Etiquetes Entrades etiquetades amb "drets"

drets

1332

Que hi ha segments de la societat que són obertament homòfobs no és una novetat, però la preocupació que crea en el col·lectiu LGTB l’exercici obert, els comentaris frívols, la exhibició d’arguments clarament discriminatoris… és gran.

A nivell internacional cal destacar el cas d’Uganda on el President del Parlament ha anunciat que el proper mes de desembre s’aprovarà una llei que penalitzarà amb la pena de mort els actes homosexuals.  L’església catòlica ha exigit al govern ugandès l’aprovació de la llei com un “regal de Nadal” segons han recollit diverses fonts.

El diari espanyol ABC ha recollit unes declaracions dels activistes catòlics antiLGTB que declaren:

President, no podem romandre plegats de braços donant l’esquena a un fenomen destructiu que està passant al nostre país. Per tant, com a ciutadans responsables, ens sentim obligats a portar aquest assumpte a la seva atenció com a líder del Parlament … així els legisladors podran fer alguna cosa per abordar el deteriorament de la situació ràpidament en la nostra nació”.

Així doncs, l’església, un cop més, evidencia la seva homofòbia de forma clara i opta per càstigs extrems i violents. Val a dir que actualment a Uganda el Codi Penal ja recull l’homosexualitat com a delicte i que s’estan portant a terme assassinats violents a activistes LGTB de forma quotidiana. Tanmateix les lesbianes són objecte d’una curiosa “aplicació terapèutica” per curar la seva homosexualitat: la violació. Algunes activistes lesbianes d’Uganda han estat violades de forma reiterada per tal de “curar-les” del seu lesbianisme, algunes d’elles han patit també altres actes violents i inclús han arribat a ser assassinades.

Però l’homofòbia violenta i despietada no és només una expressió de països on la democràcia és lluny de les institucions a Europa és un apràctica comú en alguns països d’influència catòlica com ara Polònia o d’estats aparentment aconfessionals com l’estat espanyol. Malgrat els avenços en el reconeixement de drets per al col·lectiu LGTB alguns sectors conservadors i de la jerarquia catòlica han expressat la seva exigència de negar aquests drets i defensar la família tradicional.

Sense anar més lluny, l’organització ultraconservadora Hazte Oir va denunciar ahir a Nacions Unides la seva indignació i ofensa  “davant de la recent sentència del TC a favor del matrimoni homosexual. Han fet una sentència en contra dels drets dels nens pel caprici d’una minoria”. Els arguments ultraconservadors espanyols s’assemblen perillosament als argument dels sectors conservadors ugandesos.

Tanmateix en l’àmbit polític també segueixen havent intervencions homofòbes importants només cal recordar la piulada de la dirigent de Nuevas Generaciones del PP en la que reclamava la cura de l’homosexualitat

Respectar els homosexuals? Per descomptat que els respecto. No fan mal a ningú, només a si mateixos. A veure si algun dia descobreixen la cura

O les paraules de Duran Lleida que en el seu bloc va defensar que es  ” faciliti i doni suport al trànsit personal de l’homosexualitat a l’heterosexualitat” i va carregar contra les polítiques de l’anterior govern pel fet de ser “l’únic govern que pertany a la Internacional gai i lèsbica” tot expressant també la seva critica pel fet que la Generalitat preparés, en aquell moment, “una norma única a Europa sobre drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia“. Actualment la Generalitat ja ha deixat de formar part de la ILGA i encara no s’ha aprovat cap llei, com reclama el col·lectiu, contra l’homofòbia.

El reconeixement dels drets a les persones LGTB és imparable arreu però l’homofòbia segueix present i visible.

 

1576

EDITORIAL
 
En el context econòmic i social en què ens trobem IDEMTV,com a projecte emmarcat dins el col·lectiu LGTB, ens sumem a la vaga general d’avui 14 de novembre

Entenem que les propostes econòmiques no són mancades d’ideologia i que les actuals propostes governamentals en matèria econòmica i social afecten de ple al nostre col·lectiu. Analitzem de forma crítica les polítiques antisocials dels governs català i espanyol i les retallades de drets que afecten a Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, així com les retallades en polítiques específiques al nostre col·lectiu.

