Etiquetes Entrades etiquetades amb "LGTB"

LGTB

169

Per Carme Porta

Àfrica, el tercer continent més gran del món, amb 54 països i una diversitat enorme de cultures, ètnies, religions, llengües i reconeixement dels drets de les persones LGTBI.

Aquesta diversitat de reconeixement o persecució del col·lectiu de persones LGTBI mostra petits avenços però també notícies esfereïdores i preocupants. Actualment hi ha 72 estats al món on encara existeixen lleis que criminalitzen i persegueixen l’homosexualitat, 24 d’aquests estats són a l’Àfrica. Pan Africa International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association (PAI), és la federació africana pels drets LGTBI membre d’ILGA (International Lesbian,, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association).

En 12 estats d’Àfrica encara hi ha en vigor lleis que limiten la llibertat d’expressió en matèria d’orientació sexual i identitats trans, en 2 d’ells, Mauritània i Sudan, encara es penalitza amb la pena de mort. 11 estats africans segueixen limitant, per llei, la participació de la societat civil de les persones LGTBI.

Angola ha estat el darrer país africà que ha despenalitzar l’homosexualitat i crear legislació en la que es prohibeix la discriminació per orientació sexual. El Codi Penal vigent, post colonial de 1886 reformat el 1954, a Angola penalitzava fortament les relacions entre persones del mateix sexe que el codi recollia com a «actes contra natura». El procés de derogació va començar l’any 2014 i ha culminat aquest mes de febrer. El col·lectiu LGTBI angoleny va treballar per aquesta derogació no tant per la persecució penal com per la gran discriminació social i la negació de drets fonamentals que patien les persones LGTBI.

Ha estat a Kènia l’altra cara de la moneda. El tribunal superior de Kenya va posposar recentment la decisió sobre la despenalització de les relacions homosexuals. En aquest país des del 2014 es compten 1.500 agressions LGTBIfòbes i 534 detencions per mantenir relacions entre persones del mateix sexe. Cal destacar que el mateix Tribunal Suprem l’any 2016 va dictaminar que els exàmens anals forçats i les proves forçoses de VIH i hepatitis B d’homes sospitosos de conducta sexual d’un mateix sexe són constitucionals.

L’arbitrarietat amb la que actuen alguns estats contra el col·lectiu el fa vulnerable i la visibilitat es viu com a necessària i perillosa al mateix temps. La violència i estigmatització de les persones LGTBI a l’Àfrica segueix sent un tema preocupant i quotidià, tant per part de l’estat com de la societat.

A Tanzània, per exemple, l’any 2017, el viceministre de Salut va amenaçar de donar a conèixer noms de persones LGBT. Anteriorment ja havia prohibit projectes de divulgació de VIH per a homes gais, en aquest sentit cal destacar que el 30% d’homes gais viuen amb el VIH. A Uganda, l’any 2016, durant la celebració de l’Orgull LGTBI es va fer una batuda en base a la llei antihomosexual aprovada el 2014. A Ghana, la Coalició Nacional per als Drets Sexuals Humans i els Valors Familiars (formada pels tres grans organismes religiosos de Ghana, representats pel Consell Cristià de Ghana, el Consell Musulmà de Ghana i la comunitat d’Amadhiya ) ha impulsat un projecte de llei al Parlament per criminalitzar l’homosexualitat Les violacions correctives de lesbianes són una constant en alguns països africans, sent Sud-àfrica un dels països on més es practiquen.

La persecució, maltractaments, estigmatització i discriminació empenyen les persones LGTBI a la precarietat i l’exclusió social o a fugir demandant asil. Actualment hi ha 3’1 milions de persones demandants d’asil al món, protegides per l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Pel que fa a les persones LGTBI, el punt 23 dels principis de Yogyakarta -vint-i-nou principis sobre l’aplicació de la legislació internacional de drets humans amb relació a l’orientació sexual i la identitat de gènere- recull els drets i recomanacions específics al respecte.

553
lgtb terrassa idemtv
lgtb terrassa idemtv

LGTB Terrassa és una associació del Vallès Occidental que promou la igualtat legal i social de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.
Està formada per una junta i diferents comissions: de cultura, formació i educació, la comissió de bisexualitats, de juventut, salut i l’espai trans*.

L’associació té un vincle de col·laboració molt intens amb l’Ajuntament de Terrassa i el SAI d’aquesta població. Comparteixen recursos i deriven casos segons les necessitats.

