Etiquetes Entrades etiquetades amb "familias"

familias

459

per Carme Porta

(interview original en français dessous)

Dominique Boren és l’actual president de NELFA (Network of European LGBTIQ* Families Associations). Té 51 anys i forma part de APGL  (Association des Parents et futurs parents Gays et Lesbiens) de França sent el copresident des de l’any 2010. L’entitat és una la principal de les famílies LGTB a França i va ser una de les que va encapçalar la lluita pel matrimoni igualitari el 2013 a l’estat francès. Ha estat copresident del Centre LGTB de París entre el 1999 i el 2002. Està casat i és pare des del 2011.

Durant més de 25 anys en la lluita pels drets LGTBI, hi ha hagut molts avenços, però també hi ha el perill de recular. Com creieu que els requisits del moviment LGTBI a Europa han canviat?

Fa vint-i-cinc anys, les demandes dels moviments i activistes es van centrar en la fi de la discriminació contra lesbianes i gais. Llavors, les reivindicacions van incloure les persones bisexuals i, finalment, les persones trans (però realment més tard). Aquestes reivindicacions han estat tingudes en compte per la Unió Europea amb una directiva que prohibeix la discriminació de les persones LGTB en ocupació i serveis, per exemple quan es lloga una casa o quan es demana la subscripció al servei telefònic. Aquesta directiva s’ha fet obligatòria als països de la Unió Europea que han estat obligats a adoptar lleis nacionals per prohibir i sancionar conductes discriminatòries contra persones LGBT.

El consell de Nelfa, elegit el març de 2018 a Lisboa
El consell de Nelfa, elegit el març de 2018 a Lisboa

Vostè és el president de NELFA, a nivell europeu, els drets reconeguts són molt diferents segons els estats, on creieu que és Europa  pel que fa als drets de les famílies LGBT?

Catorze de vint-i-vuit països han obert el matrimoni i l’adopció a parelles del mateix sexe durant els últims 15 anys i, al mateix temps, quinze països han obert serveis de reproducció assistida per a dones lesbianes o solteres. És molt i al mateix temps hi ha massa països amb drets limitats o inexistents.

Europa és ineficaç com a tal perquè els problemes de les famílies LGBT no afecten a la Unió, sinó als estats membres. A dia d’avui no hi ha una directiva que obligui els estats membres a tenir les mateixes lleis a tot arreu com el matrimoni i l’adopció per a parelles LGBT. Cadascun d’ells gestiona amb el seu govern, la seva opinió pública, els seus reaccionaris. No obstant això, mentre més països facin lleis per a les famílies LGBT, els altres es veuen obligats a seguir d’una manera o altra.

El dia 17 de maig es celebra el Dia Internacional de la Família, però dediqueu al Dia Internacional de la Igualtat Familiar el primer diumenge de maig. Quin és el significat de la doble reclamació?

El dia internacional de les famílies dedicades a la igualtat és sobretot un missatge que vol dir que existeixen famílies LGBTI i altres famílies diferents de famílies heterosexuals i no volen ser discriminades. Aquests pares, mares i els seus fills i filles han de respectar-se amb la seva dignitat i tenir els mateixos drets que altres famílies. És un missatge d’integració universalista, no és un missatge de reclamació de drets.

Junta NELFA en Berín
Membres de la Junta de Nelfa a Berlín amb els seus representants associats alemanys

NELFA compta actualment amb 30 associacions, quines són les discussions centrals del vostre pensament?

NELFA i les seves associacions membres  (que representen 19 estats) afirmen que el principi europeu de llibertat de circulació i assentament a Europa i el dret a viure amb la família s’aplica a tot Europa i a totes les famílies.

És escandalós que una família LGBT tingui tots els seus drets reconeguts en un país europeu com Espanya i si aquesta família es trasllada a Polònia, ja no existeix. Els fills que van tenir dos pares-dues dones o dos homes-  perden un dels pares o ambdós, perquè en el nou país el matrimoni LGBT no existeix i si es fa en un país que ho accepta no es reconeix.

NELFA també vol canviar l’atenció d’Europa a la difícil situació de les famílies LGBT als antics països d’Europa de l’Est i als Balcans. una pròxima conferència a ZAGREB a la tardor de 2019 està programada per NELFA i els seus socis.

————————————

Dominique Boren est l’actuel président du NELFA (Réseau des associations européennes de familles LGBTIQ *). Il est âgé de 51 ans et fait partie de l’APGL (Association des parents et futurs parents Gays et Lesbiens) de France étant le co-président de 2010. L’entité est l’une des principales familles LGBT en France et a été l’un des qui a dirigé la lutte pour le mariage égalitaire en 2013 dans l’État français. Il a été coprésident du Centre LGBT à Paris entre 1999 et 2002. Il est marié et est un parent depuis 2011.

