Etiquetes Entrades etiquetades amb "activista"

activista

2509

Aquest dissabte s’ha celebrat la manifestació Trans* que cada any s’organitza dins dels actes de l’Octubre Trans. Amb les consignes “Drets Trans*, Drets Humans” i per un planeta menys binari la manifestació ha començat a la plaça Universitat i ha finalitzat el seu recorregut a l’espai Germanetes on les associacions han llegit els manifestos.

Colors de Ponent és una entitat lleidatana LGTBI+ de recent creació. Feia dos anys que no hi havia cap associació al territori i Colors de Ponent es va fundar a principis de 2016 per cobrir aquest espai. El voluntariat d’aquesta entitat ens explica el funcionament de la mateixa, els serveis que dóna a la comunitat, i des d’un punt de vista més personal què reporta a cadascú i cadascuna el fet de formar part del voluntariat de l’entitat lleidatana.

Fa uns anys la fotògrafa Mar C. Llop inicia ella mateixa un trànsit que li obre un nou entorn. Construccions identitàries. Work in progress recull l’experiència de molta gent que, com ella, decideix emprendre el camí cap a la vivència trans*. El projecte captura els processos corporals que experimenta la gent transgènere, mostra les persones i les famílies implicades, i també el secret que moltes vegades acompanya el cross-dressing o transvestisme. Un projecte des de dins de la comunitat trans*, a partir de la pròpia experiència de l’autora.

Construccions identitàries. Work in progress és el projecte de la fotògrafa Mar C. Llop per editar un llibre que reculli les fotografies de les transformacions de cossos en trànsit, des del respecte i la creativitat: instantànies dels cossos, però també dels pensaments i sentiments de les persones transgènere. L’objectiu del treball és difondre les diferents realitats trans* i mostrar que es pot ser trans* de moltes maneres. El llibre serà una co-edició entre les editorials Bellaterra Edicions i Pol·len edicions.

El llibre està dividit en quatre seccions, que ressegueixen el camí que va fer la Mar C. Llop a través del projecte: Conceptes; Persones; Vincles i EnTrànsit.

La Mar va començar capturant fotogràficament el trànsit de moltes persones, partint d’un llenç negre que li permetia adaptar-se al màxim a qualsevol escenari: així va sorgir EnTrànsit. En paral·lel, la fotògrafa va començar a retratar els protagonistes d’aquests trànsits en el moment en què arribaven, vestits i vestides: i va ser així que va sorgir Persones. La secció també s’obria a persones que estaven en altres moments vitals. La secció Vincles va sorgir per mostrar les relacions diverses que tenen les persones que viuen el gènere de manera dissident. Finalment, Conceptes situava alguns temes de reflexió, en paraules i en imatges, en un intent de plasmar discursos, vivències i sensacions: la fragilitat, el transvestisme, les criatures trans, la visibilitat dels homes trans, la socialització, les hormones, la política biomèdica patologitzant…

Les fotografies del llibre són acompanyades per textos, en la secció Conceptes de la Mar C. Llop, i en les seccions Persones i Vincles escrits per les pròpies protagonistes fotografiades. Podríem dir, doncs, que és un llibre coral fet de moltes mirades i veus.

El llibre estarà ecoeditat, és a dir, seguirà criteris de respecte al medi ambient i incorporarà una motxilla ecològica per mostrar l’impacte ambiental del llibre ­-i sobretot l’estalvi aconseguit a partir de l’aplicació de bones pràctiques en el disseny i la producció del mateix.

Verkami del llibre: http://www.verkami.com/projects/15941-construccions-identitaries-work-in-progress-el-llibre

El novembre del 2014, vam coincidir vàries dones en un seminari d’economia feminista. En aquell moment érem coneixedores de vàries experiències properes de dones que havien tingut dificultats o negatives de fet en l’accés a la reproducció assistida. Espontàniament, vam decidir posar fil a l’agulla en aquesta reivindicació. La idea ens va semblar estratègica per molts motius. Per una banda, els drets sexuals i reproductius sempre havien format part de les reivindicacions feministes, i alhora era un camp amb molta feina per fer des dels col·lectius LGBTI. El moment també era idoni perquè s’havia aprovat la Llei 11/2014 que contemplava un article específic que preveia l’accés a la RHA per part de les lesbianes. Igualment, era molt engrescador impulsar una iniciativa feta des de i per les dones, exigint la implementació de la llei en aquest aspecte estratègic per les vides de moltes de nosaltres i generant una aliança entre el nostre vessant d’activistes feministes i LGBTI.

