Etiquetes Entrades etiquetades amb "gai"

gai

2032

Queden pocs dies ja per l’1 de desembre, i s’ha de remarcar que s’ha convertit en una data imprescindible per visibilitzar la feina de les entitats de prevenció del VIH-SIDA però també de les que atenen als que han contret la malaltia. Un dia per visibilitzar la feina de tot un any. Un treball que té vàries vessants: la prevenció a partir de l’ús del preservatiu, el diagnòstic precoç, l’atenció als malalts i recerca mèdica per millorar l’eficàcia dels tractaments i reduir els efectes secundaris, així com per aconseguir una vacuna. Amb tot, el major problema, amb diferència, és l’estigma social que encara perdura que ve provocat, sobretot, per la desinformació, la por i el silenci que acompanyen a aquesta malaltia. No hem d’anar molt lluny per trobar exemples. El Sindicat de Policies de Catalunya va emetre un comunicat al voltant de la mort del Juan Andrés Benítez amb un contingut serofòbic, que el moviment LGTB i anti SIDA s’han decidit a denunciar, que donava informació que pertanyia a la seua privacitat i que, a més, era errònia.

La desinformació sobre la situació actual en que es troba la malaltia, quines són les eines per a la seua prevenció i la culpabilització dels malalts són l’origen d’aquest estigma. La discriminació i la invisibilització dels portadors del VIH-SIDA els impedeix viure amb llibertat i de forma natural la seua malaltia que en moltes ocasions oculten per evitar ser discriminat. S’afegeix a les complicacions pròpies de la malaltia una pressió social i psicològica que agreugen els efectes emocionals que ja de per si pot tenir el VIH-SIDA. L’1 de desembre és, doncs, l’oportunitat, una de tantes, per al moviment antiSIDA per acabar amb la desinformació i visibilitzar els positius per acabar d’arrel amb l’estigma social que, malauradament encara existeix.

Durant la propera setmana, del 23 al 29 de novembre, us convidem a sumar-vos als actes que les diferents entitats del Comitè 1 de desembre organitzen.

 

 

 

 

 

 

http://www.comite1desembre.org/setmana-de-la-prova-del-vih/edicio-sp-vih-2013/

2788

IdemTV ha enregistrat per primer cop el Festigailesbià, una iniciativa del Casal Lambda que aquest any s’ha celebrat al Tradicionàrius al barri de Gràcia de Barcelona. Durant dues hores i amb la participació de 8 concursants i 6 persones convidades, transcorre la gala més esbojarrada i més LGTB de Catalunya.

 

 

1930

EDITORIAL

El passat 6 d’octubre uns fets van marcar l’agenda LGTB, un company, membre d’ACEGAL, moria apallissat. Ja en aquell moment, des d’ IDEMTV, vam reaccionar de forma contundent, perquè pensàvem, pensem, que els fets cal aclarir-los. No es poden amagar les coses sota presumpcions i, en el cas del Juan Andrés, ha estat així.

Un mes després, la jutge d’instrucció ha decidit imputar els 8 mossos que van estar implicats en la detenció (i posterior mort) de Juan Andrés. A més, cada cop hi ha més testimonis que perden la por a parlar, més vídeos que mostren el que va passar, que ens fan arribar els seus crits de dolor mentre seguien els cops. Cada dia surten noves proves i noves afirmacions que mostren, demostren, que la imputació és correcta i que la pallissa mortal a Juan Andrés va ser la que li van clavar els agents.

Juan Andrés era un veí més del Raval, un veí com els que avui s’han mostrat en roda de premsa per denunciar els fets, celebrar l’actuació policial i demanar responsabilitats. Juan Andrés era un membre més del col·lectiu LGTB, un gai actiu, empresari, un més com els que avui han denunciat la brutalitat policial i l’evident serofòbia d’alguns membres del cos. Era un més de nosaltres, que reclamem que s’investigui el que va passar i es depuri el cos policial, per tal que esdevingui, realment, una policia democràtica.

1933

EDITORIAL

El Financial Times ha publicat un llistat de les 50 persones homosexuals més poderoses del món. Un llistat elaborat conjuntament amb “OUTstanding in Business” i que fa visible que el col·lectiu LGTB és, també, un col·lectiu influent en l’economia mundial.

