Etiquetes Entrades etiquetades amb "Govern Generalitat"

Govern Generalitat

1749

EDITORIAL

La comissió parlamentària de treball sobre la llei de drets del col·lectiu LGTB i contra la LGTBfòbia va aprovar el dictamen previ a l’aprovació definitiva de la llei.

Els vots favorables van ser dels grup parlamentaris impulsors de la proposició de llei: ERC, IC-V, CUP i PSC i també va rebre el suport de CDC i C’s, mentre que el PP i UDC hi van votar en contra.

Està previst que el proper 23 de juliol el Ple del Parlament de Catalunya aprovi aquesta llei, una llei reclamada i participada pel moviment LGTB i que portava feta alguns anys. Catalunya tornarà a ser un país pioner en els drets pel col·lectiu LGTB, dotant-se d’una legislació avançada en el reconeixement de drets, però , a més, hi ha un reconeixement històric: es crea un règim de sancions administratives contra les conductes discriminatòries contra el col·lectiu LGTB.

Aquesta darrera era una reivindicació del col·lectiu que, si bé ja veia positiu el fet que s’aprovés la llei reclamava sancions per tal que no acabés sent un seguit de mesures de bona voluntat i es perseguís i castigués la LGTBfòbia.
Des d’IDEMTV, hem seguit de prop tots els moviments de la llei en aquests dos anys i ens hem mostrat del tot favorables a la seva aprovació definitiva. El 23 de juliol (si el PP no recorre la llei portant-la al Consell de Garanties Estatutàries) serà un dia històric pel país. El 2014 serà un any històric pel col·lectiu LGTB.

1552

EDITORIAL

El passat 6 d’octubre uns fets van marcar l’agenda LGTB, un company, membre d’ACEGAL, moria apallissat. Ja en aquell moment, des d’ IDEMTV, vam reaccionar de forma contundent, perquè pensàvem, pensem, que els fets cal aclarir-los. No es poden amagar les coses sota presumpcions i, en el cas del Juan Andrés, ha estat així.

Un mes després, la jutge d’instrucció ha decidit imputar els 8 mossos que van estar implicats en la detenció (i posterior mort) de Juan Andrés. A més, cada cop hi ha més testimonis que perden la por a parlar, més vídeos que mostren el que va passar, que ens fan arribar els seus crits de dolor mentre seguien els cops. Cada dia surten noves proves i noves afirmacions que mostren, demostren, que la imputació és correcta i que la pallissa mortal a Juan Andrés va ser la que li van clavar els agents.

Juan Andrés era un veí més del Raval, un veí com els que avui s’han mostrat en roda de premsa per denunciar els fets, celebrar l’actuació policial i demanar responsabilitats. Juan Andrés era un membre més del col·lectiu LGTB, un gai actiu, empresari, un més com els que avui han denunciat la brutalitat policial i l’evident serofòbia d’alguns membres del cos. Era un més de nosaltres, que reclamem que s’investigui el que va passar i es depuri el cos policial, per tal que esdevingui, realment, una policia democràtica.

1756

Els fets són tossuts i sempre acaben coneixent-se. En el cas de la mort de Juan Andrés Benítez -un empresari gai de 50 anys- ja s’han obert les pertinents investigacions judicials i cada cop es coneixen noves dades. Tot i que allò que es coneixia des del primer moment, amb versions contradictòries entre veïns i la policia catalana, no semblava que pogués tenir un bon final.

L’informe del forense fet públic el 16 d’octubre, un cop realitzada l’autòpsia, afirma que la mort va ser de naturalesa homicida i es va produir a partir de múltiples cops al crani que, juntament amb altres factors, van donar lloc a una aturada cardíaca. El 23 d’octubre El País va publicar dos videos enregistrats amb mòbils per veïns del carrer Aurora, on va morir l’empresari. En els mateixos es veu com els mossos envolten Juan Andrés, al que tenen plenament immobilitzat entre sis policies. Dos d’ells li donen repetits cops de peus i de punys, mentre se senten intensos i esgarrifosos crits de dolor de l’empresari gai.

