Etiquetes Entrades etiquetades amb "lesbianes"

lesbianes

4044

Anna Brasó i Laura Cañadas són membres del grup Te n’adones? un grup feminista que té la seu a El Col·lectiu i que treballa temes com ara la visibilitat lèsbica, el feminisme, però també temes socials, laborals, econòmics. Forma un espai de trobada que serveix a les necessitats de les seves membres de tenir espais de llibertat on poder ser elles mateixes.

 

 

 

1982

En el marc de la Mostra Internacional de Films de Dones s’ha exhibit el documental “Lesbiana. A parallel Revolution”

La Mostra ja celebra la seva 21a edició i segueix en la seva tasca de difusió del treball de dones cineastes. Enguany el format de la mostra, després de 20 anys d’història, ha canviat fent una aposta per ampliar el temps i espais d’exhibició. Marta Selva, codirectora de la Mostra ho explica a IDEMTV

 

 

 

La mostra pretén mantenir viva la feina feta millorant l’estratègia d’exhibició.

En el marc de la mostra sempre s’ha defensat un espai de visibilitat per a les lesbianes, amb films que recollissin, des dels diferents gèneres, l’experiència i vivències de les dones lesbianes.

“Lesbiana. A parallel revolution” és un film documental de Myriam Fougère. En el film es recullen experiències de projectes del lesbianisme separatista al Quèbec i a Estats Units en els anys 80. És un document històric que mostra la lluita per la visibilitat i, alhora, la imbrincació de les lesbianes en altres moviments.

El film de Fougère recull testimonis de dones ja grans que repassen la seva experiència i, moltes de les quals, encara conformen petites comunitats en entorns diversos, en el camí de la directora per retrobar les que foren líders, membres i companyes de viatges comunitaris construïts per i per a dones.

3082

Pau Galvez és membre del FAGC Girona gairebé des dels seus inicis, una entitat que aquest any compleix el seu 25è aniversari. En aquesta entrevista ens parla de la història, experiències, lluites i anècdotes del grup LGTB degà del territori català. En l’actual context gironí s’ha pogut aprovar ja la creació d’un Consell Municipal LGTB, cosa que suposa un gran avanç per a l’activisme de les comarques gironines.

 

 

 

Nota: L’entrevista va ser realitzada abans de la recent constitució del Consell LGTB de Girona.

Què passa quan una lesbiana poc femenina (per entendre’ns) pateix una mastectomia? En certa ocasió vaig sentir el comentari: “Bé, a ella no li afecta tant”. És clar, com que és el símbol de la feminitat per excel·lència, no ens ha d’afectar. De fet, és com si ens tallessin les ungles; on s’és vist una lesbiana poc femenina amb les ungles llargues i esmaltades? Visca el tòpic!!

Una part del que passa us la puc explicar. Si el que vol és fer desaparèixer la voluminossitat de l’altre pit per una qüestió bé sigui d’estètica, bé d’equilibri, s’ho haurà de pagar de la pròpia butxaca. “La reconstrucció —li diran— sí que entra, però la mutilació no”. O sigui que, si et vols arreglar el pit absent seguint paràmetres normatius, heteropatriarcals, etc. cap problema, t’ho finança la Seguretat Social, però si vols tenir el cos al teu gust, després de tot el que has patit, estaràs cometent una abominable amputació de la teva mitja feminitat preservada. Només en qüestió de gratar-se la butxaca, aquest acte pot ser equiparable al glamouros exercici d’inflar-se els pits amb silicona per lluir feminitat autèntica i sense fissures.

