Etiquetes Entrades etiquetades amb "lesbianes"

lesbianes

3235

El 28 de Juny d’enguany ha estat ple d’activitats diverses i reivindicatives. Des de les activitats prèvies arreu, passant pel Pride i la manifestació de la Comissió Unitària.

“El meu cos un camp de batalla” va ser el lema que la Comissió Unitària 28 de juny va triar per reivindicar el desplegament de la llei dels drets LGTB i contra la LGTBfòbia, la llibertat per estimar i la diversitat dins del col·lectiu.

El Pride en la seva 5a edició, amb el lema “Stop Bullying LGTB. Ni a l’escola ni enlloc” com a reivindicació principal volia visibilitzar aquest espai concret d’agressions i discriminació, denunciant la vulnerabilitat i la necessitat d’actuació per part de les institucions.

Una notícia d’àmbit internacional, l’aprovació del matrimoni igualitari als EUA va aportar alegria a les reivindicacions arreu, donat que els actes fora de la capital del país van ser, enguany, molts i prou concorreguts.
Tot i que les activitats a l’entorn del dia internacional per l’alliberament LGTB encara no han acabat, la reivindicació d’espais de llibertat, la denúncia de les agressions i discriminacions LGTBfobes i la celebració dels èxits assolits han estat presents en totes les mobilitzacions

2673

Ja en els preparatius finals de la celebració del 28 de juny, s’evidencia un cop més que, malgrat els avenços legislatius i el reconeixement de drets per al col·lectiu LGTBI segueix havent-hi una part del món que no accepta la diversitat afectiva i sexual.

Segons han fet públic les Nacions Unides en un informe, la violència generalitzada contra les persones LGTB segueix sent un tema central i preocupant. Malgrat en els darrers anys 20 països han reconegut el matrimoni entre persones del mateix sexe, encara a 62 països del món més de 1.700 persones transsexuals han estat assassinades entre el 2008 y el 2014; a 76 països encara l’homosexualitat és perseguida i castigada, inclús amb la pena de mort, per no parlar de les violacions correctives de lesbianes i la indefensió dels i les menors en el descobriment de la seva orientació sexual.

L’informe presenta la realitat crua, aquella que es fa visible de forma qüotidiana per a moltes persones, més enllà de les celebracions. A partir de l’informe NNUU ha solicitat la creació i l’aplicació de lleis contra els crims d’odi LGTBfobs.

Volem reconèixer, en aquest sentit, la lluita de moltes persones en el dia a dia, mostrant-se, reivindicant-se exigint els drets. Avui , molt especialment, a Pedro Zerolo, que ha estat un company de lluita i ha exigit, fins al final, els drets del col·lectiu, amb força i amb poesia. Gràcies Pedro!

2749

L’any 1993 es va descriminalitzar l’homosexualitat a Irlanda. Vint-i-dos anys després, un referèndum aprova de forma majoritària el matrimoni igualitari.

Irlanda, la catòlica, sempre acompanyada d’actituds conservadores en els seus governs ha mostrat que els canvis són possibles i que les conviccions religioses no tenen perquè negar drets, en aquest cas, el dret a estimar diferent i fer-ho legal en un matrimoni, un dret que no acaba amb la discriminació però que suposa un pas important en el reconeixement de drets.

Catalunya va ser pionera en les polítiques LGTB, tant a nivell municipal com nacional, en els organismes de participació del col·lectiu, en el lideratge internacional… un lideratge que ha anat perdent amb polítiques que han frenat el que el moviment LGTB reclamava. Una llei pionera semblava acabar amb aquest buit temporal, una llei que es desplega lentament, massa lentament per a moltes entitats i persones.

Ara, després de les eleccions municipals, moltes coses semblen poder canviar. Arriben noves persones, noves organitzacions i noves propostes que tenen molts reptes, entre ells els compromisos amb el col·lectiu LGTB. Temps de canvi, Irlanda com a mirall? Temps de reptes

2669

Els diferents actes que s’han portat a terme entorn el 17 de maig, dia internacional contra la LGTBfòbia mostren que la idea de “poder rosa” és més una idea,que han volgut fer córrer interessadament, que una realitat quotidiana.

Que hi hagi persones que participin de governs o de llistes electorals i que donin la cara pel col·lectiu no ha acabat amb la discriminació. Que hi hagi persones que viuen de forma normalitzada la seva orientació sexual sense complexes als mitjans de comunicació no vol dir que la LGTBfòbia hagi estat eradicada. Que hi hagi una llei que garanteixi els nostres drets i lluiti contra les agressions i discriminacions no vol dir que sigui efectiva.

Les entitats del col·lectiu LGTB han fet sentir la seva veu aquest 17 de maig i ho han fet de forma unànime i clara per denunciar la manca de garanties legals i socials per viure lliurement la nostra sexualitat.

L’imaginari col·lectiu creu que el matrimoni i la sortida de l’armari són una expressió del poder del lobie “rosa”, com si els nostres drets fossin privilegis. Obliden, obvien, no volen mirar el dia a dia i aquelles persones que han patit agressió i inclús la mort. Obliden, obvien, no veuen, aquelles agressions quotidianes: els llibres de text que ens mostren com a malalts i malaltes(o poc saludables), cafeteries que ens expulsen per besar-nos, les amenaces personals a membres destacats del moviment… el que mostra la nostra realitat més enllà de les festes i els diners.

La LGTBfòbia té cura, les lleis garanteixen els drets, a que esperem per comprometre’ns?

