El reconeixement legal de gènere al món
per Carme Porta
El passat mes de desembre, ILGA (International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans & Intersex Association) va presentar la segona edició de l’ Informe de Mapeig Legal Trans, un recull de normes i procediments de canvi de nom i marcador de gènere en documents d’identitat oficials per a persones trans a nivell mundial.
La presentació, que es va fer en el marc de la setena conferència d’ILGA Àsia a Phnom Penh, Cambodja, aplega i analitza tota la normativa que els diferents països tenen per a possibilitar els canvi de nom i identitat de gènere a les persones trans. El primer informe es va elaborar l’any 2016 i va néixer com a projecte d’investigació del Programa d’Identitat de Gènere i Expressió de Gènere d’ILGA.
L’actual informe recull les dades de 111 països i reconeix que hi hagut avenços respecte el 2016, tot i que destaca la gran quantitat de barreres de tot tipus que les persones trans troben en el seu trànsit pel canvi d’identitat.
Segons l’anàlisi el que les persones trans troben sovint són requisits que no troben una base legal i que vulneren greument els drets humans. El reconeixement legal de la identitat de gènere ha vist avenços durant el 2017 a alguns països: Vietnam va aprovar un nou codi Civil que obre algunes, no totes, portes a les persones trans. Mèxic que va permetre el reconeixement legal de la identitat de gènere d’una persona menor de 6 anys a través d’un procés administratiu. Botswana que a través d’una acció judicial es podrà accedir al reconeixement legal del canvi d’identitat de gènere. Als Estats Units, a l’estat de Califòrnia a partir de 2018, declarar el seu gènere i rebre certificats de naixement i documents d’identitat emesos pel estat amb marcadors de sexe / gènere masculins, femenins o no binaris sense requerir diagnòstic psiquiàtric. El Tribunal Constitucional d’Equador va fer la recomanació permetre legalment a les persones trans canviar el marcador “sexe” en els seus cèdules d’identitat per evitar la distinció entre persones trans i persones no trans. Al Nepal la Cort Suprema va dictaminar que a les persones trans se les ha de permetre canviar el seu nom com a part del procediment legal de reconeixement de la identitat de gènere. Són alguns exemples a països on tradicionalment la LGTBIfòbia social és alta però també a Europa a països com Noruega i Luxemburg han hagut avenços. El propi Tribunal Europeu de Drets Humans va concloure que alguns mètodes utilitzats amb les persones trans eren forçats i no exigibles.
Tot i els avenços ILGA emfatitza que encara les persones trans i, especialment, les i els activistes trans es troben en situacions de perill i discriminació preocupants i de risc. L’informe ha estat elaborat per Zhan Chiam, Sandra Duffy i Matilda González Gil i també recull entrevistes a activistes trans, imprescindibles segons el secretariat Trans d’ILGA perquè “No hi ha res que es pugui equiparar al poder de les narratives que sorgeixen des de les pròpies experiències de vida de les persones trans». Les dades recollides són a partir de treball voluntari, a temps parcial i amb escassos recursos.
Aquest informe el podeu descarregar el document en espanyol o anglès.