És genial! Us explico un cas. Una dona amb doble mastectomia va a la consulta d’un cirurgià plàstic interessant-se per una nova tècnica que consisteix en treure greix de la panxa per a implantar-la a la mama. Un sistema ideal perquè, a més de no provocar rebuig, bé a ser un dos por uno: et treuen el mixelín i et posen les tetes a la mida que triïs. Bé, si ho tries tot com el cirurgià vol que ho triïs. Aquesta dona —la identitat de la qual no revelaré, però qui tingui una mica d’ull ja s’ho imagina—, li diu que només es vol arreglar un pit, donat que l’altre li van remenar massa i ja el porta decorat amb un tatoo que fa flipar. Resposta del metge: “Ah, no! De cap manera! Farem tots dos i ho farem bé. I no la deixaré que es quedi a mitges”. Ole, els pebrots del facultatiu!! O et poses els pits com ell vol o no t’ho fa. Però de la seva prepotència ningú s’esgarrifa i sí, en canvi, de que la senyora vulgui sentir-se còmoda amb el seu cos i modelar-lo seguint idees que traspassen el binarisme de gèneres. D’això algun cirurgià o cirurgiana plàstics n’ha sentit a parlar? Diria que no. No, al menys aquells i aquelles amb les que ens hem trobat. A una altra dona, quan li va explicar a la metgessa el seu desig de deixar el pit que li queda a la mida de senyor, aquesta li va dir: “On és la càmera oculta? Això és el més surrealista que m’han demanat mai!”. Però, al menys, ni s’hi va negar ni li va dir que si ho feia ho faria al seu gust i no al de la pacient.
La idea del cos com a “lloc legítim de discurs” o, simplement, la riquesa de la diversitat no encaixen en el sistema sanitari. Els i les teòriques dels moviments trans bé ho posen de manifest i, amb totes les seves discrepàncies, s’han unit i donen canya. Les dones poc femenines amb mastectomia no tenen cap referent —de nou la manca de referents—, per això, aprofito la plataforma que em brinda IdemTV i adreço les interessades cap a un blog on poden trobar iguals, compartir experiències i fer pressió comú davant les desenraonades situacions amb les que es poden trobar. Que hi haurà d’altres llocs, segur, però hi arribareu, sens dubte, a partir d’aquest http://marimachoscancerosas.blogspot.com.es/. Confesso que el nom em desagrada i que no hi estic del tot d’acord amb les teories de la resignificació de l’insult, però això, ara i aquí, és secundari, l’important és que no estàs sola.

 

Isabel Franc, es va donar a conèixer al món de la literatura amb la seva primera novel·la Entre todas las mujeres (Tusquets 1992), una obra insòlita que va ser finalista del Premio La Sonrisa Vertical. És l’autora de la celebrada Trilogia de Lola Van Guardia, editada por Egales. El 2010 publica, conjuntament amb la dibuixant Susanna Martín, Alícia en un món real (Norma còmic) una novel·la gràfica sobre el càncer de mama, que va rebre el Premi Jennifer Quiles 2011. Ha estat la guanyadora del IV premi Terenci Moix de literatura LGBT amb la novel·la Elogio del Happy End

1913

VIDEO-EDITORIAL
El compromís d’IDEMTV amb el col·lectiu LGTB és evident.
El dia de la visibilitat lèsbica va ser un moment en què vam voler mostrar aquest compromís organitzant, conjuntament amb La Independent, una taula rodona sobre la visibilitat lèsbica als mitjans de comunicació.
En la taula també van participar InOutRadio i MasQue Les, mijtans clarament compromesos amb la visibilitat lèsbica.

 

 

>> Clica aquí per veure el vídeo íntegre de la taula rodona.
 

Tona Gusi de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes va exercir de presentadora tot mostrant la invisibilitat total de les dones lesbianes als mitjans. Carme Porta, en nom d’IdemTV, va refermar el compromís d’IdemTV i va analitzar la invisibilitat lèsbica als mitjans. Ana Satchi i Carme Pollina d’InOutRadio, definida com la ràdio lèsbica, van parlar conjuntament,expressant les dificultats de la visibilitat de les lesbianes i el paper dels mitjans de comunicació específics. Pilar Muñoz, fundadora i editora de Masque Les, expressava la necessitat de l’existència de mitjans específics i de visibilitat social.

