Etiquetes Entrades etiquetades amb "cultura"

cultura

A l’Antiguetat no existien els conceptes moderns de homo-hetero-bisexual, però la sexualitat es regia per una mena d’ambigüitat on ja s’havien imposat els criteris patriarcals i masclistes.

Al’Egipte faraònic les dones tenien forçes drets i fins i tot va existir una faraona (Haptseput) i algunes reines regents, impensable a d’altres imperis posteriors. L’homosexualitat fins i tot tenia dedicada el déu Set.

A la Grècia clàssica les dones van ser del tot marginades i els joves, abans de casar-se, passaven un període amistançats amb homes madurs. El text clàssic per excel·lència la Ilíada, menciona l’amor entre l’heroi Aquiles i Patroclo. A Esparta va existir una brigada sagrada de guerrers, formada per parelles d’homes amants. Això els feia més agressius i defensors del respectiu company. La poetessa Safo, va néixer a l’Illa de Lesbos, l’any 600 abans de la nostra era. Va escriure poemas amorosos dedicats a noies. D’aquí provenen els mots safisme i lesbiana, referits a l’homosexualitat femenina. Alexandre El Gran, 300 anys abans de la nostra era, es prou conegut pels amors masculins, en especial Hefeistó, a qui va dedicar un gran funeral, així com l’eunuc Bagoas.

A la Roma Imperial, trobem el cas del gran general Juli César, mil vegades retratat per Hollywood però amagant la veritat sobre la seva sexualitat. Era conegut com “l’home de totes les dones i la dona de tots els homes”. Els seus rivals polítics l’anomenaven «La reina de Bitinia », doncs de jove va estar al servei del rei d’aquest petit regne aliat del nord d’Africa. Es va enamorar d’un dels reis bàrbars vençuts a les Gàlies, Vercingetorix. En no accedir el seu desig, el va fer executar. A Roma era malvist exercir de passiu en les relacions homosexuals. Habitualment els amos eren actius amb els esclaus. Les termes eren espais on es produïen encontres sexuals entre varons.

 

Jordi Lozano González, més conegut com Jordi Petit, va entrar al Front d’Alliberament Gai de Catalunya (associació LGTB degana de l’Estat i de Catalunya), i va impulsar en els anys vuitanta l’entitat que avui coneixem com a Coordinadora Gai-Lesbiana (CGL) de la qual és president honorífic en l’actualitat.

També va ser secretari general de la International Lesbian and Gay Association (ILGA) entre 1995 i 1999. Ha estat Creu de Sant Jordi i autor del llibres “25 años más: una perspectiva sobre el pasado, el presente y futuro del movimiento de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales” i “Vidas del arco iris”. Petit analitza per nosaltres el passat, present i futur del moviment lgbt tant des d’un punt de vista polític, com social.

2333

Desconocidas & Fascinantes és un nou llibre, coordinat per l’escriptora Isabel Franc i la periodista Thais Morales. En ell es recullen 63 petites biografies de dones lesbianes, algunes d’elles públiques, d’altres molt conegudes i la majoria desconegudes o ignorades.

Diferents autores han fet recerca i mostrat qui eren aquestes dones al llibre, que va trobar al programa homònim d’InOut Radio, un primer espai per a desenvolupar el projecte.

 

 

El projecte comú de les editores del llibre no ha estat ni fàcil ni ràpid, ha esdevingut un projecte col·lectiu que ha anat prenent forma amb els anys.

En els referents que es troben podem trobar noms prou coneguts: Djuna Barnes, Radclyffe Hall, Sarah Bernhardt, Chavela Vargas o Dora Carrington. Noms propers com Grettel Amman o Encarna Sanahuja, però també noms de cultures allunyades i noms del tot desconeguts.

Precisament la recerca no les ha estat fàcil donada la invisibilitat lèsbica en totes les èpoques. Amb aquest nou llibre hi ha 63 clars referents lèsbics més, que poden ajudar a sortir de la invisibilitat i a normalitzar la vida de les lesbianes, a partir de la recuperació de la memòria històrica.

