El Relator Especial de Nacions Unides sobre la Tortura, Juan Méndez, acaba de publicar el seu informe sobre la tortura i altres tractes cruels, inhumans o càstigs degradants. En el mateix es conté una declaració condemnant el tractament sense consentiment de la professió mèdica de la intersexualitat.

Ja l’any 2011 un informe de NNUU va examinar les lleis i pràctiques discriminatòries i actes de violència contra les persones per motius d’orientació sexual i identitat de gènere en els centres d’atenció de la salut. Va observar, que es posava de manifest un patró de violacions de drets humans que exigia una resposta. Amb l’aprovació el juny de 2011 de la Resolució 17/19, el Consell de Drets Humans va expressar formalment la seva “greu preocupació” pel que fa a la violència i la discriminació per motius d’orientació sexual i identitat de gènere.

La intersexualitat es dóna en persones que tenen els genitals externs de forma ambigua i el seu gran problema social d’identitat es produeix des del naixement, donat que se’ls atribueix un dels sexes. Un canvi quirúrgic dels genitals “arrelgla” socialment l’assignació de sexe però pot provocar conflictes interns i psicològics en el futur. És en aquest sentit que el relator especial observa la necessitat de “prioritzar el consentiment informat com un element crític d’un assessorament voluntari, les proves i el tractament continu” donat que l’objectiu és corregir el sexe ambigu per tal de “normalitzar” la seva vida “anormal”.

L’article 17 dels Principis de Yogyakarta recull que “Totes les persones tenen el dret al gaudi del nivell més alt possible de salut física i mental, sense discriminació per motius d’orientació sexual o identitat de gènere. La salut sexual i reproductiva és un aspecte fonamental d’aquest dret” tot recollint, en el seu apartat E, que els estats “Han de garantir que totes les persones estiguin informades i la seva autonomia sigui promoguda a fi que puguin prendre les seves pròpies decisions relacionades amb el tractament i l’atenció mèdica sobre la base d’un consentiment genuïnament informat, sense discriminació per motius d’orientació sexual o identitat de gènere”. En l’article 18 també es desenvolupa la necessitat d’actuar contra els abusos mèdics i la no obligació de sotmetre’s a tractaments “Amb independència de qualsevol classificació que afirmi el contrari, l’orientació sexual i la identitat de gènere d’una persona no constitueixen, en si mateixes, trastorns de la salut i no han de ser sotmeses a tractament o atenció mèdiques, ni han de ser suprimides”

Júlia Ojuel, metgessa de la Xarxa de Dones per la Salut ha declarat a IDEMTV:

“No existeixen arguments mèdics per la majoria d’intervencions en persones que han nascut amb genitals intersexuals. No estem davant d’una malaltia que s’hagi de curar amb cirurgia. Una cirurgia, a més que no assegura una funcionalitat en termes de plaer. Qui determina la normalitat del genitals? quan un penis és massa petit, uns llavis massa grans? qui diu que per ser considerada dona, una persona ha de ser ‘penetrable’? I sobre tot qui diu que això s’ha de fer el més aviat possible? No és cap urgència mèdica, fora dels pocs casos en que pot haver problemes amb el sistema urinari. Es cada persona, en l’exercici de la seva llibertat que determini més endavant si es vol sotmetre o no a intervencions”

L’informe del Relator Especial de Nacions Unides sobre la Tortura ha significat un espai de denúncia i visibilitat de la discriminació a que es sotmet les persones intersexuals. L’intersexualitat no és gairebé mai, un tema mèdic sinó social, l’acceptació de trets genitals biològics naturals és un repte social en el reconeixement de la diversitat no un problema quirúrgic i més quan, de forma continuada, es vulneren els drets humans més elementals.