El debat va ser ampli, i la forta pluja que queia fora de la sala del Col·legi de Periodistes no podia escombrar les paraules. La necessitat de visibilitat era, i és, un fet innegable. La reivindicació de diversitat en el propi col·lectiu, un clam. I la visibilitat i el compromís de les dones i homes presents amb el col·lectiu LGTB un fet.

“L que L” ha estat una mostra de compromís i una experiència enriquidora que mostra com la independència i objectivitat dels mitjans no pot ser excusa per a la invisibilitat. Humilment pensem que, des d’IdemTV i la resta de mitjans especialitzats, ho demostrem amb independència, coherència i qualitat.

2081

Donasport, que va celeberar la seua primera edició en 2010, és un esdeveniment que visibilitza l’esport femení i lèsbic i enguany està tenint lloc entre l’1 al 17 de març.
Les seves activitats són completament gratuïtes i consta d’un calendari d’activitats esportives no competitives.

Alhora, hi ha també un programa cultural i d’oci amb un concurs de cartells del Donasport, un altre de fotografia esportiva i la festa de clausura de l’esdeveniment.

 

 

 

Donasport és un projecte de Panteres Grogues, grup LGBT d’esports per a la integració i desenvolupament de la comunitat de lesbianes. L’entitat treballa per fomentar l’esport i lluitar contra la discriminació addicional a la qual s’enfronten les dones en la comunitat LGBT.

1672

El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ha dictat sentencia en el cas X i altres versus Àustria.

Una parella de lesbianes,  volia portar a terme l’adopció conjunta del fill d’una d’elles. El pare biològic s’hi oposava i la legislació i la justícia austríaca li donaven la raó. La parella demandant  són de ciutadania austríaca i viuen una relació estable. El fill d’una d’elles, nascut en matrimoni heterosexual el 1995, està sota la custòdia de la seva mare i les dues s’ocupen conjuntament de la seva cura i educació, mentre no té un tracte regular amb el pare.

La parella va decidir elevar el seu cas al tribunal d’Estrasburg que, finalment, ha dictat sentencia favorable, tot reconeixent que Àustria viola la Convenció de Drets Humans Europea en el seu article 14, que recull la prohibició de la discriminació,  i l’article 8 de la mateixa que recull el dret a la vida privada i a la família.

El tribunal ha dictat aquesta sentencia per àmplia majoria (16-1). La sentencia recull que “a causa de la diferència de tracte per les demandants quant a comparar la seva situació amb la d’un solter heterosexual el tribunal decideix aprovar per unanimitat, la no violació de l’article 14 del Conveni sempre en relació amb l’article 8” donat que la decisió de no permetre l’adopció es feia en base a l’orientació sexual de les sol·licitants, tot sostenint que el govern austríac  no havia donat raons convincents que posessin de manifest que la diferència de tracte era necessària per a la preservació de la família o l’interès protecció de l’infant.

Els tribunals austríacs negaven des del 2005 el dret d’adopció conjunta  a les dues dones, esgrimint que el Codi Civil d’Àustria estableix que, en aquesta adopció la mare adoptant reemplaçava al pare biològic, cosa que va provocar la ruptura de vincles entre ell i el nen. I amb aquest argument el Tribunal regional va desestimar el recurs de la parella l’any 2006. En aquest dictamen també afegien que la legislació austríaca, que no dona una definició precisa del terme “pares” significava que això s’aplicava a dues persones de diferent sexe.

Ara, finalment, el Tribunal d’Estrasburg ha reconegut el dret de la parella ha adoptar conjuntament, tot reconeixent la discriminació de què han estat objecte i la necessitat de què les lleis s’adaptin al respecte a la Convenció de Drets Humans, tot denunciant la manca d’accés a l’adopció coparental de les parelles homosexuals a Àustria, pràctica discriminatòria en comparació amb la situació de les parelles heterosexuals no casades.

