Etiquetes Entrades etiquetades amb "gai"

gai

55179

5 d’octubre de 2015

Fa 2 anys vivim sense tu. Sense una persona normal i activa. Una persona implicada amb el col·lectiu i un empresari que acollia la gent.

Fa 2 anys que esperem respostes, respostes que no arriben.

Fa 2 anys que no volem renunciar a tu, que no volem renunciar a la teva memòria, que no volem renunciar a les respostes. Fa 2 anys que lluitem, seguim la lluita col·lectiva de la que tu has esdevingut, sense voler-ho, un símbol, encara que molts i moltes no et coneguessin.

Fa 2 anys el carrer Aurora del Raval de Barcelona va veure, i viure, la teva mort. Una mort injusta, inesperada, casual (?) i injusta. Una mort que vol respostes, que vol justícia, que vol trencar la brutalitat i la impunitat.

2 anys sense Juan Andrés. 2 Anys sense Justícia.

3061

És evident que el col·lectiu LGTB no som un col·lectiu homogeni ideològicament, només faltaria! Però si que els resultats de les eleccions del 27S a Catalunya tenen un clar impacte en les demandes que si que fem conjuntament: el desplegament de la llei pels drets de les persones LGTB i contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

Actualment la majoria parlamentària es va comprometre, el passat 22 de setembre, al desenvolupament reglamentari de la llei per tal de garantir de forma efectiva els nostres drets individuals i col·lectius.

Junts pel Sí, Partit dels Socialistes de Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular i Catalunya Si Que es Pot sumen 98 diputades i diputats, una majoria absoluta que permetrà desplegar la llei amb decisió.

El compromís electoral hi és, la llei necessita ser desplegada i el col·lectiu LGTB esperem el compliment, el de la llei i el del compromís.

2815

Diferents candidatures electorals s’han compromès avui, 22 de setembre, a desenvolupar la llei per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Anna Gabriel (Candidatura d’Unitat Popular), Anna Simó (Junts pel Sí), David Companyon (Catalunya Sí Que Es Pot) i Raül Moreno (Partit dels Socialistes de Catalunya), han signat un document de compromís de la Plataforma LGTBI.cat que aplega diferents entitats LGTBI de Catalunya, en el que es reclama el desplegament real de la llei. Ciutadans no ha signat el document malgrat haver votat a favor de la llei.

Aquest és el text de compromís i un recull d’imatges de l’acte.

11930898_1241804385845648_4546059040575534315_o12004764_1241804449178975_80732860260510386_n

 

 

 

 

12052395_1241804479178972_72114769539126968_o12045523_1241804469178973_2013156874275503824_o

TEXT DEL COMPROMÍS

Compromís polític per implementar la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Davant les properes eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2015, les candidatures sotasignats ens comprometem a implementar la Llei 11/2014 de 10 d’octubre immediatament és constitueix el nou Parlament.

Aquest acord es signa a petició de la Federació Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya.

0- Implementació en tota la seva extensió de la “Llei 11/2014 de 10 d’octubre per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia”.

1- Elaboració amb caràcter d’urgència dels decrets necessaris per a la creació dels organismes que estableix la llei i que possibilitaran la posada en marxa d’accions precises per sancionar i fer complir aquesta llei, complint així els articles del 31 al 38 de la llei.

2- Implementació, en tota la seva extensió, de l’article 12 de la llei, principal dispositiu per engegar mesures proactives per afavorir una societat respectuosa amb la diferència per qüestions de gènere, d’expressió de genere d’orientació sexual i afectiva i familiar.

3- Implementació immediata de l’article 16 per establir polítiques contundents i continuades vers a la prevenció del VIH.

4- Implementació immediata de l’article 21 que comanda establir mesures eficaços per fer front a les discriminacions que pateixen treballadors i treballadores lesbianes, gais i trans a la feina.

5- Signar els convenis que estableix la llei per desenvolupar de forma complerta totes les garanties en drets que contempla la llei. Donar suport a les entitats que lluiten pels drets i llibertats lgtbi. Entitats que de forma organitzada han anat donant resposta a les necessitats del nostre col·lectiu: treball, immigració, salut, gent gran, famílies, memòria històrica, cultura, joves, educació, homofòbia, lesbofòbia, transfòbia i bifòbia.

Barcelona 22 de Setembre de 2015

2883

Aquest estiu ha estat un descans necessari per moltes de les persones dels països del nord, aquelles que treballen, bàsicament, i poden tenir un temps de descans.

Formem part d’un món privilegiat del que, malgrat tot, se’ns vol excloure. Aquest estiu han passat moltíssimes coses que ens recorden que no podem baixar la guàrdia.

