Ser persona LGTB, i per extensió voluntari o voluntària, és a comarques més difícil que a la capital, Barcelona. A la ciutat, per tant, es redueix la pressió que és el que facilitaria la visibilitat del col·lectiu: hi ha una major sensació de llibertat.

 

 

Però ser persona LGTB a comarques és, cada cop, menys complicat i hi ha gent que ho reivindica davant la sortida “fàcil” de marxar a Barcelona.

Un voluntariat, el de comarques molt centrat en la visibilitat de proximitat: es fa necessari tenir referents locals. Així com la creació d’espais de trobada i el desenvolupament de serveis que necessita el col·lectiu. La reivindicació també forma part de l’ADN del voluntariat de comarques. Especialment en el FAGC Girona que es va crear en temps més hostils, a finals dels 80 del segle passat.

Entre les entitats, els dos casos més paradigmàtics i diferents al territori, trobem el de Sitges i el de Girona. En el cas gironí ha estat el FAGC, nascut a Girona el 1988, és l’entitat degana del moviment LGTB fora de Barcelona i té la particularitat que és la primera localitat, a part de la capital catalana, que compta amb un Consell Municipal LGTB.

El seu voluntariat es concretava amb activisme social: cap cas de LGTBfòbia sense resposta. El seu voluntariat també promovia mitjans de comunicació propis com ara la revista Matissos o Guirigai, un programa setmanal a Ràdio Salt.

Per la seva banda, Girona Orgullosa, que va néixer el 2010, treballa amb voluntariat més vinculat a activitats lúdiques, d’espai de trobada i serveis. A Girona també actuen Brot Bord, Sin vergüenza i Grup de Lesbianes de Girona.

A Sitges, ha conviscut la LGTBfòbia amb les persones autòctones i amb la tolerència amb el visitant estranger que ha dut a aquesta localitat a ser una destinació turística LGTB internacional. L’associacionisme LGTB al municipi va néixer amb AFGAL, que agrupava l’empresariat d’ambient de la localitat, i posteriorment Gay Sitges Link, una entitat oberta a la ciutadania.

H20 treballa en l’àmbit de la comarca del Camp de Tarragona i té, des dels 2000, un major accent reivindicatiu. Des d’H20, com des d’altres entitats del territori, s’ha treballat molt les sinergies amb les entitats locals per arrelar i tenir presència social. En el seu voluntariat també es treballa els mitjans de comunicació com ara la revista Colors que ha complert set anys d’existència.

Brot Bord també actua en l’àmbit tarragoní. Reus va acollir en 2010 el primer Catalunya sense armaris, unes jornades per visibilitzar el fet LGBT arreu del territori i per cohesionar el moviment LGTB català, i que aquest any s’ha fet a Vic.

A Vic, la primer associació LGTB és molt recent, Talcomsom neix en 2010 i compta amb diferents àmbits de treball com ara el social, el cultural i el que ofereix serveis.

Aquest any s’ha creat l’embrió d’un col·lectiu LGTB a Terres de l’Ebre. Un grup de persones s’han organitzat amb motiu de la manifestació descentralitzada que cada any organitza la Comissió Unitària 28 de juny, que va agrupar a centenars de participants i va ser la primera que es va celebrar a Tortosa.

En darrer lloc, hi ha el cas de Som com Som que porta sis anys com a grup LGTB a Sabadell que ha treballat la reivindicació però també ha estat espai de trobada. Tot i ser una ciutat mitjana, les opcions de voluntariat es veuen afectades per la proximitat a la capital.

L’existència del Consell Nacional LGTB per fer xarxa entre els col·lectius i reforçar-los ha dut a iniciatives de visibilització al territori com Catalunya sense armaris. El treball conjunt a partir de la Plataforma LGTB.cat també ha donat l’impuls definitiu a la llei pels dres del col·lectiu LGTB i contra la LGTBfòbia. Un voluntariat necessari per crear referents propers i serveis i espais de trobada que facin possible ser persona LGTB a comarques de forma plena.