Etiquetes Entrades etiquetades amb "adopció"

adopció

459
seminario de combate lgtbfobia
Dia mundial de combate a homofobia

Per Carme Porta

En 124 estats del món (122 dels quals són membres de Nacions Unides) no existeix cap llei que criminalitzi les relacions sexuals consentides entre persones adultes del mateix sexe. Si bé la lluita per eradicar la LGTBIfòbia al món és llarga i l’evolució molt lenta també cal tenir en compte els avenços i retrocessos segons el color polític dels diferents governs. Ningú hauria de ser castigat, perseguit, agredit o discriminat per la seva orientació sexual o identitat de gènere i, en canvi, trobem seriosos retrocessos, siguin polítics o socials, en molts estats del món.

De fet, en 72 estats del món se segueixen criminalitzant les relacions sexuals consensuades de persones adultes del mateix sexe. Alguns d’aquests estats no tenen lleis que criminalitzin aquestes relacions en privat però es criminalitzen de facto i es deixa actuar impunement  qui agredeix i discrimina les persones LGTBI. Malgrat l’evolució dels darrers anys (86 estats l’any 2008) encara en 9 estats membre de les Nacions Unides s’aplica la pena de morta les persones LGTBI. Pel que fa a la identitat de gènere en un article anterior vam informar sobre la situació actual de forma àmplia.

Brasil és un país que va legalitzar l’homosexualitat el 1831 i l’edat de consentiment és als 14 anys, independentment de l’orientació sexual. També permet l’adopció per part de parelles homosexuals des del 2010; el 2013 va reconèixer el matrimoni igualitari; tot i no tenir legislació antidiscriminatòria  té protecció legislativa a l’orientació sexual en alguns estats (un 78% de la població viu en aquestees jurisdiccions). A inicis del segle XX també va patir etapes fosques que van portar al moviment a la semiclandestinitat i una persecució social i politica durant la dictadura entre el 1964 i el 1984 tot i que va ser especialment dura del 1969 al 1973.

L’assassinat de líders i activistes LGTBI és una constant. El darrer assassinat ha estat el de la sociòloga i regidora Marielle Franco de 38 anys. Marielle Franco era defensora dels Drets Humans, mare negra i lesbiana i feminista, la seva biografia té traces de discriminació múltiple que ella va lluitar per superar amb el seu activisme.  El cas de Brasil és especialment sagnant, tal com indiquen alguns informes de la comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) que afirma que «cada 28 hores una persona LGBT és violentada per causa de l’homofòbia, bifòbia i transfòbia» tot destacant les tortures a que es stomet les víctimes, així com l’alt grau de violència del que són objecte.

Malgrat tenir drets reconeguts per al col·lectiu a Brasil  la LGTBIfòbia no és considerada un delicte. Els darrers anys hi hagu polèmiquortants a l’entorn de jurisprudència contra els drets LGTBI. El jutge Waldemar Cláudio de Carvalho, d’un tribunal de la Justícia Federal de Brasília va permetre tractar les relacions sexuals de persones del mateix sexe com una malaltia i va permetre les teràpies de reversió sexual als psicòlegs. En aquest sentit, el Consell Federal de Psicologia de Brasil va fer públic un comunicat en el que asseverava que el fallo del jutge «anava en direcció contrària cap a la protecció dels drets de la comunitat homosexual i augmentava els prejudicis en un país amb alts índexs de violència i morts per LGBTfobia», tot recordant que la Organització Mundial de la Salut va va retirar l’homosexualitat de la seva llista de malalties mentals fa gairebé 30 anys. L’ Associació Brasilera de Gais, Lesbianes, Travestis i Transsexuals va llençar la campanya Trate Seu Preconceito (Tracti el seu prejudici) defensant la llibertat d’orientació sexual i identitat de gènere i que va tenir una gran repercusió internacional.

Brasil tot i la legislació,  destaca per ser un dels països amb un nivell de brutalitat més alta en les agressions LGTBIfòbes, al costat de Colòmbia i Mèxic. La LGTBIfòbia és una constant, l’any 2016,any en que van crèixer els crims LGTBIfobs un 20%, Brasil va ocupar el primer lloc del món en morts provocades per LGTBIfòbia, 343 morts en total.

2262

Representants de les 26 associacions dels 18 països europeus que formen part de la NELFA (Network of European LGTBI Families Associations) es troben a Barcelona avui 12 i demà, 13 de març, auspiciades per l’FLG (Associació de Famílies Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals), per celebrar la seva assemblea anual.

