Etiquetes Entrades etiquetades amb "lesbiana"

lesbiana

2142

EDITORIAL
 

Sota aquest títol, IDEMTV i La Independent organitzem una taula rodona per parlar de la visibilitat de les lesbianes als mitjans de comunicació.

La visibilitat L, a nivell social, és molt menor que la visibilitat G. Als mitjans de comunicació generalistes és, possiblement, molt menor. És un tema de gènere? O de mitjans de comunicació? De fet, als mitjans de comunicació la visibilitat LGTB és pura anècdota i, massa vegades, una visibilitat volgudament tòpica.

El proper 25 d’abril al Col·legi de Periodistes de Catalunya analitzarem la qüestió i parlarem amb altres mitjans de l’ambient: MasqueLes i In/Out radio. Mitjans de públic clarament L i amb els que construïm una xarxa de periodisme digital especialitzat.

Analitzar la visibilitat de les lesbianes , i del col·lectiu LGTB en general, és, també, un dels nostres objectius. Els mitjans LGTB naixem des d’aquesta voluntat i és la nostra clara aportació “militant”.

El proper 26 d’abril se celebra el dia de visibilitat lèsbica, un dia abans analitzarem les causes de la invisibilitat als mitjans. Visibilitzeu-vos!

3463

EDITORIAL
 
El Govern espanyol ha tornat a denegar l’asil polític a una persona LGTB, aquest cop Carine, una dona camerunesa que ha estat “acusada” de lesbiana al seu país i que s’enfronta a una pena de cinc anys de presó, segons denuncia la FELGTB. La mateixa entitat recorda que fa poc més d’un mes l’activista transsexual panamenca, Yasira, va veure com es rebutjava la seua petició d’asil amb l’argument que en aquell país la transsexualitat ja no era delicte. El govern espanyol ignorava els informes favorables de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) como de la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR). El cas de Carine és encara més evident ja que s’enfronta a una pena de presó al seu país, amb la qual cosa s’incompleix la pròpia llei espanyola d’asil que inclou la persecució política per orientació sexual i identitat de gènere com una de les causes que permet ser refugiat. Tot i que no ha trascendit tant com les polèmiques declaracions sobre el matrimoni igualitari i la “pervivència de l’espècie”, Jorge Fernández Díaz, el ministre d’Interior, és el responsable polític d’aquestes denegacions: un personatge que ha demostrat clarament la seua LGTBfòbia. Des d’IDEMTV reclamem que una persona suposadament d’“ordre”, com se sol dir, com el ministre d’Interior deixe de fer el que li ve en gana i es dedique a complir la llei per la qual es regeix l’estat de dret. En aquest cas les lleis del matrimoni LG, que compta amb amplis suports socials, polítics i judicials i la d’assil, que permet protegir-nos d’LGTBfobs com ell.

Nous suports a la llei contra la LGTBfòbia

La llei contra la LGTBfòbia ha sumat aquesta setmana passada el suport de les dues centrals sindicals majoritàries a Cataluynya : Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors. En aquest sentit, els dos sindicats han demanat que es possi l’accent en l’àmbit laboral i en el mobbing LGTBfòbic. Des d’IDEMTV ja vam denunciar a una editorial la Desprotecció contra la LGTBfòbia laboral. També hem abordat el tema a l’entrevista de la setmana l’experta en dret laboral Chelo Chacártegui ens va explicar les discriminacions que pateix el col·lectiu LGTB en aquest àmbit. La necessitat d’aquesta llei s’apropa cada cop més al clamor social, ja que suma el suport de la majoria de les forces polítiques del Parlament català (tot i que amb matisos) i no tindria, a hores d’ara, cap vot en contra de la qual cosa ens alegrem.