A banda de membres de la comunitat LGTBIQ+, l’associació també la formen persones CIS-heterosexuals que hi col·laboren. Algunes d’elles son pares o mares de nens i nenes trans. Totes aquestes persones hi col·laboren d’una manera altruista i molt compromesa, posant el valor el paper del voluntariat a la societat.

ALEC empresàries lesbianes
ALEC associació de lesbianes empresàries de catalunya

ALEC (Associació de Lesbianes Empresàries de Catalunya) és una eina de competitivitat basada en la col·laboració entre dones lesbianes, bisexuals i trans, que intenta fomentar l’empoderament de les dones lesbianes a través de la col·laboració dels seus projectes, de les seves iniciatives, de productes i serveis.

Alec està formada per lesbianes emprenedores de diferents perfils professionals i té com a objectiu teixir una xarxa per l’apoderament i la visibilització de la dona lesbiana.

Aquest video va ser enregistrat el Dia de la Visibilitat Lésbica durant una trobada lúdica de les seves membres.

Podeu trobar més info a: http://www.alec.cat/
https://www.facebook.com/AlecNetworking/

res a amagar d'anna boluda
llibre res a amagar

L’Anna Boluda és una autora novell però prou coneguda com a periodista i cineasta. En l’àmbit LGTBI el seu treball per a la visibilització ha estat important, especialment pel que fa a les famílies amb el documental “Homo baby boom” .

El llibre és l’obra que va quedar finalista al 15è premi de narrativa juvenil Torent 2017 i vol ser una eina de visibilitat i pedagogia social.

A la història es recullen tota una sèrie de situacions que segons la mateixa autora “són una vacuna contra el bullying” i dels pocs llibres que hi ha per a joves en format de narrativa. La novel·la no és només una obra finalista sinó un exercici militant de visibilitat de la diversitat.

El fet d’estar escrit en valencià podia ser també una dificultat però hi ha diversos instituts que ja ho tenen com a lectura obligatòria i això pot facilitar el treball a les aules que és un dels objectius de l’autora

tango queer idem tv
inusual project

L’entitat Tango Queer Barcelona va néixer el gener del 2015 per a aprendre a ballar tango, però en aquells moments no hi havia cap milonga a la ciutat que realment subvertís els rols de gènere.

Les persones que la formen no creuen ni se senten còmodes amb els codis heteronormatius que s’apliquen a aquesta dansa -i a la societat en general-, així que van decidir a crear el seu propi espai, més lliure, càlid i obert.

Des d’allò més personal que també és polític volen donar visibilitat a una forma lliure d’entendre aquest ball. Neix per crear un espai on relacionar-se a través de la dansa, on no existeixen identitats imposades ni preestablertes, i trenquen amb els estereotips. Entenen la comunicació en el ball com quelcom fluïd i molt dinàmic ja que experimenten amb els dos rols. Rebutgen la visió jeràrquica i d’oposats a la que ens redueixen els binarismes convencionals segons ens expliquen.

A principis d’any van celebrar els 3 anys amb una milonga especial amb disfresses. Vam assistir a aquesta sessió especial i la vam enregistrar.

Podeu trobar més informació:

http://tangoqueerbarcelona.com/

https://www.facebook.com/tqbcn/

i es reuneien cada dilluns al local Inusual Project. C/ Paloma 5 BCN

19h. Classe d’Iniciació
20.30h Classe nivell intermig.
22h-00h MILONGA QUEER

Aquest mes de maig recordem, des de les entitats, els sindicats, les universitats i les institucions la lluita contra la lesbofòbia, homofòbia, bifòbia i transfòbia. És no només necessari sinó també imprescindible.

La llei 11/2014 que va ser empesa pel món associatiu i aprovat per una majoria parlamentària és un instrument valuós que cal continuar desplegant, millorant i complementat des de les polítiques públiques, i també des de la societat civil, el món laboral i l’acadèmic. Tenim molts reptes pendents encara. Però cal també una mirada a totes les persones del col·lectiu d’arreu del món, que no només no estan a l’empara d’una llei de garantia de drets més o menys millorable, sinó que pel sol fet de no respondre als patrons heteropatriarcals són marginades, perseguides i castigades.

En el dia internacional contra la LGBTIfòbia, i cada dia, cal que recordem aquelles persones que per ser senzillament qui volen ser i estimar com vulguin, posen la seva vida en perill.