En aquesta assemblea, a més de les qüestions organitzatives es debat la desprotecció legal a la qual se sotmet de forma deliberada els infants de famílies LGTBI a Itàlia un cop aprovada la llei d’unions civils.

Demà 13 de març, les famílies de les entitats aprofitaran per fer una trobada en família al parc de la Ciutadella amb les famílies LGTBI de Catalunya. És una oportunitat perquè la visibilització de les famílies LGTBI sigui possible, i permeti mostrar a Europa i a Itàlia concretament, que els infants no poden estar desprotegits perquè les seves mares o pares són persones no heterosexuals.

En aquesta assemblea hi són presents: la presidenta de NELFA, Maria Von Kanel (Regenbogen Familien, Suïssa), el secretari, Luis Amorim (Ilga Portugal) i les italianes Giuseppina la Delfa, Rita Marascalchi.

3591

El Miquel i molts i moltes altres han rebut un regal des d’Irlanda: dies després de complir els 10 anys de l’aprovació de la llei d’adopció que permetia que les persones LGTB poguéssim adoptar legalment a Catalunya, també Irlanda ha aprovat els mateixos drets. El 30 de març del 2005 es va aprovar la llei 3/2005 després d’un llarg camí de reivindicació i, també de llimb legal, per a les filles i fills de les parelles LGTB. Així la normalitat va arribar a les famílies LGTB, si més no, en part.

Els canvis han estat evidents en la quotidianitat famíliar, també en el lideratge que les families LGTB catalanes han tingut a Europa en les seves reivindicacions
El canvi legislatiu va obrir la porta a una nova realitat familiar, va permetre començar a donar espai a la diversitat familiar. Aquests 10 anys han significat un cert oblid de situacions que es donaven i que ara semblen poc possibles, però que van provocar molt dolor a les famílies LGTB

2611

Tot just fa uns dies que celebràvem el 10è aniversari de l’aprovació de la llei d’adopció conjunta LGTB a Catalunya. Fa uns dies, també, s’ha aprovat a Irlanda la llei per a la Infància i les Relacions Familiars, una llei que permet l’adopció conjunta de les parelles LGTB. Tot passava un 30 de març, amb 10 anys de distància.

Els drets de les famílies LGTB avancen a Europa en la mida que avança la seva visibilitat. A Catalunya Pilar Pujol -activista ja traspassada- va liderar el procés de reivindicació de la llei d’adopció conjunta. Aquesta lluita i aquesta visibilitat van servir per què moltes famílies poguessin viure amb normalitat el fet de ser família.

Fa uns dies, el periodista Toni Cruanyes ha estat pare. Una paternitat que exercirà conjuntament amb Eugeni Villalbí -el seu marit i ex-secretari de Joventut de la Generalitat-. Una paternitat que han volgut visibilitzar, anunciada per la il·lusió de ser pares en un context en què els avenços legislatius ens recordaven la importància de ser visibles.

Construir una família amb normalitat, en base a l’amor és, també encara , per a les persones LGTB un acte de militància: la de fer-nos visibles penjant-nos l’etiqueta, fins que ja no ens calgui.

2164

El 30 de març del 2005, Catalunya va modificar la llei d’adopció per tal de permetre a les parelles del mateix sexe adoptar conjuntament. Són ja 10 anys de construcció de famílies emparades per la legalitat.

És aquest un motiu de celebració per al col·lectiu, una celebració que es portarà a terme en el marc més adequat: el Parlament de Catalunya. El Parlament acollirà les famílies del col·lectiu que ho vulguin (enviant un correu a: familieslg@familieslg.org indicant el Nom, Cognoms i Dni de cada persona adulta i infant)

De ben segur serà un moment d’alegria i celebració però també ha de ser un moment per a la visibilitat i la denúncia. Les families LGTB segueixen sent discriminades en molts àmbits i la normalització de les vides dels infants passa per la necessitat d’avenços en educació per combatre el buylling LGTBfòbic i per tal que d’acollir la diversitat familiar a les aules i els currículums educatius.

L’actitud de lgtbfòbia interioritzada de Dolce&Gabbana, contra les famílies lgtb hauria de ser una anècdota però, massa sovint, és un a opinió massa àmplia que cal combatre amb una inversió en educació i la visibilitat de les pròpies famílies.

El proper 30 de març serà un dia per la nostra història, però la lluita no s’acaba, queda molt per fer, moltes lleis per desenvolupar encara i una societat basada en l’equitat per construir.

