Etiquetes Entrades etiquetades amb "Casla Lambda"

Casla Lambda

2464

Catalunya s’ha convertit pionera en la defensa dels drets i llibertats de les persones LGTB després d’haver aprovat el passat 2 d’octubre la Llei pels drets de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i per l’eradicació de la lesbifòbia, homofòbia, bifòbia i transofòbia. Es tracta d’un fet històric, del qual probablement no en som encara suficientment conscients. Portem segles amb legislacions que castiguen el simple fet de no ser heterosexual: homosexual, transexual, bisexual, lesbiana, etc. I Catalunya hem canviat el paradigma fa poc més d’una setmana: el que castiguem, el que perseguim el que no està ben vist, el que és delicte és discriminar a les persones LGTB. És un gran canvi cultural, sense precedents. Un exemple a seguir a altres països, però també per altres col·lectius que pateixen discriminació. Una esperança per als membres del col·lectiu que viuen a països com Rússia o a molts dels estats africans o asiàtics. Els permet somiar en un futur millor, però no només somiar: els permet saber que unA societat sense LGTBfòbia és possible. I ens permet a nosaltres tenir els nostres drets i llibertats garantits. Ens permet no tenir por d’expressar la nostra afectivitat en públic i a ser tal com som arreu, si més no, del territori català.

El primer que s’ha de fer amb aquesta llei, més que en qualsevol altra, és donar-la a conèixer i explicar-la. Si les conseqüències de la discriminació de les persones LGTB són l’armari i l’ocultament, la visibilitat i els drets són la gran garantia. Difondre aquesta llei tindrà, de per si, un efecte normalitzador. I diem difondre, no fer propaganda. Aquesta no és una llei, com han dit membres del PP de propaganda homosexual (expressió amb la qual s’equiparen a règims tan LGTBfòbics com ara el rus) o de privilegis. No. No podem admetre aquesta tergiversació. La llei aprovada pel Parlament de Catalunya és de garantia dels drets i les llibertats d’un col·lectiu discriminat, com ara l’LGTB, i de polítiques actives per la eradicació de la marginació que pateix.

Una altra tasca és fer visible la LGTBfòbia que malauradament encara existeix com denunciàvem a l’editorial de la setmana passada LGTBfòbies visibles i invisibles. Fets tan quotidians com el bullying LGTBfòbic a escoles o a la feina, o a determinats ambients socials, són molt desconeguts per una majoria social que, en no veure-les, pot pensar que no existeixen. Ens queda pendent, per tant, un important paper denunciar la LGBTfòbia que encara existeix i usar la llei com a eina per a combatre-la. El moviment LGTB ja ha anunciat que romandrà vigilant per garantir el desplegament de la llei. Des d’IDEMTV, des de la nostra tasca periodística, també ho farem: informarem dels compliments i dels incompliments quan calgui. Volem que Catalunya siga un país pioner en aprovar una llei, però també en aplicar-la i, sobretot, en aconseguir que desaparesca la discriminació a les persones LGTB. Tenim les eines per assolir-ho, utilitzem-les!

2358

En aquesta setmana s’inagura el 19a Mostra de Cinema LGTB, Fire!! I allà vam estar per informar-vos puntualment del que va passar i pugueu conèixer de prop que us ofereix aquest festival que té cada cop més públic. Ha passat a projectar 41 títols, 14 estrenes, i la seua programació es pot consultar online. Us animem a anar a veure aquest esdeveniment de cinema LGTB de Barcelona, teniu fins el 13 de juliol! Hi ha moltes novetats i activitats paral·leles, projeccions al Raval, a la sala Zumzeig, concerts, cicle de xarrades, projeccions i taules rodones i el Trans-Art Cabaret.

Però més enllà del Fire!! el col·lectiu LGTB està “on fire”: recentment hem celebrat el 28 de juny -el dia gran del moviment- amb les dues celebracions que es fan a Barcelona (el Pride i la manifestació de la Comissió Unitària) però també arreu del territori. Aquesta setmana se segueix tramitant pels drets del col·lectiu LGTB al nostre Parlament i diverses fonts ens apunten que pot ser una setmana definitiva. L’estiu a Barcelona es tanca amb el Circuit Festival: un dels esdeveniments de turisme vacacional LGTB més importants del món i el més important d’Europa. I a la tornada de l’estiu, a finals d’octubre, tenim el Barcelona Internacional LGTIB Film Festival.

Sí, encara queda molt per assolir. Però permeteu-nos que ara que ve l’estiu estiguem positius, perquè tenim motius. Aquest estiu estem “on fire” com a col·lectiu perquè constatem que ja hem avançat molt.

Ser voluntari o voluntària d’una entitat és vincular-se en graus diferents de compromís, a un projecte, dedicar temps personal a actuar a favor de la comunitat i les persones.
Les entitats LGTB que donen serveis, tenen un nucli important de persones voluntàries en el suport a les tasques solidàries, organitzatives i d’actuació. El voluntariat és, per a aquestes entitats, bàsic.

Les diferents entitats sempre s’han mogut entre la militància i la professionalització, cosa difícil en la majoria de casos per mancances econòmiques, però també en destaquen la qualitat del compromís social del voluntariat.

 

 

Els diferents projectes que són possibles són d’una àmplia gama i en molts casos cal una formació específica que ajudi a desenvolupar la tasca voluntària.

Donada la importància social de la tasca voluntària les entitats evidencien la necessitat de cura i formació però també algunes obligacions socials que haurien de donar-se en conseqüència.

El dinamisme i el compromís formen part del perfil de les persones voluntàries i en l’àmbit LGTB la visibilitat i la construcció de xarxa són un plus gens menyspreable.

3446

L’estiu obre la fam lectora i, malgrat que l’oferta lúdica LGTB és àmplia des d’IDEMTV hem volgut ampliar les recomanacions de lectures específiques per a les vacances que la majoria podreu gaudir.

Hem demanat a escriptores de referència com: Isabel Franc, Silvia Bel i Prado Velázquez i a diferents representants d’entitats LGTB com Eugeni Rodriguez, Montse Mota, Joaquim Roqueta, Emilio Ruiz i Sonia López, que ens facin algunes recomanacions, les que tot seguit us oferim.

 

2051

Casal Lambda ha organitzat la 18a Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià de Barcelona.

“No king, no queens, just you”, ha estat el lema de la Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià de Barcelona d’aquest any. Una edició especial que celebra el 18è aniversari de l’esdeveniment i que reivindica la llibertat i que ha vist créixer en un 20%, els 6000 assistents de l’any passat. Enguany és destacable la presència del cinema iberoamericà: Argentina, Cuba, Xile i Espanya i que, per primera vegada, es dedica un cicle sencer a la transsexualitat.

 

 

 

La Mostra també ha comptat amb la presència de diferents convidats, autors, actors, i d’altres. En 18 anys el FIRE!! ha evolucionat tant en públic com en el tipus de materials audiovisuals exhibits per temàtiques, tractaments i enfocaments. La Mostra ha comptat amb diferents seccions com ara la de documentals, ficció, educativa, de temàtica transsexual i de cinema asiàtic.

L’Institut Francès de Barcelona continua sent la seu principal de la Mostra, tot i que la Casa Àsia ha acollit un any més el cicle de cinema asiàtic i la FNAC del Triangle ha comptat amb conferències, taules rodones i projeccions obertes i gratuïtes a tota la societat.

Des del cinema d’autor, FIRE!! visibilitza un nou any la realitat LGTB també al cinema, però també reivindica el setè art com una eina per a la reflexió i la crítica, i el cinema d’autor.

3822

Marga Cirera Molera és vocal de Polítiques Sectorials de la Federació de les Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), i Ramon Munt Alfaro és membre de la comissió de LGTB d’aquesta federació. Munt també forma part del “Grup de Sords” del Casal Lambda, que va ser el primer en abordar aquesta especificitat entre les entitats LGTB.

Cirera ens introdueix en les reivindicacions de les Persones Sordes i les tasques que desenvolupa FESOCA, mentre que Munt, com a comissió LGTB de FESOCA, ens parla de la seva experiència de les Persones Sordes en el col.lectiu LGTB i com a gai en el col.lectiu de Sords.

 

 

 

2143

La història del moviment LGTB no és una llarga història però si important. El paper que el moviment va tenir en la transició democràtica, juntament amb el moviment feminista, així com el paper social que ha jugat en els darrers 40 anys conformen ja un gruix d’experiències, reflexions i documents, molts documents.

Però també cal recordar la història anterior, aquella etapa en que la vida de les persones LGTB era invisible i perseguida i en la que el fet de tenir documentació era certament una expressió de compromís polític.

 

 

El Casal Lambda és una de les entitats que té el centre de documentació més complet i amb més història, no només per ser el més antic sinó per què el que va ser el seu president, Armand de Fluvià, ha estat una de les persones que més documentació ha aconseguit reunir i va fer donació d’un fons importantíssim que, amb els anys, el Casal ha anat cuidant i fent créixer. El Centre de Documentació Armand de Fluvià va començar com a arxiu històric a l’Institut Lambda el 1976 Gràcies a la donació de socis i sòcies el centre de documentació del Casal ha anat creixent. Està dotat de prop de 3.000 llibres, 2.500 volums audiovisuals (pel·lícules, sèries, documentals…) i prop de 100 títols de revistes de les quals la majoria ja no existeixen.

Actualment és a la seu del Casal Lambda on ofereix serveis de préstec i consulta de documentació a les persones membres del Casal, estudiants, periodistes…

Dixit és un centre especialitzat en serveis social i va ser el primer centre de documentació institucional que va crear un “pink corner”. El Dixit depèn del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i va crear un espai específic LGTB al juny del 2009. És un dels centres de referència dels estudis socials universitaris i dels i les professionals de l’àmbit dels serveis socials.

El “pink corner” del Dixit també acull actes específics del col·lectiu LGTB. Té 3 centres: Barcelona, Girona i Vic i molta de la documentació també es pot trobar en el web i el material és a disposició de préstec i consulta. Actualment el fons bibliogràfic conté 400 volums, entre publicacions i material audiovisual i 6 revistes periòdiques. Tot i que el fons ara per ara és modest la importància institucional a nivell nacional, estatal i internacional és alta com a referent.

El Front d’Alliberament Gai de Catalunya és una de les entitats del moviment LGTB amb més història. El seu arxiu, doncs, és d’una importància central en la història i desenvolupament del moviment. Els documents que es guarden al FAGC són el testimoni de la història LGTB a Catalunya i l’Estat espanyol.

L’interès històric de la documentació del FAGC és cabdal, l’evolució política i les diferents etapes de reivindicacions i reflexions del moviment LGTB són guardats i recollits al local del FAGC i han estat analitzats i estudiats per tesis i estudis històrics que tenen com a centre el moviment LGTB.

Ca la Dona és un espai feminista, de dones i per a dones, que té un ampli fons documental. En el seu fons documental s’inclou el Fons Gretel Amann Martínez, possiblement un dels pocs fons específicament de lesbianes i del moviment lèsbic a Catalunya, Estat espanyol i Europa. De tot el volum de documentació existent, una part important de la seva documentació va ser una donació que es va fer uns anys després de la seva mort, esdevinguda l’any 2000, i aquesta és la que conforma el fons GAM. Dolors Majoral és la curadora del fons GAM.

El Fons Gretel Ammann Martínez forma part d’un ampli centre de documentació feminista de Ca la Dona on es troben altres fons com el de Victòria Sau, Encarna Sanahuja o L.I.C.I.T entre d’altres a més del propi fons de Ca la Dona, en total és recull de la història del feminisme a Catalunya en la qual es conté la del moviment de lesbianes, en el qual el fons GAM és el més important i inclou una important fons gràfic, de revistes, pamflets, cartells, poesia lèsbica…

Actualment es pot accedir a part del fons via web on està organitzat per àmbits i amb documentació digitalitzada

Aquest recorregut per armaris és una història d’invisibilitats però una història que és a l’armari de l’arxiu no a l’armari social i que és fruit de la militància, tenacitat i valentia de moltes persones que han fet possible la creació d’aquests fons.

3697

Emilio Ruiz és president del Casal Lambda des de març de 2012, tot i que porta més de 20 anys com a soci i ha col·laborat amb la junta directiva en diferents ocasions. Ruiz destaca en l’entrevista que un dels objectius actuals del moviment LGTB és que es treballi l’homofòbia a nivell educatiu i amb els adolescents. Per això des del Casal s’està desenvolupant un projecte de suport i atenció als adolescents LGTB, en col·laboració amb l’Associació de Mares i Pares i de Gais i Lesbianes (AMPGIL) i la Generalitat. Els adolescents LGTB són, segons Ruiz, un dels col·lectius més vulnerables davant de l’homofòbia.

 

 

D’altra banda, Ruiz destaca el paper del Casal com un espai de relació entre els membres del col·lectiu LGTB, i que en fomenta les activitats culturals, d’oci, esportives o lúdiques com ara: el Grup Excursionista, el d’Eurovisió, els de noies, joves, gent gran, transexuals, sords o cristians. El Casal a més compta amb un Centre de documentació LGTB, un bar i espai de reunions i activitats com ara el Festigailèsbic, la Festa de Primavera o la Mostra de Cinema Fire.

1955

La llei contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia ha estat una de les grans reivindicacions del moviment LGTB. En la darrera legislatura de l’anomenat “tripartit” es va redactar i portar a terme un llarg procés participatiu a partir d’un text que establia les bases de la llei. Aquest treball fou liderat pel que era el Programa per al Col·lectiu LGTB es va arribar a redactar i consensuar un text que volia elevar a llei els drets de les persones LGTB.

Aquests són drets reconeguts a l’Estatut (i també a la Constitució), drets que té qualsevol ciutadà o ciutadana “normal” i que en el cas de les persones homosexuals i transsexuals s’han de defensar i especificar , com passa també en el cas dels drets de les dones.

Durant aquesta legislatura, el Parlament va debatir una proposta de la diputada Carme Capdevila que reclamava l’aprovació d’una llei contra l’homofòbia. La proposta de resolució recollia la necessitat de recuperar el text elaborat i agilitar els tràmits per a l’aprovació de la llei,  va ser rebutjada pel vot contrari de CiU, l’abstenció del PP, els vots favorables de PSC, IC-V-EUiA i ERC i l’absència de C’s i SI.

El text consensuat segueix sent reivindicat pel moviment. Els darrers dies, a partir del reconeixement que el TC va fer del matrimoni igualitari i de les expressions homòfobes, i també frívoles,  que hi hagut a l’entorn d’aquest reconeixement, el moviment LGTB ha posat sobre la taula la necessitat d’impulsar aquesta llei. Quatre de les associacions centrals del moviment LGTB han elaborat un comunicat conjunt en el que es recull aquesta demanda.

demanem que “els candidats i candidates a les eleccions al Parlament de Catalunya expressin públicament el seu compromís polític per recuperar, implementar i aprovar en el transcurs del primer any de la nova legislatura La Llei Contra la Homofòbia”, el projecte de llei de la qual resta aturat des de l’any 2010”

Eugeni Rodriguez, del Front d’alliberament Gai de Catalunya ha expressat

El comunicat fet públic dilluns per part de quatre de les mes representatives entitats LGTB de Catalunya demanant una llei contra l’ homofòbia s’ ha de valorar com un fet històric. Deixant de banda diferències el moviment LGTB sap estar a l’alçada de les circuntàncies socials amb una greu crisis econòmica i social. Diem prou a una violència i odi contra els nostre col·lectiu que any rere any va patint la més crua de les discriminacions i agressions per raó d’ opció sexual i/o identitat de gènere. Al mateix pas però en sentit contraposat retrocedeix CIU amb unes polítiques absolutament retrògrades i ultraconservadores. El posicionament tancat i allunyat de CIU es corres`pon a una absoluta desconnexió amb la feina que incessantment realitzem les entitats a organismes institucionals com els consells LGTB, on CIU no vol acceptar la seva absoluta minoria

Joaquim Roqueta, Secretari General de la Coordinadora LGTB de Catalunya ha afirmat:

“Considerem necessari que la totalitat dels partits donin impuls i es comprometin a aprovar una llei contra l’homofòbia que garanteixi  els drets de les persones Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals i treballar per una “llei de pedagogia en positiu” per a les institucions i la ciutadania. De fet, ja existeix un codi  penal que castiga agressions i delictes, la nostra lluita contra la lgtbfòbia ha d’estar basada fonamentalment en la pedagogia social més que en el càstig, cal treballar en l’educació i treure a la llum la homofòbia que és difícilment visible”

Per la seva banda, Emilio Ruiz, president del Casal Lambda ha expressat:

“Nosaltres volem sumar esforços i voluntats: No volem anteposar els nostres interessos a altes situacions tant greus que pateix el país, com la crisi econòmica, el drama dels desnonaments o les legítimes reivindicacions sobiranistes, però creiem que tothom que vol major benestar i justícia social a Catalunya, donarà suport a la proposta de Llei contra l’Homofòbia, per que no estem parlant només dels drets LGTB sinó del respecte a les llibertats individuals de tots i de totes

Katy Pallàs, la nova Presidenta de l’Associació de Famílies Lesbianes i Gais també ha declarat:

“”Ens cal una llei contra l’homofòbia i que garanteixi els drets del nostre col·lectiu resulta imprescindible en la actual conjuntura per continuar treballant per la igualtat. Aquesta llei ens ha de permete prendre accions directes en el currículum escolar i protegir així als nostres infants per què puguin viure la diversitat de forma integrada i en benefici de totes i tots”

La demanda del col·lectiu és pública i notòria. La proposta consensuada de la llei segueix a l’armari.

IDEMTITATS

LLIBRES DE L'ARMARI

4665
Els “Homonots” són aquells homes “homos” que han anat més enllà dels seus interessos personals, immediats i petits i han mirat pel col·lectiu homosexual...

ARTICLES D'OPINIÓ

3222
Ser ministre espanyol, en l'actualitat, sembla sinònim de LGTBfòbia. Cada ministre que obre la boca... plas! Ja hem rebut. El més directe ha estat...