És important sortir de l’armari i donar-se a conèixer sense complexes. Sempre ha estat una reivindicació del moviment que la gent influent pugui ser visible i ajudi, com a referent, a totes aquelles persones LGTB que pateixen discriminació. Però… quants i quantes no han sortit de l’armari? Perquè?
La LGTBfòbia segueix sent una lacra social, la influència i el poder no són una excepció. Quants casos coneixem de persones LGTB que s’han mostrat i han perdut els seus càrrecs, la seva influència? Quants àmbits coneixem on no hi ha cap persona públicament fora de l’armari? Al món del futbol, per posar un exemple.
Sortir de l’armari, de darrera la persiana o donar via a una identitat de gènere diferent a la biològica no són passes banals ni fàcils, són passes reflexionades i que poden obrir la porta a una acceptació de l’entorn (o no) i alhora una gran discriminació social. La lluita contra la LGTBfòbia ha centrat, i segueix centrant els esforços polítics del moviment i, també, hauria de centrar el de les institucions. Les agressions LGTBfobes estan creixent, un cop més, arreu del món. Així la influència no és una arma única, només una eina contra la discriminació.

2272

El reconegut director de cinema Ventura Pons ha apostat pel Festival Internacional de Cinema LGTB de Barcelona i per la Filmoteca de Catalunya per fer l’estrena europea del seu darrer film, el documental “Ignasi M.”

Una proposta que va nèixer a partir del coneixement mutu que es tenien director i protagonista del documental. Un documental que aborda molts temes d’actualitat com ara el nacionalisme català, la crisi, les relacions familiars i de parella i que s’estrenarà als cinemes comercials a finals de gener de l’any vinent.

 

 

D’altra banda, el Festival Internacional de Cinema LGTB de Barcelona, que va per la seua tretzena edició i que finalitza el 27 d’octubre, està plenament consolidat quant a públic i repercussió, sent un dels referents de la ciutat en l’àmbit de cinema LGTB. L’any passat ja va poder penjar el cartell d’entrades exhaurides i esperen repetir el mateix èxit en la present edició. Ha rebut més de 480 candidatures i compten amb curtmetratges de més de 22 països.

A més de la primicia del documental de Pons, el Festival compta amb la presentació el 24 d’octubre del film “Del lado del verano” d’Antonia San Juan com a directora i actriu que opta al Premi Diversitat.

2007

EDITORIAL

Aquests dies té lloc la tretzena edició del Festival Internacional de Cinema LGTB de Barcelona del qual en podreu saber més en l’entrevista que vam realitzar al seu director Xavier Daniel. El festival ha comptat amb la premiere europea del documental de Ventura Pons “Ignasi M.”, i amb la primera pel·lícula d’Antonia San Juan com a directora. A més compta amb curts de més de vint països diferents que parlen sobre la situació del col·lectiu LGTB arreu del món. El festival té un caire clarament professionalitzat i competitiu. En juliol té lloc la mostra Fire!!, de cinema LGTB i organitzada des del Casal Lambda, que va per la seva 18a edició, i que està plenament consolidada i el ja tradicional espai de lesbianes a la Mostra Internacional de Cinema de Dones. Tots tres són un èxit de públic entre els quals hi ha membres del col·lectiu però també d’aquells que volen disfrutar del bon cinema.

Tant el Festival com la Mostra són símbols de la normalitat del col·lectiu al nostre país, especialment a la seua capital. Una normalitat que té mancances i coses a millorar: a l’ensenyament, als mitjans, a la legislació, etc. No podem oblidar que l’escola encara es un espai insegur per als nens LGTB, que als mitjans encara hi ha LGTBfòbia i que s’està tramitant una llei pels drets del col·lectiu i per combatre i prevenir la LGTBfòbia. Amb tot, permeteu-nos que de tant ens congratulem de tenir determinades conquestes plenament assolides i, ho hem de dir, tenir tres cites anuals per veure cinema LGTB és tot un luxe del qual ens n’hem d’alegrar.

3624

Òscar Morales és Técnic d’Intervenció Sociolaboral a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Anteriorment va ser Coordinador de l’Àrea d’ocupació i formació des d’on va coordinar l’àmbit de treball sobre les persecucions per orientació sexual i de gènere de les persones refugiades.

 

 

Un dels col·lectius més desprotegits són les dones transsexuals

Hi ha paisos on hi ha avenços legilsatius, en tenir el col·lectiu LGTB major visibilitat la persecució també es fa més visible

Ser voluntari o voluntària d’una entitat és vincular-se en graus diferents de compromís, a un projecte, dedicar temps personal a actuar a favor de la comunitat i les persones.
Les entitats LGTB que donen serveis, tenen un nucli important de persones voluntàries en el suport a les tasques solidàries, organitzatives i d’actuació. El voluntariat és, per a aquestes entitats, bàsic.