 

 

La reacció de la comunitat LGTB

La mort de Juan Andrés ha provocat una doble reacció: la del col·lectiu LGTB de Barcelona amb un acte d’homenatge i record al davant del comerç que regentava al carrer Consell de Cent de Barcelona el passat 18 d’octubre i suport públic així com l’exigència rotunda de l’aclariment dels fets.

A més, diferents entitats del barceloní barri Raval també han reaccionat i, en col·laboració amb el moviment LGTB van convocar una manifestació el passat 19 d’octubre al barri on van participar centenars de persones. L’associacionisme veïnal assenyala que no és el primer cop que es produeixen al Raval actuacions desproporcionades i violentes per part dels Mossos d’Esquadra. Fets com ara la batuda policial a la Bata de Boatiné, local de públic LGTB, el passat 28 de juny, encara estan ben presents en la memòria dels habitants del barri barcelonés.

A més, des de l’Observatori contra la Homofòbia s’han demanat explicacions a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i al president Artur Mas, així com que reunions extraordinàries dels consells LGTB local de Barcelona i nacional, a més d’una reunió amb Neus Munté, consellera de Benestar i Família.

Homofòbia?

El moviment LGTB ha estat prudent i indica que no es pot parlar d’homofòbia mentre no hi hagin proves. La prudència, però, no es contradiu amb la contundència en l’exigència de l’aclariment de la mort de Juan Andrés i, si s’escau, de responsabilitats. Una prudència que no ha tingut el Sindicat de Policies de Catalunya que va donar “un total suport” als seus companys en uns fets que comptaven amb, almenys dues versions, i que tenien una mort com a resultat final. Amb tot, l’entitat Gaylespol, associació de policies LGTB, sí que ha reclamat l’aclariment dels fets i va lamentar públicament la mort de l’empresari.

Per la seva banda, des de l’Observatori contra l’Homofòbia es denuncia que aquesta actuacions violentes formen part del modus operandi de la policia catalana al Raval.

La mort de l’empresari ha posat els Mossos d’Esquadra en el punt de mira d’importants sectors de la societat catalana que els hi demanen major autocrítica, control i transparència.

Un amic de Juan Andrés, Gerardo, ens deixa una reflexió sobre el cas que va realitzar en el marc de l’homenatge que es va realitzar al davant d’una de les seues botigues al Gaixample.

2130

A principis d’aquesta setmana la ministra de Sanitat, Ana Mato, va anunciar que limitaria el dret a la reproducció assistida aquelles dones heterosexuals amb parella i problemes de fertilitat seva o de la parella masculina per manca de recursos econòmics. Les paraules de la ministra han tingut el rebuig d’entitats lèsbiques però també del moviment LGTB en ple i del moviment feminista. Tots ells l’acusen de voler imposar, amb l’excusa de les retallades, un model de família tradicional ignorant la diversitat familiar que existeix i que aquesta és acceptada per una immensa majoria de la població. Aquesta mesura, que encara és només una proposta, suposaria d’aprovar-se, un dur cop al dret de les lesbianes a formar una família. Mentre el Parlament català ha aprovat aquest dijous una proposta per mantenir aquesta prestació a Catalunya, tot i que amb el vot en contra de CiU i PP.

 

 

1683

La Comissió Unitària del 28 de juny havia convocat, com cada any, una manifestació per dissabte a les 18.30 de la tarda i que començava a Plaça Universitat. El recorregut va finalitzar amb la lectura d’un manifest a la Plaça Sant Jaume que aquest any se centrava en la reivindicació d’una llei específica contra la LGTBfòbia que és la de tot el moviment organitzat en la Plataforma d’Entitats LGTB de Catalunya, LGTBcat. El lema d’aquest any va ser “Per un país lliure de transfòbia i homofobia”, sota el qual van desfilar pels carrer més cèntrics de la capital catalana -Pelai, Rambla i Ferran- milers de persones, 10.000 segons els organitzadors, repetint xifres d’anys anteriors. L’esdeveniment es va desenvolupar en un ambient festiu i lúdic, entre crits en favor de la llei específica contra la LGTBfòbia i els que reivindicaven la diversitat afectivo-sexual. El dia anterior, el divendres, s’havien produït també manifestacions i concentracions a Lleida, Tarragona, Sitges i Girona.

