Etiquetes Entrades etiquetades amb "agressió"

agressió

2010

A l’Europa de les retallades, l’austeritat i la recessió dels drets hi ha qui segueix fent aportacions positives. Bèlgica és un dels estats de la Unió Europea que segueix avançant en els drets de les persones LGTB. Segons l’índex de l’Arc de Sant Martí que elabora ILGA-Europa -en la seva actualització de maig del 2012- Bèlgica és un dels estats amb una puntuació més alta pel que fa a drets del col·lectiu LGTB -juntament amb Alemanya, Països Baixos, Estat Espanyol i Gran Bretanya-.

Les polítiques LGTB a Bèlgica han estat avançades des de que el 1792 es va despenalitzar l’homosexualitat. L’any 2003 es va aprovar el matrimoni igualitari, sent el segon país del món en fer-ho, tot i que no va ser fins al 2006 que es va reconèixer la plenitud de drets amb l’aprovació de l’adopció per part de parelles de lesbianes i gais.

Actualment el Govern federal ha presentat un pla d’acció de lluita contra l’homofòbia que també vol comprometre les 3 comunitats federades. El Ministeri d’Interior i Igualtat, liderat per Joëlle Milquet -també Presidenta del Centre Democràtic Humanista, un partit de tendència demòcrata-cristiana- és l’encarregat de coordinar el pla que estableix la sensibilització, la prevenció, la millora dels processos judicials i el reforç de la legislació antidiscriminatòria com a eixos fonamentals d’acció.

Ja el passat mes de juliol el Parlament va reformar la legislació i va endurir les penes per crims homòfobs i de discriminació sexual, elevant les penes fins a la cadena perpètua. Aquesta reforma ja va ser l’anunci del pla que ara aprova el govern federal.

Tot i que sempre ha estat una societat que ha presumit de tolerant -de fet el primer ministre belga Elio di Rupo, va presumir de marca belga en la lluita per la igualtat durant la presentació del pla- s’han registrat atacs homòfobs de consideració fet que s’ha considerat un augment de l’homofòbia tot i que algunes entitats LGTB han considerat que era una expressió visible d’allò que sempre havia esdevingut. Algunes xifres consideren que una quarta part del col·lectiu LGTB ha patit violència física i gairebé el 50% algun tipus d’agressió verbal o simbòlica.

Tot i així, a la mateixa Bèlgica Federal, a la ciutat d’Amberes l’alcalde Bart de Wever –de Nova Aliança Flamenca, el partit més votat a Bèlgica l’any 2010 de tendència liberal i nacionalista flamenc- ha aprovat una normativa interna a l’Ajuntament en la que prohibeix que els funcionaris i funcionàries que fan atenció al públic mostrin clarament la seva orientació sexual pel que fa a la indumentària. Tot i que ha defensat que no és una mesura homòfoba sinó de respecte a la diversitat de creences de les persones a les que han d’atendre.

1711

Les posicions intransigents i les ideologies d’extrema dreta han trobat en la crisi una manera de créixer i alimentar la cultura de l’odi. La profunda crisi econòmica i la marxa enrere dels drets socials estan donant força a organitzacions violentes neonazis. A Grècia trobem un clar exemple, amb la puixança de l’extrema dreta i la seva irrupció al Parlament les agressions als col·lectius i persones que consideren diferents i activistes de Drets Humans.

En el cas del col·lectiu LGTB les agressions han estat múltiples i àmpliament denunciades. Des d’OLKE (el col·lectiu LGTB) s’han denunciat i s’ha demanat la solidaritat internacional. La seva Presidenta, Konstantina Kosmidou, va adreçar una carta al moviment LGTB europeu en la qual expressava: “La nostra societat mai ha estat més homòfoba que avui en dia. I no m’estic referint a tota la societat grega, que majoritàriament condemna aquests esdeveniments, sinó als pocs que a causa de la crisi econòmica estan tractant de no fer-se responsables de la difícil situació del país i bolquen les causes en les persones immigrants, en general tots aquells que els semblen diferents, i per descomptat les persones LGTBI, especialment aquelles que són més visibles

 El Govern Grec davant les diferents agressions va aprovar un decret el 12 de desembre de 2012, en el qual estableix les unitats especialitzades de crims d’odi per fer front a la violència en les direccions generals de Policia de Àtica i Tessalònica i oficines pertinents dins de les comissaries de policia amb la missió de prevenir i investigar aquests crims.