Les diferents entitats sempre s’han mogut entre la militància i la professionalització, cosa difícil en la majoria de casos per mancances econòmiques, però també en destaquen la qualitat del compromís social del voluntariat.

 

 

Els diferents projectes que són possibles són d’una àmplia gama i en molts casos cal una formació específica que ajudi a desenvolupar la tasca voluntària.

Donada la importància social de la tasca voluntària les entitats evidencien la necessitat de cura i formació però també algunes obligacions socials que haurien de donar-se en conseqüència.

El dinamisme i el compromís formen part del perfil de les persones voluntàries i en l’àmbit LGTB la visibilitat i la construcció de xarxa són un plus gens menyspreable.

2652

El Circuit Festival , el principal esdeveniment de turisme LGTB a Europa, va promoure la conferència “El món afectiu gai masculí” que va tenir lloc el passat 16 d’agost. L’acte va ser conduït per Gabriel José Martín, especialitzat en psicologia gai i que compta amb milers d’hores d’experiència professional. Martín disposa d’un blog en el qual comparteix les seves reflexions i publica habitualment a la revista Gay Barcelona. El psicòleg sosté que l’assetjament homofòbic a la infantesa tindria seqüeles emocionals en els homes gais que dificultarien les relacions afectives estables.

 

 

 

3860

Barcelona acull la sisena edició del Circuit festival, l’esdeveniment LGTB més important d’Europa durant l’estiu i pel qual vénen a la capital catalana més de 70.000 gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals d’arreu del món. Un festival d’oci vacacional en el qual els seus i les seues assistents destaquen l’experiència personal de compartir espais de llibertat i de relació amb altres persones LGTB en un context d’oci, persones que en molts casos repeteixen.

 

 

 

En l’edició d’aquest any, que ha anat del 13 al 18 d’agost, han tingut un pes important les festes diürnes. Això ha permés repetir l’esquema de la popular Water Park, que va tenir lloc a Illa Fantasia el passat dimarts 13 d’agost, que és l’activitat que compta amb més assistents de tot el Circuit. Va reunir a més de 8.000 persones al voltant de l’aigua, la festa i la música, en un context en el qual les dones tenen cada cop més presència.

Tot i que el públic que el públic majoritari del Circuit és el gai masculí, les lesbianes també compten amb un festival específic, el Girlie Circuit, destinat específicament a elles i en el qual la vivència personal i la coneixença de noves persones d’arreu del món és la part més important. Aquest esdeveniment es consolida any rere any com un referent per al col·lectiu en un context en el qual hi ha poca oferta d’oci vacacional pensada específicament per a lesbianes.

D’altra banda, la festa Megawoof ha ofertat un espai propi per als bears que assisteixen a l’esdeveniment i el Chiringuito de la Mar Bella ha estat el racó més “platjero” on s’han pogut trobar els i les assistents al Circuit.

Tot i el pes específic de les festes en el Circuit, també s’han programat diferents activitats culturals com ara un cicle de pel·lícules, exposicions, i itineraris històrics per la ciutat, entre els quals destaca “La Barcelona Trans” conduït Leopold Estapé.

També ha comptat amb conferències a l’hotel oficial de l’esdeveniment, l’NH Calderon de Barcelona, en les quals s’han abordat les problemàtiques específiques dels joves o gent gran LGTB, s’ha projectat el documental “Això no és Àfrica” i s’ha parlat sobre l’Hepatitis C, i sobre el “Món afectiu gai masculí” per part del psicòleg gai Gabriel J. Martín que ens parla de l’efecte que té en les relacions haver patit homofòbia.
L’hotel compta, a més, amb un gimnàs i sessions de ioga. Amb tot, s’han desenvolupat diferents activitats esportives al llarg de tot el festival i en diferents indrets.

La capital catalana, que compta amb un impotant atractiu turístic per la seua història, cuina i platges, es consolida amb el Circuit com a una de les principals destinacions d’oci vacacional LGTB d’Europa. El sector serveis o els espais d’oci per a públic LGTB de la ciutat es beneficien d’aquest esdeveniment, alhora que ho fa la visibilitat del col·lectiu que també es consolida amb el Circuit.

LLIBRES DE L'ARMARI

4375
La plaza del silencio, ens retrata la violència LGTBfoba dels darrers dies del franquisme amb tota la cruesa. La convivència de la violència ultra...

ARTICLES D'OPINIÓ

3383
Tinc una pacient desarmariada, que ara te un conflicte laboral obert i la seva mútua la va enviar a un psicòleg. M'explicava que al...