Vam començar amb una presentació de la iniciativa el 9/4/15, sota el títol de “Campanya feminista pel dret a la reproducció assistida de totes les dones”. El 29/4/15 vam presentar, en nom de Ca la Dona, l’entitat paraigües que ens donava cobertura, un escrit de queixa per discriminació i vulneració de drets al Parlament de Catalunya. En aquest escrit, incorporàvem una exposició de la problemàtica existent i plantejàvem un seguit de reivindicacions que anaven més enllà de l’accés a les tècniques de reproducció assistida. Demanàvem accés a l’alletament induït de la mare no gestant, que els formularis contemplessin les realitats sexo afectives i familiars diverses, la formació del personal sanitari, la facilitació per part del Registre Civil per a la inscripció dels nadons nascuts mitjançant TRHA (tot i la competència estatal en la matèria). També s’incorporava una visió feminista global que reivindicava que l’aplicació de les TRHA respectessin l’autonomia, la dignitat i la intimitat de les dones i que partissin de la co-decisió entre professionals i usuaris i evitessin la medicalització innecessària del cos de la dona. A la queixa s’adjuntaven una cinquantena d’adhesions de col·lectius de dones i LGBTI que il·lustraven el suport a la iniciativa. Igualment, s’incorporava un estudi legal que feia un repàs de la normativa internacional, europea, estatal i catalana que fonamentava que inclús sense la Llei 11/14, hi havia una base jurídica suficient per entendre que s’estava incorrent en discriminació greu. En síntesi, en l’àmbit legal s’argumentava que els drets constitucionals al lliure desenvolupament de la personalitat, a la salut (entesa com a benestar), al dret a contraure matrimoni (entès com a dret a formar una família) i la obligació de l’Estat de que la llibertat i la igualtat esdevinguin efectives, eren suficients per exigir el dret d’accés a la sanitat pública i de manera gratuïta. En l’àmbit europeu també hi havia resolucions de diverses institucions que nedaven en aquell sentit.

Un cop presentada la queixa ens van rebre les diferents forces polítiques, podent-los exposar la problemàtica. Així mateix, al mes de maig, vam presentar la mateixa queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. El 19/6/15 el Parlament de Catalunya va dictar la Resolució 1069/X que corroborava el dret d’accés. A partir d’aquí, sent coneixedores que existia un Protocol d’accés a les TRHA del 2011 només per parelles heteros, vam elaborar un protocol alternatiu per dones sense parella o parelles de dones, que vam registrar al Parlament, al Síndic i al Departament de Salut. Amb el canvi de Govern, el Departament de Salut va fer un gir i va mostrar la seva receptivitat a les nostres demandes. Durant aquestes darreres setmanes ens han convocat per a sentir les nostres demandes i per a aprofundir en les propostes que fèiem. Hem anat consensuant un protocol que recollia la majoria de demandes que fèiem i que aquest darrer 8/7/16 va ser presentat en públic pel Conseller de Salut, en presència de diversos col·lectius impulsors de la Llei 11/14 i de Ca la Dona. Com vam expressar des de la Campanya feminista, ara mancarà avaluar la implantació del Protocol, que preveu un itinerari diferenciat per les dones amb i sense problemes d’esterilitat/fertilitat. Igualment, seguirem avaluant els canvis generals que formaven part de la nostra iniciativa: canvis de formularis, formació dels i les professionals en matèria de gènere i LGTBI, alletament induït per les mares no gestants, eliminació de traves burocràtiques discriminatòries en les inscripcions al Registre Civil, fins que aquest dret i totes les conseqüències que li són inherents es consolidin.

Aquest procés de conquesta de drets ha estat costós per la feina que ens ha suposat, tota ella voluntària. Però també hem teixit una aliança molt bonica i hem visibilitzat un cop més que les dones tenim molt a aportar: en iniciativa, capacitat de feina i sabers-expertesa. Un camí doncs que ens demostra que els canvis són qüestió d’il·lusió, persistència i estratègia.

 

Vaig estudiar Dret a la UAB, Màster en Dret Penal pel Col·legi d’advocats 2003-2005, formació en ciberdelinqüència 2010, 2013, 2014, formació en Tribunal Eurpei de Drets Humans, 2012, Màster en Dret Penal UPF-UB 2011-2013, sòcia fundadora de Maat Advocats el 2005, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, advocada del FAGC i de l’Observatori contra la Homofòbia des del 2007, membre de la Campanya feminista pel dret a la reproducció assistida de totes les dones, 2015-2016.