 Segons denuncia ILGA Europa, el col·lectiu LGTB, tot i ser un dels més agredits, queda al marge de la protecció que preveu aquest decret, donat que l’article 1 del mateix recull que aquestes agències només s’encarregaran de “delictes comesos en contra de persones o grups de persones exclusivament i únicament en raó del seu origen racial o ètnic o la seva religió

 Diferents associacions de Drets Humans han denunciat la situació, donat que el col·lectiu LGTB davant les agressions no està denunciant per por ja que a més temen insults addicionals per part d’agents de policia. Human Rights Watch va adreçar una carta al ministre grec d’Ordre Públic en la que explicita la preocupació “per les denúncies d’amenaces i atacs contra lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere a Grècia.” i insta a que les unitats de policia “tinguin un mandat clar per identificar i investigar els delictes comesos contra persones per raó de la seva orientació sexual real o percebuda i la identitat de gènere

1892

Sònia Rescalvo Zafra, natural de Burgos, va néixer a l’any 1944, i va ser assassinada el 6 d’octubre de 1991 a la glorieta del parc de la Ciutadella de Barcelona.

La sònia va sortir de Burgos i es va instal·lar a Barcelona als anys 70, on va arribar a ser una coneguda vedette al Molino de Barcelona.
A l’any 1991, el 6 d’ octubre va ser assassinada per un grup de neo nazis a la Glorieta del Parc de la Ciutadella. La nit de l’assassinat es trovaba amb la seva amiga Doris que, va ser també brutalment agredida. Un indigent que es trobava a l’hivernacle també va ser víctima de la violència d’aquest grup i el van deixar cec.

El FAGC i la CGLTB de Catalunya van presentar acusació popular a la que es va sumar l’Ajuntament de Barcelona.
Els assassins de la Sònia van ser detinguts gràcies a una intensa investigació del Mossos d’Esquadra, cos policial que va portar l’investigació per ordre del jutje, després que no avancés la que feia la Policia Nacional.

L’any 1993 es va realitzar el judici on els set skins van resultar condemnats. L’any 1994 el FAGC insta al Parlament de Catalunya a posar una placa a la Glorieta recordant els fets, que és instal·lada finalment per l’Ajuntament de Barcelona.
Vint-i-un anys després, les associacions demanen que la Glorieta on va ser assassinada, porti el seu nom com a homenatge a la Memòria Històrica del col.lectiu LGTB.

Signa la petició: Change.org

Video sobre la memòria històrica LGTB: la reinauguració del monument de Sitges i l’homenatge a la transexual Sònia:

 

 

1295

La Policia de Zimbabwe ha detingut dos homes després que es descobrís que el telèfon mòbil d’un d’ells contenia una fotografia de tots dos “abraçats nus en un llit”, ha informat avui el diari digital NewZimbabwe.

Els dos homes identificats com Andrew i Esau-van ser arrestats dilluns passat en un centre comercial de Harare, després que Andrew deixés el seu mòbil carregant en una botiga de reparació de mòbils.

“Un empleat va xafardejar el telèfon i va trobar diverses fotos, una de les quals mostrava a Andrew en actitud carinyosa amb un altre home, Esau”, ha indicat la font.

“Puc confirmar que hem arrestat dos homes, que estan ajudant els agents amb les seves investigacions, després d’haver descobert imatges de naturalesa sexual”, va dir el portaveu de la Policia, James Sabau, que va afegir que encara no s’havien presentat càrrecs en contra seva.

Després de l’arrest, “una multitud es va congregar a la botiga de mòbils, i alguns volien prendre la justícia pel seu compte”, va afirmar un testimoni citat pel diari zimbabuès.

Fonts policials esmentades pel mitjà digital van apuntar que Andrew i Esau podrien enfrontar-se a acusacions per “crims contra la moralitat, específicament, sodomia”.

L’homosexualitat és il·legal a Zimbabwe, on una condemna per sodomia pot significar un any a la presó.

La Unió Nacional Africana de Zimbabue-Front Patriòtic (ZANU-PF) del president zimbabuès, Robert Mugabe, està pressionant perquè els drets dels homosexuals quedin exclosos de la nova Carta Magna del país, en procés de redacció.

En l’actualitat, molts països africans consideren il·legal l’homosexualitat, i les autoritats, com en els casos d’Uganda o Zimbabwe, han fet declaracions en termes molt agressius contra els gais.

ARTICLES D'OPINIÓ

3111
Seguim amb els mites. Si en la darrera entrega parlàvem del plus de neuroticisme que se'ns atribueix, avui ho farem sobre qüestions de sexe....

LLIBRES DE L'ARMARI

4685
Aquest és el projecte del llibre “ I visqueren felices. Relats de lesbianes, raretes i desviades” un llibre que forma part d'un projecte de...