Etiquetes Entrades etiquetades amb "lesbiana"

lesbiana

Avui, 17M, és el Dia contra la LGTBIfòbia, per això idemtv ha entrevistat a la parella de nois que va patir una agressió física a Berga a la sortida d’una discoteca. L’Andy i el Jorge ens expliquen la seva vivencia i des de l’Obserbatori contra l’homofòbia ens apunten quines són les vies de denúncia.

1409

El passat dia de Santa Jordina es va celebrar un acte literari a Ca la Dona de Barcelona sobre poesia i poetes Lesbianes. Va ser organitzat per Bollos en Teoria i Ca la Dona i presentat per Carme Porta i Mercè Otero.

Les lesbianes tenim, clarament, un doble plus en la discriminació: som dones i no heterosexuals.
Com a dones formem part de la majoria social que no es té en compte, que durant segles viu subjugada al sistema patriarcal i conductes masclistes, misògines, discriminatòries pel fet de ser (o sentir-se) dones. Discriminació en l’accés a un lloc de treball remunerat, salaris més baixos, manca de reconeixement del treball de cura, violència sexual, econòmica, física, psicològica… per posar només exemples del que vivim quotidianament i no es veu de forma habitual.

Com a lesbianes, les dones som éssers sense sexualitat, se’ns pressuposa l’heterosexualitat però sempre al servei del mascle. El lesbianisme és invisible perquè el desig entre dones no entra en el pensament normatiu heteropatriarcal i perquè la situació de discriminació que vivim com a dones ens porta a una actitud més íntima en molts casos. A les dones se’ns ha educat per actuar en l’àmbit d’allò privat, als homes per interactuar en l’àmbit públic. Les sortides de l’armari, per les lesbianes, són doblement doloroses i costoses, sense menysprear la sortida de l’armari dels companys gais i, evidentment de les persones trans.

Sortir de darrera les persianes, per les dones lesbianes és trencar sostres de vidre, parets de goma i estereotips masclistes. Moltes som visibles. Moltes ho han estat per ser referents, però moltes altres segueixen vivint amb recança ser visibles.

Fer-se visibles en allò quotidià és una altra cosa, paral·lela, simultània o que travessa, és fer-se visible: les petonades, les abraçades, les mirades…en espais públics és un fer-se visible quotidià, polític en el dia a dia.

Ser i fer-se no són contraris. Ser i fer-se visible són expressions diferents de fer política que poden ser coincidents, però cap és millor que l’altra. Tenir la valentia de sortir a un mitjà de comunicació o a les xarxes dient “sóc lesbiana” és gran. Dir-ho a la família, les amistats, mostrar-se… no és petit.

Les lesbianes volem ser i fer-nos visibles, d’una manera o una altra sortim de l’armari i cal que això es reconegui, se li doni valor i, també, sigui una valentia visible i visibilitzada.

 

És tècnica en imatge fílmica. Ha treballat en diverses emissores de ràdio, televisió i publicacions escrites. També ha treballat com a gestora cultural. En el camp de la creació artística i ha participat en projectes audiovisuals i cinematogràfics.
Va ser diputada al Parlament de Catalunya, regidora de l’ajuntament d’Esplugues i Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania a la Generalitat de Catalunya.
Ha participat en les publicacions 20 anys de feminisme, Dones i Literatura. Present i Futur, Politiche familiari europee. Convergenze e divergenze, entre d’altres.
Va ser editora i cap de comunicació i col·labora en diferents mitjans LGTB i va participar del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.

AMPGIL és una associació de pares i mares de fills i filles LGTBI. Des del 1994 dóna recolzament a les famílies en la seva lluita contra la discriminació, però també fa visible i consciencia la societat de la diversitat familiar.

Els dies 3, 4 i 5 de març de 2017 van realitzar el seu congrés anual i vam aprofitar per entrevistar al president d’AMPGIL Catalunya i a dues persones que realitzen tasques de voluntariat a l’entitat.

El passat 28 de gener, l’entitat va celebrar els seus primers 10 anys de vida. EnFemme és un grup de persones transgènere (crossdressers, travestis i transsexuals). Des del seu local de 120 metres quadrats proporcionen des d’un espai segur on sociabilitzar-se fins a recolzament psicològic.

InOutRadio, una ràdio feta per dones i per a dones. Carme Pollina i Ana Satchi, al capdavant, però recolzades per les col·laboradores que hi participen, parlen de la realitat lèsbica a Catalunya i al món a través de les ones de la ràdio.
L’emissora es pot escoltar en streaming i en format podcast al web inoutradio.com

1661

Un home va acceptar ahir una pena de quatre mesos de presó i pagar una indemnització de 7.000 euros per agredir l’any 2015 a una dona, coneguda seva, a la que va recriminar que tingués actituds masculines per ser lesbiana.

El judici, que s’ha celebrat al jutjat penal número 2 de Barcelona, ha acabat amb un acord entre les parts en reconèixer l’acusat que la va insultar i agredir i ha demanat perdó, per això el magistrat ha dictat la sentència ‘in voce’ per un delicte de lesions amb l’agreujant d’odi i discriminació per lesbofòbia.

La víctima va acudir a l’Observatori contra l’Homofòbia de Catalunya, que li va prestar assistència psicològica i el va acompanyar en la denúncia als Mossos d’Esquadra, que van identificar i van localitzar l’agressor.

L’acusat, que ha demanat disculpes i que té prohibit acostar-se a la víctima durant dos anys, ha dipositat l’import de la indemnització i no ingressarà a la presó en estar mancat d’antecedents penals.

L’advocada que ha representat la víctima, Laia Serra, ha manifestat que “la protecció de les víctima dels crims d’odi ha de ser prioritària: només a base de protecció i respostes efectives de la justícia s’aconseguirà que es denunciïn aquests delictes i acabin amb la xifra negra dels fets que queden impunes”.

El president de l’Observatori contra l’Homofòbia, Eugeni Rodríguez, ha opinat a Efe que aquesta sentència “és molt important perquè és imprescindible que es castiguin els delictes d’odi contra les dones lesbianes d’una forma severa perquè estem observant que hi ha un augment d’agressions contra lesbianes, ja sigui perquè ara tenen més visibilitat o perquè denuncien més els casos.

Colors de Ponent és una entitat lleidatana LGTBI+ de recent creació. Feia dos anys que no hi havia cap associació al territori i Colors de Ponent es va fundar a principis de 2016 per cobrir aquest espai. El voluntariat d’aquesta entitat ens explica el funcionament de la mateixa, els serveis que dóna a la comunitat, i des d’un punt de vista més personal què reporta a cadascú i cadascuna el fet de formar part del voluntariat de l’entitat lleidatana.

ARTICLES D'OPINIÓ

2382
Però si ja teniu el matrimoni i l’adopció! Què més voleu ara? Vols dir que cal encara aquesta manifestació? Aquesta desfilada amb els vostres...

IDEMTITATS

LLIBRES DE L'ARMARI

4364
Aquest és el projecte del llibre “ I visqueren felices. Relats de lesbianes, raretes i desviades” un llibre que forma part d'un projecte de...