Etiquetes Entrades etiquetades amb "laboral"

laboral

Torna de nou la translaboral el 22/11 en la seva segona edició. Aquestes jornades que es realitzen a Sabadell busquen no tan sols generar espais de sensibilització i visibilització de la gran problemàtica de les persones trans *, la NO inserció laboral d’aquest sector de la població.

I no només es generen aquests espais, que també són de vital importància, sinó que s’exerceix un posicionament polític, les persones trans * són visibles i l’acceptació social ha de passar per acceptar que la diversitat social ens enriqueix a totes i a tots.

Per aconseguir una inserció laboral, ser trans * no és cap dificultat en si mateixa, que es noti que som trans * és la gran dificultat.

Hem d’explicar la identitat de gènere des del principi cada vegada que realitzem una entrevista de treball, amb tot el consum d’energia, mitjans i falta d’atenció per part de l’empresa, que tot això origina. Quan es “nota” que som trans * es converteix l’entrevista en una altra cosa, que res té a veure amb aconseguir aquest lloc de treball.

Aquests espais polítics de visibilització d’una exclusió social són extremadament necessaris, en ells no només ens vam reunir per fer front a aquesta exclusió, no només al fet que participin actors socials, institucionals i laborals, sinó que participem totes i tots en posar en valor que les empreses respectin el principi de la no discriminació en totes les operacions i fer el necessari perquè la selecció de la candidata o candidat per competències sigui la base per a la contractació, la col·locació, la formació professional i la promoció del seu personal a tots els nivells , i encoratjar i donar suport als proveïdors d’aquestes empreses perquè actuïn de forma anàloga. Les pràctiques no discriminatòries estan reconegudes com una eina de gestió important per augmentar l’eficàcia i la productivitat de tota l’empresa.

Les polítiques d’igualtat d’oportunitats més actives tenen uns efectes més positius en la productivitat en aquelles empreses en què la força de treball s’assigna amb major eficiència, això augmenta la qualitat de el capital humà i la motivació, fent augmentar l’eficiència organitzativa.

Nosaltres, les persones trans *, som part d’aquesta força de treball, d’aquesta qualitat de el capital humà, de la motivació i de l’eficiència organitzativa, per això hem de formar part en les empreses.

Tot aquest valor, imprescindible en un mercat dinàmic i canviant, la demanda d’involucrar tota la diversitat en el treball productiu per obtenir un major ventall de preferències i expectatives, fa rellevant la figura de la intermediació laboral que de sortida a tota aquesta força de treball. La globalització, la internacionalització de el mercat i el creixement empresarial ha de donar-nos a les persones trans * més expectatives laborals.

 

Belén Camarasa (Barcelona, 1965) activista trans. Actualment treballa com a i dinamitzadora de l’espai “Sororitat Trans” a la Fundació Surt . Defensa que el reconeixement polític de les dones trans * passa per ocupar espais en el mercat laboral.

 

Les persones trans* no hem nascut en un cos equivocat. Ni tenim el cervell d’un gènere determinat. Ni necessitem un constructe social de cap gènere alternatiu. I això, encara hem d’explicar-ho perquè la gran majoria de la societat no és conscient.

Per què el moviment feminista ha d’incloure a les dones trans? Per què les dones trans hem de reconèixer el moviment feminista? Per què ens necessitem les unes a les altres?

Les persones trans* som un segment de la població al qual la societat odia, menysprea, discrimina i estigmatitza. Estar incloses dins del DSM-V del “Manual de Desordres Mentals” i “patir” un trastorn d’identitat sexual i de gènere no ens ajuda. Continuar dins de la medicina i la psiquiatria com a persones considerades que tenen una malaltia mental és, si més no, una realitat estigmatitzant.

Estem dins d’un món globalitzat on en setanta dos països es considera un delicte no tenir una orientació heterosexual, sent el transgenerisme motiu suficient per a desencadenar la presó o la condemna a pena de mort. Això conforma uns fets estructurals d’odi i estigma cap a les persones trans*.

La transfòbia és un conjunt de fets, mecanismes, situacions i estructures que desencadenen i originen una violència física, estructural, administrativa, psicològica cap a les persones trans* per ser diferents, per manipular el gènere d’”una altra manera”, pel fet de viure nostre gènere a l’exterior de les fronteres que el cisheteropatriarcat dicta.

Aquesta transfòbia es desencadena cap a les persones transvisibles. Les dones trans, moltes de nosaltres, som transvisibles; per molt que vulguem pensar-nos o llegir-nos com a dones, arribar a una invisibilitat, és per moltes de nosaltres missió impossible. Dins del segment de la població trans*, nosaltres, les dones trans*, continuem sent el target més castigat, més estigmatitzat i més transgressor.

