionalitat de molts serveis, les entitats LGTB desenvolupen les seves activitats gràcies a les aportacions econòmiques i de treball voluntari de socis i sòcies.
Una tasca important és en l’àmbit de la dinamització de l’associacionisme, l’acollida de noves persones associades i l’especialització de la informació.
L’associació de Famílies Lesbianes i Gais és un exemple: ha anat creixent en aquest sentit i millorant l’organització de la tasca voluntària.

 

 

Així, la participació activa en l’organització de l’entitat ha anat produint noves idees i activitats que fan que creixi la presència social, sigui possible el suport mutu, s’evidenciïn noves situacions i es normalitzi la maternitat i paternitat LGTB. La tasca voluntària, allò que s’anomenava militància, aprofundeix en els vincles del col·lectiu amb un suport en xarxa.

3947

Parlem amb Ignasi Pujades, president de la Fundació Enllaç. Es tracta d’una entitat nascuda el 2008 per a abordar la problemàtica específica de les persones LGTB en situació de vulnerabilitat i dependència des d’una forma transversal i en xarxa amb la resta del moviment. Pujades ens explica els diferents projectes de present i de futur de la Fundació.

 

 

1931

En el cas de Brasil o de Colombia la justícia ha estat un element d’avanç dels drets del col·lectiu LGTB ja que han reconegut el matrimoni entre lesbianes o entre gais a partir d’històriques sentències judicials en uns països on els polítics no s’han atrevit a fer front als grups religiosos LGTBfòbics. A l’Estat espanyol el Tribunal Constitucional consagrava el dret al matrimoni per a lesbianes i gais en una sentència emesa el novembre de l’any passat. El tribunal constatava l’acceptació social de la nova llei com a un dels arguments per no donar la raó als que recorrien en contra del matrimoni igualitari. La justícia era, en el cas espanyol, un estament que reconeixia els avanços que s’havien produït a la política. En el cas australià i indi, segons s’ha pogut coneixer a partir d’informacions aparegudes durant la setmana passada, l’àmbit judicial s’ha configurat com a un element LGTBfòbic i de retrocés en els drets del col·lectiu. En el cas d’Austràlia el seu Tribunal Superior va anular, per inconstitucional, la llei que permetia el matrimoni igualitari a Canberra. En el cas de la Índia, la setmana passada el seu Tribunal Suprem va dictaminar el restabliment de l’article 377 del codi penal que prohibeix les relacions sexuales entre persones del mateix sexe.

Tal i com ja vam recordar en l’editorial Rússia, un repte per al moviment LGTB l’internacional és un repte de vida o mort per al moviment LGTB. Quan més països reconeguen els nostres drets, més consolidats estaran, quants més retrocesos sumem més en perill estaran. No ens podem permetre ni un retrocés ja que qualsevol pèrdua de drets arreu del món ens afecta a tots i totes. El moviment LGTB internacional, el màxim exponent del qual és la ILGA, hauria de repensar estratègies i actuar amb contundència amb situacions d’aquest tipus demanant que l’acció diplomàtica dels països més avançats en matèria LGTB incloguen en la seua política internacional aquest punt. Un dret que sembla consolidat pot retrocedir en qualsevol moment. El que ha passat a Austràia i Índia és un avís del que pot passar sinó actuem. No podem romandre quiets mentre en altres parts del món la LGTBfòbia s’imposa.

 

 

 

ARTICLES D'OPINIÓ

2761
Extracte de l‘article que es publicarà «Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la independència» editat per Gatamaula. Diu la Gayle Rubin (1984) que les societats...

LLIBRES DE L'ARMARI

3635
La plaza del silencio, ens retrata la violència LGTBfoba dels darrers dies del franquisme amb tota la cruesa. La convivència de la violència ultra...
res a amagar d'anna boluda