1609

El proper diumenge 17 de febrer Equador celebra unes eleccions generals en les quals els drets LGTB estan sent presents en campanya. Segons informen els grups LGTBI equatorians hi ha tres dels vuit candidats a presidents que estan a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe. Fins a sis estan disposats a defensar la llibertat sexual, però dos són manifestament homofòbics. El candidat favorit, Rafael Correa, que compta amb al voltant del 50% d’intenció de vot i que es defineix com a catòlic progressista, ha manifestat que no està a favor del matrimoni entre homosexuals però ha assegurat que defensarà els drets del col·lectiu. En aquest sentit, Correa se situaria tercer en el rànquing de candidats a favor de la llibertat sexual elaborat per entitats LGTBI d’aquell país. També hi ha algún candidat obertament LGTBI entre les llistes més favorables al col·lectiu. Cal recordar que el passat novembre el col·lectiu Igualdad de derechos ya, va publicar un comunicat en el qual instava a les formacions polítiques equatorianes a fer “un pronunciament públic de les seues propostes d’acció per la no discriminació de la diversitat sexual al país” i perquè donessin a “conèixer les seves propostas de polítiques públiques d’inclusió”.

Procediment un candidat per homofòbia

Un dels candidats més bel·ligerantment homofòbics és Nelson Zavala, un mossèn evangèlic, que només té un 1% d’intenció de vot però que genera molta polèmica amb les seves declaracions. En aquestes ha afirmat que l’homosexualitat és un trastorn sever de conducta i ha apostat per les teràpies antihomosexuals per “convertir-los” a l’heterosexualitat. Els grups LGTBI equatorians no van tardar en presentar una protesta davant del Consejo Nacional Electoral. L’organisme va advertir el candidat per a que rectifiqués, tot i que Zavala es va reafirmar en la seua posició homofòbica. La institució electoral ha obert un procediment contra el Zavala i diumenge passat va remetre el cas al Tribunal Contencioso Electoral. Aquest fet ha estat viscut com tot un èxit per part de la comunitat LGTBI d’aquell país.

 

1248

El Govern de  l’estat vol estalviar en sanitat i això el va portar a consultar una comissió d’experts que avaluessin les necessitats dels i les pacients. En el desig estalviador el Govern pretén estalviar 7.000 milions d’euros.

Una de les revisions encarregades és la de la cartera de serveis, en la que es contenen els diagnòstics i tractaments coberts per la sanitat pública.

Aquest grup d’experts ha fet ja les seves propostes, entre les quals es recull l’exclusió de les lesbianes dels tractaments gratuïts de fertilitat. Les lesbianes no són l’únic col·lectiu exclòs donat, que la proposta de la comissió també recull excloure: dones soles, dones amb lligadura de trompes, homes que hagin realitzat una vasectomia i parelles amb trastorns mentals o amb problemes de drogoaddicció.

Segons a declarat a idemtv la presidenta de l’Associació de Famílies Lesbianes i Gais, Elisabet Vendrell:

Des de la FLG – Associació de Famílies Lesbianes i Gais pensem que una vegada més es tracta d’una mesura que pretén discriminar les dones lesbianes. Les parelles lesbianes són estèrils. Parlem del factor d’esterilitat de parella. Igual que una parella heterosexual pot patir infertilitat com a parella encara que individualment cap dels dos sigui estèril.  Per tant, negar l’accés a les tècniques de reproducció assistida en la sanitat pública a les parelles lesbianes, és un intent més de negar els drets per orientació o opció sexual diferent a l’heterocèntrica

En els propers dies el Govern analitzarà la proposta dels experts que també haurà de ser consensuada en el marc del Consell Interterritorial de Salut.

ARTICLES D'OPINIÓ

2889
Berlín es proposa obrir un alberg de refugiats específic per a homosexuals i transsexuals amb l'objectiu de protegir-los dels freqüents casos d'abusos i agressions...

LLIBRES DE L'ARMARI

4443
“Durant gairebé mig segle, París va ser dona, una dona intel·ligent, creativa, fascinant” diu Andrea Weiss, autora de “Paris era mujer. Retratos de la...