Etiquetes Entrades etiquetades amb "Govern Generalitat"

Govern Generalitat

17988

5 d’octubre de 2015

Fa 2 anys vivim sense tu. Sense una persona normal i activa. Una persona implicada amb el col·lectiu i un empresari que acollia la gent.

Fa 2 anys que esperem respostes, respostes que no arriben.

Fa 2 anys que no volem renunciar a tu, que no volem renunciar a la teva memòria, que no volem renunciar a les respostes. Fa 2 anys que lluitem, seguim la lluita col·lectiva de la que tu has esdevingut, sense voler-ho, un símbol, encara que molts i moltes no et coneguessin.

Fa 2 anys el carrer Aurora del Raval de Barcelona va veure, i viure, la teva mort. Una mort injusta, inesperada, casual (?) i injusta. Una mort que vol respostes, que vol justícia, que vol trencar la brutalitat i la impunitat.

2 anys sense Juan Andrés. 2 Anys sense Justícia.

2520

És evident que el col·lectiu LGTB no som un col·lectiu homogeni ideològicament, només faltaria! Però si que els resultats de les eleccions del 27S a Catalunya tenen un clar impacte en les demandes que si que fem conjuntament: el desplegament de la llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

Actualment la majoria parlamentària es va comprometre, el passat 22 de setembre, al desenvolupament reglamentari de la llei per tal de garantir de forma efectiva els nostres drets individuals i col·lectius.

Junts pel Sí, Partit dels Socialistes de Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular i Catalunya Si Que es Pot sumen 98 diputades i diputats, una majoria absoluta que permetrà desplegar la llei amb decisió.

El compromís electoral hi és, la llei necessita ser desplegada i el col·lectiu LGTB esperem el compliment, el de la llei i el del compromís.

2606

Hi ha gent que té la dèria de ser la primera en tot. A Catalunya, sense dèries, hem tingut la sort de ser una de les primeres nacions en moltes coses: Llei de drets LGTB i contra la LGTBfòbia, consells de participació municipals i nacionals LGBT, les banderes multicolors a les institucions… sense dèries, no ha estat ràpid, ha estat una lluita d’anys per part del col·lectiu i d’avenços lents en les institucions.

Algunes retallades de drets si que van anar ràpides i vam ser al capdavant, malgrat quedar encara moltes coses per fer. Ara s’acosten etapes de canvis, canvis que no es preveuen ràpids. Les demandes segueixen sent: el dret al propi cos, el dret a tenir i exercir drets, el pacte social contra l’estigma, ja no per les etiquetes clàssiques LGTB sinó per les que hem anat deixant pel camí. La I d’intersexuals, la P de positius i positives en el VIH, la G de gènere… lletres que no són inconnexes sinó que ens han fet veure la necessitat de fer o reivindicar polítiques per a la diversitat: funcional, familiar, d’amor… més enllà de les parelles, més enllà del sexe biològic, més enllà de les etiquetes, més enllà de la disfòria, més enllà de la discriminació… 

4040

El Miquel i molts i moltes altres han rebut un regal des d’Irlanda: dies després de complir els 10 anys de l’aprovació de la llei d’adopció que permetia que les persones LGTB poguéssim adoptar legalment a Catalunya, també Irlanda ha aprovat els mateixos drets. El 30 de març del 2005 es va aprovar la llei 3/2005 després d’un llarg camí de reivindicació i, també de llimb legal, per a les filles i fills de les parelles LGTB. Així la normalitat va arribar a les famílies LGTB, si més no, en part.

Els canvis han estat evidents en la quotidianitat famíliar, també en el lideratge que les families LGTB catalanes han tingut a Europa en les seves reivindicacions
El canvi legislatiu va obrir la porta a una nova realitat familiar, va permetre començar a donar espai a la diversitat familiar. Aquests 10 anys han significat un cert oblid de situacions que es donaven i que ara semblen poc possibles, però que van provocar molt dolor a les famílies LGTB

2340

El 30 de març del 2005, Catalunya va modificar la llei d’adopció per tal de permetre a les parelles del mateix sexe adoptar conjuntament. Són ja 10 anys de construcció de famílies emparades per la legalitat.