Depuis plus de 25 ans dans la lutte pour les droits LGTBI, il y a eu beaucoup d’avancées mais aussi le danger de recul. Comment pensez-vous que les exigences du mouvement LGTBI en Europe ont changé?

Il y a 25 ans, les revendications des mouvements et des personnes militantes portaient surtout sur la fin des discriminations à l’egard des personnes lesbiennes et gays.puis les revendications ont englobe les personnes bi et puis enfin les personnes trans ( mais vraiment plus tard).ces revendications ont ete prises compte par l’Union Europeene avec notamment une directive qui interdit de discriminer les personnes LGBT dans l’emploi et les services comme par exemple quand on loue une maison ou quand on demande un abonnement au service du telephone. cette directive a ete rendue rendue obligatoire dans les pays de l’Union Européenne qui ont ete obligés de prendre des lois nationales pour interdire et sanctionner les comportements discriminants à l’égard des personnes LGBT.

Les dernières années, les familles LGBT ont explosé. Vous êtes le président de NELFA, au niveau européen les droits reconnus sont très différents selon les états, où penses-tu que l’Europe est dans les droits des familles LGBT?

14 pays sur 28 ont ouvert le mariage et l’adoption aux couples de mm sexe, au cours des 15 dernieres années, et en même temps 15 pays ont ouvert la procréation médicale assistée aux femmes en couple lesbiens ou aux femmes seules. c’est beaucoup et en même temps il reste trop de pays avec des droits limités ou inextistants.

L’Europe est inéfficace en tant que telle car les questions pour les familles LGBT ne concernent pas l’Union mais les états membres. 

A ce jour, il n y’a pas de directive (la loi européenne) qui obligerait les pays etats membre à avoir les mêmes lois partout comme le  mariage et adoption pour les couples LGBT. chacun se débrouille avec son gouverment, son opinion publique, ses reactionnaires.

En revanche, plus il y a des pays qui prennent des lois pour les familles LGBT plus les autres pays sont obligés de suivre d’une maniére ou d’une autre.

Le 17 mai est la Journée internationale des familles, consacrée à la Journée internationale de l’égalité familiale le premier dimanche de mai. Quelle est la signification de la double revendication?

La journée internationale des familles consacrée à l ‘egalité est surtout un message pour signifier que les familles LGBTI et les autres familles différentes des familles heterosexuelles existent et ne veulent pas etre discriminées. ces parents et leurs enfants doivent etre respectés dans leur dignité et avoir les mm droits que les autres familles.

c’est un message universaliste d’intégration, ce n’est pas un message de revendication de droits.

NELFA compte actuellement 30 associations, quelles sont les discussions centrales de votre réflexion?

Le NELFA et ses associations adhérentes (représentant 19 états) revendiquent que le principe européen de la liberté de circulation et d’installation en Europe ainsi que le droit de vivre en famille s’applique partout en europe et pour toutes les familles.

Il est scandaleux qu’une famille LGBT ait tous ses droits reconnus dans un pays européen comme par exemple en espagne et si cette famille déménage en pologne, elle n’existe plus. les enfants qui avaient deux parents – deux femmes ou deux hommes, perdent l’un des parents voire les deux par ce que dans le nouveau pays le mariage entre personnes LGBT n’existe pas et si il est fait dans un pays qui accepte, il n’est pas reconnu.

le NELFA veut aussi déplacer l’attention de l’Europe sur le sort des familles LGBT dans les anciens pays de l’Est et dans les balkans. une prochaine conférence à ZAGREB à l ‘automne 2019 est programmée par le NELFA et ses partenaires.

El novembre del 2014, vam coincidir vàries dones en un seminari d’economia feminista. En aquell moment érem coneixedores de vàries experiències properes de dones que havien tingut dificultats o negatives de fet en l’accés a la reproducció assistida. Espontàniament, vam decidir posar fil a l’agulla en aquesta reivindicació. La idea ens va semblar estratègica per molts motius. Per una banda, els drets sexuals i reproductius sempre havien format part de les reivindicacions feministes, i alhora era un camp amb molta feina per fer des dels col·lectius LGBTI. El moment també era idoni perquè s’havia aprovat la Llei 11/2014 que contemplava un article específic que preveia l’accés a la RHA per part de les lesbianes. Igualment, era molt engrescador impulsar una iniciativa feta des de i per les dones, exigint la implementació de la llei en aquest aspecte estratègic per les vides de moltes de nosaltres i generant una aliança entre el nostre vessant d’activistes feministes i LGBTI.

