Cançons, videotrucades, berenars virtuals, microrelats… les diferents xarxes han facilitat que l’activisme LGTBI no resti confinat durant l’estat d’alarma.
Recuperar la història o bé fer noves reivindicacions, els objectius han estat molt però les diferents entitats i espais LGTBI no han volgut restar invisibles durant el confinament
En aquests dies la invisibilització era un risc i trencar-la un repte. Alhora s’han denunciat múltiples agressions LGTBIfobes aprofitants els pocs espais de passeig o compres
El confinament i l’aïllament social, així com els excessos que s’han detectat han estat un problema per al co·lectiu, però també un repte per l’activisme.
Ser visibles, mostrar-se, tenir la capacitat de reinvenció, reivindicació i resposta a una situació que sembla un adistopia i que porta de nou risc a les persones LGTBI, especialment les més vulnerabilitzades.

Crear espais de suport mutu, celebrar conjuntament Sant Jordi, reivindicar la visibilitat lesbiana… han estat algunes de les accions. La gent s’ha fet visible i ha mostrar l’espontaneitat, lligada a les diferents crides de la comunitat.

Cuidar-se, individualment i en comunitat, seguir reivindicant drets, donar suport en l’aïllament, crear nous reptes i il·lusions per la sortida, molts han estat els objectius, moltes les necessitats, moltes les voluntats per superar-ho com a col·lectiu i no recular en drets.

137

Dijous 30 d’abril a les 18h s’estrena Cua de Sirena, un curtmetratge d’animació Stop-Motion de 8 minuts produït per l’entitat Actuavallès i basat en l’àlbum infantil il·lustrat “Cua de Sirena”.

Després d’un any de producció, s’exhibeix aquest curtmetratge entorn la diversitat i la no discriminació. Cua de Sirena és un curtmetratge que pretén sensibilitzar entorn els estereotips de gènere i la diversitat, així com fomentar el lliure desenvolupament de la identitat i de l’expressió del gènere dels infants i joves per a una protecció efectiva de la igualtat de tracte i oportunitats

El mateix dia de l’estrena es farà un debat amb tot l’equip de producció per a explicar el projecte i realitzar un col·loqui. Posteriorment el curtmetratge estarà disponible online a Youtube (enllaç disponible a partir del dia 30)

Per veure’n l’estrena i el posterior col·loqui cal registrar-se aquí: https://forms.gle/yfG2EfbwUrd3aQb48

Translaboral és una plataforma que impulsen les entitats Ca l’Enredus, Actúa Vallès, Teler Cooperatiu, Ateneu Cooperatiu i Economia Social, per posar en comú empreses, entitats i administracions del territori català. Cerca impulsar actuacions, la formació i el compromís dels actors implicats en el ple reconeixement dels drets de les persones trans*, i en especial, de les dones transgènere com a col·lectiu especialment discriminat en allò que pertany a l’àmbit laboral.

Podeu trobar més informació http://www.translaboral.cat/

https://www.facebook.com/TransLaboral/

talcomsom

TALCOMSOM és l’associació de lesbianes, gais, transsexuals, transgèneres i bisexuals (LGTB) de Vic i la comarca d’Osona, creada per ser un punt de trobada del col·lectiu a la Catalunya Central. Per això també realitzen activitats a les comarques del Berguedà, Garrotxa, Moianès i Ripollès.

L’associació neix el 2008, per la iniciativa d’un grup de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Transgènere i Bisexuals de la comarca d’Osona, i des de llavors realitzen trobades, activitats de lleure i cultura, festes, i també actes reivindicatius, intentant trobar l’equilibri entre lleure i reivindicació alhora que busquen activitats atractives per tothom.

En aquest video tres persones voluntàries i amb diferents càrrecs dins de la junta ens expliquen una mica d’història de l’associació, com es coordinen amb les altres comarques de la Catalunya central i què significa per a elles el fet de participar en el voluntariat d’una entitat LGTB.

web i contacte: http://www.talcomsom.org/
Centre Cívic Can Pau Raba – C. Raval Cortines, 24 – 08500 – Vic (Hores convingudes)
660.863.888 (de 19h a 22h) – També whatsapp
info@talcomsom.org

El psicòleg Gabriel J. Martín especiatlitzat en psicologia gai i la Paula Alcaide, psicòloga especialitzada en dones lesbianes i bisexuals ens expliquen quines son les qüestions més preguntades en la seva consulta i quins son els factors emocionals més importants pel benestar emocional de les persones LGTB.

