59

per Carme Porta

La pandèmia mundial del coronavirus ha posat sobre la taula la feblesa del respecte als drets humans fonamentals en alguns casos. Sovint s’ha denunciat que sota la protecció sanitària s’estaven dictant noves normes de retallada de les llibertats i els drets humans.

En concret, el col·lectiu LGTBI ha denunciat arreu agressions LGTBIfòbiques, tal com ja es va recollir en aquest anterior article, i manca d’atenció a l’exclusió social i econòmica que pateixen en molts països. En aquest sentit, també en les propostes per a la reconstrucció global, després de la gran onada de la pandèmia, es posen propostes sobre la taula des de la perspectiva LGTBI.

El passat 17 de maig, dia internacional contra la LGTBIfòbia, 96 expertes i experts en Drets Humans de les Nacions Unides van fer públic una crida: ‘Covid-19: El patiment i la resiliència de les persones LGBT han de ser visibles i informar les accions dels Estats’ en la que analitzaven la situació de desigualtat i instaven els estats a visibilitzar i protegir les persones LGTBI en el context de la pandèmia, aplicar els recursos necessaris per garantir que les desigualtats de les persones LGTBI no augmentessin i s’alineessin les polítiques públiques amb el respecte als drets humans, comptant amb les organitzacions LGTBI pel disseny i la implementació de les polítiques de resposta a la crisi global creada per la Covid-19.

En el mateix sentit, quan es parla de reconstrucció, les organitzacions reclamen tenir un paper i, sobretot, que es respectin els drets humans específics per a les persones LGTBI. ILGA s’ha unit a 187 organitzacions per reclamar que “l’emergència de salut pública no agreugi els conceptes erronis, els prejudicis, les desigualtats o les barreres estructurals existents, ni condueixi a un augment de la violència i la discriminació contra les persones de OSIEGCS – orientació sexual, identitat i expressió de gènere i característiques sexuals-diverses”.

Ambdues iniciatives reclamen el respecte i la no vulneració dels drets de les persones i col·lectius LGTBI, tot reclamant un paper actiu i exigint als estats el compliment de la legislació de drets humans. L’excepcionalitat de la situació ha permès que molts d’aquests drets quedessin al marge de la realitat i, en molts casos, es vulneressin de forma greu no només en països en els quals el col·lectiu no té aquests drets reconeguts sinó també en estats democràtics en què s’han comès clars abusos policials, com és el cas del Regne d’Espanya, o legislatius, com el cas d’Hongria.

La LGTBIfòbia d’estat, ha seguit avançant durant la pandèmia, però també s’han produït alguns avenços. Amèrica Central ja ha començat a avançar, amb l’aprovació a Costa Rica del matrimoni igualitari a finals de maig. A Zàmbia una parella gai condemnada l’any 2017 a 15 anys de presó per la seva relació ha estat alliberada. A Calgary (Canadà) es va aprovar un reglament que prohibeix les teràpies de conversió, amb sancions que arriben als 10.000 $. A Malasia el Tribunal federal ha autoritzat la impugnació de la Sharia que considera les relacions sexuals entre persones del mateix sexe com a contrària a l’ordre natural. Són avenços de diferent nivell però que han costat anys de treball i pressió per part de les organitzacions LGTBI internacionals.

Els petits avenços hi són i les reclamacions per seguir endavant i no oblidar la perspectiva LGTBI en la reconstrucció d’un món post pandèmia són moltes. En aquest cas ILGA del Consell regional de Latino Amèrica i el Carib les ha desenvolupat als Coronapapers, que vol ser un espai de reflexió i propostes sobre les necessitats del col·lectiu en diferents àmbits tot desenvolupant propostes, prenent forma d’articles diferents signats per reconegudes i reconeguts activistes de Latino Amèrica i el Carib sobre l’impacte que ha tingut el confinament i la quarantena d’aquests mesos en la comunitat LGTBI.

