Etiquetes Entrades etiquetades amb "Ca la Dona"

Ca la Dona

2328

El passat dia de Santa Jordina es va celebrar un acte literari a Ca la Dona de Barcelona sobre poesia i poetes Lesbianes. Va ser organitzat per Bollos en Teoria i Ca la Dona i presentat per Carme Porta i Mercè Otero.

El novembre del 2014, vam coincidir vàries dones en un seminari d’economia feminista. En aquell moment érem coneixedores de vàries experiències properes de dones que havien tingut dificultats o negatives de fet en l’accés a la reproducció assistida. Espontàniament, vam decidir posar fil a l’agulla en aquesta reivindicació. La idea ens va semblar estratègica per molts motius. Per una banda, els drets sexuals i reproductius sempre havien format part de les reivindicacions feministes, i alhora era un camp amb molta feina per fer des dels col·lectius LGBTI. El moment també era idoni perquè s’havia aprovat la Llei 11/2014 que contemplava un article específic que preveia l’accés a la RHA per part de les lesbianes. Igualment, era molt engrescador impulsar una iniciativa feta des de i per les dones, exigint la implementació de la llei en aquest aspecte estratègic per les vides de moltes de nosaltres i generant una aliança entre el nostre vessant d’activistes feministes i LGBTI.

Vam començar amb una presentació de la iniciativa el 9/4/15, sota el títol de “Campanya feminista pel dret a la reproducció assistida de totes les dones”. El 29/4/15 vam presentar, en nom de Ca la Dona, l’entitat paraigües que ens donava cobertura, un escrit de queixa per discriminació i vulneració de drets al Parlament de Catalunya. En aquest escrit, incorporàvem una exposició de la problemàtica existent i plantejàvem un seguit de reivindicacions que anaven més enllà de l’accés a les tècniques de reproducció assistida. Demanàvem accés a l’alletament induït de la mare no gestant, que els formularis contemplessin les realitats sexo afectives i familiars diverses, la formació del personal sanitari, la facilitació per part del Registre Civil per a la inscripció dels nadons nascuts mitjançant TRHA (tot i la competència estatal en la matèria). També s’incorporava una visió feminista global que reivindicava que l’aplicació de les TRHA respectessin l’autonomia, la dignitat i la intimitat de les dones i que partissin de la co-decisió entre professionals i usuaris i evitessin la medicalització innecessària del cos de la dona. A la queixa s’adjuntaven una cinquantena d’adhesions de col·lectius de dones i LGBTI que il·lustraven el suport a la iniciativa. Igualment, s’incorporava un estudi legal que feia un repàs de la normativa internacional, europea, estatal i catalana que fonamentava que inclús sense la Llei 11/14, hi havia una base jurídica suficient per entendre que s’estava incorrent en discriminació greu. En síntesi, en l’àmbit legal s’argumentava que els drets constitucionals al lliure desenvolupament de la personalitat, a la salut (entesa com a benestar), al dret a contraure matrimoni (entès com a dret a formar una família) i la obligació de l’Estat de que la llibertat i la igualtat esdevinguin efectives, eren suficients per exigir el dret d’accés a la sanitat pública i de manera gratuïta. En l’àmbit europeu també hi havia resolucions de diverses institucions que nedaven en aquell sentit.

Un cop presentada la queixa ens van rebre les diferents forces polítiques, podent-los exposar la problemàtica. Així mateix, al mes de maig, vam presentar la mateixa queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. El 19/6/15 el Parlament de Catalunya va dictar la Resolució 1069/X que corroborava el dret d’accés. A partir d’aquí, sent coneixedores que existia un Protocol d’accés a les TRHA del 2011 només per parelles heteros, vam elaborar un protocol alternatiu per dones sense parella o parelles de dones, que vam registrar al Parlament, al Síndic i al Departament de Salut. Amb el canvi de Govern, el Departament de Salut va fer un gir i va mostrar la seva receptivitat a les nostres demandes. Durant aquestes darreres setmanes ens han convocat per a sentir les nostres demandes i per a aprofundir en les propostes que fèiem. Hem anat consensuant un protocol que recollia la majoria de demandes que fèiem i que aquest darrer 8/7/16 va ser presentat en públic pel Conseller de Salut, en presència de diversos col·lectius impulsors de la Llei 11/14 i de Ca la Dona. Com vam expressar des de la Campanya feminista, ara mancarà avaluar la implantació del Protocol, que preveu un itinerari diferenciat per les dones amb i sense problemes d’esterilitat/fertilitat. Igualment, seguirem avaluant els canvis generals que formaven part de la nostra iniciativa: canvis de formularis, formació dels i les professionals en matèria de gènere i LGTBI, alletament induït per les mares no gestants, eliminació de traves burocràtiques discriminatòries en les inscripcions al Registre Civil, fins que aquest dret i totes les conseqüències que li són inherents es consolidin.

Aquest procés de conquesta de drets ha estat costós per la feina que ens ha suposat, tota ella voluntària. Però també hem teixit una aliança molt bonica i hem visibilitzat un cop més que les dones tenim molt a aportar: en iniciativa, capacitat de feina i sabers-expertesa. Un camí doncs que ens demostra que els canvis són qüestió d’il·lusió, persistència i estratègia.

