Etiquetes Entrades etiquetades amb "lesbofòbia"

lesbofòbia

2234

EDITORIAL
 

Avui el Vaticà ha començat a reunir els seus cardenals en el conclave que ha de portar a l’elecció d’un nou lider. 115 cardenals elegiran el nou Papa que dirigirà les passes del catolicisme del segle XXI. A hores d’ara la divisió no està clara donat que ja no es tracta de cardenals “progressistes” i “conservadors” sinó de diferents visions sobre l’organització eclesiàstica. Es reuniran i , en grups d’afinitat, decidiran el futur de l’església catòlica.

Un futur que ve marcat pel discurs conservador que ja va iniciar el polonès Karol Wojtyla, anomenat Joan Pau II com a Papa, i va seguir el papa sortint, Benet XVI, que va mantenir el caràcter conservador que havia anat adquirint l’església catòlica i semblava el seu guardià.

El discurs LGTBfòbic de Joseph Ratzinger era anterior al seu papat i va seguir de forma agressiva, malgrat el seu caràcter teòric. Ha estat un papat altament conservador i negador dels drets de les dones i de les persones del col·lectiu LGTB. El mandat de Benet XVI ha estat altament ideològic, ha recuperat valors i pràctiques oblidades des del Concili Vaticà II (en el que, per cert, el va despuntar com un dels teòlegs joves amb un sentit de la reforma progressista que va canviar amb el temps) i ha tapat escàndols sobre els abusos sexuals de capellans i bisbes.

La renúncia de Benet XVI al papat va ser inesperada i, alhora, el seu discurs sorprenent. Ni la jerarquia eclesiàstica ni els i les practicants del catolicisme ni la societat en general esperava la renúncia i, molt menys, per les raons que s’endevinen darrere el seu críptic missatge. Ratzinger ens sorprenia amb una renúncia en dignitat i contra allò que representava.

El seu final ha estat sorprenent, poder inclús coherent amb una part del seu discurs teòric. Ha obert els ulls a molta gent de les males pràctiques de l’església catòlica i de què ni el poder diví, encara que sigui delegat, ho pot tot. La seva crítica ha dinamitat alguns fonaments del conservadorisme però ràpidament l’han reclòs i en pocs dies s’obliden les paraules i els fets i es reprenen les pràctiques i el discurs que ha caracteritzat el seu papat. Es tornen a fer públics escàndols d’abusos sexuals i tornen a ser al centre algunes de les persones que Ratzinguer havia apartat del càrrec en la seva coherència teòrica.

Ara 115 homes, que es diuen castos, verges i purs però que tenen sobre seu tots els escàndols de corrupció, d’associació amb la màfia, d’abusos sexuals… acumulats en tant que màxims representants d’una organització que ha demostrat estar corcada, sinó podrida, en els seus fonaments. El Papa sortint, malgrat el seu conservadorisme ho ha corroborat. Aquests 115 homes tornaran a decidir el futur del poder catòlic i les línies d’actuació prioritàries. La teologia crítica té ara una petita escletxa per fer-se espai, no li ho posaran fàcil malgrat hi ha moltes veus que critiquen les pràctiques i actituds poc cristianes de la jerarquia eclesiàstica, com a tot arreu una cosa és la base i l’altra els qui exerceixen el poder però el poder també pot ser un espai de creació de llibertat i d’expressió, tot i que no sembla que s’albirin canvis ni reformes significatives, al contrari, el discurs conservador, tancat, LGTBfòbic i el secretisme dels assumptes interns sembla que seguiran marcant el futur de l’església catòlica (com el d’altres organitzacions religioses). Aquells que volen ser la referència s’han convertit en allò que no hem de referir sinó com a mal exemple per al comportament social.

1420

EDITORIAL
 

La llei contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia està sent llarga. De fet, tal com hem anat recollint a IDEMTV, des del primer compromís programàtic, l’elaboració de l’esborrany, el procés participatiu llarg i ampli… fins l’aprovació del primer text van passar uns anys. Però encara en comptem uns quants anys més des de que la llei reposa en un calaix del Govern sense fer-se pública.

Les darreres eleccions van ser un moment de compromís, les diferents candidatures van expressar-se vers la llei, no només en el seu programa electoral sinó en un compromís signat, un compromís que demanava el moviment LGTB per tirar-la endavant. No totes les candidatures van fer el gest favorable al text, però el compromís de lluitar contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia hi era de forma majoritària.