Més oferta, més pluralitat

Durant la darrera setmana santa s’han celebrat diferents esdeveniments d’oci vinculats amb els autoanomenats “óssos” o “bears”. Des d’IDEMTV hem informat dels dos esdeveniments, un dels quals és nou i pretén perdurar tot l’any. Alhora en els darrers mesos també estem veient com l’oferta d’oci de creuers s’amplia. Fins ara només hi havia per a gais (amb un determinat perfil) i aquest any se n’organitzen també per a “bears” i lesbianes. Un altre espai, que hem cobert informativament des d’IDEMTV, és el de l’esport LGTB: tant el Donasport com el dia internacional contra la LGTBfòbia a l’esport o la tasca de Panteres Grogues en aquest sentit. El de l’esport és un àmbit de socialització alternatiu que creiem que cal potenciar. Hi ha molts més exemples com el grup excursionista del Lambda, la Penya del Barça LGTB o el grup d’Eurovisió, entre molts altres. El nostre col·lectiu necessita de llocs de trobada on visibilitzar-se, cal que aquests siguin el més plurals possibles tant en públics com en motivacions.

El nostre col·lectiu ha hagut de lluitar pel reconeixement de la diversitat, en aquest cas sexual, però també hem de tenir cura de la pluralitat interna del nostre propi col·lectiu. L’existència d’una amplia oferta d’oci i espais de socialització (esports, creuers, locals d’oci, espais de cultura i adaptats a la varietat de públic que tenim) mostra que, tot i el que queda per fer, el col·lectiu LGTB està en el camí de la maduresa: no només reclama diversitat sinó que la reconeix  internament i en genera els espais.

1959

El proper diumenge 17 de febrer Equador celebra unes eleccions generals en les quals els drets LGTB estan sent presents en campanya. Segons informen els grups LGTBI equatorians hi ha tres dels vuit candidats a presidents que estan a favor del matrimoni entre persones del mateix sexe. Fins a sis estan disposats a defensar la llibertat sexual, però dos són manifestament homofòbics. El candidat favorit, Rafael Correa, que compta amb al voltant del 50% d’intenció de vot i que es defineix com a catòlic progressista, ha manifestat que no està a favor del matrimoni entre homosexuals però ha assegurat que defensarà els drets del col·lectiu. En aquest sentit, Correa se situaria tercer en el rànquing de candidats a favor de la llibertat sexual elaborat per entitats LGTBI d’aquell país. També hi ha algún candidat obertament LGTBI entre les llistes més favorables al col·lectiu. Cal recordar que el passat novembre el col·lectiu Igualdad de derechos ya, va publicar un comunicat en el qual instava a les formacions polítiques equatorianes a fer “un pronunciament públic de les seues propostes d’acció per la no discriminació de la diversitat sexual al país” i perquè donessin a “conèixer les seves propostas de polítiques públiques d’inclusió”.

Procediment un candidat per homofòbia

Un dels candidats més bel·ligerantment homofòbics és Nelson Zavala, un mossèn evangèlic, que només té un 1% d’intenció de vot però que genera molta polèmica amb les seves declaracions. En aquestes ha afirmat que l’homosexualitat és un trastorn sever de conducta i ha apostat per les teràpies antihomosexuals per “convertir-los” a l’heterosexualitat. Els grups LGTBI equatorians no van tardar en presentar una protesta davant del Consejo Nacional Electoral. L’organisme va advertir el candidat per a que rectifiqués, tot i que Zavala es va reafirmar en la seua posició homofòbica. La institució electoral ha obert un procediment contra el Zavala i diumenge passat va remetre el cas al Tribunal Contencioso Electoral. Aquest fet ha estat viscut com tot un èxit per part de la comunitat LGTBI d’aquell país.

 

2068

La immensa quantitat d’informació que el moviment LGTB genera, així com les creadores i creadors, estudis, publicacions específiques… solen ser el centre de projectes de recerca o arxiu. Fa poc temps ha nascut un nou projecte, al barri de Sants de Barcelona, que té per objectiu ser un centre de documentació LBTGIQ: el Fons documental feminista/lgtbi/queer

Aquest projecte sorgeix de la iniciativa d’un grup de veïnes i veïns de Sants, que es proposa anar bastint un fons de referència pel que fa a continguts relacionats amb els feminismes, les sexualitats, els moviments LGTBI i la teoria Queer.

Fotografia: Bárbara Boyero

El projecte, que es va presentar el passat mes de desembre, té per objectiu difondre coneixement i producció teòrica al voltant d’aquestes temàtiques, afavorint la reflexió i la transformació social, alhora que aglutinar material produït per col·lectius i moviments vinculats a aquest camp i que sovint es queda atrapat en àmbits de circulació reduïts. A més, es vol fomentar espais de trobada, intercanvi i transmissió de coneixement, tot organitzant periòdicament presentacions de llibres, debats, cine-fòrums, etc.

