Etiquetes Entrades etiquetades amb "Famílies LG"

Famílies LG

2194

La Comissió Unitària del 28 de juny ja ha fet públic el cartell de les manifestacions que organitza amb motiu del dia de l’alliberament LGTB i que aquest any, pretén donar suport a la iniciativa d’una llei contra la LGTBfòbia que promouen les entitats de defensa dels drets del col·lectiu.

 

 

 

La Comissió Unitària ha convocat dues manifestacions: una a Tarragona el divendres 28 de juny i una altra a la Plaça Universitat de Barcelona a les 18.30 del 29 de juny.

Al finalitzar les manifestacions hi haurà la lectura del manifest que aquest any centrarà una part important del seu contingut en la llei contra la LGTBfòbia com a eina d’alliberament. La Comissió 28 de juny anunciarà la resta d’activitats de l’esdeveniment al llarg del mes de juny.

2198

El matrimoni igualitari va ser aprovat en Argetina el 15 de juliol de 2010, i va permetre els gais i les lesbianes casar-se i adoptar. La llei va suposar el reconeixement legal de l’amor entre dues persones del mateix sexe. A partir d’aquell moment va començar a rodar-se el documental “Familias por igual” un testimoni de l’efecte de visibilització de les famílies homoparentals a partir dels casos de tres matrimonis de la província de Tucumán.

 

 

 

Aquest documental ha recorregut l’Estat espanyol durant les darreres setmanes, i es va projectar a Barcelona el 26 de març gràcies a l’impuls de les següents entitats: Amics LGTB, Famílies LG i AMPGIL. IDEMTV va poder parlar amb el director Rodolfo E. Moro i Marcos E. Duszczak.

Una mostra de que una part de la societat no està preparada és que, tot i els avanços legals, la pel·lícula va ser qualificada per a majors de 13 a argentina, un fort cop per a la seua difusió, i mostra que encara queda feina per fer.

2059

El Tribunal Constitucional ha reconegut aquesta setmana el dret a les parelles no casades i sense fills el dret a una pensió de viduïtat. La llei 40/2007, de 4 de desembre, que abordava diverses mesures en matèria de Seguretat Social, encara que reconeixia el dret a la prestació de viduïtat en parelles no casades, alhora exigia que tinguessin fills en comú. Aquesta circumstància discriminava les parelles del mateix sexe ja que no se’ls reconeixen fills en comú sinó estan casades. Aquesta exigència impossibilitava en la pràctica que les parelles de gais o de lesbianes que no estiguessin casades tinguessin accés a aquesta prestació.

La sentència del Tribunal Constitucional suposa un pas més en el reconeixement dels drets de les parelles de lesbianes i gais i la seva total equiparació legal. Amb tot, des de la Federació Estatal de Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) s’ha assenyalat que encara queden alguns apartats que canviar en l’actual legislació per a aconseguir la plena igualtat de les parelles de lesbianes i gais. La plataforma estatal exigeix al Govern una solució per al reconeixement de la filiació en parelles no casades i ressalta que és “una discriminació flagrant en el cas de qui van tenir fills abans de l’aprovació del matrimoni igualitari, doncs els seus drets de maternitat/paternitat no han estat encara reconeguts”.

La presidenta de la FELGTB, Boti G. Rodrigo, va agrair, en aquest cas “el coratge del denunciant i esperem que la Seguretat Social actue sobre totes les sol·licituds que va denegar després de la llei”.

Ramon Casas i David Bartolí són parella des de fa més de10 anys i fa gairebé els mateixos que intenten ser també pares. Van haver d’esperar a l’aprovació de la llei del matrimoni igualitari per poder fer una sol·licitud d’adopció conjunta. Amb tot, el 2007 es van trobar amb la sorpresa que els hi van negar la idoneïtat perquè un d’ells era seropositiu. Van guanyar la batalla judicial contra l’Institut Català d’Acollida i Adopció i van aconseguir el reconeixement de la seva idoneïtat.Dos anys després encara no han aconseguit tenir el fill que desitjaven i consideren que se’ls està fent el buit fins perquè se’ls caduqui la idoneïtat. Per això, fan denúncia pública i política de la seua situació, segueixen per la via judicial.

Ramon i David han explicat el seu cas a IDEMTV, i la seua sensació d’impotència.

 

 

Fonts de l’ICAA han indicat a IDEMTV, però, que el període d’espera per aconseguir adoptar és llarg en moltes altres famílies. I assenyalen que, actualment, en aquest cas se segueixen els tràmits com qualsevol altre. Afegeixen que les dades són confidencials i són valorades per un comitè tècnic, i que no poden comentar cap altre cas.

