Moltes vegades quan pensem en el voluntariat, pensem més en la persona que acompanya gent gran, o que ajuda a organitzar un esdeveniment, una festa, un ball, un festival de cinema, etc. No solem pensar amb aquella que ocupa un càrrec a alguna entitat i realitza tasques de responsabilitat i que dirigeix un equip de persones -altres voluntaries- per acomplir la finalitat de l’associació. Estem parlant de les persones que són tresoreres, secretàries, presidentes d’una Junta, també del i la que dirigeix la revista d’una associació o dels i les vocals. Són voluntariats pocs visibles i, en moltes ocasions, poc reconeguts que fan una feina imprescindible.

 

 

Després Pallás va presidir l’Entitat Europea de famílies LG fins l’any passat, i des de fa 3 anys és presidenta de Famílies LG. Les seves motivacions van ser vàries, entre elles que va sentir la necessitat com a mare lesbiana que algú defensés els seus drets.

Els motius d’Estapé van ser també molt similars als de Pallàs, feia falta un relleu i ja tenia una certa experiència.

En el cas de Juan Sebastian Meyer, president d’STOPSIDA, elegit recentment, la seua motivació ve d’experiències anteriors a entitats com Amnistia Internacional i els seus principis polítics. Si bé a STOPSIDA va començar des del voluntariat de base, aviat va començar a assessorar a la Junta de l’entitat per la seva formació mèdica, com a sociòleg, a més de la seva experiència en entitats, cosa que facilitava que assumís un càrrec.

Les persones entrevistades conclouen que la formació i l’experiència facilita l’assumpció de responsabilitats, però ressalten que per ocupar un càrrec el que cal, sobretot, és voluntat, motivació i compromís.

Les persones entrevistades també coincideixen en que la seva tasca resulta gratificant malgrat les moltes hores i, potser, algun maldecap que les provoca. Reconeixen que cal motivació i disposar d’un mínim de temps raonable sense el qual no es poden exercir funcions de responsabilitat en una entitat.

Tant Ruiz, com Longares, com Pallàs assenyalen la gratificació d’estar fent alguna cosa important que dotarà de drets i serveis a la comunitat LGTB. En el seu cas destaquen com a fites importants la consecució de la unitat d’acció del moviment LGTB a partir de la Plataforma LGTB.cat i de la llei contra la LGTBfòbia. Per la seva banda, Meyer i Estapé destaquen el mateix sentiment pel que fa a la prevenció del VIH i també a l’atenció de les persones seropositives, així com la tasca de visibilització d’aquest col·lectiu.