El contingut del fons vol ser ampli i abastar diferents gèneres i temàtiques vinculats a qüestions feministes/lgtbi/queer, com ara: Literatura: novel·les, poesia, teatre, literatura infantil, Art, Teoria política, filosòfica i literària, Història, Ciències socials, relacions laborals, salut pública, etc… en tot tipus de materials i suports des de llibres, material audiovisual, estudis de recerca i tot tipus de documents

El fons vol ser un nou espai de referència i es porta a terme en col·laboració amb la biblioteca de Can Batlló, on es crearà un arxiu virtual i es recaptaran i gestionaran els diferents recursos per dur a terme el projecte.

Fotografia: Bárbara Boyero

2421

EDITORIAL
 

Jodie Foster ha estat l’estrella mediàtica de la setmana amb la seva sortida de l’armari. De fet Foster ja havia reconegut el seu lesbianisme però mai ho havia fet tan públicament. En el mateix discurs en que es va mostrar, Foster reclamava privacitat, respecte a la seva vida privada i la del seu entorn.

Aquesta manca de respecte, per part d’alguns mitjans, ha estat la raó que personatges públics han esgrimit per tal de “tapar” la seva orientació sexual. En el món de l’espectacle no ha frenat a molta gent, donat que acaba sent un fet conegut, però si ho ha estat en altres àmbits: polític, esportiu… especialment les dones. Els homes gais s’han mostrat molt més sovint que les lesbianes.

Aquest no és un fet que es dóna únicament en l’àmbit dels personatges públics, també ho és entre les persones “anònimes”. Les lesbianes preserven molt més la privacitat de la seva orientació sexual que els gais. Tot i que les generacions joves estan trencant aquesta tendència aquest és un fet rellevant. Si l’analitzem trobem que les dones tenen un entrebanc en el reconeixement social de la pròpia sexualitat. De fet, el rol social de les dones era el de educar-se per a la cura del marit, la casa i els fills i la seva sexualitat únicament dirigida a la procreació. L’integrisme catòlic ha estat incentivant aquest rol i la doble moral de la sexualitat masculina (també dirigida a la procreació però a la que se li reconeixien “canitas al aire”).

El fet què les “famoses” es mostrin, és un fet doblement rellevant donat que la manca de referents ha provocat més discriminació i doble vida. El fet que les dones lesbianes es mostrin obertament, surtin de darrere les persianes, les cortines, els armaris… és important com ho segueix sent el fet que homes gais ho facin i trans masculins i femenins es mostrin en diferents àmbits professionals, socials, polítics… viure sota la pressió del patriarcat no és fàcil però mantenir la doble existència i preservar així aquesta pressió no és un assumpte de privacitat sinó de manca d’autoestima i d’acceptació d’un sistema de valors que ens nega.

Jodie Foster va reclamar respecte a la seva privacitat i l’ha defensat en els darrers 20 anys de forma que, d’alguna manera, tot i viure en família, amb dos fills en comú i compartint la vida totalment amb una altra dona, no s’havia permès reivindicar-se com a lesbiana i fer conèixer la seva felicitat a altres dones i homes amb una orientació homosexual que necessitaven referents. El respecte a la privacitat és necessari, etiquetar-se públicament, ara per ara, també ho és i no cal fer-ho incompatible malgrat les pressions i la discriminació. Caminar cap a la normalització i cap s un futur sense discriminació ens reclama la sortida de l’armari.

2228

Després del pacte d’estabilitat parlamentària del govern de Catalunya signat i presentat per Artur Mas i Oriol Junqueras avui es portarà a terme el ple d’investidura del nou President de la Generalitat. L’acord a que han arribat CiU i ERC té 7 punts bàsics i 3 annexos en els que es despleguen les propostes pactades.

En aquest sentit, cal destacar que les diferents forces polítiques van signar un document en el que les entitats LGTB de Catalunya els reclamaven un el compromís per a assolir una llei específica contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Les forces parlamentàries signants van ser ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP i CiU, tot i no signar el compromís conjunt,  va signar un acord diferenciat en el qual es comprometia a legislar contra l’homofòbia donat que no creia en la necessitat d’una llei específica. Només dos grups parlamentaris (Ciutadans i PP) resten al marge d’aquest acord.