6599

Enrique del Pozo, cantant i actor espanyol, que viu a cavall entre Espanya i Itàlia, ens parla en aquesta entrevista, entre altres temes, dels primers ninots per nens i nenes obertament lgtb del mercat, una nova iniciativa on s’ha implicat. També parlem amb ell de la seva vida i de la seva visió sobre la situació del col·lectiu LGTB: de la visibilitat, dels reptes i dels paranys que té el moviment.

 

 

2327

El reconegut director de cinema Ventura Pons ha apostat pel Festival Internacional de Cinema LGTB de Barcelona i per la Filmoteca de Catalunya per fer l’estrena europea del seu darrer film, el documental “Ignasi M.”

Una proposta que va nèixer a partir del coneixement mutu que es tenien director i protagonista del documental. Un documental que aborda molts temes d’actualitat com ara el nacionalisme català, la crisi, les relacions familiars i de parella i que s’estrenarà als cinemes comercials a finals de gener de l’any vinent.

 

 

D’altra banda, el Festival Internacional de Cinema LGTB de Barcelona, que va per la seua tretzena edició i que finalitza el 27 d’octubre, està plenament consolidat quant a públic i repercussió, sent un dels referents de la ciutat en l’àmbit de cinema LGTB. L’any passat ja va poder penjar el cartell d’entrades exhaurides i esperen repetir el mateix èxit en la present edició. Ha rebut més de 480 candidatures i compten amb curtmetratges de més de 22 països.

A més de la primicia del documental de Pons, el Festival compta amb la presentació el 24 d’octubre del film “Del lado del verano” d’Antonia San Juan com a directora i actriu que opta al Premi Diversitat.

2047

EDITORIAL

Aquests dies té lloc la tretzena edició del Festival Internacional de Cinema LGTB de Barcelona del qual en podreu saber més en l’entrevista que vam realitzar al seu director Xavier Daniel. El festival ha comptat amb la premiere europea del documental de Ventura Pons “Ignasi M.”, i amb la primera pel·lícula d’Antonia San Juan com a directora. A més compta amb curts de més de vint països diferents que parlen sobre la situació del col·lectiu LGTB arreu del món. El festival té un caire clarament professionalitzat i competitiu. En juliol té lloc la mostra Fire!!, de cinema LGTB i organitzada des del Casal Lambda, que va per la seva 18a edició, i que està plenament consolidada i el ja tradicional espai de lesbianes a la Mostra Internacional de Cinema de Dones. Tots tres són un èxit de públic entre els quals hi ha membres del col·lectiu però també d’aquells que volen disfrutar del bon cinema.

Tant el Festival com la Mostra són símbols de la normalitat del col·lectiu al nostre país, especialment a la seua capital. Una normalitat que té mancances i coses a millorar: a l’ensenyament, als mitjans, a la legislació, etc. No podem oblidar que l’escola encara es un espai insegur per als nens LGTB, que als mitjans encara hi ha LGTBfòbia i que s’està tramitant una llei pels drets del col·lectiu i per combatre i prevenir la LGTBfòbia. Amb tot, permeteu-nos que de tant ens congratulem de tenir determinades conquestes plenament assolides i, ho hem de dir, tenir tres cites anuals per veure cinema LGTB és tot un luxe del qual ens n’hem d’alegrar.

3952

Barcelona acull la sisena edició del Circuit festival, l’esdeveniment LGTB més important d’Europa durant l’estiu i pel qual vénen a la capital catalana més de 70.000 gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals d’arreu del món. Un festival d’oci vacacional en el qual els seus i les seues assistents destaquen l’experiència personal de compartir espais de llibertat i de relació amb altres persones LGTB en un context d’oci, persones que en molts casos repeteixen.

 

 

 

En l’edició d’aquest any, que ha anat del 13 al 18 d’agost, han tingut un pes important les festes diürnes. Això ha permés repetir l’esquema de la popular Water Park, que va tenir lloc a Illa Fantasia el passat dimarts 13 d’agost, que és l’activitat que compta amb més assistents de tot el Circuit. Va reunir a més de 8.000 persones al voltant de l’aigua, la festa i la música, en un context en el qual les dones tenen cada cop més presència.

