Etiquetes Entrades etiquetades amb "Famílies LG"

Famílies LG

3076

Les famílies LGTB són cada cop més visibles, es fan i es reivindiquen més visibles. El passat 1, 2 i 3 de maig es va portar a terme la 5a Trobada Estatal de Famílies LGTB, més de 300 famílies, unes 500 persones, van participar de les diferents activitats, xerrades i debats amb un tema central: l’Educació.

La trobada va comptar amb la Presència de Neus Munté, Consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. La Consellera va expressar el seu compromís durant l’obertura de la trobada i lluitar contra la discriminació de les famílies LGTB per tal que el model de família homoparental no sigui considerat una raresa i avançar.

 

 

La trobada va aplegar gent d’arreu de l’estat espanyol que van destacar les dificultats quotidianes però també la necessitat de visibilitat i propostes per què les famílies LGTB i els fills i filles puguin crèixer amb normalitat.

A la visibilitat s’uneixen, doncs, les reivindicacions i l’anàlisi de necessitats. El coneixement de la pròpia diversitat i les propostes per a les administracions i la legislació, però també els recursos per a les famílies i els nens i nenes de famílies LGTB, un treball que s’ha portat a terme conjuntament amb diferents grups d’estudi.

Paqui López, de la Universitat de Sevilla va presentar els resultats d’un estudi amb joves, fills i filles de famílies LGTB. La sexualitat es va treballar en un taller que plantejava una participació activa des de la reflexió del dia a dia en una aula. Maria del Mar González va desenvolupar àmpliament els resultats d’un estudi sobre els efectes dels canvis legislatius sobre les famílies LGTB

L’Associació de Famílies de Lesbianes i Gais va ser l’encarregada d’organitzar la trobada, com ja va fer el 2012 amb la segona trobada europea a Lloret. La valoració que fan és del tot positiva

3670

EDITORIAL

El passat primer de maig, jornada reivindicativa de classe, el carrer també va ser de colors.

A Vila-Seca les famílies reclamaven normalització i reconeixement. Allà mateix la Consellera anunciava avenços legislatius per tal d’eradicar qualsevol tipus de discriminació.

Al carrers de Barcelona diferents col·lectius LGTB reclamaven la visibilitat, el respecte i la normalització, tant al lloc de feina com a la societat. També alguna reflexió personal, en forma de carta a mitjans escrits, convidava a reflexionar sobre la campanya multitudinària antiracista en l’àmbit del futbol i si seria traslladable a un hastag #totssomgais

Tot plegat, la lluita i reivindicacions LGTB es fonen i es confonen amb la resta, allà on som presents totes i tots, allà on vivim i som visibles, allà on treballem i ens desenvolupem, allà on patim les discriminacions i les exclusions.

Ara més que mai hem de fondre’ns però sense perdre visibilitat ni centralitat, la LGTBfòbia és una discriminació transversal, no té classe, no té gènere, no té color… té nivells de tolerància i un alt, massa alt, grau de permissivitat, contra el que ens calen lleis i recursos. El parlament i les entitats segueixen treballant per una llei de drets LGTB, una llei necessària, una llei imprescindible

Aquest és el títol del nou llibre publicat per edicions Bellaterra amb la col·laboració de la FLG – Associació de Famílies Lesbianes i Gais.

Es tracta de 10 històries de 12 persones que per formar la seva família ho han tingut molt més difícil que les persones heterosexuals.

Lesbianes que durant anys van renunciar a la maternitat creient que ser lesbiana és el mateix que ser estèril. Preconcepció que elles mateixes han hagut de deconstruir per començar a bastir el seu somni, empoderar-se i saber-se capaces d’enfrontar la societat. Dones que sense models a qui imitar, ni reals ni de ficció, han decidit ser mares, mares lesbianes.

També xicots que ja sigui per l’adopció, o per relacions heterosexuals anteriors o per subrogació, són pares en parella gai. Nois que de joves s’havien negat fins i tot la seva pròpia orientació sexual. Homes fets i drets que han gosat desafiar l’heterocentrisme i demostrar que ser pare no té perquè ser només el paper secundari a fer en el sí d’una família encapçalada per una dona i mare.

Aquest és un llibre d’utopies fetes realitat, de somnis impossibles que han estat de veritat. És un cant a l’esperança i una recàrrega d’energies per la lluita. Però també són llàgrimes, moltes. I un dolor gran i profund. Dolor i patiment per la incomprensió de les persones que esperàvem sentir més a prop, i que no hi han estat. Per la lluita sovint en solitari que ha suposat aquest projecte de maternitat o paternitat homosexual. Per la soledat de les nostres adolescències a l’armari.