Aquelles i aquells que poden ser multades, castigades, empresonades, torturades, violades o fins i tot assassinades a l’empara de lleis despòtiques que els neguen la llibertat, la llibertat de ser i estimar com vulguin. Per denunciar els governs que actuen així, per no deixar caure en l’oblit tot els seu patiment, per empènyer  el món a una mirada de respecte als drets humans, cal que en parlem, avui, aquest mes, cada dia. I cal que obrim la mirada, el cor i les fronteres a les persones que han de fugir del seu país per poder ser qui són, per poder viure la seva diversitat sexual i d’opció de gènere sense risc de la seva vida.

Fem de Catalunya un país de refugi LGBTI.

 

Mireia Mata Solsona és Directora General d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya

Reunió d'Ampgil al Casal Lambda idemtv
Grup Ampgil del Casal Lambda idemtv

L’Anna Delgado és psicòloga i sexòloga. Va començar a fer les pràctiques al Casal Lambda i s’hi va quedar per cobrir una plaça de psicòloga i fer també tot el treball de voluntariat portant grups i les diverses activitats que ofereix el Casal.
Fins fa poc ha portat amb d’altres psicòlogues, el grup de dones, i en l’actualitat s’encarrega dels grups de pares i mares així com del grup Tutti Frutti que son nois i noies LGTBI que tenen una discapacitat intelectual.

Un lloc quiet, un cor quiet, l’hora quieta. L’hora quieta és el títol de la novel·la de Maria Dolors Farrés en la que tracta de l’amor entre dos monjos al monestir de Sant Llorenç. No és el primer cop que es publica però si que ho fa en tota la seva extensió. Fa 25 anys que l’autora va començar a esciure-la.

La novel·la es desenvolupa en la vida del monestir i es centra al segle XIV. Per Maria Dolors Farrés els personatges tenen vida pròpia, expliquen la seva vida a partir del que ella va plantejant.

L’hora quieta és una obra àmpliament documentada i que ha donat pas a una altra obra. Farrés va escriure, posteriorment, una preqüela, “El càstig” de l’obra amb la figura del personatge principal que vol ampliar la història presentada a l’hora quieta.

1517

Ja hi ha 20 serveis locals en marxa que formen part d’una xarxa d’atenció integral a les persones LGTBIQ+, una xarxa que a nivell territorial s’ha desplegat en municipis més enllà dels nuclis més metropolitans.
A Esplugues tot just s’estrena el SAI, està treballant per ser visible i obert a la ciutadania i fer-ho de forma transversal amb els i les diferents professionals.

1050

NOTA DE PREMSA

El Departament Treball, Afers Socials i Famílies ha instruït 63 denúncies des de l’aprovació de la Llei 11/2014 per a garantir els drets LGBTI i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia i en el que va de 2017 ha aplicat 3 sancions administratives, que corresponen concretament a dues advertències i una multa. Amb aquestes actuacions, ja són 5 les sancions interposades pel Departament els últims dos anys per aquest tipus de fets.

L’objectiu és garantir el dret a la igualtat ia la no discriminació per motius d’orientació sexual i identitat o expressió de gènere i, a més, assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en llibertat.

Es tracta de sancions administratives que penalitzen actituds que provoquen desigualtat i discriminació a partir de conductes il·lícites com la negació del dret d’admissió, simbologia lgtbífoba, violència verbal, expressions vexatòries, actes que comportin aïllament, rebuig o menyspreu públic, notori i explícit, entre altres, i que no concorren en l’àmbit penal.

Les 3 sancions que s’apliquen ara tenen com a novetat que es tracta de discriminacions que han tingut lloc al carrer o bé en les xarxes socials, el que constata que la població LGBTI cada vegada és més conscient dels seus drets i fa el pas de denunciar .

Des de l’aprovació de la Llei, la Direcció General d’Igualtat ha instruït 63 queixes i denúncies. D’aquestes, 23 han seguit la via penal i 5 més han derivat en l’àmbit laboral. Les 33 restants han seguit un procés administratiu que permet al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies estudiar els fets i aplicar el règim de sancions i infraccions que recull la llei.

ARTICLES D'OPINIÓ

3110
Seguim amb els mites. Si en la darrera entrega parlàvem del plus de neuroticisme que se'ns atribueix, avui ho farem sobre qüestions de sexe....

LLIBRES DE L'ARMARI

4033
Els “Homonots” són aquells homes “homos” que han anat més enllà dels seus interessos personals, immediats i petits i han mirat pel col·lectiu homosexual...