1862

La LGTBfòbia és una malaltia social: s’odia i agredeix a algú (físicament, emocionalment o psicològicament) perquè estima a algú del seu mateix sexe o perquè discrepa del sistema de gènere. Una de tantes malalties socials com ara el masclisme, el racisme o l’especisme. Una malaltia per a la qual n’hem obtingut la “vacuna” legal recentment a Catalunya. Ja tenim la La Llei per garantir els drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals i per a Eradicar l’Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia. Una eina que sens dubte ajudarà a millorar la vida de les persones LGTB i augmentar la visibilitat del col·lectiu.

Ara, però, necessitem, a més, la complicitat de la societat per aplicar-la, per desenvolupar-la. Necessitem LGTBfília. Que la societat ens estime i ens defense quan es vulneren els nostres drets: callar davant d’un cas d’LGTBfòbia és LGTBfòbia. No existeix la neutralitat. Conceptes com solidaritat, drets humans i justícia social són clau per aconseguir eradicar la LGTBfòbia. Per això volem destacar un cas que ha corregut per les xarxes socials: als Estats Units un home agredeix un gai després d’increpar-lo per la seua sexualitat, i la gent del seu voltant redueix l’agressor quan intenta fugir per la qual cosa va poder ser capturat per la policia i serà investigat per aquest delicte d’odi. http://www.empresasgayfriendly.com/noticias/viral-el-video-donde-un-gay-es-protegido-por-los-ciudadanos-de-un-ataque-homofobo-000210 Aquesta reacció és la que s’ha d’esperar davant d’un cas de LGTBfòbia si volem considerar que com a societat l’hem superada. Resulta vertaderament emotiu, encoratjador i empoderador veure’t recolzat per la societat, dels teus iguals, davant d’una discriminació. I indica el grau de maduresa i de justícia social en què viu una determinada societat perquè va més enllà de l’individualisme.

En realitat aquesta reacció, la solidaritat i el suport social a les víctimes, hauria de ser la que es produeix davant de qualsevol cas d’agressió o discriminació que la ràbia o l’odi social centra en determinats col·lectius als quals estigmatitza. Per això el proper objectiu com a moviment proposem que siga la LGTBfília, que ens estimem, que ens defensen, que ens tinguen empatia. El proper pas ha de ser fer dels drets del col·lectiu els drets de tota la societat, que la ciutadania els senta com propis i, per tant, que no callen davant la LGTBfóbia.

1719

El Govern d’Espanya ha signat un conveni per desbloquejar les adopcions amb el govern de Rússia. Amb aquest conveni es desbloquegen només les adopcions de famílies adoptants heterosexuals i s’exclouen les persones solteres i les famílies homoparentals que demanen l’adopció d’infants a Rússia.

L’any 2013 Rússia va bloquejar “de facto” les adopcions de famílies de l’Estat espanyol com a mesura de pressió. Rússia que porta a terme polítiques clarament discriminatòries contra el col·lectiu LGTB, considera que les famílies LGTB no són idònies per a l’educació d’infants. Cal recordar que l’any 2012, el parlament rus va aprovar la llei que prohibeix la propaganda LGTB, clarament discriminatòria i que ajuda a encobrir les agressions LGTBfobes.

Des de que l’any 2005 es va aprovar la llei de matrimoni igualitari, Rússia ha mostrat el seu desacord amb la mateixa i la possibilitat que els infants que s’adopten a Rússia puguin ser acollides per famílies homoparentals.

Aquest acord del govern, que ha de ser ratificat al congrés, ha estat criticat per la Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Transexuales y Bisexuales que creu que atempta contra els drets fonamentals.

Refugiades a l’Argentina

Des de Rússia, precisament, va arribar a l’Argentina una parella de dones que havien patit atacs homòfobs i se sentien amenaçades. La parella, a més, té un fill de 16 anys que podien perdre amb les polítiques LGTBfobes del govern de Vladimir Putin.

La parella té el suport de col·lectiu i demana asil a l’Argentina. Ahir mateix (15 de juliol) van contraure matrimoni a Buenos Aires. Argentina té aprovada la llei de matrimoni igualitari des de l’any 2010.

Les entitats, a banda de l’activitat quotidiana que de forma gairebé total es fa de forma voluntària, solen organitzar esdeveniments més grans que necessiten de més persones. Un exemple el trobem a la FLG que ja porten un historial de trobades de grans dimensions important i que han constituït un grup de voluntaris i voluntàries molt lligat a l’entitat.

El voluntariat que col·labora de forma regular tenen un compromís evident amb el que l’entitat defensa. La feina prèvia de la pròpia entitat no és poca i necessita d’una gran planificació de cara a facilitar les persones voluntàries les seves tasques i que l’esdeveniment pugui desenvolupar-se de manera exitosa.