Cançons, videotrucades, berenars virtuals, microrelats… les diferents xarxes han facilitat que l’activisme LGTBI no resti confinat durant l’estat d’alarma.
Recuperar la història o bé fer noves reivindicacions, els objectius han estat molt però les diferents entitats i espais LGTBI no han volgut restar invisibles durant el confinament
En aquests dies la invisibilització era un risc i trencar-la un repte. Alhora s’han denunciat múltiples agressions LGTBIfobes aprofitants els pocs espais de passeig o compres
El confinament i l’aïllament social, així com els excessos que s’han detectat han estat un problema per al co·lectiu, però també un repte per l’activisme.
Ser visibles, mostrar-se, tenir la capacitat de reinvenció, reivindicació i resposta a una situació que sembla un adistopia i que porta de nou risc a les persones LGTBI, especialment les més vulnerabilitzades.

Crear espais de suport mutu, celebrar conjuntament Sant Jordi, reivindicar la visibilitat lesbiana… han estat algunes de les accions. La gent s’ha fet visible i ha mostrar l’espontaneitat, lligada a les diferents crides de la comunitat.

Cuidar-se, individualment i en comunitat, seguir reivindicant drets, donar suport en l’aïllament, crear nous reptes i il·lusions per la sortida, molts han estat els objectius, moltes les necessitats, moltes les voluntats per superar-ho com a col·lectiu i no recular en drets.

191

Dijous 30 d’abril a les 18h s’estrena Cua de Sirena, un curtmetratge d’animació Stop-Motion de 8 minuts produït per l’entitat Actuavallès i basat en l’àlbum infantil il·lustrat “Cua de Sirena”.

Després d’un any de producció, s’exhibeix aquest curtmetratge entorn la diversitat i la no discriminació. Cua de Sirena és un curtmetratge que pretén sensibilitzar entorn els estereotips de gènere i la diversitat, així com fomentar el lliure desenvolupament de la identitat i de l’expressió del gènere dels infants i joves per a una protecció efectiva de la igualtat de tracte i oportunitats

El mateix dia de l’estrena es farà un debat amb tot l’equip de producció per a explicar el projecte i realitzar un col·loqui. Posteriorment el curtmetratge estarà disponible online a Youtube (enllaç disponible a partir del dia 30)

Per veure’n l’estrena i el posterior col·loqui cal registrar-se aquí: https://forms.gle/yfG2EfbwUrd3aQb48

21

Per Carme Porta.

La pandèmia global del COVID19 té més conseqüències a banda de les sanitàries. Els efectes socials, sovint van quedant amagats però les desigualtats es manifesten. S’estan evidenciant en el cas del confinament de dones en situació de violència amb el seu agressor o de joves LGTBI que han de tancar-se amb la família, en un doble armari. Els efectes de la pandèmia sobre les desigualtats per al col·lectiu en el desenvolupament del virus també té efectes globals.

El confinament de milions de persones s’està aprofitant, segons algunes organitzacions de drets LGTBI, per alguns estats per ignorar els drets. A Perú, l’ONG Presente ha denunciat que, durant la quarantena, la policia obliga les persones trans a identificar-se malgrat que el president del país va explicitar el dret a la no discriminació també en temps d’emergència sanitària, inclús se les ha vexat com demostra aquest vídeo obligant-les a cridar ‘vull ser un home’.

A Panamà, el govern ha regulat la segregació per sexes en la circulació al carrer, això comporta que les persones trans estan sent detingudes i multades quan són identificades per la policia, per incomplir les normes de quarantena.

A Mèxic, l’ONG It Gets Better va denunciar l’expulsió de joves LGTBI de casa seva per la hostilitat. Aquest fet sumat a la situació de carrer que viuen moltes persones LGTBI els posa al centre del problema de com abordar la pandèmia sense discriminació i, alhora, de la vulnerabilitat més absoluta.

Brasil, un des països considerats més perillosos per a les persones LGTBI, ha vist com a lacriminalització del col·lectiu per part de Bolsonaro, s’afegia una minimització dels efectes del virus. Cal recordar que a Brasil els assassinat de persones LGTBI són constants: el de la política Marielle Franco va ser un dels que va tenir m i el racisme està en auge, fet que provoca que la discriminació en aquests moments sigui sinònim de mort. L’oposició política ha denunciat a les xarxes a Bolsonaro per no seguir les recomanacions sanitàries internacionals i l’acusa de genocidi.