Aquest estiu, a més de vacances, milers de persones han fugit de la guerra, d’una guerra intolerant, iniciada per ISIS, que entre moltes altres accions criminals executa homosexuals, pel fet de ser-ho. Aquest estiu han seguit les violacions correctives a lesbianes a alguns països africans. Aquest estiu ha desaparegut la placa commemorativa de l ‘assassinat de Sònia Rescalvo al Parc de la Ciutadella. Aquest estiu l’església catòlica ha impedit que un transsexual sigui padrí del seu nebot.

Molts fets diferents que ens recorden de forma constant que hem de seguir reivindicant els nostres drets individuals i col·lectius com a persones LGTB. El tram 78 de la Via Catalana va visibilitzar l’11 de setembre la necessitat de seguir construint drets. El 5 d’octubre commemorarem els 2 anys de la mort de l’empresari del Gaixample, Juan Andrés Benítez, i seguirem lluitant i construint pels drets LGTB.

S’acosten les eleccions, l’estiu serveix també per reflexionar i observar. Tot el que ha passat forma part d’una societat que es reivindica i que no podrà avançar se

3732

El 28 de Juny d’enguany ha estat ple d’activitats diverses i reivindicatives. Des de les activitats prèvies arreu, passant pel Pride i la manifestació de la Comissió Unitària.

“El meu cos un camp de batalla” va ser el lema que la Comissió Unitària 28 de juny va triar per reivindicar el desplegament de la llei dels drets LGTB i contra la LGTBfòbia, la llibertat per estimar i la diversitat dins del col·lectiu.

El Pride en la seva 5a edició, amb el lema “Stop Bullying LGTB. Ni a l’escola ni enlloc” com a reivindicació principal volia visibilitzar aquest espai concret d’agressions i discriminació, denunciant la vulnerabilitat i la necessitat d’actuació per part de les institucions.

Una notícia d’àmbit internacional, l’aprovació del matrimoni igualitari als EUA va aportar alegria a les reivindicacions arreu, donat que els actes fora de la capital del país van ser, enguany, molts i prou concorreguts.
Tot i que les activitats a l’entorn del dia internacional per l’alliberament LGTB encara no han acabat, la reivindicació d’espais de llibertat, la denúncia de les agressions i discriminacions LGTBfobes i la celebració dels èxits assolits han estat presents en totes les mobilitzacions

3294

L’any 1993 es va descriminalitzar l’homosexualitat a Irlanda. Vint-i-dos anys després, un referèndum aprova de forma majoritària el matrimoni igualitari.

Irlanda, la catòlica, sempre acompanyada d’actituds conservadores en els seus governs ha mostrat que els canvis són possibles i que les conviccions religioses no tenen perquè negar drets, en aquest cas, el dret a estimar diferent i fer-ho legal en un matrimoni, un dret que no acaba amb la discriminació però que suposa un pas important en el reconeixement de drets.

Catalunya va ser pionera en les polítiques LGTB, tant a nivell municipal com nacional, en els organismes de participació del col·lectiu, en el lideratge internacional… un lideratge que ha anat perdent amb polítiques que han frenat el que el moviment LGTB reclamava. Una llei pionera semblava acabar amb aquest buit temporal, una llei que es desplega lentament, massa lentament per a moltes entitats i persones.

Ara, després de les eleccions municipals, moltes coses semblen poder canviar. Arriben noves persones, noves organitzacions i noves propostes que tenen molts reptes, entre ells els compromisos amb el col·lectiu LGTB. Temps de canvi, Irlanda com a mirall? Temps de reptes

4268

Lluís Maria Todó és un dels autors de literatura de temàtica LGTB en llengua catalana més prestigiats del nostre país. Entre les seues obres mes destacades hi ha El mal francés per la qual va guanyar el Premi Josep Pla de 2006, després de 15 anys de carrera. Todó és, a més, professor universitari, crític literari i traductor de Gustave Flaubert, Honoré de Balzac, Michel Tournier i Guy de Maupassant.

 

 

2108

Fa pocs dies es va filtrar que s’hi havia enviat un correu intern de l’empresa que gestiona el Metro de Madrid en el qual es recomanava incrementar la revisió de bitllets a músics, captaires i gais. Una iniciativa que semblava inspirada a les lleis de Peligrosidad Social i de Vagos y Maleantes que van reprimir a col·lectius considerats marginals durant el franquisme, entre ells a les persones LGBT. Siga com siga, es tracta d’una situació que ens recorda que els drets que hem aconseguit són molt recents i que la LGTBfòbia encara està present i adquireix formes cada vegada més subtils. Per exemple, els defensors d’un llibre que afirmava que l’homosexualitat era una malaltia que es podia curar s’aferraven al discurs de la llibertat d’expressió o la llibertat d’elecció individual. Una total aberració del significat real d’aquests dos drets.