Els resultats electorals i la composició del nou Parlament afavoreixen una majoria a favor de la llei i una gran majoria a favor d’una norma, sigui quina sigui, que reculli la lluita contra la discriminació. Però tot i així, les entitats del moviment LGTB tenen presa, són massa anys esperant la llei, massa anys amb un text abandonat. Per això, de nou, van exigir als diferents grups parlamentaris el compliment del seu compromís i l’establiment d’una agenda de treball, un calendari que marqués el ritme de la llei i que també han demanat a la Consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté.

Les primeres reunions s’han començat a tenir. Avui mateix 18 de febrer les quatre entitats que estan portant a terme el lideratge (Casal Lambda, Coordinadora de Lesbianes, Gais,Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, Front d’Alliberament Gai de Catalunya i Famílies Lesbianes i Gais) han portat a terme una reunió per tal d’establir acords de mínims en les reunions que ja tenen marcades amb alguns grups parlamentaris: IC-V-EUiA, PSC, ERC i CUP ja han donat una data, la resta encara han de desempolsar dates de reunió.

L’agenda del que era una proposta de llei contra l’homofòbia està sent llarga. Pel camí s’ha fet gran i s’ha convertit en una llei de drets del col·lectiu LGTB i contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. S’ha fet gran però un cop ha crescut l’han tancat a l’armari… el moviment reclama el desclosed, el moviment exigeix la llei!

1537

El proper diumenge 17 de febrer Equador celebra unes eleccions generals en les quals els drets LGTB estan sent presents en campanya. Segons informen els grups LGTBI equatorians hi ha tres dels vuit candidats a presidents que estan a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe. Fins a sis estan disposats a defensar la llibertat sexual, però dos són manifestament homofòbics. El candidat favorit, Rafael Correa, que compta amb al voltant del 50% d’intenció de vot i que es defineix com a catòlic progressista, ha manifestat que no està a favor del matrimoni entre homosexuals però ha assegurat que defensarà els drets del col·lectiu. En aquest sentit, Correa se situaria tercer en el rànquing de candidats a favor de la llibertat sexual elaborat per entitats LGTBI d’aquell país. També hi ha algún candidat obertament LGTBI entre les llistes més favorables al col·lectiu. Cal recordar que el passat novembre el col·lectiu Igualdad de derechos ya, va publicar un comunicat en el qual instava a les formacions polítiques equatorianes a fer “un pronunciament públic de les seues propostes d’acció per la no discriminació de la diversitat sexual al país” i perquè donessin a “conèixer les seves propostas de polítiques públiques d’inclusió”.

Procediment un candidat per homofòbia

Un dels candidats més bel·ligerantment homofòbics és Nelson Zavala, un mossèn evangèlic, que només té un 1% d’intenció de vot però que genera molta polèmica amb les seves declaracions. En aquestes ha afirmat que l’homosexualitat és un trastorn sever de conducta i ha apostat per les teràpies antihomosexuals per “convertir-los” a l’heterosexualitat. Els grups LGTBI equatorians no van tardar en presentar una protesta davant del Consejo Nacional Electoral. L’organisme va advertir el candidat per a que rectifiqués, tot i que Zavala es va reafirmar en la seua posició homofòbica. La institució electoral ha obert un procediment contra el Zavala i diumenge passat va remetre el cas al Tribunal Contencioso Electoral. Aquest fet ha estat viscut com tot un èxit per part de la comunitat LGTBI d’aquell país.

 

1601

El Grup d’Amics Gais (GAG) ha produït una exposició que porta per títol: “Visibilitat LGTB als barris”. L’objectiu de la mateixa era combatre els tòpics i la intolerància, fer pedagogia contra l’homofòbia als diferents barris de Barcelona. Aquesta exposició ha estat l’objectiu dels intolerants.

L’exposició es va portar a terme entre novembre del 2012 i Gener del 2013, al Centre Garcilaso -Espai Jove Garcilaso, els darrers dies van aparèixer pintades a tres de les fotos exposades, amb un marcat caràcter homòfob.