A Uganda, 23 persones LGTBI van ser detingudes i empresonades. 14 homes gais, dos homes bisexuals i quatre dones trans van ser empresonades sota l’acusació de desobediència a la llei i comissió d’actes negligents per a la propagació del coronavirus, fet denunciat per organitzacions del drets humans que, de forma continuada, evidencien que les acusacions secundàries són excuses contra les persones del col·lectiu.

Països on la lgtbfòbia d’estat és important com ara Rússia, on els assassinats de persones LGTBI no són perseguits o Polònia on uns 100 municipis s’han declarat zones lliures de LGTBI, la situació és molt complicada i l’atenció sanitària i social a les persones LGTBI en estat de sospita.

Dins la Unió Europea també es produeixen discriminacions, el govern d’Hongria intenta anul·lar els drets de les persones trans durant la crisi, introduint un projecte de llei que podria significar el no reconeixement ja que recull que només es reconeixerà el gènere en funció de ‘el sexe biològic, basat en característiques de sexe primari i cromosomes’. A Marsella, una parella gai ha estat assenyalada pel veïnat, advertint-los amb un anònim.

Diferents líders religiosos estan culpant les persones LGTBI de la crisi i expansió del COVID19, l’estigmatització és una de les conseqüències que estan patint les persones LGTBI: la consideració de col·lectiu sospitós i vulnerable, la restricció a serveis bàsics, o a hospitals en alguns països, ha estat una constant per a les persones trans. Pel que fa a la gent gran en residències, el fet de ser un col·lectiu de risc se suma a la invisibilitat social de les persones LGTBI que de forma repetitiva han denunciat les diferents organitzacions.

El treball de les diferents organitzacions pels drets LGTBI segueix sent important i estan impulsant campanyes de suport diverses. ILGA ha posat en marxa #juntesenesto en la que socialitzen els diferents recursos per a la comunitat.

Translaboral és una plataforma que impulsen les entitats Ca l’Enredus, Actúa Vallès, Teler Cooperatiu, Ateneu Cooperatiu i Economia Social, per posar en comú empreses, entitats i administracions del territori català. Cerca impulsar actuacions, la formació i el compromís dels actors implicats en el ple reconeixement dels drets de les persones trans*, i en especial, de les dones transgènere com a col·lectiu especialment discriminat en allò que pertany a l’àmbit laboral.

Podeu trobar més informació http://www.translaboral.cat/

https://www.facebook.com/TransLaboral/

talcomsom

TALCOMSOM és l’associació de lesbianes, gais, transsexuals, transgèneres i bisexuals (LGTB) de Vic i la comarca d’Osona, creada per ser un punt de trobada del col·lectiu a la Catalunya Central. Per això també realitzen activitats a les comarques del Berguedà, Garrotxa, Moianès i Ripollès.

L’associació neix el 2008, per la iniciativa d’un grup de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Transgènere i Bisexuals de la comarca d’Osona, i des de llavors realitzen trobades, activitats de lleure i cultura, festes, i també actes reivindicatius, intentant trobar l’equilibri entre lleure i reivindicació alhora que busquen activitats atractives per tothom.

En aquest video tres persones voluntàries i amb diferents càrrecs dins de la junta ens expliquen una mica d’història de l’associació, com es coordinen amb les altres comarques de la Catalunya central i què significa per a elles el fet de participar en el voluntariat d’una entitat LGTB.

web i contacte: http://www.talcomsom.org/
Centre Cívic Can Pau Raba – C. Raval Cortines, 24 – 08500 – Vic (Hores convingudes)
660.863.888 (de 19h a 22h) – També whatsapp
info@talcomsom.org

El psicòleg Gabriel J. Martín especiatlitzat en psicologia gai i la Paula Alcaide, psicòloga especialitzada en dones lesbianes i bisexuals ens expliquen quines son les qüestions més preguntades en la seva consulta i quins son els factors emocionals més importants pel benestar emocional de les persones LGTB.

Cadascú des del seu àmbit i la seva visió de gènere tracten temes com l’autoacceptació i autoafirmació, la sortida de l’armari, la socialització i la importància de les amistats. També ens expliquen com han evolucionat les consultes al llarg del temps que porten exercint com a psicòleg i psicòloga.