Reflexions cuites a foc lent després dels fets d’Orlando

El mes de Juny té molt pes simbòlic per a les persones LGTB. Fa temps que es va instaurar com el mes per a sortir als carrers i lluitar per nosaltres. Enguany, a aquest mes de juny se li ha afegit un altre data que ens ha de fer reflexionar, lluitar i sortir al carrer per igual: el 12 de Juny. Ja ha passat temps, prou perquè passés gran part de l’atenció mediàtica. Prou per a poder parar-nos a pensar i veure què podem aprendre del que ha passat a Orlando.

Tot i patir en els primers dies per rebre una pluja bestial d’islamofòbia per part de persones properes, vaig quedar gratament sorprès de la reacció del meu entorn, deu ser que amb les experiències passades (París, Brussel·les…) ja tinc les xarxes socials netes d’esbojarrats.

Qui sí que no va fallar van ser els mitjans que ràpidament van oblidar qui havia mort i es van fixar en qui els havia assassinat. L’homofòbia va desaparèixer dels seus discursos per a ser substituïda per altres paraules, sempre fent referència a la religió d’Omar Mateen. Tot i així el meu timeline estava ple de gent LGTBQIA+ d’arreu recordant que el que havia mort a totes aquelles persones no era una religió, sinó la lgtbfòbia. Per desgràcia la moajoría d’elles oblidaven que el racisme també va jugar un paper clau aquella nit, donat que quasi totes les mortes eren llatinoamericanes.

Potser Orlando és el detonant que necessitem per acabar d’obrir els ulls i que les persones que treballem per la diversitat d’orientacions sexuals i identitats i expressions de gènere ens posicionem clarament com a antiracistes, en contra de la islamofòbia i de la islamofòbia de gènere en particular. Les raons que us proposo són les següents:

Penso que és important parar-nos a pensar perquè els mitjans s’han oblidat tan ràpidament de la claríssima homofòbia i el racisme que hi ha rere dels fets d’Orlando. I perquè nosaltres hem passat per alt el factor racial. És important recordar que unes setmanes abans hi havia hagut un atac molt similar a una altra discoteca gai a Mèxic. No vam sentir res d’aquesta perquè qui va dur a terme la matança no va ser reconegut com a musulmà. No vam sentir res d’aquesta perquè les nostres morts no eren la part important, no ho són, només ho era qui ens havia matat. Perquè sempre hi ha unes morts que valen més que altres i no ens equivoquem: nosaltres acostumem a estar en el cantó menys valuós.

La resposta internacional a la matança d’Orlando respon a un procés de criminalització de l’islam. Un procés al qual no li interessen les declaracions de la gent propera a Omar Mateen que el descriuen com a homòfob, masclista, i com a poc religiós. Un procés al qual tampoc li ha interessat pensar en aquella gent que afirma que Omar en realitat era homosexual, o que freqüentava el club que va atacar i que l’atac d’Orlando va ser en gran part una represàlia causada per una forta homofòbia interna. A aquest procés tampoc li interessa reflexionar que part d’aquesta homofòbia es genera perquè ells estan ajudant a continuar venent l’islam i l’homosexualitat com a categories oposades.

Als interessos (per ambdós cantons) que hi ha rere de tot el que està passant no els interessa l’existència de l’Islam queer, no reconeixeran mai el feminisme islàmic, ni les lectures postcolonials de l’islam. Tots dos pols, tant el de les persones musulmanes més integristes com aquelles que volen situar l’islam com a enemic els interessa promoure una visió tancada i excloent de l’islam.

Aquelles que lluitem per a poder existir des de la diferència ens hem d’unir per aturar la violència. Ens hem d’unir per a mostrar que això que diuen no és cert, que existeixen persones molt diverses: musulmanes i homosexuals, feministes que porten hijab (el vel), musulmanes que no en porten, dones trans que porten hijab i fins i tot Niqab (el vel que cobreix la cara), i persones musulmanes heterosexuals i cisgènere que ens recolzen sense embuts i acullen la diversitat igual que altres persones heterosexuals i cisgènere que no siguin musulmanes.

Ens hem d’unir perquè ens estan utilitzant els uns contra els altres. Perquè és des de dintre de les religions que podrem combatre el masclisme i l’homofòbia que hi trobem, que es corresponen al masclisme i l’homofòbia de les societats en les quals vivim. Ens hem d’unir perquè fa temps que disfressen de feminisme l’odi cap a les dones musulmanes, perquè instrumentalitzen les lluites i polítiques LGBT per a promoure el racisme, per a polaritzar-nos i aïllar-nos tant com puguin, per a continuar oblidant i negant totes aquelles persones racialitzades i lgtb. Per a continuar assassinant-nos.

Però sobretot ens hem d’unir perquè en el fons les nostres lluites són la mateixa. Lluitem per a poder ser, per a poder existir com vulguem, pel dret al propi cos i pel dret a la pròpia imatge. Lluitem pel dret a poder ser diferents.


