La pregunta que introdueix l’obra teatral “Limbo” és: Què passa quan t’identifiques amb un gènere que no és el que el teu cos determina?. La pregunta i tota l’obra giren a l’entorn de la reflexió sobre la identitat de gènere, el canvi de cos i la militància de la visibilitat trans a partir de les experiències de coneguts activistes transgènere com Pol Gallofré i Miquel Missé.

 

 

La història del trànsit de la Berta en l’Albert que dubta, que es reivindica, que dialoga amb el seu jo intern i passat mentre la societat l’empeny a certeses que no sempre són fàcils.

“Limbo” és la història del trànsit, de la reflexió sobre el desig d’un cos que no és el propi i la reflexió sobre el propi jo, els dos jo, el passat difícil, el present viscut, el futur possible a partir de la visibilitat i el canvi, a partir del canvi total o de la militància del trànsit.

L’esperança, les pors, la felicitat, el descobriment, l’angoixa… es va mostrant a l’obra a partir de la dansa, la música, l’actuació i la veu de l’actiru, ballarines i la música en directe, que fa viure les emocions de l’Albert-Berta, en la pròpia pell, fa plantejar-se preguntes i reflexions a l’entorn de la identitat i dels models i els estereotips de comportament de dones i homes en la societat.

Limbo és una creació de la companyia l’Era de les Impuxibles-formada per Clara Peya, pianista i compositora, Mariona Castillo, actriu, Ariadna Peya, coreògrafa, Tatiana Monells, ballarina, Miriam Escorriola, directora i Marc Rosich, dramaturg- serà al teatre Gaudí fins l’1 de març. És una obra trasngressora en la forma i en el contingut que ens deixarà amb dubtes, que esvairà certesses i prejudicis

Articles semblants

856

928

878