Cadascú des del seu àmbit i la seva visió de gènere tracten temes com l’autoacceptació i autoafirmació, la sortida de l’armari, la socialització i la importància de les amistats. També ens expliquen com han evolucionat les consultes al llarg del temps que porten exercint com a psicòleg i psicòloga.

Vídeo enregistrat a l’hotel Axel.

La gent gran gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals poden arribar a patir una doble discriminació deguda a l’homofòbia i a l’edatismo en el cas de les dones triple discriminació se li afegeix el ser dones. A això ajuntem la repressió que han pogut arribar a patir les persones no heterosexuals anys enrere …

Torna de nou la translaboral el 22/11 en la seva segona edició. Aquestes jornades que es realitzen a Sabadell busquen no tan sols generar espais de sensibilització i visibilització de la gran problemàtica de les persones trans *, la NO inserció laboral d’aquest sector de la població.

I no només es generen aquests espais, que també són de vital importància, sinó que s’exerceix un posicionament polític, les persones trans * són visibles i l’acceptació social ha de passar per acceptar que la diversitat social ens enriqueix a totes i a tots.

Per aconseguir una inserció laboral, ser trans * no és cap dificultat en si mateixa, que es noti que som trans * és la gran dificultat.

Hem d’explicar la identitat de gènere des del principi cada vegada que realitzem una entrevista de treball, amb tot el consum d’energia, mitjans i falta d’atenció per part de l’empresa, que tot això origina. Quan es “nota” que som trans * es converteix l’entrevista en una altra cosa, que res té a veure amb aconseguir aquest lloc de treball.

Aquests espais polítics de visibilització d’una exclusió social són extremadament necessaris, en ells no només ens vam reunir per fer front a aquesta exclusió, no només al fet que participin actors socials, institucionals i laborals, sinó que participem totes i tots en posar en valor que les empreses respectin el principi de la no discriminació en totes les operacions i fer el necessari perquè la selecció de la candidata o candidat per competències sigui la base per a la contractació, la col·locació, la formació professional i la promoció del seu personal a tots els nivells , i encoratjar i donar suport als proveïdors d’aquestes empreses perquè actuïn de forma anàloga. Les pràctiques no discriminatòries estan reconegudes com una eina de gestió important per augmentar l’eficàcia i la productivitat de tota l’empresa.

Les polítiques d’igualtat d’oportunitats més actives tenen uns efectes més positius en la productivitat en aquelles empreses en què la força de treball s’assigna amb major eficiència, això augmenta la qualitat de el capital humà i la motivació, fent augmentar l’eficiència organitzativa.

Nosaltres, les persones trans *, som part d’aquesta força de treball, d’aquesta qualitat de el capital humà, de la motivació i de l’eficiència organitzativa, per això hem de formar part en les empreses.

Tot aquest valor, imprescindible en un mercat dinàmic i canviant, la demanda d’involucrar tota la diversitat en el treball productiu per obtenir un major ventall de preferències i expectatives, fa rellevant la figura de la intermediació laboral que de sortida a tota aquesta força de treball. La globalització, la internacionalització de el mercat i el creixement empresarial ha de donar-nos a les persones trans * més expectatives laborals.

 

Belén Camarasa (Barcelona, 1965) activista trans. Actualment treballa com a i dinamitzadora de l’espai “Sororitat Trans” a la Fundació Surt . Defensa que el reconeixement polític de les dones trans * passa per ocupar espais en el mercat laboral.

 

Sandra Vilaseca és una castellera que ha fet el trànsit amb l’acompanyament i suport dels Castellers de Barcelona.

Ens parla de les relacions socials a dins de la colla, i de la seva experiència positiva, fins al punt -explica la Sandra- que si no fos per Castellers de Barcelona no haguès començat el seu trànsit. També ens parla de la comissió per la equitat que s’ha creat als Castellers de Gràcia i de la campanya “Castellers amb orgull” en que diverses colles mostren un mocador amb el lema i els colors de la bandera de Sant Martí.