 

 

Els vincles que es formen són importants i necessaris i, sobretot, aporten una implicació del voluntariat en l’organització i els continguts, a banda de la relació personal que es crea.

L’intercanvi entre tasques voluntàries i satisfacció personal és alt. La majoria de persones voluntàries que, de forma altament professional, ajuden en el desenvolupament d’un esdeveniment solen repetir i implicar-se a nivell social.

El compromís, la militància, la coincidència ideològica o emocional, la coherència amb el projecte personal o social… són aspectes que ajuden a ser voluntari o voluntària en l’àmbit LGTB.

1606

El Ple del Consell General d’Andorra ha rebutjat la proposició de llei de matrimoni entre parelles homosexuals, amb el vot negatiu de la majoria de govern, Demòcrates per Andorra. El col·lectiu Gaymz considera que aquest rebuig és discriminatori i anticonstitucional.

La proposició de reforma de la llei vigent, presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata, ve avalada per una recollida de signatures impulsades per diferents juristes d’Andorra i posava sobre la taula l’equiparació del matrimoni a la unió entre persones del mateix sexe. La llei en vigor actualment, des del 1995, recull a l’article 1, el matrimoni com la unió entre un home i una dona. Pel que fa a l’adopció, actualment només pot ser demanada per parelles heterosexuals o persones soles de més de vint-i-cinc anys.

 

 

El debat polític ha estat centrat en com anomenar la unió, perquè si bé no hi ha oposició respecte al reconeixement de les unions civils, sí que es discrepa pel que fa al reconeixement del matrimoni igualitari, fet que fa que les parelles del mateix sexe mantinguin la seva discriminació en aspectes tan importants com l’adopció, nacionalitat o successions.

Mariona González, del grup parlamentari Socialdemòcrata va defensar la necessitat d’avançar en els drets, tal com han fet els països de l’entorn i fer un reconeixement del matrimoni igualitari.

Aquesta manca de consens apunta cap a una gradualitat en la igualtat plena de drets per al col·lectiu segons apuntava el grup demòcrata que dóna suport al Govern.

Gaymz Andorra, el col·lectiu LGTB, considera que el Govern deixa clar que no tots els ciutadans i ciutadanes són considerats iguals i volen traslladar la proposta al Tribunal Constitucional d’Andorra.

2307

Les famílies LGTB són cada cop més visibles, es fan i es reivindiquen més visibles. El passat 1, 2 i 3 de maig es va portar a terme la 5a Trobada Estatal de Famílies LGTB, més de 300 famílies, unes 500 persones, van participar de les diferents activitats, xerrades i debats amb un tema central: l’Educació.

La trobada va comptar amb la Presència de Neus Munté, Consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. La Consellera va expressar el seu compromís durant l’obertura de la trobada i lluitar contra la discriminació de les famílies LGTB per tal que el model de família homoparental no sigui considerat una raresa i avançar.

 

 

La trobada va aplegar gent d’arreu de l’estat espanyol que van destacar les dificultats quotidianes però també la necessitat de visibilitat i propostes per què les famílies LGTB i els fills i filles puguin crèixer amb normalitat.

A la visibilitat s’uneixen, doncs, les reivindicacions i l’anàlisi de necessitats. El coneixement de la pròpia diversitat i les propostes per a les administracions i la legislació, però també els recursos per a les famílies i els nens i nenes de famílies LGTB, un treball que s’ha portat a terme conjuntament amb diferents grups d’estudi.

Paqui López, de la Universitat de Sevilla va presentar els resultats d’un estudi amb joves, fills i filles de famílies LGTB. La sexualitat es va treballar en un taller que plantejava una participació activa des de la reflexió del dia a dia en una aula. Maria del Mar González va desenvolupar àmpliament els resultats d’un estudi sobre els efectes dels canvis legislatius sobre les famílies LGTB

L’Associació de Famílies de Lesbianes i Gais va ser l’encarregada d’organitzar la trobada, com ja va fer el 2012 amb la segona trobada europea a Lloret. La valoració que fan és del tot positiva

ARTICLES D'OPINIÓ

2334
S'aproxima el 28 de juny, el dia gran del moviment LGTB. És compleix l'aniversari de les revoltes per la llibertat sexual que van tenir...

LLIBRES DE L'ARMARI

3006
“I be ñaadi” “N'be jang” Alicia fa classes de mandinga per aprendre a dir allò bàsic en un viatge que inicia al maresme, amb...