La crisi econòmica és també un drama social, amb forma humana, noms i cognoms. El fet que no es posin en marxa apostes decidides per polítiques que reconeguin drets al col·lectiu LGTB així com polítiques econòmiques i d’ocupació que ens porten a l’exclusió social ens donen les raons per sumar-nos a aquesta vaga.

4783

Des d’idemTV hem entrevista al líder històric del moviment lgbt a Catalunya, Armand de Fluvià. Genealogista i heraldista de professió, ha dedicat una part important de la seva vida a la reivindicació dels drets del col·lectiu lgbt.

El 1970, sota el franquisme, va fundar el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), i fou fundador i primer secretari general del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (1975) i president de l’Institut Lambda (1976). El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2008 la Medalla d’Honor de Barcelona. En l’actualitat és president honorífic del Casal Lambda.

 

 

1510

Ahir Tammy Baldwin va ser elegida com a senadora als Estats Units. Aquest fet no seria destacable sinó fos la primera senadora obertament lesbiana elegida a la cambra de representants. Baldwin es presentava per l’Estat de Wisconsin i en el seu programa destacava la seva lluita decidida pel benestar i millora de la vida de les famílies, especialment les de classe mitja, així com les propostes socials, especialment en la sanitat pública i llur universalització, així com la lluita contra tot tipus de discriminació.

Ja el 1998 va ser la primera dona elegida per Wisconsin al Congrès dels Estats Units i la primera legisladora obertament homosexual. En la seva trajectòria política ha destacat la seva posició per un finançament adequat de la salut dels veterans, salut mental, educació i programes de capacitació laboral. Va donar suport a la reforma de préstecs estudiantils per finançar la universitat per tal de fer-la més accessible i assequible als i les joves de classe treballadora. Tanmateix es va oposar a la costosa guerra a l’Iraq i va denunciar els costos econòmics i socials de la guerra de l’Afganistan. És la impulsora d’una disposició inclosa en la Llei d’Assistència Assequible, que permet als joves a romandre en l’assegurança dels seus pares fins als 26 anys, el que ha ajudat a assegurar que 2,5 milions de joves a tot el país.

Així la trajectòria d’aquesta dona de 50 anys ha estat plena de propostes valentes i una actitud clara, sense amagar mai la seva orientació sexual. Però viure fora de l’armari no és habitual per moltes de les dones i homes que fan política des de les institucions i organitzacions polítiques.

Durant els anys 80 del segle XX el moviment LGTB va impulsar, en els països d’influència anglosaxona, l’outing com a forma de lluita i reivindicació en aquelles persones públiques que amagaven la seva sexualitat i que tenien actituds i impulsaven propostes anti-LGTB o, inclús, de caire homòfob. Aquesta pràctica va ser l’impuls per a moltes persones per sortir de l’armari i deixar d’ocultar la seva sexualitat.

Actualment, de forma visible cada cop hi ha més polítics, i polítiques, obertament gais i lesbianes, també comencen a mostrar-se i tenir espai alguns i algunes transsexuals, però tot i així no és un camí fàcil ni una opció generalitzada. Molts i moltes encara segueixen amagant la seva orientació sexual per por a perdre base electoral.

A l’Estat espanyol es visualitzen poc a poc persones que donen la cara pel col·lectiu i mostren públicament la seva orientació sexual, en podríem destacar alguns noms: Pedro Zerolo, Carla Antonelli , Angeles Álvarez i Jerónimo Saavedra a Madrid; Isabel Castelló al País Valencià; Miquel Iceta, Roberto Labandera, Toni Comín i Carme Porta a Catalunya; Jose Maria Mendiluce i Aitor Urresti a Euzkadi… són alguns noms però caldran molts més per seguir avançant cap a una igualtat real del col·lectiu LGTB i anivellar l’Estat espanyol amb altres països que tenen en primera línia política dones, i homes, obertament lesbianes i gais, com Jóhanna Sigurðardóttir, primera ministra d’Islàndia, o com Tammy Baldwin, senadora demòcrata per Wisconsin.