Reportatge sobre l’entitat G.A.G. (Grup d’amics GLTB), un grup obert en el que totes les persones integrants son voluntàries.
La seva seu es troba al barri de Sant Andreu de Barcelona on els seus i les seves integrants es troben cada dissabte.
Darrerament s’han especialitzat en la creació de documentals, rutes històriques o culturals, exposicions i xerrades sobre memòria històrica i compten amb la col·laboració de l’historiador Leopold Estapé. També organitzen un concurs de fotografia LGTBI, aquesta és una de les activitats més conegudes ja que la convoquen des de fa 16 anys.

contacte: Carrer de Sant Adrià, 20. Barcelona

1978

Per Carme Porta

El propassat mes de març, en el marc de la conferència mundial d’ILGA 2019, es va fer públic el nou informe de l’homofòbia d’estat. Aquesta és la 13a edició de l’informe que recull i actualitza les dades sobre les lleis que afecten les persones en funció de la seva orientació sexual arreu del món. Segons aquest nou informe, 70 estats continuen criminalitzant les relacions consensuades entre persones del mateix sexe.

El director de l’informe, Lucas Ramón Mendos, va assenyalar durant la presentació que “En 44 d’aquests estats la llei s’aplica a les persones independentment del seu gènere. En els darrers dos anys s’han produït avenços importants: l’Índia, Trinitat i Tobago i Angola van ser els últims a derogar aquestes lleis. Esperem que això contribueixi a un major canvi en les seves regions. Tot i això, aquest avenç global, també ve acompanyat de revessos: el 2017, el Txad va criminalitzar els actes sexuals consensuals entre persones del mateix sexe, un exemple preocupant de retrocés legal”.

En l’informe -que només es troba en anglès però que aviat traduiran als idiomes oficials d’ILGA: francès i espanyol- es destaca que encara hi ha 6 estats membres de Nacions Unides que apliquen la pena de mort per actes sexuals consensuats entre persones adultes del mateix sexe i que en 5 estats més la legislació fa que tècnicament sigui possible aplicar-la. En altres 26 països la pena màxima pot variar entre 10 anys i cadena perpètua.

En 32 estats membres de l’ONU s’han establert disposicions que limiten la llibertat d’expressió de les persones, incloent lleis de propaganda que prohibeixen la promoció de la “homosexualitat” o de les relacions sexuals “no tradicionals”. 41 Estats posen barreres a les organitzacions que treballen pels drets de les persones LGTBI perquè siguin registrades o funcionin regularment. Aquest fet posa en risc la tasca de les persones que lluiten per fer efectius els drets humans i és una regressió que afecta a molts països.

Tot i que van disminuint el nombre de països que prohibeixen, castiguen i persegueixen les persones LGTBI, paral·lelament hi ha certes regressions socials en països on s’ha avançat legislativament. Amb tot, es mostren avenços en aquest informe. Actualment, 123 estats membres de NNUU reconeixen els actes sexuals consensuats entre persones adultes del mateix sexe com a legals. L’avenç legislatiu de protecció de les persones LGTBI ha augmentat i algunes legislacions han prohibit les teràpies de conversió. Si ve, en aquest aspecte només són 3 els estats en els quals s’ha avançat en la legislació interna.

En aspectes quotidians com el treball productiu, el matrimoni o la família es recull que 73 estats tenen lleis que protegeixen contra la discriminació en el lloc de treball per motius d’orientació sexual, 26 reconeixen el matrimoni entre persones del mateix sexe i un més també reconeix la parella homosexual de fet mentre 28 tenen lleis d’adopció conjunta.

Pel que fa a delictes d’odi, 39 estats tenen lleis que castiguen els actes d’incitació a l’odi, la discriminació o la violència per motius d’orientació sexual, tot i que només 9 recullen en les seves constitucions la protecció contra la discriminació de les persones LGTBI.

Ruth Baldacchino i Helen Kennedy, Co-Secretaries Generals d’ILGA van destacar que “Aquestes no són només xifres, sinó lleis que realment impacten la vida diària de les persones de diverses orientacions sexuals a tot el món”.

IDEMTITATS

LLIBRES DE L'ARMARI

2390
Un lloc quiet, un cor quiet, l’hora quieta. L’hora quieta és el títol de la novel·la de Maria Dolors Farrés en la que tracta...
res a amagar d'anna boluda

ARTICLES D'OPINIÓ

1893
Les persones trans* no hem nascut en un cos equivocat. Ni tenim el cervell d'un gènere determinat. Ni necessitem un constructe social de cap...