En la nostra editorial de valoració dels resultats electorals destacàvem:

“Les diferents propostes programàtiques han recollit les diferents sensibilitats i compromisos dels partits en l’àmbit LGTB, però va ser a partir de l’exigència de les principals entitats LGTB que la majoria de les candidatures van signar un compromís per l’aprovació d’una llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia

I en aquest sentit les entitats LGTB han tornat a reclamar que la llei contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia és una necessitat i una prioritat del col·lectiu. En una carta conjunta (signada per Casal Lambda, Coordinadora de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, Front d’Alliberament Gai de Catalunya i Famílies Lesbianes i Gais) dirigida als presidents dels diferents grups parlamentaris, signants de l’acord electoral,es reclama:

que el compromís que vàreu adquirir amb nosaltres pugui ser present i el tingueu en compte en les vostres intervencions al debat d’investidura, on entenem que cada grup parlamentari fixarà les seves prioritats de legislatura. Òbviament, el que us sol·licitem no ha d’anar en detriment d’altres propostes que en el moment de dificultats que passa el nostre país, són necessàries, sinó obligades, d’afrontar com a grans reptes de present i futur

En la darrera legislatura del Pacte catalanista i d’esquerres (PSC-ERC-ICV-EUiA) es va deixar redactat un document amb una proposta legislativa concreta, fruit d’un procés de participació llarg i ampli i que no ha estat aprovada. Cal destacar que en el pacte d’estabilitat al Parlament signat per CiU i ERC en cap dels punts es recull la proposta d’aprovació del text.

Les quatre entitats signants del comunicat que reclama l’aprovació de la llei demanen als diputats i diputades del Parlament el compliment dels acord electorals i l’esforç per a eradicar l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia:

“per poder celebrar d’aquí un any, tal i com vàrem demanar, l’aprovació d’aquesta norma que ha de vetllar per un tracte no discriminatori vers les persones del nostre col·lectiu i actuar en contra d’aquells que promoguin actituds i fets homòfobs

2035

L’Assemblée Nationale francesa en el debat sobre l’obertura del matrimoni per a parelles del mateix sexe, està portant a terme una sèrie de treballs i compareixences en la comissió de lleis constitucionals, de la legislació i de l’administració general de la República, i en el marc de la comissió de treball sobre el projecte de llei. Ahir, dijous 29 de novembre es va portar a terme una de les compareixences previstes sobre el panorama europeu.

NELFA (Network of European LGBT Families Associations) la xarxa europea d’associacions de famílies LGTB, va ser ahir la representant del col·lectiu per a desenvolupar les raons de la necessitat de reconeixement del matrimoni igualitari. Elisabet Vendrell, expresidenta de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais va parlar en nom de NELFA, acompanyada d’altres membres de la xarxa, Angelo Berbotto i Luis Amorim.

Elisabet Vendrell va exposar la situació de les famílies homoparentals a Catalunya i l’Estat espanyol. Angelo Berbotto va exposar la situació a Itàlia i el Regne Unit. Luis Amorim va presentar la situació a Bèlgica i Portugal. En la compareixença van ser acompanyats per Evelyn Paradis, directora executiva d’ILGA-Europa (International Lesbian & Gai Association).

Elisabet Vendrell va exposar àmpliament la situació de les famílies homoparentals, tot destacant la discriminació de les persones LGTB:

La nostra orientació sexual no ha causat dany o dubte sobre la nostra existència, la societat s’ocupava prou d’enviar-nos un missatge clar: si tu ets una lesbiana mai seràs mare i  esposa. No podíem tenir una família com ho havien fet els altres. Nosaltres no teníem accés a la maternitati a més qualsevol relació o situació familiar era il·legal i, per tant, érem marginats i vulnerables per la manca de reconeixement i protecció

Vendrell va voler destacar la importància dels canvis legislatius per al reconeixement de l’adopció i el matrimoni igualitari fent un breu relat dels avenços i com això afectava directament sobre la vida i benestar de les famílies homoparentals:

L’any 2005 va ser un moment de gran transcendència política i històrica, no només per a les famílies homosexuals i les lesbianes, sinó per a tota la societat. Espanya va fer un pas important cap a la plena igualtat de drets i la llibertat de les persones. Va aprovar l’obertura del matrimoni a gais i lesbianes amb els mateixos drets i obligacions que els matrimonis heterosexuals. Els nens i nenes a casa tenen dues mares o pares, infants que han estat desitjats en un projecte parental d’una parella gai o lesbiana, que han estat desitjats i esperats per dos persones adultes que els estimava fins i tot abansdel seu naixement i després del part fora de la família: una escola, al districte, en termes de salutja no era només una mare o pare legal

En la seva compareixença la NELFA va destacar la necessitat de protegir els infants de famílies homoparentals, a partir del reconeixement legal de pares i mares. Van defensar el matrimoni igualitari com a necessari per a aquesta protecció, però no com a única mesura. Tot encoratjant els legisladors i legisladores franceses a comprometre’s en la seva aprovació. Vendrell, en aquest sentit, va explicitar:

És  en aquest sentit que nosaltres, les famílies lesbianes i gais, creiem que no és suficient que dos adults del mateix sexe tinguin dret a contraure matrimoni. El més important és la protecció dels infants. I els infants que ja existeixen a França, i continuaràn existint amb o sense supervisió. Europa, França, no pot deixar fills i filles sense protegir per l’orientació sexual dels seus pares o mares. Els nostres fills són ciutadans de ple dret i mereixen viure gaudint de tots els drets i deures com tots els ciutadans. Ens impedeixen prendre les nostres responsabilitats com a pares i mares cap a ells i davant la llei és una injustícia infligida principalment als infants. El segle XXI, a França, a Europa, és incomprensible i inacceptable. Animoa França per aprovar el matrimoni igualitari per millorar la protecció d’aquests infants.

 

A partir d’ara l’Assemblea Nacional francesa seguirà un temps els seus treballs i les seves deliberacions per l’ordenació legal del matrimoni LGBT, la veu de les entitats LGTB europees ha estat present en aquest debat.

EDITORIAL
 

IDEMTV ha seguit amb interès la campanya electoral. És per això que un cop realitzades les eleccions al Parlament i, amb uns resultats que poca gent preveia, volem fer una anàlisi i emetre opinió.

Les diferents propostes programàtiques han recollit les diferents sensibilitats i compromisos dels partits en l’àmbit LGTB, però va ser a partir de l’exigència de les principals entitats LGTB que la majoria de les candidatures van signar un compromís per l’aprovació d’una llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia.

Aquesta llei, com ja vam informar, va ser elaborada i consensuada en amplis processos participatius l’any 2010 però no va ser aprovada pel Govern, en aquell moment, ni s’ha traslladat mai al Parlament. Ara, la nova composició del Parlament afavoreix el compromís de tirar endavant aquesta llei.

El compromís exigit per la Coordinadora LGTB de Catalunya, el Casal Lambda, l’associació de Famílies Lesbianes i Gais, i el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, va ser signat per: ERC, PSC, IC-V-EUIA, CUP i SI (que aquest cop es queda sense representació parlamentària), mentre que CiU, sense arribar a signar-lo, va presentar un compromís específic d’aprovar una llei, però amb matisos a la demanda de les entitats. Així doncs el compromís d’aprovar una llei ja elaborada el sustenten 57 diputats i diputades, als quals se sumen 50 diputats i diputades de CiU que també tenen el compromís de fer-ho. Val a dir que hi ha més diputats i diputades (57) a favor de la llei específica que no pas per una llei genèrica com proposa CiU (50). Només dues forces del nou Parlament PP i C’s queden al marge, d’entrada, d’aquest compromís electoral donat que no van signar el document ni van expressar la seva intenció de donar suport a la llei. Podeu trobar el compromís específic de les diferents forces polítiques en les entrevistes electorals que vam realitzar durant la campanya.

La nova legislatura obre noves perspectives en molts àmbits, la llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia, és una demanda i una necessitat i les forces polítiques parlamentàries que hi donen suport, amb matisos o sense, tenen la proposta elaborada sobre la taula. Aquest és un dels reptes, aquesta una de les exigències, aquest un dels compromisos. Des d’IDEMTV serem amatents al seu compliment, també és el nostre compromís!