1630

Tenir el carnet de conduir, conèixer la ciutat, no haver comès delictes i “no patir malaltia infecto-contagiosa o impediment físic o psíquic que impossibiliti o dificulti el normal exercici de la professió”. Aquests són alguns dels requisits que han de complir els desitgin obtenir una llicència de conductor de taxis a la comunitat de Madrid, segons el que estipula l’article 31 del Reglament dels Serveis de Transport Públic Urbà en Automòbils de Turisme.

L’Ajuntament de la ciutat, la ordenança municipal-de 1980 – imita la llei regional, ha modificat avui la seva normativa. Però, tot i que ha introduït alguns canvis, el projecte aprovat avui encara manté l’article que discrimina, entre d’altres col · lectius, als malalts de sida.

La nova Ordenança reguladora del Taxi que, segons l’alcaldessa de la ciutat, Ana Botella, compta amb la conformitat-en els seus punts bàsics-, de les associacions del sector i de la Direcció General de Transports de la Comunitat, se centra principalment en el règim de tarifes i en el foment del ‘ecotaxi’.

Tanmateix, també obligarà els futurs conductors a tenir el títol de graduat en Secundària (haver acabat, com a mínim, els estudis d’ESO) i “aconsella” que vagin ben vestits. Segons ha informat Botella, en roda de premsa després de la Junta de Govern, s’inclouen alguns “consells” sobre una “correcció lògica” al vestit i la higiene dels taxistes, ja que “moltes vegades”, ha dit, “la primera cara “que veuen els turistes en arribar a la ciutat és la del conductor que els porta al seu hotel.

font: Público

  • 1503

    El popular sacerdot italià Don Andrea Gallo, molt conegut a Itàlia pel seu suport als drets LGTB i que el 2011 va ser reconegut a Viareggio com “personatge gai de l’any” pel seu interès a favor de la igualtat, va dir que l’homosexualitat és un “do de Déu “i, referint als drets LGTB, va afegir que” no pot haver una autèntica democràcia si no es reconeixen els drets de tots “.

    No és la primera vegada que aquest sacerdot catòlic es posiciona així. Fa unes setmanes, per exemple, va criticar amb força a la presidenta del Partit Democràtic (PD), Rosy Bindi, per la seva oposició al matrimoni igualitari. El sacerdot va declarar llavors que no és veritat que el matrimoni heterosexual sigui l’ “única manera natural” de família i va afirmar que els que s’oposen al matrimoni igualitari “estan malament per dins”.

    Aquestes declaracions es van produir a Montevarchi (Toscana) en el curs d’una trobada organitzada la passada setmana. Genovés, nascut el 1928 yconocido també com el capellà roig, el pare de la vorera o el capellà no-global, ha estat el protagonista de nombroses batalles a favor dels més desfavorits. Des de 1975 manté en peu, al port de Gènova, la comunitat de Sant Benet, que desenvolupa projectes per als marginats, les víctimes de tracta i prostitució i iniciatives destinades als drogodependents.

    3540

    Des d’Idem TV hem entrevistat a un líder històric del moviment lgbt a Catalunya: Jordi Lozano González, més conegut com Jordi Petit.

    Va entrar al Front d’Alliberament Gai de Catalunya (associació LGTB degana de l’Estat i de Catalunya), i va impulsar en els anys vuitanta l’entitat que avui coneixem com a Coordinadora Gai-Lesbiana (CGL) de la qual és president honorífic en l’actualitat.

     

     

    També va ser secretari general de la International Lesbian and Gay Association (ILGA) entre 1995 i 1999. Ha estat Creu de Sant Jordi i autor del llibres “25 años más: una perspectiva sobre el pasado, el presente y futuro del movimiento de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales” i “Vidas del arco iris”. Petit analitza per nosaltres el passat, present i futur del moviment lgbt tant des d’un punt de vista polític, com social.

    ARTICLES D'OPINIÓ

    3366
    Reflexions cuites a foc lent després dels fets d'Orlando El mes de Juny té molt pes simbòlic per a les persones LGTB. Fa temps que...

    LLIBRES DE L'ARMARI

    5001
    “El fill del legionari” és el títol d’un còmic d’Aitor Saraiba, un il·lustrador de referència que mai ha amagat la seva homosexualitat. En aquest...