I jo em pregunto: per què tant patiment? Per què? I mira, que això ens hagi passat a les que ja tenim una edat pot ser una justificació. Però que això estigui passant a aquestes parelletes joves que senten com davant de la seva declaració d’amor lesbià, davant de l’anunci que aviat seran mares, la família els gira l’esquena, és com a mínim deplorable. Altres adjectius serien: inadmissible, intolerable, insuportable… Terrible en definitiva.

Les parelles del mateix sexe tenen des del 2005 gairebé els mateixos drets que les parelles heterosexuals a casa nostra, però a les seves famílies no els agrada. I si la gent que més ens estima no pot acceptar-ho, ens hem de plantejar què està passant?. És perquè els posa davant de la necessitat de sortir dels seus armaris? Els obliga aquest nét, aquesta neboda a dir en el seu entorn més proper que aquella germana o aquell fill és lesbiana, és gai. I què!

Aquesta és la qüestió. La nostra societat segueix admetent l’homosexualitat a casa dels veïns i dels amics, però no a casa d’un mateix. I això ho hem de canviar. I per modificar aquesta actitud ens cal ser visibles. Una vegada més per demostrar que existim i què no passa res, hem de mostrar-nos.

És per canviar aquesta invisibilitat que les famílies lesbianes, gais i transsexuals ens hem reunit aquest cap de setmana a Vila-seca, en la 5a Trobada Estatal de Famílies LGTB.

Quasi 500 persones que tenen filles i fills, o tenen ganes de tenir-ne, i que són lesbianes, gais o transsexuals, han vingut de tots els punts de Catalunya i també de La Rioja, de Madrid, de Sevilla, de Saragossa… per retrobar amigues i amics i compartir vivències i experiències, en un gran exemple de civisme i visibilitat.

S’han trobat amb l’objectiu de Sumar Famílies Rainbow per treballar perquè l’educació al nostre país inclogui la diversitat familiar en els currículums, en les activitats didàctiques, en els materials. Ponents i famílies, totes i tots en la mateixa direcció.

I la presentació del llibre “Familias también” en aquest entorn de lluita i de festa ha tingut la millor de les celebracions.

Només em resta recomanar-te que el compris i el llegeixis. Val la pena.

 

Elisabet Vendrell és llicenciada en Biologia i professora universitària. És membre de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais des del seu inici el 2001, entitat de la que ha estat Presidenta des del 2005 fins el 2012; també va presidir la FLG-Asociación de Familias LGTB d’Espanya des del 2009 fins el 2012.

Va ser la primera Vicepresidenta del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Dones i Homes Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, així com Coordinadora de la Xarxa Estatal d’Associacions de Famílies LGTB d’Espanya i Secretària de la Federació de Famílies Plurals de Catalunya.

2105

Aquest Sant Jordi el col·lectiu LGTB ha tornat a ser present i visible al carrer. Llibreries, autors, autores i entitats han mostrat les novetats i han tornat a expressar el seu compromís militant.

 

 

2059

L’associació de Famílies Lesbianes i Gais convoca la 5ª Trobada Estatal de Famílies LGTB. La trobada serà a Vila-seca entre el 1 i el 3 de maig.

Música: Happy, Pharrel Williams

 

 

2264

EDITORIAL

En els darrers anys van sortint a la llum casos de menors amb una clara identitat de gènere diferent a la que la seva biologia marca. Casos en que mares i pares han reaccionat amb tendressa i han donat el seu suport a la seva filla, al seu fill; casos on ja de de la més tendra infantessa els han marcat els comportaments, els han corregit “defectes” i els han abocat a la frustració… casos de transfòbia que s’han viscut des de la mirada innocent d’un o una menor que no entenia el que passava per sentir-se bé sent diferent al que el cos i la societat li marcaven i prohibien.

Quan es parla de menors d’edat i de criatures petites es pensa que la identitat de gènere és decidida per qui els educa, poques vegades es pensa en la seva felicitat en aquest sentit. El cas d’una menor transsexual andalusa ha fet saltar les alarmes i la discriminació oculta.

La menor, alumna del colegio San Patricio, de Málaga, gestionat per una Fundació depenent del bisbat va prohibir la menor portar uniforme femení, permetent de forma implícita la seva clara discriminació i impedint la seva identitat sexual.