És aquest un motiu de celebració per al col·lectiu, una celebració que es portarà a terme en el marc més adequat: el Parlament de Catalunya. El Parlament acollirà les famílies del col·lectiu que ho vulguin (enviant un correu a: familieslg@familieslg.org indicant el Nom, Cognoms i Dni de cada persona adulta i infant)

De ben segur serà un moment d’alegria i celebració però també ha de ser un moment per a la visibilitat i la denúncia. Les families LGTB segueixen sent discriminades en molts àmbits i la normalització de les vides dels infants passa per la necessitat d’avenços en educació per combatre el buylling LGTBfòbic i per tal que d’acollir la diversitat familiar a les aules i els currículums educatius.

L’actitud de lgtbfòbia interioritzada de Dolce&Gabbana, contra les famílies lgtb hauria de ser una anècdota però, massa sovint, és un a opinió massa àmplia que cal combatre amb una inversió en educació i la visibilitat de les pròpies famílies.

El proper 30 de març serà un dia per la nostra història, però la lluita no s’acaba, queda molt per fer, moltes lleis per desenvolupar encara i una societat basada en l’equitat per construir.

1670
Des d’IDEMTV ens fem ressó del Manifest de la Plataforma unitària d’ONG-SIDA de Catalunya

El Comitè 1er de Desembre – Plataforma Unitària d’ONG-SIDA de Catalunya commemora aquest any l’1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, sota el lema “aCORDADES en drets” amb el qual es pretén posar en valor el treball en xarxa que es realitza des del Comitè i les seves entitats membre en defensa dels drets de les persones, mostrant els nusos que ens uneixen a les entitats i a totes les persones que en formem part: el VIH, la salut, el plaer, la diversitat, l’equitat o la informació. Així mateix, volem visibilitzar, com a part d’aquest treball, l’Acord Nacional per fer front a l’epidèmia del VIH i contra l’estigma relacionat, aprovat el 6 de març de 2014 al Parlament de Catalunya.

Com cada any es portaran a terme diverses activitats arreu de tot el territori català. Et convidem a punxar en els enllaços, informar-te i participar de la nostra PROGRAMACIÓ:

  • Agenda d’activitats comunitàries del Comitè 1er Desembre i les seves entitats membre: estands informatius, lectura de manifest, llaços vermells humans, etc
  • Activitats on line: pots posar el nostre banner a la teva web, demanar-li a google que commemori el dia 1 de desembre, enviar-nos la foto del teu llaç humà…
  • Consulta aquí totes les activitats que es realitzen des de les nostres 24 entitats membre. Les províncies de Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona es mouen aquest 1 de desembre!

Ramon Terrassa és el Director General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat. És diplomat en Educació Social. Ha estat Director i Monitor d’activitats de lleure infantil i juvenil i secretari de la Junta Directiva de l’Associació d’Empreses de la Iniciativa Social de Catalunya, així com coautor del llibre “Perspectives de l’educació el lleure”. Ara és l’impulsor del Projecte de Llei de Voluntariat.

 

 

2052

La LGTBfòbia és una malaltia social: s’odia i agredeix a algú (físicament, emocionalment o psicològicament) perquè estima a algú del seu mateix sexe o perquè discrepa del sistema de gènere. Una de tantes malalties socials com ara el masclisme, el racisme o l’especisme. Una malaltia per a la qual n’hem obtingut la “vacuna” legal recentment a Catalunya. Ja tenim la La Llei per garantir els drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals i per a Eradicar l’Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia. Una eina que sens dubte ajudarà a millorar la vida de les persones LGTB i augmentar la visibilitat del col·lectiu.