2257

El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ha dictat sentencia en el cas X i altres versus Àustria.

Una parella de lesbianes,  volia portar a terme l’adopció conjunta del fill d’una d’elles. El pare biològic s’hi oposava i la legislació i la justícia austríaca li donaven la raó. La parella demandant  són de ciutadania austríaca i viuen una relació estable. El fill d’una d’elles, nascut en matrimoni heterosexual el 1995, està sota la custòdia de la seva mare i les dues s’ocupen conjuntament de la seva cura i educació, mentre no té un tracte regular amb el pare.

La parella va decidir elevar el seu cas al tribunal d’Estrasburg que, finalment, ha dictat sentencia favorable, tot reconeixent que Àustria viola la Convenció de Drets Humans Europea en el seu article 14, que recull la prohibició de la discriminació,  i l’article 8 de la mateixa que recull el dret a la vida privada i a la família.

El tribunal ha dictat aquesta sentencia per àmplia majoria (16-1). La sentencia recull que “a causa de la diferència de tracte per les demandants quant a comparar la seva situació amb la d’un solter heterosexual el tribunal decideix aprovar per unanimitat, la no violació de l’article 14 del Conveni sempre en relació amb l’article 8” donat que la decisió de no permetre l’adopció es feia en base a l’orientació sexual de les sol·licitants, tot sostenint que el govern austríac  no havia donat raons convincents que posessin de manifest que la diferència de tracte era necessària per a la preservació de la família o l’interès protecció de l’infant.

Els tribunals austríacs negaven des del 2005 el dret d’adopció conjunta  a les dues dones, esgrimint que el Codi Civil d’Àustria estableix que, en aquesta adopció la mare adoptant reemplaçava al pare biològic, cosa que va provocar la ruptura de vincles entre ell i el nen. I amb aquest argument el Tribunal regional va desestimar el recurs de la parella l’any 2006. En aquest dictamen també afegien que la legislació austríaca, que no dona una definició precisa del terme “pares” significava que això s’aplicava a dues persones de diferent sexe.

Ara, finalment, el Tribunal d’Estrasburg ha reconegut el dret de la parella ha adoptar conjuntament, tot reconeixent la discriminació de què han estat objecte i la necessitat de què les lleis s’adaptin al respecte a la Convenció de Drets Humans, tot denunciant la manca d’accés a l’adopció coparental de les parelles homosexuals a Àustria, pràctica discriminatòria en comparació amb la situació de les parelles heterosexuals no casades.

2050

EDITORIAL
 

La llei contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia està sent llarga. De fet, tal com hem anat recollint a IDEMTV, des del primer compromís programàtic, l’elaboració de l’esborrany, el procés participatiu llarg i ampli… fins l’aprovació del primer text van passar uns anys. Però encara en comptem uns quants anys més des de que la llei reposa en un calaix del Govern sense fer-se pública.

Les darreres eleccions van ser un moment de compromís, les diferents candidatures van expressar-se vers la llei, no només en el seu programa electoral sinó en un compromís signat, un compromís que demanava el moviment LGTB per tirar-la endavant. No totes les candidatures van fer el gest favorable al text, però el compromís de lluitar contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia hi era de forma majoritària.

Els resultats electorals i la composició del nou Parlament afavoreixen una majoria a favor de la llei i una gran majoria a favor d’una norma, sigui quina sigui, que reculli la lluita contra la discriminació. Però tot i així, les entitats del moviment LGTB tenen presa, són massa anys esperant la llei, massa anys amb un text abandonat. Per això, de nou, van exigir als diferents grups parlamentaris el compliment del seu compromís i l’establiment d’una agenda de treball, un calendari que marqués el ritme de la llei i que també han demanat a la Consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté.

Les primeres reunions s’han començat a tenir. Avui mateix 18 de febrer les quatre entitats que estan portant a terme el lideratge (Casal Lambda, Coordinadora de Lesbianes, Gais,Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, Front d’Alliberament Gai de Catalunya i Famílies Lesbianes i Gais) han portat a terme una reunió per tal d’establir acords de mínims en les reunions que ja tenen marcades amb alguns grups parlamentaris: IC-V-EUiA, PSC, ERC i CUP ja han donat una data, la resta encara han de desempolsar dates de reunió.

L’agenda del que era una proposta de llei contra l’homofòbia està sent llarga. Pel camí s’ha fet gran i s’ha convertit en una llei de drets del col·lectiu LGTB i contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. S’ha fet gran però un cop ha crescut l’han tancat a l’armari… el moviment reclama el desclosed, el moviment exigeix la llei!