Aquest fet discriminatori, una actitud “normal” en l’església catòlica, ha provocat altres actituds no menys victimitzants per a la menor, que neguen el seu dret. La Junta d’Andalusia, que, en principi semblava disposada a investigar a fons el cas i obrir un expedient a l’escola, ha actuat com Pilatus i s’ha rentat les mans, malgrat es va comprometre a protegir el dret de la menor i garantir el seu lliure desenvolupament. La Junta ha conciliat en el conflicte i la menor ha canviat d’escola.

És un cas més, un cas actual, un cas en el que la transfòbia es viu des dels 7 anys perquè, simplement, ha estat visible. Els i les menors són víctimes de les decissions de les persones adultes i doblement victimitzades quan l’administració decideix quin ha de ser el seu gènere, únicament possible, i marcat, pel seu sexe biològic. El dret al propi cos és un tabú per l’estat, per les administracions, ho és en el cas de les dones de totes les edats, ho és en el cas de les persones transgènere, sigui quina sigui l’edat.

El món celebra enguany el 20è aniversari del primer any internacional dedicat a la família. Qui els ho havia de dir que les famílies de dues mares o de dos pares també ho celebraríem passats vint anys. En la commemoració es prendran com a eixos de treball la conciliació laboral i familiar, la solidaritat intergeneracional i la pobresa i l’exclusió social.

I nosaltres ho celebrem tornant-nos a trobar.

La FLG, associació catalana formada per mares i pares lesbianes, gais i transsexuals estem organitzant la que serà la 5a Trobada Estatal de Famílies LGTB – Catalunya 2014. A La Pineda (Tarragonès) els dies 1 a 3 de maig 2014.

Es tracta una vegada més de reunir-nos per compartir les nostres vivències d’homomaternitat i homopaternitat. I enguany al voltant de l’Educació, que és l’eina cabdal per combatre la pobresa i l’exclusió social. Des de la participació de totes les famílies, en un espai per compartir Bones Pràctiques LGTB a les escoles de les nostres filles i fills, i per compartir els projectes de les diferents organitzacions assistents.

El nostre eslògan, Suma Famílies Rainbow, té un sentit d’unió, de comunitat i de moviment.

Una vegada més volem empoderar les famílies, transmetre la força de la visibilitat i del treball conjunt, ajudar a intervenir de forma activa en les escoles dels nostres infants i adolescents, i promoure l’ús de materials que visibilitzen les nostres famílies en la comunitat educativa.

Podrem escoltar a ponents que estan treballant en aquesta direcció des d’altres organitzacions, universitats i escoles, que de ben segur ens faran reflexionar sobre noves línies de treball i nous projectes de futur.

Ponents com la psicòloga de la Universidad de Sevilla, Mar González, que ens presentarà els resultats de les darreres investigacions en famílies lesbianes i gais; el Gerard Coll-Planes i el Miquel Missé que ens parlaran de gènere i educació; membres de la FLG que ens explicaran experiències concretes de Bones Pràctiques per afavorir el tractament de la diversitat familiar a les escoles; l’Antonio Vila-Coro, President de l’Asociación Son Nuestros Hijos i l’Esther Farnos, Jurista, que ens parlaran de la situació de la subrogació avui; la Francisca López que ha investigat les i els adolescents i joves filles i fills de famílies lesbianes i gais; tindrem també tallers per compartir com gestionem amb les nostres filles i fills la nostra homosexualitat, i també com gestionem amb les nostres filles i fills el seu origen.

I com sempre, tot un programa d’activitats lúdiques i esportives perquè les nenes, nens i adolescents s’ho passin bé a la platja o als terrenys de joc, mentre les mares i pares fem feina. Contes de famílies diverses, titelles, jocs de co-educació, tallers d’autoestima i sexualitat, volei platja, concurs de castells de sorra i moltes activitats més. Per nosaltres és tan important el programa adult com l’infantil adolescent. Considerem que el relacionar-se amb altres noies i nois amb els que saben que comparteixen un aspecte molt important de les seves vides, de la seva identitat, com és l’homosexualitat de la mare o mares o del pare o pares, els empodera i els fa sentir part d’una comunitat.

Les nenes i nens, com nosaltres adultes i adults, viuen en un entorn eminentment heterosexual, van a escoles on el model majoritari és l’heterosexual, i constantment es veuen sotmesos a la presumpció d’heterosexualitat. Aquesta presumpció xoca frontalment amb les mares lesbianes o pares gais que tenen a casa, i necessiten veure que el seu model familiar no és una raresa, que no són les úniques o únics. En les trobades de les famílies LGTB ells troben aquesta companyonia explícita, i se senten part important del nostre projecte, el comparteixen i en surten enfortides per encarar amb fortalesa les preguntes i les mirades dels altres.