Vídeo enregistrat a l’hotel Axel.

La gent gran gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals poden arribar a patir una doble discriminació deguda a l’homofòbia i a l’edatismo en el cas de les dones triple discriminació se li afegeix el ser dones. A això ajuntem la repressió que han pogut arribar a patir les persones no heterosexuals anys enrere …

Torna de nou la translaboral el 22/11 en la seva segona edició. Aquestes jornades que es realitzen a Sabadell busquen no tan sols generar espais de sensibilització i visibilització de la gran problemàtica de les persones trans *, la NO inserció laboral d’aquest sector de la població.

I no només es generen aquests espais, que també són de vital importància, sinó que s’exerceix un posicionament polític, les persones trans * són visibles i l’acceptació social ha de passar per acceptar que la diversitat social ens enriqueix a totes i a tots.

Per aconseguir una inserció laboral, ser trans * no és cap dificultat en si mateixa, que es noti que som trans * és la gran dificultat.

Hem d’explicar la identitat de gènere des del principi cada vegada que realitzem una entrevista de treball, amb tot el consum d’energia, mitjans i falta d’atenció per part de l’empresa, que tot això origina. Quan es “nota” que som trans * es converteix l’entrevista en una altra cosa, que res té a veure amb aconseguir aquest lloc de treball.

Aquests espais polítics de visibilització d’una exclusió social són extremadament necessaris, en ells no només ens vam reunir per fer front a aquesta exclusió, no només al fet que participin actors socials, institucionals i laborals, sinó que participem totes i tots en posar en valor que les empreses respectin el principi de la no discriminació en totes les operacions i fer el necessari perquè la selecció de la candidata o candidat per competències sigui la base per a la contractació, la col·locació, la formació professional i la promoció del seu personal a tots els nivells , i encoratjar i donar suport als proveïdors d’aquestes empreses perquè actuïn de forma anàloga. Les pràctiques no discriminatòries estan reconegudes com una eina de gestió important per augmentar l’eficàcia i la productivitat de tota l’empresa.

Les polítiques d’igualtat d’oportunitats més actives tenen uns efectes més positius en la productivitat en aquelles empreses en què la força de treball s’assigna amb major eficiència, això augmenta la qualitat de el capital humà i la motivació, fent augmentar l’eficiència organitzativa.

Nosaltres, les persones trans *, som part d’aquesta força de treball, d’aquesta qualitat de el capital humà, de la motivació i de l’eficiència organitzativa, per això hem de formar part en les empreses.

Tot aquest valor, imprescindible en un mercat dinàmic i canviant, la demanda d’involucrar tota la diversitat en el treball productiu per obtenir un major ventall de preferències i expectatives, fa rellevant la figura de la intermediació laboral que de sortida a tota aquesta força de treball. La globalització, la internacionalització de el mercat i el creixement empresarial ha de donar-nos a les persones trans * més expectatives laborals.

 

Belén Camarasa (Barcelona, 1965) activista trans. Actualment treballa com a i dinamitzadora de l’espai “Sororitat Trans” a la Fundació Surt . Defensa que el reconeixement polític de les dones trans * passa per ocupar espais en el mercat laboral.

 

Sandra Vilaseca és una castellera que ha fet el trànsit amb l’acompanyament i suport dels Castellers de Barcelona.

Ens parla de les relacions socials a dins de la colla, i de la seva experiència positiva, fins al punt -explica la Sandra- que si no fos per Castellers de Barcelona no haguès començat el seu trànsit. També ens parla de la comissió per la equitat que s’ha creat als Castellers de Gràcia i de la campanya “Castellers amb orgull” en que diverses colles mostren un mocador amb el lema i els colors de la bandera de Sant Martí.

LLIBRES DE L'ARMARI

2441
Un lloc quiet, un cor quiet, l’hora quieta. L’hora quieta és el títol de la novel·la de Maria Dolors Farrés en la que tracta...

ARTICLES D'OPINIÓ

2015
Aquest estiu farà 80 anys que l'aviació alemanya va bombardejar el cabaret la Criolla. Amb la seva destrucció es van perdre moltes històries; entre...