2638

El passat 15 de novembre es va publicar un dictamen que ha elaborat el Consell Econòmic i Social Europeu (CESE)  sota el títol: “Drets dels grups vulnerables en el lloc de treball i, en particular, les qüestions de discriminació basada en l’orientació sexual”.

Per al col·lectiu LGTB l’àmbit laboral és un àmbit  en el que es desenvolupen discriminacions greus i ens convertim en persones altament vulnerables. De fet, les diferents associacions catalanes han denunciat repetidament la necessitat d’actuar en aquest àmbit.

En el dictamen elaborat pel Consell es recullen una sèrie de conclusions i recomanacions per combatre la discriminació al lloc de treball, especialment a les persones LGTB.

El CESE destaca la necessitat d’actuar de forma eficaç contra la discriminació LGTB tot subratllant

que, en el cas de la discriminació per motius d’orientació sexual, es requereixen mesures suplementàries per limitar el risc de discriminació

Entre altres consideracions és destacable el fet que el CESE recomana a la Comissió Europea

que elabori un pla de treball per combatre la discriminació de les persones LGBT i subratlla la importància d’integrar una perspectiva LGBT en tots els àmbits d’acció

així com la necessitat de combatre els estereotips i la necessitat d’un treball conjunt amb la societat civil Per tal que

“la discriminació per motius de sexe o orientació sexual s’integri també en els debats i negociacions entre els interlocutors socials. En aquest context, el CESE fa èmfasi en les possibilitats que ofereix el treball en xarxa, que pot utilitzar per fomentar la igualtat i la transparència en el lloc de treball”.

Les recomanacions del CESE són un pas endavant important en la lluita contra l’homofòbia i les condicions laborals del col·lectiu LGTB, i un reconeixement de la necessitat d’actuar de forma urgent  en la lluita contra la discriminació, sent el lloc de treball un àmbit preocupant tenint en compte la situació de crisi actual:

Les actuals retallades dels sistemes de protecció social a la UE suposen un augment de la desocupació i podrien també traduir en un increment de la xenofòbia, l’homofòbia i altres manifestacions i comportaments discriminatoris i degradants. En opinió del CESE, és important que la UE i els Estats membres avaluïn la situació de manera més apropiada i transparent, i adoptin mesures per reduir els riscos que corren els grups vulnerables davant les retallades actuals

Sònia López:, portaveu del grup LGTB d’UGT Catalunya ha valorat:

Ens congratulem de la publicació del CESE i oferim tot el nostre suport per eradicar la marginació i manca d’oportunitat laboral per aquest col · lectiu.  Accentuat en les persones transsexuals que són les més vulnerables. El Grup LGTB d’UGT, aposta per la Igualtat real del col·lectiu LGTB en l’àmbit laboral i social. Perquè creiem en una societat plural i democràtica, en la integració de les persones i en l’eradicació del buylling, l’homofòbia, la lesbofòbia i transfòbia. Per això posem tots els mecanismes necessaris i actuem en tots els casos per discriminació per orientació o identitat sexual. A més de donar visibilitat i ajudar a conscienciar la societat i informar-la sobre el Col · lectiu per eliminar estereotips i prejudicis cap a nosaltres. Creiem que han de ser mecanismes socials als quals un dictamen com aquest dóna un important impuls

A Catalunya, la reivindicació del col·lectiu per actuar en aquest àmbit ha estat important, tot i que hi hagut tímides actuacions ha estat en l’administració pública on s’han començat a donar les primeres passes. En l’administració de la Generalitat el juny de 2009 -en el marc de la Comissió Paritària General de Prevenció de Riscos Laborals i de l’Òrgan de Participació de Polítiques d’Igualtat, òrgans de participació coordinats per la Direcció General de Funció Pública- es va aprovar el protocol d’assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe o orientació sexual a la Generalitat de Catalunya en el que de forma específica es recull les actuacions  de l’administració per actuar contra les actituds homòfobes  i protegir i fer menys vulnerable les persones LGTB. Tanmateix, en el marc del Consell de Relacions Laborals, es van aprovar una sèrie de documents de treball sobre la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de  sexe a l’empresa en els que es recullen algunes recomanacions per actuar.