No obstant això els assassinats tan sols són la punta de l’iceberg d’una estructura transfòbica que ens fa viure en l’exclusió social permanent:
– El fracàs escolar pel bullying i la discriminació per tenir una identitat sexual i de gènere que no s’ajusta a la norma, proporciona un absentisme formatiu que desposseeix de competències tècniques i discursives des de l’edat primerenca.
– La desafecció familiar cap a les dones trans* en nuclis familiars i socials ens desposseeix de l’arrelament familiar, dels cercles soci afectius, del privilegi de sentir-nos estimades i formar part d’un sentiment comú familiar.
– Les dificultats per fer una inserció laboral en el mercat laboral formalitzat ens desposseeix de construir-nos subjectes polítics, de socialitzar-nos, de poder tenir drets socials més enllà de la individualització com a persones.

A poc a poc es van construint aliances de persones trans* en molts llocs del planeta. Aquests corrents que sota el lema de la identitat sexual i de gènere, de la diversitat, promouen la visibilització i l’empoderament de les persones trans* a través de xarxes socials, d’associacions, de mitjans de comunicació que fins fa molt pocs anys estaven fora del nostre abast.

Més enllà de totes aquestes visibilizaciones hem de construir aliances amb altres moviments socials que són travessats per les mateixes interseccionalidades per les que nosaltres mateixes estem travessades.

El feminisme és un conjunt de moviments polítics, socials, econòmics i culturals que té com a objectiu l’empoderament i la igualtat de drets entre homes i dones, així com qüestionar el patriarcat, la dominació i les violències exercides sobre les dones, a més del qüestionament de l’assignació dels rols segons el gènere.

Eureka! Tot el que les dones trans* desitgen visibilitzar té molts punts en comú amb el feminisme. Comptant amb el llarg historial i les moltes dècades d’experiència i de resultats podem teixir aliances des de l’empatia i l’autocura.

Aquests mecanismes d’opressió que són els tentacles del patriarcat diàriament qüestionats pel feminisme són el principal eix d’opressió que també tenim les dones trans*

En ‘teixir aliances entre les problemàtiques de les dones i les problemàtiques de les dones trans* hem comprès que les violències exercides sobre les dones no només responen a uns mecanismes propis d’un fet estructural de l’odi per la identitat de gènere, sinó a una estructura-macro encara més privilegiada, el patriarcat.

Des de fa uns anys, milers de dones, trans i cis, estem denunciant que els assassinats de dones trans* siguin també llegits i inclosos dins de les llistes de feminicidis.

Teixir aliances també significa ampliar el camp i incloure l’acostament de les dones trans als espais de seguretat o espais no mixtes. Que siguem llegides com el que som, subjectes políticament dones. Independentment de la nostra aparença, de la nostra expressió de gènere, de la nostra genitalitat som políticament dones, i per això, som travessades pels mateixos fets estructurals i patriarcals.

Les nostres paraules són unir esforços, acostament i sororitat. Estem en el mateix vaixell i remem en la mateixa direcció. Nosaltres tampoc volem que l’educació sigui sota les normes del gènere, ni ser determinants en el que és “ser home” i “ser dona”. D’aquesta manera pensarem una societat que no estarà sobre uns fonaments de gènere extremadament estereotipats i amb uns rols rígids i impostos.

Aquesta deconstrucció del gènere ens portarà a pensar que una dona que es deixi borrissol a les aixelles no serà ni més ni menys dona i no li preguntarem ¿Però tu no volies ser dona? De la mateixa manera quan una dona vulgui ser jugadora de rugbi no serà qüestionada sobre la seva major o menor feminitat.

En tota aquesta deconstrucció estem totes!

 

Belén Camarasa (Barcelona, 1965) activista trans. Actualment treballa com a i dinamitzadora de l’espai “Sororitat Trans” a la Fundació Surt . Defensa que el reconeixement polític de les dones trans * passa per ocupar espais en el mercat laboral.

 

LLIBRES DE L'ARMARI

4221
Mares que accepten mentides, monges que no ho són, lesbianes a l'armari, lesbianes que són fora i porten pancarta, lesbianes que fan...
res a amagar d'anna boluda

ARTICLES D'OPINIÓ

2538
Finals d’abril primers de maig. Un any ja de la Trobada Europea de Famílies LGTB Catalunya 2012, organitzada per la FLG. Sembla mentida. Fa...