 

Vaig estudiar Dret a la UAB, Màster en Dret Penal pel Col·legi d’advocats 2003-2005, formació en ciberdelinqüència 2010, 2013, 2014, formació en Tribunal Eurpei de Drets Humans, 2012, Màster en Dret Penal UPF-UB 2011-2013, sòcia fundadora de Maat Advocats el 2005, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, advocada del FAGC i de l’Observatori contra la Homofòbia des del 2007, membre de la Campanya feminista pel dret a la reproducció assistida de totes les dones, 2015-2016.

2405

La història del moviment LGTB no és una llarga història però si important. El paper que el moviment va tenir en la transició democràtica, juntament amb el moviment feminista, així com el paper social que ha jugat en els darrers 40 anys conformen ja un gruix d’experiències, reflexions i documents, molts documents.

Però també cal recordar la història anterior, aquella etapa en que la vida de les persones LGTB era invisible i perseguida i en la que el fet de tenir documentació era certament una expressió de compromís polític.

 

 

El Casal Lambda és una de les entitats que té el centre de documentació més complet i amb més història, no només per ser el més antic sinó per què el que va ser el seu president, Armand de Fluvià, ha estat una de les persones que més documentació ha aconseguit reunir i va fer donació d’un fons importantíssim que, amb els anys, el Casal ha anat cuidant i fent créixer. El Centre de Documentació Armand de Fluvià va començar com a arxiu històric a l’Institut Lambda el 1976 Gràcies a la donació de socis i sòcies el centre de documentació del Casal ha anat creixent. Està dotat de prop de 3.000 llibres, 2.500 volums audiovisuals (pel·lícules, sèries, documentals…) i prop de 100 títols de revistes de les quals la majoria ja no existeixen.

Actualment és a la seu del Casal Lambda on ofereix serveis de préstec i consulta de documentació a les persones membres del Casal, estudiants, periodistes…

Dixit és un centre especialitzat en serveis social i va ser el primer centre de documentació institucional que va crear un “pink corner”. El Dixit depèn del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i va crear un espai específic LGTB al juny del 2009. És un dels centres de referència dels estudis socials universitaris i dels i les professionals de l’àmbit dels serveis socials.

El “pink corner” del Dixit també acull actes específics del col·lectiu LGTB. Té 3 centres: Barcelona, Girona i Vic i molta de la documentació també es pot trobar en el web i el material és a disposició de préstec i consulta. Actualment el fons bibliogràfic conté 400 volums, entre publicacions i material audiovisual i 6 revistes periòdiques. Tot i que el fons ara per ara és modest la importància institucional a nivell nacional, estatal i internacional és alta com a referent.

El Front d’Alliberament Gai de Catalunya és una de les entitats del moviment LGTB amb més història. El seu arxiu, doncs, és d’una importància central en la història i desenvolupament del moviment. Els documents que es guarden al FAGC són el testimoni de la història LGTB a Catalunya i l’Estat espanyol.

L’interès històric de la documentació del FAGC és cabdal, l’evolució política i les diferents etapes de reivindicacions i reflexions del moviment LGTB són guardats i recollits al local del FAGC i han estat analitzats i estudiats per tesis i estudis històrics que tenen com a centre el moviment LGTB.

Ca la Dona és un espai feminista, de dones i per a dones, que té un ampli fons documental. En el seu fons documental s’inclou el Fons Gretel Amann Martínez, possiblement un dels pocs fons específicament de lesbianes i del moviment lèsbic a Catalunya, Estat espanyol i Europa. De tot el volum de documentació existent, una part important de la seva documentació va ser una donació que es va fer uns anys després de la seva mort, esdevinguda l’any 2000, i aquesta és la que conforma el fons GAM. Dolors Majoral és la curadora del fons GAM.

El Fons Gretel Ammann Martínez forma part d’un ampli centre de documentació feminista de Ca la Dona on es troben altres fons com el de Victòria Sau, Encarna Sanahuja o L.I.C.I.T entre d’altres a més del propi fons de Ca la Dona, en total és recull de la història del feminisme a Catalunya en la qual es conté la del moviment de lesbianes, en el qual el fons GAM és el més important i inclou una important fons gràfic, de revistes, pamflets, cartells, poesia lèsbica…

Actualment es pot accedir a part del fons via web on està organitzat per àmbits i amb documentació digitalitzada

Aquest recorregut per armaris és una història d’invisibilitats però una història que és a l’armari de l’arxiu no a l’armari social i que és fruit de la militància, tenacitat i valentia de moltes persones que han fet possible la creació d’aquests fons.

IDEMTITATS

LLIBRES DE L'ARMARI

4192
Les històries de desitjos i afectes viscudes per persones LGTBI al continent africà són els punts en comú de dels relats que recull Los...

ARTICLES D'OPINIÓ

3176
En els darrers anys, i amb la iniciativa pionera del FAGC-Girona, les entitats del col·lectiu LGTB han anat extenent-se arreu del país. Era Barcelona,...