 

 

 

Joana López, vicepresidenta del Consell Nacional LGTB de Catalunya, va ser l’encarregada de llegir el manifest de la Comissió Unitària 28 de juny. La seva lectura feta amb un to emotiu i reivindicatiu va ser rebuda amb aplaudiments.

 
Manifest íntegre:

 

 

Es va tancar l’acte amb un minut de silenci en record de Clément Méric, l’antifeixista assassinat recentment a París i amb crítiques a la redada policial que havia patit un local d’ambient just el dia anterior.

1422

EDITORIAL
 

La llei contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia està sent llarga. De fet, tal com hem anat recollint a IDEMTV, des del primer compromís programàtic, l’elaboració de l’esborrany, el procés participatiu llarg i ampli… fins l’aprovació del primer text van passar uns anys. Però encara en comptem uns quants anys més des de que la llei reposa en un calaix del Govern sense fer-se pública.

Les darreres eleccions van ser un moment de compromís, les diferents candidatures van expressar-se vers la llei, no només en el seu programa electoral sinó en un compromís signat, un compromís que demanava el moviment LGTB per tirar-la endavant. No totes les candidatures van fer el gest favorable al text, però el compromís de lluitar contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia hi era de forma majoritària.

Els resultats electorals i la composició del nou Parlament afavoreixen una majoria a favor de la llei i una gran majoria a favor d’una norma, sigui quina sigui, que reculli la lluita contra la discriminació. Però tot i així, les entitats del moviment LGTB tenen presa, són massa anys esperant la llei, massa anys amb un text abandonat. Per això, de nou, van exigir als diferents grups parlamentaris el compliment del seu compromís i l’establiment d’una agenda de treball, un calendari que marqués el ritme de la llei i que també han demanat a la Consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté.

Les primeres reunions s’han començat a tenir. Avui mateix 18 de febrer les quatre entitats que estan portant a terme el lideratge (Casal Lambda, Coordinadora de Lesbianes, Gais,Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, Front d’Alliberament Gai de Catalunya i Famílies Lesbianes i Gais) han portat a terme una reunió per tal d’establir acords de mínims en les reunions que ja tenen marcades amb alguns grups parlamentaris: IC-V-EUiA, PSC, ERC i CUP ja han donat una data, la resta encara han de desempolsar dates de reunió.

L’agenda del que era una proposta de llei contra l’homofòbia està sent llarga. Pel camí s’ha fet gran i s’ha convertit en una llei de drets del col·lectiu LGTB i contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. S’ha fet gran però un cop ha crescut l’han tancat a l’armari… el moviment reclama el desclosed, el moviment exigeix la llei!

2163

Es parla tot sovint de la necessitat de referents LGTB en tots els àmbits de cara a normalitzar la vida de les persones del col·lectiu. A Catalunya hi ha cares conegudes que es mostren en alguns àmbits, bàsicament artístics, però cada cop en sectors més diversos i amplis. Malgrat cada cop es normalitza el fet de tenir parella o relacions amb persones del mateix sexe el fet de fer-ho públic segueix sense ser tan normal.

En l’àmbit de la política, tot i haver persones que han fet el pas, sempre ha estat un cert tabú. Hi hagut homes i dones des del món municipal que han expressat obertament la seva sexualitat. Al mateix Parlament de Catalunya alguns diputats i diputada van engegar un primerenc, i no reeixit, grup de relació interparlamentària LG amb el qual donar visibilitat, però no ha estat una pràctica generalitzada ni excessivament coneguda (tal com ja recollíem al nostre article del 8 de novembre del 2012)

Pel que fa al Govern de la Generalitat, és la primera vegada a la història que hi ha un conseller que ha reconegut obertament la seva homosexualitat. Un conseller que forma part d’un govern amb compromisos amb el col·lectiu LGTB i, alhora, contradiccions internes en la coalició de govern respecte al tema. Santi Vila, ex-alcalde de Figueres i casat amb el seu company, és el primer conseller que ha mostrat públicament la seva homosexualitat.

Va ser en les eleccions del 2010 , quan fou elegit cap de llista per Girona, que va fer-se pública, de forma àmplia i notòria, la seva orientació sexual tot i que, des de la visibilitat pública, ell mateix sempre havia reclamat una certa privacitat.