Ara, però, necessitem, a més, la complicitat de la societat per aplicar-la, per desenvolupar-la. Necessitem LGTBfília. Que la societat ens estime i ens defense quan es vulneren els nostres drets: callar davant d’un cas d’LGTBfòbia és LGTBfòbia. No existeix la neutralitat. Conceptes com solidaritat, drets humans i justícia social són clau per aconseguir eradicar la LGTBfòbia. Per això volem destacar un cas que ha corregut per les xarxes socials: als Estats Units un home agredeix un gai després d’increpar-lo per la seua sexualitat, i la gent del seu voltant redueix l’agressor quan intenta fugir per la qual cosa va poder ser capturat per la policia i serà investigat per aquest delicte d’odi. http://www.empresasgayfriendly.com/noticias/viral-el-video-donde-un-gay-es-protegido-por-los-ciudadanos-de-un-ataque-homofobo-000210 Aquesta reacció és la que s’ha d’esperar davant d’un cas de LGTBfòbia si volem considerar que com a societat l’hem superada. Resulta vertaderament emotiu, encoratjador i empoderador veure’t recolzat per la societat, dels teus iguals, davant d’una discriminació. I indica el grau de maduresa i de justícia social en què viu una determinada societat perquè va més enllà de l’individualisme.

En realitat aquesta reacció, la solidaritat i el suport social a les víctimes, hauria de ser la que es produeix davant de qualsevol cas d’agressió o discriminació que la ràbia o l’odi social centra en determinats col·lectius als quals estigmatitza. Per això el proper objectiu com a moviment proposem que siga la LGTBfília, que ens estimem, que ens defensen, que ens tinguen empatia. El proper pas ha de ser fer dels drets del col·lectiu els drets de tota la societat, que la ciutadania els senta com propis i, per tant, que no callen davant la LGTBfóbia.

2057

Catalunya s’ha convertit pionera en la defensa dels drets i llibertats de les persones LGTB després d’haver aprovat el passat 2 d’octubre la Llei pels drets de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i per l’eradicació de la lesbifòbia, homofòbia, bifòbia i transofòbia. Es tracta d’un fet històric, del qual probablement no en som encara suficientment conscients. Portem segles amb legislacions que castiguen el simple fet de no ser heterosexual: homosexual, transexual, bisexual, lesbiana, etc. I Catalunya hem canviat el paradigma fa poc més d’una setmana: el que castiguem, el que perseguim el que no està ben vist, el que és delicte és discriminar a les persones LGTB. És un gran canvi cultural, sense precedents. Un exemple a seguir a altres països, però també per altres col·lectius que pateixen discriminació. Una esperança per als membres del col·lectiu que viuen a països com Rússia o a molts dels estats africans o asiàtics. Els permet somiar en un futur millor, però no només somiar: els permet saber que unA societat sense LGTBfòbia és possible. I ens permet a nosaltres tenir els nostres drets i llibertats garantits. Ens permet no tenir por d’expressar la nostra afectivitat en públic i a ser tal com som arreu, si més no, del territori català.

El primer que s’ha de fer amb aquesta llei, més que en qualsevol altra, és donar-la a conèixer i explicar-la. Si les conseqüències de la discriminació de les persones LGTB són l’armari i l’ocultament, la visibilitat i els drets són la gran garantia. Difondre aquesta llei tindrà, de per si, un efecte normalitzador. I diem difondre, no fer propaganda. Aquesta no és una llei, com han dit membres del PP de propaganda homosexual (expressió amb la qual s’equiparen a règims tan LGTBfòbics com ara el rus) o de privilegis. No. No podem admetre aquesta tergiversació. La llei aprovada pel Parlament de Catalunya és de garantia dels drets i les llibertats d’un col·lectiu discriminat, com ara l’LGTB, i de polítiques actives per la eradicació de la marginació que pateix.

