Visibilitat i drets de les persones trans

Visibilitat i drets de les persones trans

251

Per Carme Porta

Bèlgica és el primer país europeu que nomena una ministra trans, un pas important pel col·lectiu en un moment complicat per les vulneracions de drets que ha patit, sobretot, durant els mesos de pandèmia.

La belga Petra De Sutter és la primera dona trans que ocuparà el càrrec de viceministra. Actualment era diputada al Parlament Europeu pel partit verd flamenc. Aquest nomenament és important en l’àmbit internacional.

ILGA, Internacional Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association, va presentar el passat 30 de setembre el mapa legal sobre els drets de les persones trans a 143 estats. En aquest mapa es recull l’impacte mundial sobre el col·lectiu: 13 estats membre de Nacions Unides criminalitzen les persones trans de forma explícita en la seva legislació. Zhan Chiam, coordinador i un dels autors de l’informe, destaca que “una àmplia gamma de normes és utilitzada per perseguir-les en molts més països”. Aquests estats són: Brunei, Gàmbia, Indonèsia, Jordània, Kuwait, Líban, Malawi, Malàisia, Nigèria, Oman, Sudan del Sud, Tonga i Emirats Àrabs Units. A Iran, el Codi Penal Islàmic, tot i ser menys específic, també té un alt impacte negatiu sobre les persones trans.

Les diferents agressions violentes que estan patint arreu les persones trans corrobora aquesta afirmació. Aquestes agressions van acompanyades de retrocessos socials i polítics en diferents àmbits. Per una banda, organitzacions conservadores que denuncien el que anomenen ‘ideologia de gènere’ en un clar intent d’excloure de la legislació els avenços aconseguits en drets de les dones i LGTBI; d’altra banda les anomenades TERF, Trans-Exclusionary Radical Feminist, que consideren que les persones trans no tenen una experiència més enllà del seu sexe biològic i, per tant, no se les pot equiparar a les dones.

En ambdós casos els drets de les persones trans són en qüestió i la visibilitat positiva de persones com De Sutter es considera una bona notícia. Però, tot i els avenços, poques són les persones trans que poden trencar barreres reals. Es considera que, aproximadament, el 80% de persones trans es troben en situació d’atur i de forma molt evident totes tenen problemes en l’accés al món professional.

Diana Zurco, copresentadora dels informatius nacionals de la televisió pública argentina, és un altre exemple. Des del passat mes de març va ser la primera presentadora trans en un espai fins ara amb nul·la presència de persones transgènere. Es dóna la circumstància que tant a Bèlgica com a Argentina la violència contra les persones LGTBI té una presència social. A Bèlgica un grup autoanomenat ‘Criminal Justice’ persegueix persones LGTBI i els agredeix, inclús fent vídeos que fan córrer per les xarxes. A l’Argentina la violència contra persones LGTBI i, de forma específica, contra persones trans és important. L’any 2019 es van registrar 12 assassinats de persones transgènere.

Malgrat aquesta violència i discriminació que pateixen les persones trans, els progressos són evidents. Actualment el reconeixement legal de gènere és una realitat en 96 estats d’arreu del món i 9 ho fan sense condicions considerades abusives, segons recull el mapa d’ILGA.