Etiquetes Entrades etiquetades amb "lesbianes"

lesbianes

2802

Ja fa dies que allò que passa en la vida de les persones refugiades que fugen de la guerra a Síria és un escàndol: criatures, homes, dones, persones grans, amb discapacitats… i persones LGTB que resten invisibles i que quan arriben, fugint de la violència, troben una Europa que els tanca les portes, les oportunitats i els tracta de forma indigna. UErgonya!

Fa uns dies que corre una notícia, unes imatges, un vídeo de dos homosexuals marroquís vexats, agredits, sagnant, exposats. Al Marroc l’homosexualitat està prohibida i les agressions es sovintegen, lluny de protegir les persones del col·lectiu el govern de Marroc, un dels aliats de la UE i de l’Estat espanyol, amenacen amb perseguir i castigar les persones del col·lectiu que vulguin venjar-se de les agressions patides. Tot i així les associacions de drets de la comunitat LGTB del Marroc surten al carrer i denuncien. Sense por!

Sense por i amb molta vergonya del que passa, del que deixen que passi. Sense por i amb vergonya de la manca de polítiques, la manca de sensibilitat, la priorització del mercat front als drets. La LGTBIfòbia no és cap broma, la patim al país (més de 50 agressions a Catalunya en els darrers catorze mesos segon l’Observatori contra l’Homofòbia) i veiem com la pateixen a altres països o persones que són com nosaltres i busquen refugi fugint de la violència. O com la pateixen aquelles i aquells que es visibilitzen i trenquen esquemes i lluiten contra les amenaces com ara la comunitat a Bangladesh.

Seguirem denunciant sense por i esperem que aviat poguem deixar de sentir vergonya.

La Rebeca és voluntària des de fa un any i mig, del grup de gent gran del Casal Lambda, Grup de Tardor. El seu paper és el de dinamitzadora amb un col·lectiu actiu i proactiu que ve, en part, de la militància de la lluita antifranquista i, també, de les activitats diferents de molts anys al Casal. Un grup de persones que han anat passant de la joventut i l’edat adulta a fer-se grans, i que tenen necessitats i inquietuds diferents i diverses.

La seva experiència ve des de les pràctiques durant els estudis i la seva dedicació professional a la gent gran, fet que l’ajuda a detectar les necessitats del grup i de les persones que el composen.

El paper del voluntariat al grup és de formar-ne part i atendre les demandes, sempre en coordinació amb l’entitat i des del compromís amb el col·lectiu.

El voluntariat amb la gent gran LGTB és un intercanvi d’experiències i, en el cas del grup de Tardor, una inacabable font d’inquietuds, vivències diverses i activitats que es desenvolupen dins del grup però que, també, es materialitzen en espais més informals.

Els darrers dies a Manlleu es va viure un episodi de LGTBfòbia, a partir d’unes pintades aparegudes a un mural contra la LGTBfòbia fet des del col·lectiu. Dies després les diferents entitats van repintar-lo per tal de refermar el seu compromís.

Possiblement aquest tipus d’agressions comencen a ser visibles, però la LGTBfòbia és una qüestió habitual, de forma preocupant és habitual. La Llei contra la LGTBfòbia tenia un període de desplegament d’un any a partir de la seva aprovació el mes d’octubre de l’any passat i encara resta fer el desplegament de forma àmplia de cara a fer possibles els drets de les persones LGTBI.

El compromís del govern de la Generalitat resta pendent i les entitats LGTBI expressen la seva demanda, una demanda central al moviment. Ara són els ajuntaments els que comencen a expressar-se en el mateix sentit. S’estan impulsant mocions per tal de reclamar el desenvolupament i implementació de la llei. En alguns municipis la demanda s’ha aprovat i s’ha fet una demanda explícita d’aplicació de la llei.

Els municipis també tenen competències i responsabilitat en la lluita contra la LGTBfòbia i s’està mostrant en el desenvolupament de polítiques i accions específiques en alguns. Des dels ajuntaments es lluita, es pot lluitar, s’ha de lluitar contra les agressions.

2537

L’associació Tal Com Som, d’Osona, va fer un mural a Manlleu, a la comarca d’Osona. Els darrers dies ha aparegut amb pintades incíviques que mostren, a més, una clara agressió ideològica y LGTBfoba.

La LGTBfòbia es mostra, també a Osona. La llei pels drets de les persones LGTB i contra la LGTBfòbia és la garantia que cal seguir desenvolupant.

2129

El Grup d’Amics Gais (GAG) convoca, un any més, el concurs de fotografia sobre les experiències, món, col·lectiu, imaginari… LGTB.

Podeu trobar a l’enllaç les bases del concurs. S’admeten fotografies fins al proper 7 de desembre.

Aquest concurs pretén donar visibilitat a les persones LGTB com a forma de sensibilització social i per donar veu, i imatge, a les expressions reivindicatives i artístiques de les persones del col·lectiu.