 

Pol Galofre Molero (Barcelona, 1987) és tècnic de so i cineasta especialitzat en cinema documental i activista trans. És un dels coordinadors del projecte Cultura Trans i dinamitzadors de l’Espai Trans. Juntament amb Miguel Missé ha editat el llibre Políticas Trans – Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos (EGALES, 2016). Va realitzar amb Brigitte Vasallo el projecte TransRaval en el marc de l’exposició Translocacions del Centre d’Arts Santa Mónica i Idensitat, i amb Bel Olid van realitzar el projecte Ésser Lluire pel festival Ingràvid. També ha dirigit el curt documental Feines per gent valenta, per l’Ajuntament de Barcelona. És docent en el Màster Gènere i Comunicació de la UAB i col·labora estretament amb La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

2523

25 mil persones segons la Guàrdia Urbana han participat aquest dissabte a la Pride Parade que ha estat dedicada a les persones trans, el col·lectiu més vulnerable de les lletres LGTBI. Enguany l’organització ha canviat el recorregut partint de la Plaça d’Espanya fins al Moll de la Fusta on està situat el Village composat per un escenari i parades d’entitats principalment LGTBI.

 

 

Cada 28 de juny em sento un poc més gran. Sovint tenim debats antics però les manifestacions van omplint-se de gent més jove i va desapareixent alguna gent.

Enguany, he mirat quatre anys enrere i he vist, en un flaix-back, com naixia un mitjà del qual he format part fins fa escassament dos mesos. IDEMTV ha fet 4 anys, qui ho diria! Centenars d’articles, vídeos, reportatges, entrevistes, hores dedicades…Quatre anys que m’han fet créixer com a persona i com a professional.

Fa certa basarda mirar enrere i pensar que ja no en formes part de tot plegat, però la vida et porta i res es tanca. Recordo com vaig entrar a formar part: les reunions, les trobades i els riures amb en Vicent i en Xavi, érem més joves i amb moltes il·lusions, il·lusions que s’han anat renovant o que han pres camins diferents.

Avui, ja des de fora, veig un mitjà consolidat i en creixement. Que reivindica i ocupa el seu espai on line amb qualitat i que és referent per al col·lectiu, el moviment i, també, els i les professionals de la comunicació. Veig una gran feina i un augment de la qualitat tant en imatge com en continguts de la mà del Xavi i el Jorge que cuiden i estimen el mitjà.

Podria fer una cosa més correcta, més oficial, més llunyana, però no em surt i només puc dir: per molts anys! Per molts anys i seguiu creixent; per molts anys i gràcies pel camí fet i tot el que m’heu fet aprendre. Gràcies al Vicent, al Xavi, al Jorge i a totes les persones que han estat i han donat suport.

Felicitats i gràcies!

 

És tècnica en imatge fílmica. Ha treballat en diverses emissores de ràdio, televisió i publicacions escrites. També ha treballat com a gestora cultural. En el camp de la creació artística i ha participat en projectes audiovisuals i cinematogràfics.
Va ser diputada al Parlament de Catalunya, regidora de l’ajuntament d’Esplugues i Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania a la Generalitat de Catalunya.
Ha participat en les publicacions 20 anys de feminisme, Dones i Literatura. Present i Futur, Politiche familiari europee. Convergenze e divergenze, entre d’altres.
Va ser editora i cap de comunicació i col·labora en diferents mitjans LGTB i va participar del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.

1881

Carme Pollina i Thais Morales ens expliquen les rutes sobre memòria històrica LGTBI a Barcelona i recorrent els carrerons del Raval (antigament barri “Xinu”) ens evoquen, durant dues hores, moments clau que expliquen el nostre passat i sobretot la repressió que han patit lesbianes, gais, persones transsexuals i bisexuals durant el segle XX.

2921

L’Entrevista amb Fran Sánchez, regidor a Ripollet. Fran ens explica l’experiència d’haver de crear una regidoria de polítiques LGTBI en un poble petit, Ripollet i Barcelona són els dos municipis de Catalunya amb regidories específiques.

Aquesta entrevista va ser enregistrada al principi de la legislatura i s’inclou dins del cicle d’entrevistes que realitzem en col·laboració amb La Independent, agència de notícies amb visió de gènere.

ARTICLES D'OPINIÓ

3247
El món celebra enguany el 20è aniversari del primer any internacional dedicat a la família. Qui els ho havia de dir que les famílies...

LLIBRES DE L'ARMARI

1696
Un lloc quiet, un cor quiet, l’hora quieta. L’hora quieta és el títol de la novel·la de Maria Dolors Farrés en la que tracta...