En paraules del propi Vila, recollides en el digital Diari de Girona en aquella campanya electoral:

“Jo també penso que hi ha àmbits de la vida que han de formar part de l’esfera privada. Altra cosa és que si com ha estat el cas et demanen recolzar un acte determinat en suport al col·lectiu gai i lèsbic, amb tota normalitat hi assisteixis i t’hi puguis identificar. He rebut molts correus de nois i noies de comarques que han pogut parlar d’aquest tema amb els seus pares gràcies a la normalitat i discreció amb què personalment sempre he explicat el meu testimoni personal

Des del moviment s’ha generat opinió entorn el tema, opinions que recollim tot seguit.

Des del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodriguez  fa una valoració positiva i alhora expectant:

Això és un fet que s’ha de remarcar, s’ha de saludar i veure com un fet històric. Sempre hem demanat visibilitat. La trajectòria de Santi Vila en el tema drets LGTB ha estat bona. Com a alcalde no va votar a favor d’algunes resolucions pels drets LGTB però segueix sent important i valorem positivament que hi hagi conseller obertament gai. Això no treu que si el Govern pren decisions contra els nostres drets ell serà un membre que pren una decisió col·legiada. No donem un passaport, és un reconeixement a la seva visibilitat. Ja que hi ha un persona que coneix LGTB dins del Govern esperem que s’aprovi llei contra l’homofòbia

Katy Pallàs de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais opina:

Que en Santi Vila haja estat nomenat Conseller sens dubte és un pas endavant per a tots, no sé si diria què és un gest de compromís amb les qüestions LGTB, no m’atreviria a dir tant o al menys d’una manera tant explicita però així i tot és important per al moviment què un polític obertament gai, que a més ha fet ús de la llei de matrimoni, tingui un càrrec polític tan important. Encara que el càrrec no té cap relació amb l’entorn LGTB l’efecte pot ser fins i tot major, com totes i totes sabem la qüestió LGTB inclou tots els colors polítics. En Santi Vila, ens va donar tot el seu suport a la trobada Internacional de Famílies LGBT que va tenir lloc a Lloret de Mar, amb un seguiment als mitjans catalans i a l’estat molt i molt important, mentre ell encara era alcalde de Figueres. Va estar present al l’acte d’inauguració i va oficiar la cerimònia de casaments multitudinari que allí celebrarem a la cloenda. Per a nosaltres va ser molt important la seva presencia que evidenciava el seu compromís a l’altura requerida. Així que per a mi es certament una molt bona noticia i li dono l’enhorabona.”

Joaquim Roqueta,  Secretari General de la Coordinadora de Lesbianes, Gais, Trasnsexuals i Bisexuals de Catalunya expressa també la seva satisfacció:

És important que en un govern de CiU hi hagi una persona obertament gai, a més de molt preparada, en aquest sentit mostra una normalitat de la societat catalana en el fet LGTB, donada l’alta responsabilitat. No està nomenat per ser gai, no és una quota, sinó que és una persona valuosa al marge de la seva orientació sexual i posa sobre la taula la diferència en la societat catalana, normalitza i visibilitza

Des del Casal Lambda, el seu president Emilio Ruiz opina que

sempre és positiva la visibilitat d’una persona del col·lectiu LGTB, però més enllà d’això, entenem que la seva condició de gai no ha estat determinant pel seu nomenament com no ha estat la condició heterosexual de la resta,. Dit això, tampoc ha restat restat i això és bó

La coincidència és alta, és un fet important, històric que un conseller mostri obertament i amb normalitat la seva homosexualitat. De la mateixa manera, les expectatives són altes, els compromisos són sobre la taula, les exigències clares, el moviment espera més enllà dels gestos importants.

ARTICLES D'OPINIÓ

3254
Reflexions cuites a foc lent després dels fets d'Orlando El mes de Juny té molt pes simbòlic per a les persones LGTB. Fa temps que...

LLIBRES DE L'ARMARI

1884
Maria Bielsa, és l’autora del poemari “Flores raras: Maricas son lxs otrxs” una sèrie de poemes en el que recull l’experiencia de l’amor homosexual....