José Benito Eres Rigueira, coordinador del GAG ha denunciat aquesta agressió

Creiem que es posa de relleu la necessitat d’educar els nostres joves en la diversitat, ja que encara estan construint els seus principis i valors de vida. Per a això és necessari implementar polítiques de combat contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia com, seria una Llei contra l’Homofòbia que reivindiquem els col·lectius LGTB des de fa temps. Igual d’important és la implicació de les associacions, escoles, espais joves… per poder dur a terme aquesta educació. Encara que hem aconseguit la igualtat jurídica ens queda un llarg camí per arribar a la igualtat social i això es posa de relleu amb aquests brots d’homofòbia. Denunciem també aquest comportament intolerant contra el col·lectiu LGTB, i la necessitat de visibilitzar-se als diferents barris de Barcelona, pobles i ciutats de Catalunya

L’objectiu de l’exposició era, precisament, poder combatre l’homofòbia treballant des de la quotidianitat, ara s’ha evidenciat que no els fets, que poden semblar aillats, són la base de la preocupació del moviment LGTB i calen polítiques per eradicar aquestes accions.

2010

A l’Europa de les retallades, l’austeritat i la recessió dels drets hi ha qui segueix fent aportacions positives. Bèlgica és un dels estats de la Unió Europea que segueix avançant en els drets de les persones LGTB. Segons l’índex de l’Arc de Sant Martí que elabora ILGA-Europa -en la seva actualització de maig del 2012- Bèlgica és un dels estats amb una puntuació més alta pel que fa a drets del col·lectiu LGTB -juntament amb Alemanya, Països Baixos, Estat Espanyol i Gran Bretanya-.

Les polítiques LGTB a Bèlgica han estat avançades des de que el 1792 es va despenalitzar l’homosexualitat. L’any 2003 es va aprovar el matrimoni igualitari, sent el segon país del món en fer-ho, tot i que no va ser fins al 2006 que es va reconèixer la plenitud de drets amb l’aprovació de l’adopció per part de parelles de lesbianes i gais.

Actualment el Govern federal ha presentat un pla d’acció de lluita contra l’homofòbia que també vol comprometre les 3 comunitats federades. El Ministeri d’Interior i Igualtat, liderat per Joëlle Milquet -també Presidenta del Centre Democràtic Humanista, un partit de tendència demòcrata-cristiana- és l’encarregat de coordinar el pla que estableix la sensibilització, la prevenció, la millora dels processos judicials i el reforç de la legislació antidiscriminatòria com a eixos fonamentals d’acció.

Ja el passat mes de juliol el Parlament va reformar la legislació i va endurir les penes per crims homòfobs i de discriminació sexual, elevant les penes fins a la cadena perpètua. Aquesta reforma ja va ser l’anunci del pla que ara aprova el govern federal.

Tot i que sempre ha estat una societat que ha presumit de tolerant -de fet el primer ministre belga Elio di Rupo, va presumir de marca belga en la lluita per la igualtat durant la presentació del pla- s’han registrat atacs homòfobs de consideració fet que s’ha considerat un augment de l’homofòbia tot i que algunes entitats LGTB han considerat que era una expressió visible d’allò que sempre havia esdevingut. Algunes xifres consideren que una quarta part del col·lectiu LGTB ha patit violència física i gairebé el 50% algun tipus d’agressió verbal o simbòlica.

Tot i així, a la mateixa Bèlgica Federal, a la ciutat d’Amberes l’alcalde Bart de Wever –de Nova Aliança Flamenca, el partit més votat a Bèlgica l’any 2010 de tendència liberal i nacionalista flamenc- ha aprovat una normativa interna a l’Ajuntament en la que prohibeix que els funcionaris i funcionàries que fan atenció al públic mostrin clarament la seva orientació sexual pel que fa a la indumentària. Tot i que ha defensat que no és una mesura homòfoba sinó de respecte a la diversitat de creences de les persones a les que han d’atendre.

1645

EDITORIAL
 

Les retallades no són un fenomen nou, els drets han estat sempre un dels talons d’Aquil·les de les democràcies i una de les armes de les dictadures. El drets del col·lectiu LGTB tenen sempre l’espasa de Damòcles a sobre i la censura és una més de les expressions de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

La censura en les dictadures és àmplia però la sexualitat de les persones, inclús en el nivells més mínims de mostrar els afectes, es porten la palma en les retallades gràfiques. Però ara que vivim en una democràcia, en plena era de les retallades, ens afecta aquesta censura? Les persones que vivim la invisivilització de forma quotidiana sabem que si, però ara és un mitjà privat, sense gaire objectivitat política, qui ha posat a l’aparador una de les anècdotes de la nova censura.