Vam començar amb una presentació de la iniciativa el 9/4/15, sota el títol de “Campanya feminista pel dret a la reproducció assistida de totes les dones”. El 29/4/15 vam presentar, en nom de Ca la Dona, l’entitat paraigües que ens donava cobertura, un escrit de queixa per discriminació i vulneració de drets al Parlament de Catalunya. En aquest escrit, incorporàvem una exposició de la problemàtica existent i plantejàvem un seguit de reivindicacions que anaven més enllà de l’accés a les tècniques de reproducció assistida. Demanàvem accés a l’alletament induït de la mare no gestant, que els formularis contemplessin les realitats sexo afectives i familiars diverses, la formació del personal sanitari, la facilitació per part del Registre Civil per a la inscripció dels nadons nascuts mitjançant TRHA (tot i la competència estatal en la matèria). També s’incorporava una visió feminista global que reivindicava que l’aplicació de les TRHA respectessin l’autonomia, la dignitat i la intimitat de les dones i que partissin de la co-decisió entre professionals i usuaris i evitessin la medicalització innecessària del cos de la dona. A la queixa s’adjuntaven una cinquantena d’adhesions de col·lectius de dones i LGBTI que il·lustraven el suport a la iniciativa. Igualment, s’incorporava un estudi legal que feia un repàs de la normativa internacional, europea, estatal i catalana que fonamentava que inclús sense la Llei 11/14, hi havia una base jurídica suficient per entendre que s’estava incorrent en discriminació greu. En síntesi, en l’àmbit legal s’argumentava que els drets constitucionals al lliure desenvolupament de la personalitat, a la salut (entesa com a benestar), al dret a contraure matrimoni (entès com a dret a formar una família) i la obligació de l’Estat de que la llibertat i la igualtat esdevinguin efectives, eren suficients per exigir el dret d’accés a la sanitat pública i de manera gratuïta. En l’àmbit europeu també hi havia resolucions de diverses institucions que nedaven en aquell sentit.

Un cop presentada la queixa ens van rebre les diferents forces polítiques, podent-los exposar la problemàtica. Així mateix, al mes de maig, vam presentar la mateixa queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. El 19/6/15 el Parlament de Catalunya va dictar la Resolució 1069/X que corroborava el dret d’accés. A partir d’aquí, sent coneixedores que existia un Protocol d’accés a les TRHA del 2011 només per parelles heteros, vam elaborar un protocol alternatiu per dones sense parella o parelles de dones, que vam registrar al Parlament, al Síndic i al Departament de Salut. Amb el canvi de Govern, el Departament de Salut va fer un gir i va mostrar la seva receptivitat a les nostres demandes. Durant aquestes darreres setmanes ens han convocat per a sentir les nostres demandes i per a aprofundir en les propostes que fèiem. Hem anat consensuant un protocol que recollia la majoria de demandes que fèiem i que aquest darrer 8/7/16 va ser presentat en públic pel Conseller de Salut, en presència de diversos col·lectius impulsors de la Llei 11/14 i de Ca la Dona. Com vam expressar des de la Campanya feminista, ara mancarà avaluar la implantació del Protocol, que preveu un itinerari diferenciat per les dones amb i sense problemes d’esterilitat/fertilitat. Igualment, seguirem avaluant els canvis generals que formaven part de la nostra iniciativa: canvis de formularis, formació dels i les professionals en matèria de gènere i LGTBI, alletament induït per les mares no gestants, eliminació de traves burocràtiques discriminatòries en les inscripcions al Registre Civil, fins que aquest dret i totes les conseqüències que li són inherents es consolidin.

Aquest procés de conquesta de drets ha estat costós per la feina que ens ha suposat, tota ella voluntària. Però també hem teixit una aliança molt bonica i hem visibilitzat un cop més que les dones tenim molt a aportar: en iniciativa, capacitat de feina i sabers-expertesa. Un camí doncs que ens demostra que els canvis són qüestió d’il·lusió, persistència i estratègia.

 

Vaig estudiar Dret a la UAB, Màster en Dret Penal pel Col·legi d’advocats 2003-2005, formació en ciberdelinqüència 2010, 2013, 2014, formació en Tribunal Eurpei de Drets Humans, 2012, Màster en Dret Penal UPF-UB 2011-2013, sòcia fundadora de Maat Advocats el 2005, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, advocada del FAGC i de l’Observatori contra la Homofòbia des del 2007, membre de la Campanya feminista pel dret a la reproducció assistida de totes les dones, 2015-2016.

ARTICLES D'OPINIÓ

2217
Què passa quan una lesbiana poc femenina (per entendre’ns) pateix una mastectomia? En certa ocasió vaig sentir el comentari: “Bé, a ella no li...

IDEMTITATS

LLIBRES DE L'ARMARI

3657
“El fill del legionari” és el títol d’un còmic d’Aitor Saraiba, un il·lustrador de referència que mai ha amagat la seva homosexualitat. En aquest...