Tot i que el públic que el públic majoritari del Circuit és el gai masculí, les lesbianes també compten amb un festival específic, el Girlie Circuit, destinat específicament a elles i en el qual la vivència personal i la coneixença de noves persones d’arreu del món és la part més important. Aquest esdeveniment es consolida any rere any com un referent per al col·lectiu en un context en el qual hi ha poca oferta d’oci vacacional pensada específicament per a lesbianes.

D’altra banda, la festa Megawoof ha ofertat un espai propi per als bears que assisteixen a l’esdeveniment i el Chiringuito de la Mar Bella ha estat el racó més “platjero” on s’han pogut trobar els i les assistents al Circuit.

Tot i el pes específic de les festes en el Circuit, també s’han programat diferents activitats culturals com ara un cicle de pel·lícules, exposicions, i itineraris històrics per la ciutat, entre els quals destaca “La Barcelona Trans” conduït Leopold Estapé.

També ha comptat amb conferències a l’hotel oficial de l’esdeveniment, l’NH Calderon de Barcelona, en les quals s’han abordat les problemàtiques específiques dels joves o gent gran LGTB, s’ha projectat el documental “Això no és Àfrica” i s’ha parlat sobre l’Hepatitis C, i sobre el “Món afectiu gai masculí” per part del psicòleg gai Gabriel J. Martín que ens parla de l’efecte que té en les relacions haver patit homofòbia.
L’hotel compta, a més, amb un gimnàs i sessions de ioga. Amb tot, s’han desenvolupat diferents activitats esportives al llarg de tot el festival i en diferents indrets.

La capital catalana, que compta amb un impotant atractiu turístic per la seua història, cuina i platges, es consolida amb el Circuit com a una de les principals destinacions d’oci vacacional LGTB d’Europa. El sector serveis o els espais d’oci per a públic LGTB de la ciutat es beneficien d’aquest esdeveniment, alhora que ho fa la visibilitat del col·lectiu que també es consolida amb el Circuit.

3810

L’estiu obre la fam lectora i, malgrat que l’oferta lúdica LGTB és àmplia des d’IDEMTV hem volgut ampliar les recomanacions de lectures específiques per a les vacances que la majoria podreu gaudir.

Hem demanat a escriptores de referència com: Isabel Franc, Silvia Bel i Prado Velázquez i a diferents representants d’entitats LGTB com Eugeni Rodriguez, Montse Mota, Joaquim Roqueta, Emilio Ruiz i Sonia López, que ens facin algunes recomanacions, les que tot seguit us oferim.

 

2258

L’humor és fonamental com a expressió i com a mitjà de comunicació però és realment la nostra forma de sobreviure? L’humor és també font de discriminació i vexació cap al col·lectiu LGTB, és l’humor LGTBfòbic?

La LGTBfòbia a l’humor és una expressió de la LGTBfòbia social, com qualsevol altre mitjà d’expressió, però tot i així, el col·lectiu LGTB fem de l’humor bandera. Però com fem l’humor? com transgredim les normes que ens permeten riure d’allò que ens discrimina?

L’humor és per al col·lectiu LGTB una forma de lluita i normalització. Allò festiu sempre ha estat lligat al moviment LGTB. Isabel Franc, Mateo Vergara i Josep Maria Portavella ens porten el seu combat particular en aquest reportatge.

 

 

 

IDEMTITATS

3681
Ferran Pujol és un dels impulsors d'un projecte de serveis d'informació, assessorament, recerca i prevenció del VIH al nostre país: BCN-Checkpoint, clarament populartizat a...

LLIBRES DE L'ARMARI

5392
“Durant gairebé mig segle, París va ser dona, una dona intel·ligent, creativa, fascinant” diu Andrea Weiss, autora de “Paris era mujer. Retratos de la...

ARTICLES D'OPINIÓ

2114
Les persones trans* no hem nascut en un cos equivocat. Ni tenim el cervell d'un gènere determinat. Ni necessitem un constructe social de cap...