2665

EDITORIAL
 

Jodie Foster ha estat l’estrella mediàtica de la setmana amb la seva sortida de l’armari. De fet Foster ja havia reconegut el seu lesbianisme però mai ho havia fet tan públicament. En el mateix discurs en que es va mostrar, Foster reclamava privacitat, respecte a la seva vida privada i la del seu entorn.

Aquesta manca de respecte, per part d’alguns mitjans, ha estat la raó que personatges públics han esgrimit per tal de “tapar” la seva orientació sexual. En el món de l’espectacle no ha frenat a molta gent, donat que acaba sent un fet conegut, però si ho ha estat en altres àmbits: polític, esportiu… especialment les dones. Els homes gais s’han mostrat molt més sovint que les lesbianes.

Aquest no és un fet que es dóna únicament en l’àmbit dels personatges públics, també ho és entre les persones “anònimes”. Les lesbianes preserven molt més la privacitat de la seva orientació sexual que els gais. Tot i que les generacions joves estan trencant aquesta tendència aquest és un fet rellevant. Si l’analitzem trobem que les dones tenen un entrebanc en el reconeixement social de la pròpia sexualitat. De fet, el rol social de les dones era el de educar-se per a la cura del marit, la casa i els fills i la seva sexualitat únicament dirigida a la procreació. L’integrisme catòlic ha estat incentivant aquest rol i la doble moral de la sexualitat masculina (també dirigida a la procreació però a la que se li reconeixien “canitas al aire”).

El fet què les “famoses” es mostrin, és un fet doblement rellevant donat que la manca de referents ha provocat més discriminació i doble vida. El fet que les dones lesbianes es mostrin obertament, surtin de darrere les persianes, les cortines, els armaris… és important com ho segueix sent el fet que homes gais ho facin i trans masculins i femenins es mostrin en diferents àmbits professionals, socials, polítics… viure sota la pressió del patriarcat no és fàcil però mantenir la doble existència i preservar així aquesta pressió no és un assumpte de privacitat sinó de manca d’autoestima i d’acceptació d’un sistema de valors que ens nega.

Jodie Foster va reclamar respecte a la seva privacitat i l’ha defensat en els darrers 20 anys de forma que, d’alguna manera, tot i viure en família, amb dos fills en comú i compartint la vida totalment amb una altra dona, no s’havia permès reivindicar-se com a lesbiana i fer conèixer la seva felicitat a altres dones i homes amb una orientació homosexual que necessitaven referents. El respecte a la privacitat és necessari, etiquetar-se públicament, ara per ara, també ho és i no cal fer-ho incompatible malgrat les pressions i la discriminació. Caminar cap a la normalització i cap s un futur sense discriminació ens reclama la sortida de l’armari.

2262

El Consell Nacional suïs va aprovar la setmana passada el dret de les parelles homosexuals a l’adopció. Aquesta és una bona notícia per al col·lectiu LGTB tot i que és una alegria, i un dret, amb limitacions.

La història d’aquest reconeixement és una història plena de dificultats. Si bé l’any 2007 ja es van reconèixer les unions civils entre persones del mateix sexe, l’adopció no es contemplava com a dret en aquestes unions. Tanmateix, el moviment LGTB suïs va recollir 20.000 signatures per tal d’impulsar una Iniciativa Legislativa Popular que permetés l’adopció conjunta de les parelles homosexuals. L’octubre de 2011 aquesta ILP es va votar al Consell Nacional suïs i es va rebutjar amb 97 vots contraris i 83 favorables. Aquest era el resultat del context polític donada la força parlamentària que llavors tenia la Unió Democràtica de Centre (UDC), una força altament homòfoba i amb un discurs xenòfob i conservador.

Tot i aquests entrebancs previs, el dret a l’adopció s’ha reconegut, tot i que s’ha de desenvolupar la legislació que ho permeti. El passat 13 de desembre el Consell Nacional suïs va aprovar el dret a l‘adopció dels fills o filles de la parella, és a dir sense donar accés, en parella, al procés d’adopció convencional que haurà de seguir sent de forma individual, una diferència que no iguala els drets de les parelles LGTB amb les de les parelles heterosexuals. L’aprovació d’aquesta proposta  es va fer amb una àmplia majoria: 113 vots favorables i 64 vots contraris. Aquesta proposta ja havia estat aprovada, amb un molt més estret marge, el passat mes de març per part del Consell d’Estats suïs, que va aprovar el projecte per només 21 vots favorables front 19 contraris.

