Etiquetes Entrades etiquetades amb "famílies"

famílies

1815

S’acosten les festes d’hivern, les festes nadalenques. Aquelles que, per definició, són festes familiars. Festes plenes de solidaritat, amor… allò que en diuen l’esperit nadalenc. Festes plenes de llums, al cor i al carrer, de colors… multicolors?

 Possiblement és l’època de l’any que més il·lusions genera i que més tristors són visibles. Aquelles persones que no poden gaudir de l’esperit nadalenc, aquell que empeny al consumisme, i en són moltes les que es quedaran sense dinar de nadal i Sant Esteve, sense joguines pel tió o pels reis.

I seran moltes, també, que no podran compartir taula amb la família biològica perquè els han expulsat degut a la seva orientació sexual o transgènere. I algunes trans femenines que, per poder ser qui senten, hauran d’aprofitar aquests dies per fer calaix a les cantonades dels carrers o a l’entorn dels camps de futbol.

 L’associació de Mares i Pares de gais, lesbianes, bisexuals i Transsexuals (AMPGIL) afirma que “Els intents de suïcidi per part del col·lectiu LGTB es redueixen un 84% en funció de la resposta familiar” durant l’adolescència, canviant els percentatges podríem mirar també el que passa en edat adulta i com el col·lectiu LGTB, malgrat els avanços socials i legislatius segueix tenint en el seu si drames humans, l’origen dels quals és la LGTBfòbia.

S’acosten les festes de nadal, minven els drets d’expressió, s’acumulen les denúncies per LGTBfòbia i les agressions a persones LGTB. Unes festes multicolors, una etapa solidària?

La visibilitat del col·lectiu és necessària; donem la cara, sortim al carrer.

2288

Gandia ha acollit aquest cap de setmana els 26 Encontres Estatals LGTB i és la segona vegada que ho fa. Una ciutat que compta, de fa anys, amb dues entitats LGTB consolidades com són el Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de la Safor-Valldigna (CLGS) -que ja va organitzar els Encontres de 2008- i Independence Gay -que ha coorganitzat els d’aquest any amb l’àmbit LGTB de Comissions Obreres del País Valencià. Ha estat un espai de debat i reflexió sobre la situació del moviment LGTB i les seues reivindicacions pendents. Els Encontres estableixen quines seran les prioritats de les entitats en el proper any i per tant quines seran les seues principals línies de treball. Als que no estiguen “posats” en la matèria els pot sorprendre que encara li queden “reivindicacions pendents” al moviment LGTB. A Gandia s’han produït uns fets que responen perquè cal seguir fent activisme LGTB: hi ha hagut una agressió a dos activistes LGTB i s’han mostrat les dues cares de la moneda que expliquen el perquè hi ha reivindicacions pendents.En aquesta localitat valenciana s’han reunit les dues cares de la moneda en el que a la realitat LGTB es refereix: els debats més avançats en matèria LGTB i, alhora, un agressió verbal i intent d’agressió física a dues persones LGTB sota les paraules: “maricons de merda doneu-me tot el que tingueu o vos punxe amb una navalla”.

El que ha ocorregut a Gandia mostra la doble cara de la moneda perquè si bé vivim en un dels estats més avançats en matèria de drets LGTB, també es veritat que queda molt pendent per assolir-los de forma efectiva. I l’agressió del passat divendres a Gandia n’és un clar exemple i, malauradament no l’únic. Com assenyalàvem a l’editorial LGTBfòbies visibles i invisibles la discriminació que encara pateix el col·lectiu només es visibilitza quan aquesta és una agressió física i no tant quan és produeix mobbing, assetjament, bullying o qualsevol tipus de discriminacions. Això genera la sensació, falsa, que tot està resolt. Hi ha, a més, LGTBfòbies quotidianes que tenim assumides com a normals i contra les quals ja no ens queixem però que hem de canviar: com el tractament als mitjans de comunicació o l’exclusió en l’educació de la diversitat afectivo sexual com un dret i una realitat social, entre altres exemples.

La major normalitat i visibilitat del col·lectiu molesta les persones LGTBfòbiques que reforcen les seues actituds discrininadores com ha passat, per exemple, a França quan es va aprovar l’extensió del dret a matrimoni per gais i lesbianes. Però això no ens ha d’aturar perquè també hi ha referents positius i opcions per millorar les nostres llibertats. A Catalunya hem donat un pas de gegant al respecte. Molt recentment s’ha aprovat la llei contra la LGTBfòbia. Tenim l’eina, la vacuna, a aquesta malaltia social que és la LGTBfòbia, o qualsevol tipus d’odi a la diversitat sexual, afectiva, cultural, ètnica, etc. L’ocorregut a Gandia no és més que mostra del que hem avançat i ens han de servir d’avís del que encara ens queda pendent per avançar. És més, agressions com les ocorregudes a Gandia, no han de fer més que impulsar-nos perquè redoblem esforços i lluites per garantir de forma efectiva els nostres drets amb un objectiu clar: necessitem lleis i polítiques públiques que garantesquen els nostres drets i aquest és el nostre proper pas com a moviment. I aquesta ha estat una de les reivindicacions destacades dels propis Encontres.

Moltes vegades quan pensem en el voluntariat, pensem més en la persona que acompanya gent gran, o que ajuda a organitzar un esdeveniment, una festa, un ball, un festival de cinema, etc. No solem pensar amb aquella que ocupa un càrrec a alguna entitat i realitza tasques de responsabilitat i que dirigeix un equip de persones -altres voluntaries- per acomplir la finalitat de l’associació. Estem parlant de les persones que són tresoreres, secretàries, presidentes d’una Junta, també del i la que dirigeix la revista d’una associació o dels i les vocals. Són voluntariats pocs visibles i, en moltes ocasions, poc reconeguts que fan una feina imprescindible.

 

 

Després Pallás va presidir l’Entitat Europea de famílies LG fins l’any passat, i des de fa 3 anys és presidenta de Famílies LG. Les seves motivacions van ser vàries, entre elles que va sentir la necessitat com a mare lesbiana que algú defensés els seus drets.

Els motius d’Estapé van ser també molt similars als de Pallàs, feia falta un relleu i ja tenia una certa experiència.

En el cas de Juan Sebastian Meyer, president d’STOPSIDA, elegit recentment, la seua motivació ve d’experiències anteriors a entitats com Amnistia Internacional i els seus principis polítics. Si bé a STOPSIDA va començar des del voluntariat de base, aviat va començar a assessorar a la Junta de l’entitat per la seva formació mèdica, com a sociòleg, a més de la seva experiència en entitats, cosa que facilitava que assumís un càrrec.

Les persones entrevistades conclouen que la formació i l’experiència facilita l’assumpció de responsabilitats, però ressalten que per ocupar un càrrec el que cal, sobretot, és voluntat, motivació i compromís.

Les persones entrevistades també coincideixen en que la seva tasca resulta gratificant malgrat les moltes hores i, potser, algun maldecap que les provoca. Reconeixen que cal motivació i disposar d’un mínim de temps raonable sense el qual no es poden exercir funcions de responsabilitat en una entitat.

Tant Ruiz, com Longares, com Pallàs assenyalen la gratificació d’estar fent alguna cosa important que dotarà de drets i serveis a la comunitat LGTB. En el seu cas destaquen com a fites importants la consecució de la unitat d’acció del moviment LGTB a partir de la Plataforma LGTB.cat i de la llei contra la LGTBfòbia. Per la seva banda, Meyer i Estapé destaquen el mateix sentiment pel que fa a la prevenció del VIH i també a l’atenció de les persones seropositives, així com la tasca de visibilització d’aquest col·lectiu.

Vivim en un país en el qual cada cop hi ha més gent gran que té necessitats de companyia i d’activitats amb les quals ocupar el seu temps i conèixer gent. A Catalunya una de les entitats més importants que treballa aquest àmbit és Amics de la gent gran que desenvolupa la seua tasca centrada en l’àmbit del voluntariat d’acompanyament a persones grans i evitar les situacions de solitud.

 

 

En el cas de les persones LGTB el suport que podrien rebre de la seua descendència és més reduït que entre els heterosexuals perquè no han tingut fills de forma tan generalitzada. Això demana un tractament específic que permeti un major suport cap al col·lectiu en funció de les seues necessitats.

El perfil del voluntariat que vol atendre persones grans LGTB és un molt concret: sol formar part del col·lectiu i vol dedicar-se a alguna cosa diferent.

Raül Diez és un dels voluntaris de la Fundació Enllaç que fa acompanyament a domicili i ens explica la seva experiència amb el Rogelio. Raül explica que fins ara, sobretot, ha escoltat i que ha trobat que Rogelio ha tingut una vida molt interessant. S’han anat veient i, també, s’han anat trucant.

Puntualment, la Fundació Enllaç ha ofert acompanyament hospitalari per a persones que no tenen família. Altres voluntaris es dediquen a dinamitzar activitats destinades a persones grans que els serveixen per conèixer gent, per relacionar-se i sortir de casa. Entre les activitats que ofereix Enllaç hi ha una sessió de cinema, una tertúlia o un taller de benestar emocional, tots de periodicitat mensual. A més, un voluntari organitza una caminada mensual de tres hores i adaptades a gent gran.

Fins ara s’atenen a gairebé deu persones grans a partir de set voluntaris, la majoria dels quals són homes tot i que hi ha de totes les edats i amb diferents graus de formació i experiència en aquest àmbit.

2141

Catalunya s’ha convertit pionera en la defensa dels drets i llibertats de les persones LGTB després d’haver aprovat el passat 2 d’octubre la Llei pels drets de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i per l’eradicació de la lesbifòbia, homofòbia, bifòbia i transofòbia. Es tracta d’un fet històric, del qual probablement no en som encara suficientment conscients. Portem segles amb legislacions que castiguen el simple fet de no ser heterosexual: homosexual, transexual, bisexual, lesbiana, etc. I Catalunya hem canviat el paradigma fa poc més d’una setmana: el que castiguem, el que perseguim el que no està ben vist, el que és delicte és discriminar a les persones LGTB. És un gran canvi cultural, sense precedents. Un exemple a seguir a altres països, però també per altres col·lectius que pateixen discriminació. Una esperança per als membres del col·lectiu que viuen a països com Rússia o a molts dels estats africans o asiàtics. Els permet somiar en un futur millor, però no només somiar: els permet saber que unA societat sense LGTBfòbia és possible. I ens permet a nosaltres tenir els nostres drets i llibertats garantits. Ens permet no tenir por d’expressar la nostra afectivitat en públic i a ser tal com som arreu, si més no, del territori català.

El primer que s’ha de fer amb aquesta llei, més que en qualsevol altra, és donar-la a conèixer i explicar-la. Si les conseqüències de la discriminació de les persones LGTB són l’armari i l’ocultament, la visibilitat i els drets són la gran garantia. Difondre aquesta llei tindrà, de per si, un efecte normalitzador. I diem difondre, no fer propaganda. Aquesta no és una llei, com han dit membres del PP de propaganda homosexual (expressió amb la qual s’equiparen a règims tan LGTBfòbics com ara el rus) o de privilegis. No. No podem admetre aquesta tergiversació. La llei aprovada pel Parlament de Catalunya és de garantia dels drets i les llibertats d’un col·lectiu discriminat, com ara l’LGTB, i de polítiques actives per la eradicació de la marginació que pateix.

Una altra tasca és fer visible la LGTBfòbia que malauradament encara existeix com denunciàvem a l’editorial de la setmana passada LGTBfòbies visibles i invisibles. Fets tan quotidians com el bullying LGTBfòbic a escoles o a la feina, o a determinats ambients socials, són molt desconeguts per una majoria social que, en no veure-les, pot pensar que no existeixen. Ens queda pendent, per tant, un important paper denunciar la LGBTfòbia que encara existeix i usar la llei com a eina per a combatre-la. El moviment LGTB ja ha anunciat que romandrà vigilant per garantir el desplegament de la llei. Des d’IDEMTV, des de la nostra tasca periodística, també ho farem: informarem dels compliments i dels incompliments quan calgui. Volem que Catalunya siga un país pioner en aprovar una llei, però també en aplicar-la i, sobretot, en aconseguir que desaparesca la discriminació a les persones LGTB. Tenim les eines per assolir-ho, utilitzem-les!

1674

EDITORIAL

No actuar en contextos que es pateix LGTBfòbia és connivència i col·laboració. La inacció ha de tenir un preu i això és el que ens diu la recent sentència que ha imposat una multa de 51.000 euros a una escola de Cerdanyola del Vallès per no haver abordat una situació de discriminació. És una sentència i un precedent important que ens diu, li diu a la societat sencera, que no es pot ser indiferent a la LGTBfòbia. I menys en un àmbit tan important com l’escola que és on s’educa en valors a les properes generacions. Els nostres polítics i les nostres polítiques tenen la gran responsabilitat d’evitar que una situació com la que s’ha produït a Cerdanyola es repeteixi. La Llei contra la LGTBfòbia que aprovarà el Parlament català, i que només està pendent del recurs del PP al Consell de Garanties Estatutàries, va també en aquest camí, en el de la prevenció.

No és només, però, cosa dels polítics i les polítiques, la ciutadania també podem fer molt contra la LGTBfòbia, no podem quedar-nos callats: ni el professorat, ni pares i mares, ni l’alumnat. Amb tot, són els educadors i les educadores els i les que tenen major responsabilitat. La sentència acusa a l’escola de minimitzar i fins i tot ignorar la situació de discriminació que va patir l’adolescent que va estar prop de 900 dies en tractament per un trastorn adaptatiu, amb ansietat i depressió. És un patró que es repeteix: ignorar la discriminació i minimitzar les queixes de la víctima quan no culpabilitzar-la amb les terribles conseqüències emocionals que això té.

Tot i això, el reconeixement judicial no és suficient. Necessitem que l’administració s’implique en la lluita contra la LGTBfòbia a l’escola per evitar que siga un espai insegur per a les criatures LGTB, com afirmava Esther Nolla en una entrevista per a IDEMTV. Necessitem eines per poder abordar situacions com aquesta d’ofici, i que hi hagi mecanismes per si un professor o professora o el director o directora del centre no actua. Necessitem un professorat format per prevenir la LGTBfòbia i abordar la diversitat afectivo-sexual, però també reglaments interns que penalitzen la inacció. Necessitem la col·laboració dels pares i mares de l’alumnat. Per això felicitem al moviment LGTB pel gran èxit que suposa la propera aprovació al Parlament català de la Llei pels drets de les persones LGTB perquè es puguen garantir de forma efectiva els nostres drets i llibertats.

1986

El Govern d’Espanya ha signat un conveni per desbloquejar les adopcions amb el govern de Rússia. Amb aquest conveni es desbloquegen només les adopcions de famílies adoptants heterosexuals i s’exclouen les persones solteres i les famílies homoparentals que demanen l’adopció d’infants a Rússia.

L’any 2013 Rússia va bloquejar “de facto” les adopcions de famílies de l’Estat espanyol com a mesura de pressió. Rússia que porta a terme polítiques clarament discriminatòries contra el col·lectiu LGTB, considera que les famílies LGTB no són idònies per a l’educació d’infants. Cal recordar que l’any 2012, el parlament rus va aprovar la llei que prohibeix la propaganda LGTB, clarament discriminatòria i que ajuda a encobrir les agressions LGTBfobes.

Des de que l’any 2005 es va aprovar la llei de matrimoni igualitari, Rússia ha mostrat el seu desacord amb la mateixa i la possibilitat que els infants que s’adopten a Rússia puguin ser acollides per famílies homoparentals.

Aquest acord del govern, que ha de ser ratificat al congrés, ha estat criticat per la Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Transexuales y Bisexuales que creu que atempta contra els drets fonamentals.

Refugiades a l’Argentina

Des de Rússia, precisament, va arribar a l’Argentina una parella de dones que havien patit atacs homòfobs i se sentien amenaçades. La parella, a més, té un fill de 16 anys que podien perdre amb les polítiques LGTBfobes del govern de Vladimir Putin.

La parella té el suport de col·lectiu i demana asil a l’Argentina. Ahir mateix (15 de juliol) van contraure matrimoni a Buenos Aires. Argentina té aprovada la llei de matrimoni igualitari des de l’any 2010.

Les entitats, a banda de l’activitat quotidiana que de forma gairebé total es fa de forma voluntària, solen organitzar esdeveniments més grans que necessiten de més persones. Un exemple el trobem a la FLG que ja porten un historial de trobades de grans dimensions important i que han constituït un grup de voluntaris i voluntàries molt lligat a l’entitat.

El voluntariat que col·labora de forma regular tenen un compromís evident amb el que l’entitat defensa. La feina prèvia de la pròpia entitat no és poca i necessita d’una gran planificació de cara a facilitar les persones voluntàries les seves tasques i que l’esdeveniment pugui desenvolupar-se de manera exitosa.

 

 

Els vincles que es formen són importants i necessaris i, sobretot, aporten una implicació del voluntariat en l’organització i els continguts, a banda de la relació personal que es crea.

L’intercanvi entre tasques voluntàries i satisfacció personal és alt. La majoria de persones voluntàries que, de forma altament professional, ajuden en el desenvolupament d’un esdeveniment solen repetir i implicar-se a nivell social.

El compromís, la militància, la coincidència ideològica o emocional, la coherència amb el projecte personal o social… són aspectes que ajuden a ser voluntari o voluntària en l’àmbit LGTB.

1856

El Ple del Consell General d’Andorra ha rebutjat la proposició de llei de matrimoni entre parelles homosexuals, amb el vot negatiu de la majoria de govern, Demòcrates per Andorra. El col·lectiu Gaymz considera que aquest rebuig és discriminatori i anticonstitucional.

La proposició de reforma de la llei vigent, presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata, ve avalada per una recollida de signatures impulsades per diferents juristes d’Andorra i posava sobre la taula l’equiparació del matrimoni a la unió entre persones del mateix sexe. La llei en vigor actualment, des del 1995, recull a l’article 1, el matrimoni com la unió entre un home i una dona. Pel que fa a l’adopció, actualment només pot ser demanada per parelles heterosexuals o persones soles de més de vint-i-cinc anys.

 

 

El debat polític ha estat centrat en com anomenar la unió, perquè si bé no hi ha oposició respecte al reconeixement de les unions civils, sí que es discrepa pel que fa al reconeixement del matrimoni igualitari, fet que fa que les parelles del mateix sexe mantinguin la seva discriminació en aspectes tan importants com l’adopció, nacionalitat o successions.

Mariona González, del grup parlamentari Socialdemòcrata va defensar la necessitat d’avançar en els drets, tal com han fet els països de l’entorn i fer un reconeixement del matrimoni igualitari.

Aquesta manca de consens apunta cap a una gradualitat en la igualtat plena de drets per al col·lectiu segons apuntava el grup demòcrata que dóna suport al Govern.

Gaymz Andorra, el col·lectiu LGTB, considera que el Govern deixa clar que no tots els ciutadans i ciutadanes són considerats iguals i volen traslladar la proposta al Tribunal Constitucional d’Andorra.

2580

Les famílies LGTB són cada cop més visibles, es fan i es reivindiquen més visibles. El passat 1, 2 i 3 de maig es va portar a terme la 5a Trobada Estatal de Famílies LGTB, més de 300 famílies, unes 500 persones, van participar de les diferents activitats, xerrades i debats amb un tema central: l’Educació.

La trobada va comptar amb la Presència de Neus Munté, Consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. La Consellera va expressar el seu compromís durant l’obertura de la trobada i lluitar contra la discriminació de les famílies LGTB per tal que el model de família homoparental no sigui considerat una raresa i avançar.

 

 

La trobada va aplegar gent d’arreu de l’estat espanyol que van destacar les dificultats quotidianes però també la necessitat de visibilitat i propostes per què les famílies LGTB i els fills i filles puguin crèixer amb normalitat.

A la visibilitat s’uneixen, doncs, les reivindicacions i l’anàlisi de necessitats. El coneixement de la pròpia diversitat i les propostes per a les administracions i la legislació, però també els recursos per a les famílies i els nens i nenes de famílies LGTB, un treball que s’ha portat a terme conjuntament amb diferents grups d’estudi.

Paqui López, de la Universitat de Sevilla va presentar els resultats d’un estudi amb joves, fills i filles de famílies LGTB. La sexualitat es va treballar en un taller que plantejava una participació activa des de la reflexió del dia a dia en una aula. Maria del Mar González va desenvolupar àmpliament els resultats d’un estudi sobre els efectes dels canvis legislatius sobre les famílies LGTB

L’Associació de Famílies de Lesbianes i Gais va ser l’encarregada d’organitzar la trobada, com ja va fer el 2012 amb la segona trobada europea a Lloret. La valoració que fan és del tot positiva

ARTICLES D'OPINIÓ

1721
A dos dies per la convocatòria de l’1 d’octubre encara és difícil predir què passarà diumenge i què passarà a partir de dilluns, però...

IDEMTITATS

LLIBRES DE L'ARMARI

res a amagar d'anna boluda

2868
L’Anna Boluda és una autora novell però prou coneguda com a periodista i cineasta. En l’àmbit LGTBI el seu treball per a la visibilització...