Etiquetes Entrades etiquetades amb "LGTB"

LGTB

2545

EDITORIAL
 

Avui el Vaticà ha començat a reunir els seus cardenals en el conclave que ha de portar a l’elecció d’un nou lider. 115 cardenals elegiran el nou Papa que dirigirà les passes del catolicisme del segle XXI. A hores d’ara la divisió no està clara donat que ja no es tracta de cardenals “progressistes” i “conservadors” sinó de diferents visions sobre l’organització eclesiàstica. Es reuniran i , en grups d’afinitat, decidiran el futur de l’església catòlica.

Un futur que ve marcat pel discurs conservador que ja va iniciar el polonès Karol Wojtyla, anomenat Joan Pau II com a Papa, i va seguir el papa sortint, Benet XVI, que va mantenir el caràcter conservador que havia anat adquirint l’església catòlica i semblava el seu guardià.

El discurs LGTBfòbic de Joseph Ratzinger era anterior al seu papat i va seguir de forma agressiva, malgrat el seu caràcter teòric. Ha estat un papat altament conservador i negador dels drets de les dones i de les persones del col·lectiu LGTB. El mandat de Benet XVI ha estat altament ideològic, ha recuperat valors i pràctiques oblidades des del Concili Vaticà II (en el que, per cert, el va despuntar com un dels teòlegs joves amb un sentit de la reforma progressista que va canviar amb el temps) i ha tapat escàndols sobre els abusos sexuals de capellans i bisbes.

La renúncia de Benet XVI al papat va ser inesperada i, alhora, el seu discurs sorprenent. Ni la jerarquia eclesiàstica ni els i les practicants del catolicisme ni la societat en general esperava la renúncia i, molt menys, per les raons que s’endevinen darrere el seu críptic missatge. Ratzinger ens sorprenia amb una renúncia en dignitat i contra allò que representava.

El seu final ha estat sorprenent, poder inclús coherent amb una part del seu discurs teòric. Ha obert els ulls a molta gent de les males pràctiques de l’església catòlica i de què ni el poder diví, encara que sigui delegat, ho pot tot. La seva crítica ha dinamitat alguns fonaments del conservadorisme però ràpidament l’han reclòs i en pocs dies s’obliden les paraules i els fets i es reprenen les pràctiques i el discurs que ha caracteritzat el seu papat. Es tornen a fer públics escàndols d’abusos sexuals i tornen a ser al centre algunes de les persones que Ratzinguer havia apartat del càrrec en la seva coherència teòrica.

Ara 115 homes, que es diuen castos, verges i purs però que tenen sobre seu tots els escàndols de corrupció, d’associació amb la màfia, d’abusos sexuals… acumulats en tant que màxims representants d’una organització que ha demostrat estar corcada, sinó podrida, en els seus fonaments. El Papa sortint, malgrat el seu conservadorisme ho ha corroborat. Aquests 115 homes tornaran a decidir el futur del poder catòlic i les línies d’actuació prioritàries. La teologia crítica té ara una petita escletxa per fer-se espai, no li ho posaran fàcil malgrat hi ha moltes veus que critiquen les pràctiques i actituds poc cristianes de la jerarquia eclesiàstica, com a tot arreu una cosa és la base i l’altra els qui exerceixen el poder però el poder també pot ser un espai de creació de llibertat i d’expressió, tot i que no sembla que s’albirin canvis ni reformes significatives, al contrari, el discurs conservador, tancat, LGTBfòbic i el secretisme dels assumptes interns sembla que seguiran marcant el futur de l’església catòlica (com el d’altres organitzacions religioses). Aquells que volen ser la referència s’han convertit en allò que no hem de referir sinó com a mal exemple per al comportament social.

1666

El Tribunal Constitucional ha reconegut aquesta setmana el dret a les parelles no casades i sense fills el dret a una pensió de viduïtat. La llei 40/2007, de 4 de desembre, que abordava diverses mesures en matèria de Seguretat Social, encara que reconeixia el dret a la prestació de viduïtat en parelles no casades, alhora exigia que tinguessin fills en comú. Aquesta circumstància discriminava les parelles del mateix sexe ja que no se’ls reconeixen fills en comú sinó estan casades. Aquesta exigència impossibilitava en la pràctica que les parelles de gais o de lesbianes que no estiguessin casades tinguessin accés a aquesta prestació.