Una altra tasca és fer visible la LGTBfòbia que malauradament encara existeix com denunciàvem a l’editorial de la setmana passada LGTBfòbies visibles i invisibles. Fets tan quotidians com el bullying LGTBfòbic a escoles o a la feina, o a determinats ambients socials, són molt desconeguts per una majoria social que, en no veure-les, pot pensar que no existeixen. Ens queda pendent, per tant, un important paper denunciar la LGBTfòbia que encara existeix i usar la llei com a eina per a combatre-la. El moviment LGTB ja ha anunciat que romandrà vigilant per garantir el desplegament de la llei. Des d’IDEMTV, des de la nostra tasca periodística, també ho farem: informarem dels compliments i dels incompliments quan calgui. Volem que Catalunya siga un país pioner en aprovar una llei, però també en aplicar-la i, sobretot, en aconseguir que desaparesca la discriminació a les persones LGTB. Tenim les eines per assolir-ho, utilitzem-les!

2391

Catalunya és, una vegada més, pionera en defensa dels drets del col·lectiu LGTB després d’aprovar una llei específica per la protecció dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i en contra de la seua discriminació, el passat 2 d’octubre. Aquesta ha comptat amb els vots a favor de tots els grups polítics, excepte el Partit Popular i la posició contrària a alguns d’articles d’Unió Democràtica de Catalunya.

 

 

El PP fins i tot la va recórrer al Consell de Garanties Estatutàries per considerar-la, possiblement, inconstitucional, tot i que aquest organisme ha assenyalat que està d’acord amb la legislació vigent. Una llei que compta, per tant, amb un ampli consens polític i social. Una llei que té amb un precedent de proposta de llei amb la darrera legislatura del tripartit i que ha comptat, des del primer moment, amb l’impuls de l’esquerra parlamentària i el moviment LGTB. L’aprovació d’aquest text legal és un fet històric que no només beneficia al col·lectiu, sinó que és un pas endavant per a tota la societat i senta les bases d’una llibertat afectiva-sexual real i efectiva.

El moviment LGTB, agrupat a la Plataforma LGTB.cat, n’ha estat un dels principals promotors com també el moviment del VIH. Des del Govern, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, valora el treball i l’esforç de consens per part de les entitats i dels grups parlamentaris que ha millorat, al seu parer, el redactat inicial.

 
Ple íntegre al Parlament de Catalunya:

 

Des del moviment també se’n destaquen altres parts de la llei que permeten garantir els drets i llibertats de les persones LGTB. En el debat al Parlament el passat 2 d’octubre els diferents grups polítics van mostrar els seus arguments. Des dels favorables a la llei, se cita, com a argument, la resolució del passat 26 de setembre de l’ONU, en la qual insta als estats a aprovar legislacions específiques per combatre la LGTBfòbia. I, alhora, des dels partits polítics es destaca el consens assolit i l’aposta per la no discriminació i les polítiques d’acció positiva.

La diputada destaca, com han fet altres grups favorables a la llei, que encara avui hi ha més de 70 països al món on l’homosexualitat o la transsexualitat estan prohibides i fins i tot condemnades a la pena de mort, però també recorda dades de la Unió Europea extretes d’una enquesta de 2012.

En un punt intermedi se situa Unió Democràtica que va votar en contra d’alguns articles de la llei però va donar suport a d’altres. Finalment des del PP expliquen el seu vot contrari per motivacions ideològiques.

Tot i el que queda per recórrer, el camí iniciat per Catalunya contra la LGTBfòbia, de ben segur serà seguit per aquells països avançats que vulguen una societat justa, igualitària i sense discriminacions. Des de la plataforma LGTB.cat ressalten que el camí de la igualtat d’oportuntitats efectiva i els drets tot just acaba de començar i assenyalen que n’estaran vigilants per al desplegament i compliment de la llei.

Una llei que no pot oblidar la lluita de moltes persones i de molts anys i també el dolor que la LGTBfòbia ha deixat. Un record que des del moviment LGTB català s’ha tingut també per a la transsexual Sònia assassinada el 1991, i per a l’empresari Juan Andrés Benítez, mort al barri del Raval a Barcelona fa poc més d’un any.

ARTICLES D'OPINIÓ

3114
Seguim amb els mites. Si en la darrera entrega parlàvem del plus de neuroticisme que se'ns atribueix, avui ho farem sobre qüestions de sexe....

LLIBRES DE L'ARMARI

3619
“I be ñaadi” “N'be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb...