Etiquetes Entrades etiquetades amb "agressió"

agressió

Els darrers dies a Manlleu es va viure un episodi de LGTBfòbia, a partir d’unes pintades aparegudes a un mural contra la LGTBfòbia fet des del col·lectiu. Dies després les diferents entitats van repintar-lo per tal de refermar el seu compromís.

Possiblement aquest tipus d’agressions comencen a ser visibles, però la LGTBfòbia és una qüestió habitual, de forma preocupant és habitual. La Llei contra la LGTBfòbia tenia un període de desplegament d’un any a partir de la seva aprovació el mes d’octubre de l’any passat i encara resta fer el desplegament de forma àmplia de cara a fer possibles els drets de les persones LGTBI.

El compromís del govern de la Generalitat resta pendent i les entitats LGTBI expressen la seva demanda, una demanda central al moviment. Ara són els ajuntaments els que comencen a expressar-se en el mateix sentit. S’estan impulsant mocions per tal de reclamar el desenvolupament i implementació de la llei. En alguns municipis la demanda s’ha aprovat i s’ha fet una demanda explícita d’aplicació de la llei.

Els municipis també tenen competències i responsabilitat en la lluita contra la LGTBfòbia i s’està mostrant en el desenvolupament de polítiques i accions específiques en alguns. Des dels ajuntaments es lluita, es pot lluitar, s’ha de lluitar contra les agressions.

2471

L’associació Tal Com Som, d’Osona, va fer un mural a Manlleu, a la comarca d’Osona. Els darrers dies ha aparegut amb pintades incíviques que mostren, a més, una clara agressió ideològica y LGTBfoba.

La LGTBfòbia es mostra, també a Osona. La llei pels drets de les persones LGTB i contra la LGTBfòbia és la garantia que cal seguir desenvolupant.

7367

L’any 1975 naixia el Front d’alliberament Gai de Catalunya, un grup d’activistes gais que van ajuntar els esforços dels diferents grups i experiències prèvies de lluita durant el franquisme (sobre tot del Movimiento Español de Liberación Homosexual) , per engegar un projecte visibilitzador, reivindicatiu i pels drets del col·lectiu.

Ara, 40 anys després, el FAGC segueix sent un referent imprescindible en la lluita pels drets del col·lectiu LGTB. Cert és que hem avançat molt: hem passat de ser persones perseguides per la Ley de Vagos y maleantes a tenir una llei dels drets LGTB i contra la LGTBfòbia. Hem passat de l’armari, la persiana i la invisibilitat a una lluita per la visibilitat i els drets.

Va ser el FAGC qui va organitzar, l’any 1977, la primera manifestació de l’Orgull i qui va engegar campanyes històriques que encara són valides: “Estima com vulguis” “La teva por és la seva força”, lemes històrics que han marcat el Moviment.

Per molts anys, sense defallir!

ENTREVISTA AL FAGC (2012)

2480

El 5 d’octubre va fer dos anys que Juan Andrés Benítez va morir després de la seva detenció. Una detenció que es va fer de forma violenta, tal com es va demostrar. Dos anys en que s’han denunciat males pràctiques policials en la detenció i la investigació posterior. Dos anys que el moviment LGTBI i veinal recorden Juan Andrés, reivindiquen la seva innocència i reclamen justícia.

42206

5 d’octubre de 2015

Fa 2 anys vivim sense tu. Sense una persona normal i activa. Una persona implicada amb el col·lectiu i un empresari que acollia la gent.

Fa 2 anys que esperem respostes, respostes que no arriben.

Fa 2 anys que no volem renunciar a tu, que no volem renunciar a la teva memòria, que no volem renunciar a les respostes. Fa 2 anys que lluitem, seguim la lluita col·lectiva de la que tu has esdevingut, sense voler-ho, un símbol, encara que molts i moltes no et coneguessin.

Fa 2 anys el carrer Aurora del Raval de Barcelona va veure, i viure, la teva mort. Una mort injusta, inesperada, casual (?) i injusta. Una mort que vol respostes, que vol justícia, que vol trencar la brutalitat i la impunitat.

2 anys sense Juan Andrés. 2 Anys sense Justícia.

2562

El juny i juliol han estat mesos de calor i de temperatura política alta. En aquest context la demanda d’aplicació real de la llei dels drets de les persones LGTB i contra la LGTBfòbia segueix sense ser en algunes agendes, tot i ser la reivindicació central i unitària del moviment LGTB.

La lluita contra la LGTBfòbia en totes les seves manifestacions arribà com a llei fa uns mesos, però encara no s’han desenvolupat els serveis, recursos i informació necessària. Arriben, majoritàriament, les vacances d’estiu i el col·lectiu no oblida. El darrer 28 de juny va ser, de forma indiscutible, la demanda unitària. Les agressions segueixen i han estat diverses i dures.

Afrontem la calor de l’estiu i política sense deixar de banda aquesta reivindicació. des d’IDEMTV ens comprometem clarament amb aquesta demanda.

Durant el mes d’agost trobareu redifusions dels reportatges que hem anat publicant enguany, aquells que ens donen visibilitat, aquells que cal recuperar i que ens fan prendre consciència.

Afrontem la calor i prenem forces per una tardor calenta! Bones vacances!

2866

La setmana passada la Generalitat va posar en marxa una campanya informativa sobre la Llei dels drets de els persones LGTB i contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia. Una llei que, cal recordar, ha estat pionera i que comença a avançar.

El col·lectiu LGTB ha exigit al Govern, en repetides ocasions, més celeritat en el desenvolupament i aplicació de la llei. La campanya informativa era una de les exigències que el moviment feia al Govern: donar coneixement de l’existència de la llei i informar la població catalana del seu funcionament.

Ara la campanya està en marxa. L’anunci que acompanya aquest editorial (i que possiblement ja coneixereu) fa visible la llei i el 012 informa sobre el seu contingut.

La llei avança i, amb ella, els nostres drets

2763

Ja en els preparatius finals de la celebració del 28 de juny, s’evidencia un cop més que, malgrat els avenços legislatius i el reconeixement de drets per al col·lectiu LGTBI segueix havent-hi una part del món que no accepta la diversitat afectiva i sexual.

Segons han fet públic les Nacions Unides en un informe, la violència generalitzada contra les persones LGTB segueix sent un tema central i preocupant. Malgrat en els darrers anys 20 països han reconegut el matrimoni entre persones del mateix sexe, encara a 62 països del món més de 1.700 persones transsexuals han estat assassinades entre el 2008 y el 2014; a 76 països encara l’homosexualitat és perseguida i castigada, inclús amb la pena de mort, per no parlar de les violacions correctives de lesbianes i la indefensió dels i les menors en el descobriment de la seva orientació sexual.

L’informe presenta la realitat crua, aquella que es fa visible de forma qüotidiana per a moltes persones, més enllà de les celebracions. A partir de l’informe NNUU ha solicitat la creació i l’aplicació de lleis contra els crims d’odi LGTBfobs.

Volem reconèixer, en aquest sentit, la lluita de moltes persones en el dia a dia, mostrant-se, reivindicant-se exigint els drets. Avui , molt especialment, a Pedro Zerolo, que ha estat un company de lluita i ha exigit, fins al final, els drets del col·lectiu, amb força i amb poesia. Gràcies Pedro!

4110

Poder sembla que no ens pertoca a nosaltres el tema, però ho trobem interessant.

El darrer cap de setmana a la final de copa de futbol entre l’atlètic de Bilbao i el Barça la xiulada a l’himne espanyol va ser espectacular. Malgrat els decibels de la megafonia no es va poder sentir l’himne.

Aquesta xiulada està sent llargament discutida, no ens toca a nosaltres jutjar en aquest editorial, o si?

De forma gairebé immediata a la xiulada el Govern espanyol ja va presentar una querella. En poques hores l’audiència nacional va desestimar-la. Poques hores després ja s’estava plantejant la necessitat d’un canvi legislatiu que no permetés la llibertat d’expressió pel que fa als símbols de l’estat, poques hores després la comissió antiviolència al futbol ja ha actuat… i encara podríem seguir  ampliant la llista.

Pocs problemes semblen haver si el centre de la política és aquest, mentre la precarietat augmenta, les dones segueixen sent agredides, maltractades i assassinades i les agressions a lesbianes, gais, trans, bisexuals… es toleren malgrat el codi penal i les lleis aprovades (encara sense desenvolupar)

I… només una pregunta… us imagineu la mateixa preocupació, centralitat i celeritat en un cas d’agressió LGTBfoba? És només una pregunta.

2725

Els diferents actes que s’han portat a terme entorn el 17 de maig, dia internacional contra la LGTBfòbia mostren que la idea de “poder rosa” és més una idea,que han volgut fer córrer interessadament, que una realitat quotidiana.

Que hi hagi persones que participin de governs o de llistes electorals i que donin la cara pel col·lectiu no ha acabat amb la discriminació. Que hi hagi persones que viuen de forma normalitzada la seva orientació sexual sense complexes als mitjans de comunicació no vol dir que la LGTBfòbia hagi estat eradicada. Que hi hagi una llei que garanteixi els nostres drets i lluiti contra les agressions i discriminacions no vol dir que sigui efectiva.

Les entitats del col·lectiu LGTB han fet sentir la seva veu aquest 17 de maig i ho han fet de forma unànime i clara per denunciar la manca de garanties legals i socials per viure lliurement la nostra sexualitat.

L’imaginari col·lectiu creu que el matrimoni i la sortida de l’armari són una expressió del poder del lobie “rosa”, com si els nostres drets fossin privilegis. Obliden, obvien, no volen mirar el dia a dia i aquelles persones que han patit agressió i inclús la mort. Obliden, obvien, no veuen, aquelles agressions quotidianes: els llibres de text que ens mostren com a malalts i malaltes(o poc saludables), cafeteries que ens expulsen per besar-nos, les amenaces personals a membres destacats del moviment… el que mostra la nostra realitat més enllà de les festes i els diners.

La LGTBfòbia té cura, les lleis garanteixen els drets, a que esperem per comprometre’ns?

ARTICLES D'OPINIÓ

2802
El 28 de juny commemorem 47 anys dels fets d’Stonewall i a Catalunya ho fem amb una llei que garanteix els drets: la llei...

LLIBRES DE L'ARMARI

1803
Un lloc quiet, un cor quiet, l’hora quieta. L’hora quieta és el títol de la novel·la de Maria Dolors Farrés en la que tracta...