Aquestes trobades són importants, són imprescindibles per saber que la nostra unió és la nostra força. Són necessàries per ser conscients que les famílies som part del moviment LGTB i que amb ell avancem lluitant per una societat més justa i igualitària.

En diem trobada estatal perquè la FLG obre aquest temps i espai a totes les famílies i associacions de fora de Catalunya, perquè en aquests encontres ens carreguem totes i tots junts de l’energia necessària per seguir en la lluita.

Vivim avui uns moments molt delicats de regressió en molts dels drets socials aconseguits, i ara més que mai no podem baixar la guàrdia. Hem de seguir alerta per no permetre ni un pas enrere. Uganda és l’extrem més terrible de l’odi més recalcitrant, és l’exemple més actual de l’homofòbia d’estat. Amb la nostra trobada, amb la visibilitat de les nostres famílies volem mostrar al món una vegada més, que les famílies LGTB existim, que els nostres infants són feliços amb les lleis que els protegeixen i amparen, i que per elles i per ells, som capaces de tot.

És per això que us esperem a totes i tots a La Pineda, amb ganes de fer feina, però també amb la il·lusió de retrobar-nos i de conviure plegades i plegats.

 

Elisabet Vendrell és llicenciada en Biologia i professora universitària. És membre de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais des del seu inici el 2001, entitat de la que ha estat Presidenta des del 2005 fins el 2012; també va presidir la FLG-Asociación de Familias LGTB d’Espanya des del 2009 fins el 2012.

Va ser la primera Vicepresidenta del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Dones i Homes Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, així com Coordinadora de la Xarxa Estatal d’Associacions de Famílies LGTB d’Espanya i Secretària de la Federació de Famílies Plurals de Catalunya.

2289

El 19 de febrer fou el dia internacional contra la homofòbia al futbol, en memòria del primer futbolista, Justin Fashanu, en sortir de l’armari. Va ser una època difícil i l’esportista va haver de patir l’homofòbia d’aquell moment. Va ser objecte de burla per part dels seus companys i aficció i va ser apartat del seu equip. Va acabar suïcidant-se en 1998 després d’una depressió. La LGTBfòbia present en l’esport, que va patir Fashanu, va silenciar durant molts anys que els i les esportites visquessen amb normalitat la seua sexualitat.

Per sort, i com apuntàvem a l’editorial Avança la visibilitat LGTB a l’esport  el 2013 ha estat un any amb un balanç molt positiu en aquest àmbit. Han sortit de l’armari jugadors de diferents disciplines i de tots el col·lectius LGTB: lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Si bé la sortida més remarcable, o pot ser la més emotiva, va ser la realitzada pel saltador britànic de trampolí de 19 anys Tom Daley a un vídeo. A Daley vam dedicar l’editorial Salt fora de l’armari . La volem destacar per ser especialment natural: ho va dir per Youtube  i, sense més, va explicar que tenia parella del seu mateix sexe. Hem passat d’haver d’explicar que s’és homosexual, lesbiana, bisexual a, senzillament, parlar del molt que t’estimes la teua parella. El vídeo té més de 10 milions de visites! Un gran pas, tot i que encara en queden molts més.

En aquest sentit, l’Agrupació Esportiva Ibèrica LGBT -d’àmbit espanyol, portugués i andorrà- ha demanat la modificació de la Llei 19/2007 que aborda la violència, el racisme, la xenofòbia y la intolerància en l’esport en el sentit d’incorporar expressament la LGTBfòbia. Des d’IDEMTV afegim que el cas alemany on el Govern s’ha posat a treballar per eradicar la LGTBfòbia a l’esport. A més de canvis legals, imprescindibles, calen polítiques públiques per promoure la igualtat. L’executiu germànic ha estat pioner al signar un acord amb la Federació Alemanya de Futbol per promoure la visibilitat LGTB a l’esport. Tot un exemple a seguir.

LLIBRES DE L'ARMARI

5185
Mares que accepten mentides, monges que no ho són, lesbianes a l'armari, lesbianes que són fora i porten pancarta, lesbianes que fan...

ARTICLES D'OPINIÓ

3124
Finals d’abril primers de maig. Un any ja de la Trobada Europea de Famílies LGTB Catalunya 2012, organitzada per la FLG. Sembla mentida. Fa...