El Mundo va publicar una notícia en la que recollia que Televisió Espanyola (TVE) havia optat per aplicar la censura en una escena de la sèrie “Herederos”. En aquesta escena sortien dos homes fent-se un petó. Sembla ser que TVE va fer una interpretació del Codi d’autoregulació de protecció del menor. En aquest Codi RTVE recull:

 “Els serveis de comunicació audiovisual, connexos, interactius i de informació en línia de la Corporació RTVE han de respectar i fomentar la protecció de la infància i la joventut, especialment pel que fa a la representació d’escenes o missatges que puguin perjudicar el seu desenvolupament físic, mental o moral, entre els quals s’han de considerar sempre als continguts violents, sexistes, racistes o xenòfobs, aquells que incitin al consum no responsable, o al culte excessiu a la imatge, els missatges que atemptin contra el bon ús del llenguatge, contra el respecte cap als altres, i els que violin el dret a l’honor, a la intimitat i a la privacitat de les persones

Sembla ser que l’expressió d’afecte entre dos homes (i si segueixen la mateixa norma, també pot ser entre dues dones), segons RTVE, pot afectar a la infància de forma negativa. Els censors de RTVE han decidit també aplicar les retallades, no tan sols en les imatges emeses, sinó en el reconeixement social dels drets de les persones LGTB, uns drets que reconeix i protegeix la legislació vigent.

1711

Les posicions intransigents i les ideologies d’extrema dreta han trobat en la crisi una manera de créixer i alimentar la cultura de l’odi. La profunda crisi econòmica i la marxa enrere dels drets socials estan donant força a organitzacions violentes neonazis. A Grècia trobem un clar exemple, amb la puixança de l’extrema dreta i la seva irrupció al Parlament les agressions als col·lectius i persones que consideren diferents i activistes de Drets Humans.

En el cas del col·lectiu LGTB les agressions han estat múltiples i àmpliament denunciades. Des d’OLKE (el col·lectiu LGTB) s’han denunciat i s’ha demanat la solidaritat internacional. La seva Presidenta, Konstantina Kosmidou, va adreçar una carta al moviment LGTB europeu en la qual expressava: “La nostra societat mai ha estat més homòfoba que avui en dia. I no m’estic referint a tota la societat grega, que majoritàriament condemna aquests esdeveniments, sinó als pocs que a causa de la crisi econòmica estan tractant de no fer-se responsables de la difícil situació del país i bolquen les causes en les persones immigrants, en general tots aquells que els semblen diferents, i per descomptat les persones LGTBI, especialment aquelles que són més visibles

 El Govern Grec davant les diferents agressions va aprovar un decret el 12 de desembre de 2012, en el qual estableix les unitats especialitzades de crims d’odi per fer front a la violència en les direccions generals de Policia de Àtica i Tessalònica i oficines pertinents dins de les comissaries de policia amb la missió de prevenir i investigar aquests crims.

 Segons denuncia ILGA Europa, el col·lectiu LGTB, tot i ser un dels més agredits, queda al marge de la protecció que preveu aquest decret, donat que l’article 1 del mateix recull que aquestes agències només s’encarregaran de “delictes comesos en contra de persones o grups de persones exclusivament i únicament en raó del seu origen racial o ètnic o la seva religió

 Diferents associacions de Drets Humans han denunciat la situació, donat que el col·lectiu LGTB davant les agressions no està denunciant per por ja que a més temen insults addicionals per part d’agents de policia. Human Rights Watch va adreçar una carta al ministre grec d’Ordre Públic en la que explicita la preocupació “per les denúncies d’amenaces i atacs contra lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere a Grècia.” i insta a que les unitats de policia “tinguin un mandat clar per identificar i investigar els delictes comesos contra persones per raó de la seva orientació sexual real o percebuda i la identitat de gènere

1761

Després del pacte d’estabilitat parlamentària del govern de Catalunya signat i presentat per Artur Mas i Oriol Junqueras avui es portarà a terme el ple d’investidura del nou President de la Generalitat. L’acord a que han arribat CiU i ERC té 7 punts bàsics i 3 annexos en els que es despleguen les propostes pactades.

En aquest sentit, cal destacar que les diferents forces polítiques van signar un document en el que les entitats LGTB de Catalunya els reclamaven un el compromís per a assolir una llei específica contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Les forces parlamentàries signants van ser ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP i CiU, tot i no signar el compromís conjunt,  va signar un acord diferenciat en el qual es comprometia a legislar contra l’homofòbia donat que no creia en la necessitat d’una llei específica. Només dos grups parlamentaris (Ciutadans i PP) resten al marge d’aquest acord.