2712

És evident que el col·lectiu LGTB no som un col·lectiu homogeni ideològicament, només faltaria! Però si que els resultats de les eleccions del 27S a Catalunya tenen un clar impacte en les demandes que si que fem conjuntament: el desplegament de la llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

Actualment la majoria parlamentària es va comprometre, el passat 22 de setembre, al desenvolupament reglamentari de la llei per tal de garantir de forma efectiva els nostres drets individuals i col·lectius.

Junts pel Sí, Partit dels Socialistes de Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular i Catalunya Si Que es Pot sumen 98 diputades i diputats, una majoria absoluta que permetrà desplegar la llei amb decisió.

El compromís electoral hi és, la llei necessita ser desplegada i el col·lectiu LGTB esperem el compliment, el de la llei i el del compromís.

2577

Aquest estiu ha estat un descans necessari per moltes de les persones dels països del nord, aquelles que treballen, bàsicament, i poden tenir un temps de descans.

Formem part d’un món privilegiat del que, malgrat tot, se’ns vol excloure. Aquest estiu han passat moltíssimes coses que ens recorden que no podem baixar la guàrdia.

Aquest estiu, a més de vacances, milers de persones han fugit de la guerra, d’una guerra intolerant, iniciada per ISIS, que entre moltes altres accions criminals executa homosexuals, pel fet de ser-ho. Aquest estiu han seguit les violacions correctives a lesbianes a alguns països africans. Aquest estiu ha desaparegut la placa commemorativa de l ‘assassinat de Sònia Rescalvo al Parc de la Ciutadella. Aquest estiu l’església catòlica ha impedit que un transsexual sigui padrí del seu nebot.

Molts fets diferents que ens recorden de forma constant que hem de seguir reivindicant els nostres drets individuals i col·lectius com a persones LGTB. El tram 78 de la Via Catalana va visibilitzar l’11 de setembre la necessitat de seguir construint drets. El 5 d’octubre commemorarem els 2 anys de la mort de l’empresari del Gaixample, Juan Andrés Benítez, i seguirem lluitant i construint pels drets LGTB.

S’acosten les eleccions, l’estiu serveix també per reflexionar i observar. Tot el que ha passat forma part d’una societat que es reivindica i que no podrà avançar se

2827

La pressió del bullying a escoles i instituts contra persones LGTBI ha deixat de ser un tema amagat. Si bé l’assetjament segueix sent un dels fets més complexes en l’entorn educatiu, les responsabilitats comencen a reclamar-se i, en el cas de l’assetjament a nois i noies LGTBI ha deixat de ser invisible per ser a l’agenda política.

Diferents municipis estan impulsant una moció que reclama el desenvolupament de la llei dels drets del col·lectiu LGTB i contra la LGTBfòbia en l’àmbit local. Els drets de les persones LGTB i les agressions a que estem sotmeses no poden quedar al marge de la responsabilitat municipal.

La mateixa moció reclama, entre altres coses, que el departament d’ensenyament inicii accions de sensibilització i actuï de forma urgent i eficaç en els casos d’assetjament LGTBfob.

Es del tot evident que l’assetjament, malgrat la legislació, roman a les aules i els patis escolars i que calen actuacions fermes que aturin aquest fet discriminatori i aquesta violència contra la diversitat sexual.

Des d’IDEMTV esperem que aquestes mocions prosperin i tinguin ressò a molts municipis catalans.

2781

Hi ha gent que té la dèria de ser la primera en tot. A Catalunya, sense dèries, hem tingut la sort de ser una de les primeres nacions en moltes coses: Llei de drets LGTB i contra la LGTBfòbia, consells de participació municipals i nacionals LGBT, les banderes multicolors a les institucions… sense dèries, no ha estat ràpid, ha estat una lluita d’anys per part del col·lectiu i d’avenços lents en les institucions.

Algunes retallades de drets si que van anar ràpides i vam ser al capdavant, malgrat quedar encara moltes coses per fer. Ara s’acosten etapes de canvis, canvis que no es preveuen ràpids. Les demandes segueixen sent: el dret al propi cos, el dret a tenir i exercir drets, el pacte social contra l’estigma, ja no per les etiquetes clàssiques LGTB sinó per les que hem anat deixant pel camí. La I d’intersexuals, la P de positius i positives en el VIH, la G de gènere… lletres que no són inconnexes sinó que ens han fet veure la necessitat de fer o reivindicar polítiques per a la diversitat: funcional, familiar, d’amor… més enllà de les parelles, més enllà del sexe biològic, més enllà de les etiquetes, més enllà de la disfòria, més enllà de la discriminació… 

LLIBRES DE L'ARMARI

4623
“Durant gairebé mig segle, París va ser dona, una dona intel·ligent, creativa, fascinant” diu Andrea Weiss, autora de “Paris era mujer. Retratos de la...

ARTICLES D'OPINIÓ

2955
“Tacos altos en el barro” és un documental que s’ha presentat al Festival internacional de cine Asterisco, promogut per la Secretaría de Derechos Humanos...