Per Katy Pallàs, presidenta de NELFA (Network of European LGBT Families Associations)

S’ha donat un pas important per a totes les nostres famílies. Suïssa és un país on legislar resulta una mica més complicat que al nostre per la mateixa estructura democràtica i pot semblar molt poc a ulls dels que tenim el ple dret,  però a NELFA sabem que les famílies suïsses porten endavant una lluita titànica que no pararà ara que coneixen com viuen en altres països europeus on la llei protegeix les nostres famílies. Saben que tenen tot el suport

La cambra ha considerat que és necessari actuar en la direcció desitjada per la petició, per adopció pot ser la millor solució per al benestar dels nens i nenes que viuen en una família homoparental.

Segons Maria Von Känel, Vicepresidenta de l’associació Regenbogenfamilien – Families arc-en-ciel, ha declarat a idemtv:

Gràcies a la visibilitat de les famílies LGTB, la discriminació legal es va poder mostrar als polítics. L’aprovació de la proposta demostra que la realitat de la vida de les famílies LGTB es reconeix i la diferència parlamentària en el suport és molt important. Ara esperem amb interès l’aprovació del Consell d’Estat i en una ràpida implementació. Per descomptat seguirem treballant per la plena igualtat. També a Suïssa, totes les persones han de rebre els mateixos drets com a Espanya, independentment de l’orientació sexual o la seva identitat

2776

La reproducció assistida és una de les opcions plantejades per a les parelles lesbianes que volen exercir la maternitat. Si bé no és la única via si és de les més utilitzades. Per a moltes parelles el factor econòmic és un entrebanc important, al que s’afegeix algunes proves i tractaments, així com el factor de la confiança.

La inseminació tot i que també es porta a terme en la sanitat pública es porta a terme, bàsicament, en la xarxa privada. En la xarxa pública s’han denunciat casos de discriminació per a parelles lesbianes per part d’alguns professionals que “objectaven” a la seva manera. En l’àmbit privat no deixa de ser un negoci i, moltes vegades, això comporta una despesa important alhora que el desconeixement de professionals i tècniques ha fet que una via aparentment fàcil per a la maternitat acabés sent carregosa.

En aquesta línia l’associació de Famílies Lesbianes i Gais ha treballat per tal de poder aplanar aquest camí i fer més assequible aquest pas a la maternitat desitjada. Tanmateix la FLG ha volgut, també, fer possible que les persones transsexuals tinguin oportunitats de maternitat o paternitat en cas de canvi de sexe i aquest treball s’ha concretat, finalment, en un conveni entre  FLG i l’Institut CEFER.

En aquest conveni les persones sòcies de la FLG tindran accés a una sèrie de  beneficis i descomptes en diferents intervencions mèdiques relacionades amb la reproducció assistida. El conveni recull, concretament  beneficis en analítiques i estudis hormonals, algunes proves freqüents en els procés de forma preeliminar… En les persones transsexuals, abans del canvi de sexe, podem congelar gàmetes (espermatozous o òvuls) per ser utilitzats posteriorment.

El conveni inclou també beneficis en totes les tècniques de reproducció assistida per a parelles lesbianes,  als estudis de fertilitat previs per a les parelles de nois i per a transsexuals el de manteniment congelat de gàmetes, com a punts  a destacar.

L’acte de signatura fou presidit pel Simón Marina, director de CEFER i la Imma Jové, de l’Institut de Reproducció CEFER,  Catalina Pallàs, presidenta de la FLG i  Ramon Terrassa, Secretari de família del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat.

2194

Avui, 20 de novembre és el dia mundial de la Infància. Els i les menors de 18 anys queden protegits en el marc de reconeixement de drets de la Convenció dels drets de la infància, signada el 1989. En ella es reconeix el principi de no discriminació, “independentment de la raça, el color, el sexe, la llengua, la religió, l’opinió política o d’altra mena, l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixement o qualsevol altra condició de l’infant, dels seus pares, o dels seus tutors legals

És del tot evident que cap estat compleix aquesta convenció i es trepitgen els drets dels infants de forma constant. És evident que els nivells de compliment varien segons els estats, el règim polític i econòmic, la legislació… però també que inclús en els estats més avançats la vulneració de drets de les nenes i els nens és un fet.