Aquests són petits avenços que cal consolidar i que, en el marc, de polítiques europees que donin suport a mesures que combatin la discriminació, tant en l’àmbit de l’administració pública com en l’àmbit de l’empresa privada,  es poden consolidar i desenvolupar per eradicar l’homofòbia al lloc de treball.

1652

Que hi ha segments de la societat que són obertament homòfobs no és una novetat, però la preocupació que crea en el col·lectiu LGTB l’exercici obert, els comentaris frívols, la exhibició d’arguments clarament discriminatoris… és gran.

A nivell internacional cal destacar el cas d’Uganda on el President del Parlament ha anunciat que el proper mes de desembre s’aprovarà una llei que penalitzarà amb la pena de mort els actes homosexuals.  L’església catòlica ha exigit al govern ugandès l’aprovació de la llei com un “regal de Nadal” segons han recollit diverses fonts.

El diari espanyol ABC ha recollit unes declaracions dels activistes catòlics antiLGTB que declaren:

President, no podem romandre plegats de braços donant l’esquena a un fenomen destructiu que està passant al nostre país. Per tant, com a ciutadans responsables, ens sentim obligats a portar aquest assumpte a la seva atenció com a líder del Parlament … així els legisladors podran fer alguna cosa per abordar el deteriorament de la situació ràpidament en la nostra nació”.

Així doncs, l’església, un cop més, evidencia la seva homofòbia de forma clara i opta per càstigs extrems i violents. Val a dir que actualment a Uganda el Codi Penal ja recull l’homosexualitat com a delicte i que s’estan portant a terme assassinats violents a activistes LGTB de forma quotidiana. Tanmateix les lesbianes són objecte d’una curiosa “aplicació terapèutica” per curar la seva homosexualitat: la violació. Algunes activistes lesbianes d’Uganda han estat violades de forma reiterada per tal de “curar-les” del seu lesbianisme, algunes d’elles han patit també altres actes violents i inclús han arribat a ser assassinades.

Però l’homofòbia violenta i despietada no és només una expressió de països on la democràcia és lluny de les institucions a Europa és un apràctica comú en alguns països d’influència catòlica com ara Polònia o d’estats aparentment aconfessionals com l’estat espanyol. Malgrat els avenços en el reconeixement de drets per al col·lectiu LGTB alguns sectors conservadors i de la jerarquia catòlica han expressat la seva exigència de negar aquests drets i defensar la família tradicional.

Sense anar més lluny, l’organització ultraconservadora Hazte Oir va denunciar ahir a Nacions Unides la seva indignació i ofensa  “davant de la recent sentència del TC a favor del matrimoni homosexual. Han fet una sentència en contra dels drets dels nens pel caprici d’una minoria”. Els arguments ultraconservadors espanyols s’assemblen perillosament als argument dels sectors conservadors ugandesos.

Tanmateix en l’àmbit polític també segueixen havent intervencions homofòbes importants només cal recordar la piulada de la dirigent de Nuevas Generaciones del PP en la que reclamava la cura de l’homosexualitat

Respectar els homosexuals? Per descomptat que els respecto. No fan mal a ningú, només a si mateixos. A veure si algun dia descobreixen la cura

O les paraules de Duran Lleida que en el seu bloc va defensar que es  ” faciliti i doni suport al trànsit personal de l’homosexualitat a l’heterosexualitat” i va carregar contra les polítiques de l’anterior govern pel fet de ser “l’únic govern que pertany a la Internacional gai i lèsbica” tot expressant també la seva critica pel fet que la Generalitat preparés, en aquell moment, “una norma única a Europa sobre drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia“. Actualment la Generalitat ja ha deixat de formar part de la ILGA i encara no s’ha aprovat cap llei, com reclama el col·lectiu, contra l’homofòbia.

El reconeixement dels drets a les persones LGTB és imparable arreu però l’homofòbia segueix present i visible.

 

LLIBRES DE L'ARMARI

4118
Les històries de desitjos i afectes viscudes per persones LGTBI al continent africà són els punts en comú de dels relats que recull Los...

ARTICLES D'OPINIÓ

939
Torna de nou la translaboral el 22/11 en la seva segona edició. Aquestes jornades que es realitzen a Sabadell busquen no tan sols generar...