Per sort, el moviment LGTB també està present i té molta força i compta amb el suport de la majoria dels mitjans de comunicació que s’han fet ressò d’aquesta situació clarament discriminatòria. COGAM, l’entitat LGTB més important a Madrid, va convocar diferents actes de protesta en el Metro i fora d’ell, en contra d’aquest correu intern LGBTfòbic.

De tot açò, traiem dues conclusions des d’IDEMTV. Ens reafirmem que són necessàries lleis que protegesquen i consoliden els nostres drets. No tenim prou amb que cada vegada que hi ha una discriminació, el moviment i els mitjans estiguen vigilants i reaccionen, malgrat que és absolutament necessari. Hem de tenir drets i hem de poder reclamar-los via legal, a les institucions i hem de poder imposar sancions a les persones LGTBfòbiques. D’altra banda, constatem que encara és necessària molta pedagogia social per a eradicar la LGTBfòbia de la nostra societat. Hem de treballar per a consolidar l’acceptació social i els drets que hem aconseguit per a fer que el risc de ressorgiment de la LGTBfòbia siga cada vegada més difícil.

El resultat final és satisfactori: s’ha cessat al responsable de l’esmentat correu electrònic. I la conclusió clara: hem de seguir atents i atentes, i hem de seguir treballant.

2202

La Televisió de Catalunya va emetre, amb cinc minuts de censura, el documental Ciutat Morta en la que es relaten els fets esdevinguts després del 4 de febrer del 2006.

Ha estat un èxit d’audiència, ha despertat moltes consciències i evidenciat situacions que, per a moltes i molts, són massa quotidianes. Ciutat Morta ha destapat una trama plena d’errors, desídies, complicitats administratives, tortures i pràctiques pseudomafioses, que han remogut la consciència de la nostra societat.

 Patricia Heras “Transfeminista i gòtica, sinistra, romàntica, madrilenya «de impura cepa», involucrada en la moguda postporno i queer de Barcelona”, com la defineixen en un bloc les seves companyes i amigues, va ser detinguda per la seva estètica. Una cap de turc, com la resta de detinguts.

Però poder aquest és només un exemple. Tenim altres casos en els que es repeteixen errors i tortures, impunitat i ocultació; Totes i tots recordem Juan Andrés Benítez, un altre cas que ha estat convuls i que afecta també els cossos de seguretat. Els errors comesos i els errors volguts, la manca de transparència de les administracions… o l’assetjament a locals LGTB per part de l’administració que, en una altra línia, també és una constant.

Són només exemples. Poder esdevenen símbols, uns símbols que han costat vides. Vivim la LGTBfòbia, el racisme i l’exclusió, no només a països on l’estat de dret no funciona, no només de la mà d’elements socials radicals o conservadors. Vivim la LGTBfòbia, el racisme i l’exclusió dins del propi sistema.

El voluntariat de les entitats LGTB té una gran varietat d’àmbits en els quals treballa. Un d’ells, un dels més populars, és l’esportiu, i a Catalunya s’ha organitzat principalment al voltant de Panteres Grogues que compta mab més de 750 socis i sòcies. Això converteix aquesta entitat en una de les més grans del moviment LGTB a Catalunya i fa que es necessiti d’una important estructura de persones voluntàries, més de 50, que s’hi dediquen de forma diària, i també treball remunerat: les i els entrenadors i personal administratiu.

 

 

En total hi ha més 25 activitats al llarg de l’any que coordinen prop de 50 persones voluntàries. Tot i la important inversió de temps que té el fet de ser voluntari o voluntària a una associació que desenvolupa un número d’activitats tan important, acaba compensant.

El Grup de Muntanya del Casal Lambda és l’altra entitat LGTB dedicada a l’activitat física a partir de l’organització periòdica d’excursions.
Tot i que el grup excursionista està obert a tothom, està especialment dedicat a les persones LGTB i membres del Casal Lambda.
Un associacionisme, l’esportiu, que no seria possible sense la contribució decisiu del voluntariat.

LLIBRES DE L'ARMARI

4755
Mares que accepten mentides, monges que no ho són, lesbianes a l'armari, lesbianes que són fora i porten pancarta, lesbianes que fan...
res a amagar d'anna boluda

ARTICLES D'OPINIÓ

2981
El 27 de gener del 1945 les tropes soviètiques entraven al terrible Camp d’Extermini de Auschwitz. L’any 2005 l’Assemblea General de les Nacions Unides...