L’àmbit de l’educació és un àmbit és importantíssim en la construcció de la societat del futur i, també, en la formació de ciutadanes i ciutadans amb criteri propi per exercir la seva llibertat i conviure en una societat respectuosa i diversa. Als països democràtics, dits del primer món, l’educació és un dels àmbits principals de la batalla ideològica del conservadorisme. És també, en l’àmbit educatiu, on es pateixen discriminacions dures, cruels… l’homofòbia a les escoles, el buylling homòfob, és una realitat que es mostra amb tota la seva duresa.

Els nens i les nenes que mostren algun tipus d’orientació homosexual o, simplement, se’ls suposa. O aquells i aquelles que tenen actituds pròpies d’un sexe diferent al del seu cos biològic. L’assetjament no és un fet exclusiu per a les persones homosexuals, però si que s’està destapant com una eina social discriminatòria efectiva per a aquelles persones que basen la seva societat en les desigualtats.

Fa uns mesos la FELGT va publicar un estudi en el que exposava que el 43% dels i les joves que patien buylling homòfob es plantejaven el suïcidi. Alguns anys abans entitats catalanes (Casal Lambda, AMPGIL, Sin vergüenza) van participar en un estudi amb joves de Barcelona on ja s’apuntava una situació alarmant així com la manca d’eines de detecció per al professorat i per a les famílies.

Les denúncies en els darrers anys han estat moltes, les evidències constants i els casos que, malauradament, s’han conegut han estat amb finals dramàtics, com el cas de suicidi de l’austríac Joel Horn, de 13 anys, o el nen cordovès, també de 13 anys que pateix assetjament homòfob en una escola salesiana i que ja ha redactat dues notes de suïcidi. Són alguns dels casos, poder els que ens han arribat pels mitjans però si ens capbussem en les xarxes socials els drames dels nens i nenes que pateixen les conseqüències de l’assetjament homòfob són experiències esfereïdores.

La convenció dels drets de la infància recull aspectes com la llibertat d’expressió, a l’article 13, o el dret a la protecció contra interferències arbitràries i atacs a l’article 16. Recull també la responsabilitat dels estats per a protegir l’infant contra totes les formes de violència a l’article 19 o en l’article 28 el dret a l’educació basat en la igualtat d’oportunitats. És evident que tots aquests drets es vulneren en els estats democràtics europeus i que no s’estan prenent mesures adequades, ans al contrari.

L’església catòlica és un dels principals actors socials que promociona l’homofòbia. Actualment, amb l’aprovació perr part del TC del matrimoni igualitari la jerarquia eclesiàstica ha elaborat una estratègia per tal de promocionar unaactitud que exclou les famílies LGTB i ha fet casus belli del tema. Tanmateix sectors conservadors i la pròpia jerarquia catòlica van treballar, colze a colze, per que s’exclogués (com així va fer el govern del Partit Popular) del currículum escolar l’assignatura d’Educació per a la ciutadania i aquells continguts de presentació de la diversitat social que ells consideraven com a “perniciosos”.

S’evidencia que les passes enrere afecten la vida de les persones i que molts dels infants no poden desenvolupar lliurement la seva personalitat ni tenir un desenvolupament físic, mental, espiritual, social i moral adequat per què no se’ls permet expressar-se, perquè no se’ls reconeix una orientació o una identitat sexual diferent a la marcada per un sistema dirigit per una interpretació moral catòlica d’uns pocs i que se segueixen patint casos d’assetjament a les escoles i instituts sense que això sembli que importi a algunes administracions públiques ni a l’església catòlica ni a alguns sectors benpensants de la societat.

Els drets dels infants es vulneren i l’assetjament homòfob és una clara i dramàtica realitat que provoca morts, depressions, baixa autoestima i ciutadanes i ciutadans que en el futur preferiran viure a l’armari per no patir les situacions que han viscut d’infants.

L’article 28 de la Convenció dels drets de la infància recull que “Els Estats membres han de prendre totes les mesures adequades per assegurar que la disciplina escolar sigui administrada de manera compatible amb la dignitat humana de l’infant”, així doncs calen eines per a les famílies i els i les professionals, cal formació en la diversitat, cal treballar socialment contra les discriminacions i la LGTBfòbia i cal desenvolupar una democràcia plena que respecti i faci respectar els drets elementals.

LLIBRES DE L'ARMARI

5876
“Durant gairebé mig segle, París va ser dona, una dona intel·ligent, creativa, fascinant” diu Andrea Weiss, autora de “Paris era mujer. Retratos de la...

ARTICLES D'OPINIÓ

21301
El que TV3 va decidir no mostrar en el seu documental sobre menors transsexuals. Aquest diumenge a la nit TV3 emetia un documental en el...