En la nostra editorial de valoració dels resultats electorals destacàvem:

“Les diferents propostes programàtiques han recollit les diferents sensibilitats i compromisos dels partits en l’àmbit LGTB, però va ser a partir de l’exigència de les principals entitats LGTB que la majoria de les candidatures van signar un compromís per l’aprovació d’una llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia

I en aquest sentit les entitats LGTB han tornat a reclamar que la llei contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia és una necessitat i una prioritat del col·lectiu. En una carta conjunta (signada per Casal Lambda, Coordinadora de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, Front d’Alliberament Gai de Catalunya i Famílies Lesbianes i Gais) dirigida als presidents dels diferents grups parlamentaris, signants de l’acord electoral,es reclama:

que el compromís que vàreu adquirir amb nosaltres pugui ser present i el tingueu en compte en les vostres intervencions al debat d’investidura, on entenem que cada grup parlamentari fixarà les seves prioritats de legislatura. Òbviament, el que us sol·licitem no ha d’anar en detriment d’altres propostes que en el moment de dificultats que passa el nostre país, són necessàries, sinó obligades, d’afrontar com a grans reptes de present i futur

En la darrera legislatura del Pacte catalanista i d’esquerres (PSC-ERC-ICV-EUiA) es va deixar redactat un document amb una proposta legislativa concreta, fruit d’un procés de participació llarg i ampli i que no ha estat aprovada. Cal destacar que en el pacte d’estabilitat al Parlament signat per CiU i ERC en cap dels punts es recull la proposta d’aprovació del text.

Les quatre entitats signants del comunicat que reclama l’aprovació de la llei demanen als diputats i diputades del Parlament el compliment dels acord electorals i l’esforç per a eradicar l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia:

“per poder celebrar d’aquí un any, tal i com vàrem demanar, l’aprovació d’aquesta norma que ha de vetllar per un tracte no discriminatori vers les persones del nostre col·lectiu i actuar en contra d’aquells que promoguin actituds i fets homòfobs

EDITORIAL
 

IDEMTV ha seguit amb interès la campanya electoral. És per això que un cop realitzades les eleccions al Parlament i, amb uns resultats que poca gent preveia, volem fer una anàlisi i emetre opinió.

Les diferents propostes programàtiques han recollit les diferents sensibilitats i compromisos dels partits en l’àmbit LGTB, però va ser a partir de l’exigència de les principals entitats LGTB que la majoria de les candidatures van signar un compromís per l’aprovació d’una llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia.

Aquesta llei, com ja vam informar, va ser elaborada i consensuada en amplis processos participatius l’any 2010 però no va ser aprovada pel Govern, en aquell moment, ni s’ha traslladat mai al Parlament. Ara, la nova composició del Parlament afavoreix el compromís de tirar endavant aquesta llei.

El compromís exigit per la Coordinadora LGTB de Catalunya, el Casal Lambda, l’associació de Famílies Lesbianes i Gais, i el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, va ser signat per: ERC, PSC, IC-V-EUIA, CUP i SI (que aquest cop es queda sense representació parlamentària), mentre que CiU, sense arribar a signar-lo, va presentar un compromís específic d’aprovar una llei, però amb matisos a la demanda de les entitats. Així doncs el compromís d’aprovar una llei ja elaborada el sustenten 57 diputats i diputades, als quals se sumen 50 diputats i diputades de CiU que també tenen el compromís de fer-ho. Val a dir que hi ha més diputats i diputades (57) a favor de la llei específica que no pas per una llei genèrica com proposa CiU (50). Només dues forces del nou Parlament PP i C’s queden al marge, d’entrada, d’aquest compromís electoral donat que no van signar el document ni van expressar la seva intenció de donar suport a la llei. Podeu trobar el compromís específic de les diferents forces polítiques en les entrevistes electorals que vam realitzar durant la campanya.

La nova legislatura obre noves perspectives en molts àmbits, la llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia, és una demanda i una necessitat i les forces polítiques parlamentàries que hi donen suport, amb matisos o sense, tenen la proposta elaborada sobre la taula. Aquest és un dels reptes, aquesta una de les exigències, aquest un dels compromisos. Des d’IDEMTV serem amatents al seu compliment, també és el nostre compromís!

ARTICLES D'OPINIÓ

2208
Les lesbianes tenim, clarament, un doble plus en la discriminació: som dones i no heterosexuals. Com a dones formem part de la majoria social que...

LLIBRES DE L'ARMARI

4120
Fina Birulés és professora de filosofia a la Universitat de Barcelona i ha centrat la seva tasca investigadora, entre altres, en qüestions de teoria...

res a amagar d'anna boluda