3297

Dolors Gordi és la secretària de Família del departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Aquesta secretaria és la part del Govern que té competències per impulsar, coordinar, i fer el seguiment del pla interdepartamental per a la no-discriminació de les persones LGTB. Parlem amb ella d’aquest pla i de les prioritats del govern en aquest àmbit.

4239

El Miquel i molts i moltes altres han rebut un regal des d’Irlanda: dies després de complir els 10 anys de l’aprovació de la llei d’adopció que permetia que les persones LGTB poguéssim adoptar legalment a Catalunya, també Irlanda ha aprovat els mateixos drets. El 30 de març del 2005 es va aprovar la llei 3/2005 després d’un llarg camí de reivindicació i, també de llimb legal, per a les filles i fills de les parelles LGTB. Així la normalitat va arribar a les famílies LGTB, si més no, en part.

Els canvis han estat evidents en la quotidianitat famíliar, també en el lideratge que les families LGTB catalanes han tingut a Europa en les seves reivindicacions
El canvi legislatiu va obrir la porta a una nova realitat familiar, va permetre començar a donar espai a la diversitat familiar. Aquests 10 anys han significat un cert oblid de situacions que es donaven i que ara semblen poc possibles, però que van provocar molt dolor a les famílies LGTB

Fina Birulés és professora de filosofia a la Universitat de Barcelona i ha centrat la seva tasca investigadora, entre altres, en qüestions de teoria feminista i en l’estudi de la producció filosòfica femenina. En 2014 això ha donat lloc al llibre Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme dins de la col·lecció Tinta Fèmina d’Edicions Trabucaire.

 

 

El llibre de Birulés es compon de dues parts: la primera es titula “De com repensar la llibertat política” i la segona “La tradició filosòfica i les filòsofes”. A la primera part es posen en qüestió les polítiques de la identitat i la categoria de dona i es repensen els discursos de la igualtat i la llibertat política en una època de retrocessos en drets.

Birulés també analitza què aporta la teoria queer al feminisme com a sistema de pensament. Birulés dedica la segona part del llibre a pensadores femenines del segle XX no necessàriament feministes però que han influït en aquest moviment i també en el pensament femení. Birulés signa un llibre que s’esdevé una lectura d’interés per qui s’ocupi i es preocupi de la qüestió de l’exclusió de les dones per motius de gènere i del feminisme com a moviment social que treballa per la seva emancipació.

1885

La Televisió de Catalunya va emetre, amb cinc minuts de censura, el documental Ciutat Morta en la que es relaten els fets esdevinguts després del 4 de febrer del 2006.

Ha estat un èxit d’audiència, ha despertat moltes consciències i evidenciat situacions que, per a moltes i molts, són massa quotidianes. Ciutat Morta ha destapat una trama plena d’errors, desídies, complicitats administratives, tortures i pràctiques pseudomafioses, que han remogut la consciència de la nostra societat.

 Patricia Heras “Transfeminista i gòtica, sinistra, romàntica, madrilenya «de impura cepa», involucrada en la moguda postporno i queer de Barcelona”, com la defineixen en un bloc les seves companyes i amigues, va ser detinguda per la seva estètica. Una cap de turc, com la resta de detinguts.

Però poder aquest és només un exemple. Tenim altres casos en els que es repeteixen errors i tortures, impunitat i ocultació; Totes i tots recordem Juan Andrés Benítez, un altre cas que ha estat convuls i que afecta també els cossos de seguretat. Els errors comesos i els errors volguts, la manca de transparència de les administracions… o l’assetjament a locals LGTB per part de l’administració que, en una altra línia, també és una constant.

Són només exemples. Poder esdevenen símbols, uns símbols que han costat vides. Vivim la LGTBfòbia, el racisme i l’exclusió, no només a països on l’estat de dret no funciona, no només de la mà d’elements socials radicals o conservadors. Vivim la LGTBfòbia, el racisme i l’exclusió dins del propi sistema.

1832

La nit del passat 9 de novembre, el mateix dia de la caiguda el mur, el mateix dia de la gran festa democràtica a Catalunya es recordava una nit nefasta en què el terror s’apropià d’Alemanya. Una nit en que els nazis, perseguiren destruïren i assassinaren les persones pel seu origen. La nit dels Vidres Trencats.

Poc després també assassinaren moltíssimes persones del col·lectiu LGTB, van portar l’odi a l’extrem, fins a la mort. Però aquest odi encara és latent, existeix en projectes polítics que es legalitzen, en jerarquies eclesiàstiques que el neguen i inciten a donar pases enrere, en la violència de grups organitzats que ens persegueixen i amenacen.

Ja tenim una llei que ens acompanya, però la LGTBfòbia s’ha d’aturar combatent-la, no hi ha prou amb una llei, l’hem de fer complir i l’hem de fer nostra. La societat necessita una educació més justa que reconegui les diferències i els drets a la igualtat d’oportunitats, un sistema de salut que no exclogui, uns serveis d’atenció que ens mirin sense uniformitzant-nos en la norma heteropatriarcal…

La LGTBfòbia s’ha de combatre des de la visibilitat, el compromís i l’exercici dels drets. Així no es voldran cremar llibres, ni tancar aquells i aquelles que són diferents, ni trencar vidres, cap nit.

ARTICLES D'OPINIÓ

2576
Ja tenim nou Papa: Francesc I. I no hi ha massa novetats pel que fa a l'acceptació dels drets del col·lectiu LGTBI. I això...

LLIBRES DE L'ARMARI

4436
“Durant gairebé mig segle, París va ser dona, una dona intel·ligent, creativa, fascinant” diu Andrea Weiss, autora de “Paris era mujer. Retratos de la...