La sentència del Tribunal Constitucional suposa un pas més en el reconeixement dels drets de les parelles de lesbianes i gais i la seva total equiparació legal. Amb tot, des de la Federació Estatal de Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) s’ha assenyalat que encara queden alguns apartats que canviar en l’actual legislació per a aconseguir la plena igualtat de les parelles de lesbianes i gais. La plataforma estatal exigeix al Govern una solució per al reconeixement de la filiació en parelles no casades i ressalta que és “una discriminació flagrant en el cas de qui van tenir fills abans de l’aprovació del matrimoni igualitari, doncs els seus drets de maternitat/paternitat no han estat encara reconeguts”.

La presidenta de la FELGTB, Boti G. Rodrigo, va agrair, en aquest cas “el coratge del denunciant i esperem que la Seguretat Social actue sobre totes les sol·licituds que va denegar després de la llei”.

Ferran Pujol és un dels impulsors d’un projecte de serveis d’informació, assessorament, recerca i prevenció del VIH al nostre país: BCN-Checkpoint, clarament populartizat a Barcelona entre gais. Des d’aquesta plataforma es promouen trobades, l’intercanvi de coneixement respecte al VIH-SIDA, així com la visibilització del col·lectiu seropositiu dins de la comunitat LGTB.

Pujol reivindica el paper de la detecció precoç en la lluita contra la SIDA i afirma que és una de les eines més importants per a la seua prevenció. D’aquestes i moltes més coses ens parla en una entrevista que ha concedit a idemTV.

 

 

1820

El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ha dictat sentencia en el cas X i altres versus Àustria.

Una parella de lesbianes,  volia portar a terme l’adopció conjunta del fill d’una d’elles. El pare biològic s’hi oposava i la legislació i la justícia austríaca li donaven la raó. La parella demandant  són de ciutadania austríaca i viuen una relació estable. El fill d’una d’elles, nascut en matrimoni heterosexual el 1995, està sota la custòdia de la seva mare i les dues s’ocupen conjuntament de la seva cura i educació, mentre no té un tracte regular amb el pare.

La parella va decidir elevar el seu cas al tribunal d’Estrasburg que, finalment, ha dictat sentencia favorable, tot reconeixent que Àustria viola la Convenció de Drets Humans Europea en el seu article 14, que recull la prohibició de la discriminació,  i l’article 8 de la mateixa que recull el dret a la vida privada i a la família.

El tribunal ha dictat aquesta sentencia per àmplia majoria (16-1). La sentencia recull que “a causa de la diferència de tracte per les demandants quant a comparar la seva situació amb la d’un solter heterosexual el tribunal decideix aprovar per unanimitat, la no violació de l’article 14 del Conveni sempre en relació amb l’article 8” donat que la decisió de no permetre l’adopció es feia en base a l’orientació sexual de les sol·licitants, tot sostenint que el govern austríac  no havia donat raons convincents que posessin de manifest que la diferència de tracte era necessària per a la preservació de la família o l’interès protecció de l’infant.

Els tribunals austríacs negaven des del 2005 el dret d’adopció conjunta  a les dues dones, esgrimint que el Codi Civil d’Àustria estableix que, en aquesta adopció la mare adoptant reemplaçava al pare biològic, cosa que va provocar la ruptura de vincles entre ell i el nen. I amb aquest argument el Tribunal regional va desestimar el recurs de la parella l’any 2006. En aquest dictamen també afegien que la legislació austríaca, que no dona una definició precisa del terme “pares” significava que això s’aplicava a dues persones de diferent sexe.

Ara, finalment, el Tribunal d’Estrasburg ha reconegut el dret de la parella ha adoptar conjuntament, tot reconeixent la discriminació de què han estat objecte i la necessitat de què les lleis s’adaptin al respecte a la Convenció de Drets Humans, tot denunciant la manca d’accés a l’adopció coparental de les parelles homosexuals a Àustria, pràctica discriminatòria en comparació amb la situació de les parelles heterosexuals no casades.

LLIBRES DE L'ARMARI

4165
“I be ñaadi” “N'be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb...

res a amagar d'anna boluda

ARTICLES D'OPINIÓ

2620
Crec que el principal problema de les persones trans és trobar una feina digne i, en el cas de que la tingui, no ser...