Reconstrucció de la pandèmia en clau LGTBI

Reconstrucció de la pandèmia en clau LGTBI

479

per Carme Porta

La pandèmia mundial del coronavirus ha posat sobre la taula la feblesa del respecte als drets humans fonamentals en alguns casos. Sovint s’ha denunciat que sota la protecció sanitària s’estaven dictant noves normes de retallada de les llibertats i els drets humans.

En concret, el col·lectiu LGTBI ha denunciat arreu agressions LGTBIfòbiques, tal com ja es va recollir en aquest anterior article, i manca d’atenció a l’exclusió social i econòmica que pateixen en molts països. En aquest sentit, també en les propostes per a la reconstrucció global, després de la gran onada de la pandèmia, es posen propostes sobre la taula des de la perspectiva LGTBI.

El passat 17 de maig, dia internacional contra la LGTBIfòbia, 96 expertes i experts en Drets Humans de les Nacions Unides van fer públic una crida: ‘Covid-19: El patiment i la resiliència de les persones LGBT han de ser visibles i informar les accions dels Estats’ en la que analitzaven la situació de desigualtat i instaven els estats a visibilitzar i protegir les persones LGTBI en el context de la pandèmia, aplicar els recursos necessaris per garantir que les desigualtats de les persones LGTBI no augmentessin i s’alineessin les polítiques públiques amb el respecte als drets humans, comptant amb les organitzacions LGTBI pel disseny i la implementació de les polítiques de resposta a la crisi global creada per la Covid-19.

En el mateix sentit, quan es parla de reconstrucció, les organitzacions reclamen tenir un paper i, sobretot, que es respectin els drets humans específics per a les persones LGTBI. ILGA s’ha unit a 187 organitzacions per reclamar que “l’emergència de salut pública no agreugi els conceptes erronis, els prejudicis, les desigualtats o les barreres estructurals existents, ni condueixi a un augment de la violència i la discriminació contra les persones de OSIEGCS – orientació sexual, identitat i expressió de gènere i característiques sexuals-diverses”.

Ambdues iniciatives reclamen el respecte i la no vulneració dels drets de les persones i col·lectius LGTBI, tot reclamant un paper actiu i exigint als estats el compliment de la legislació de drets humans. L’excepcionalitat de la situació ha permès que molts d’aquests drets quedessin al marge de la realitat i, en molts casos, es vulneressin de forma greu no només en països en els quals el col·lectiu no té aquests drets reconeguts sinó també en estats democràtics en què s’han comès clars abusos policials, com és el cas del Regne d’Espanya, o legislatius, com el cas d’Hongria.

La LGTBIfòbia d’estat, ha seguit avançant durant la pandèmia, però també s’han produït alguns avenços. Amèrica Central ja ha començat a avançar, amb l’aprovació a Costa Rica del matrimoni igualitari a finals de maig. A Zàmbia una parella gai condemnada l’any 2017 a 15 anys de presó per la seva relació ha estat alliberada. A Calgary (Canadà) es va aprovar un reglament que prohibeix les teràpies de conversió, amb sancions que arriben als 10.000 $. A Malasia el Tribunal federal ha autoritzat la impugnació de la Sharia que considera les relacions sexuals entre persones del mateix sexe com a contrària a l’ordre natural. Són avenços de diferent nivell però que han costat anys de treball i pressió per part de les organitzacions LGTBI internacionals.

Els petits avenços hi són i les reclamacions per seguir endavant i no oblidar la perspectiva LGTBI en la reconstrucció d’un món post pandèmia són moltes. En aquest cas ILGA del Consell regional de Latino Amèrica i el Carib les ha desenvolupat als Coronapapers, que vol ser un espai de reflexió i propostes sobre les necessitats del col·lectiu en diferents àmbits tot desenvolupant propostes, prenent forma d’articles diferents signats per reconegudes i reconeguts activistes de Latino Amèrica i el Carib sobre l’impacte que ha tingut el confinament i la quarantena d’aquests mesos en la comunitat LGTBI.