La nit del passat 9 de novembre, el mateix dia de la caiguda el mur, el mateix dia de la gran festa democràtica a Catalunya es recordava una nit nefasta en què el terror s’apropià d’Alemanya. Una nit en que els nazis, perseguiren destruïren i assassinaren les persones pel seu origen. La nit dels Vidres Trencats.

Poc després també assassinaren moltíssimes persones del col·lectiu LGTB, van portar l’odi a l’extrem, fins a la mort. Però aquest odi encara és latent, existeix en projectes polítics que es legalitzen, en jerarquies eclesiàstiques que el neguen i inciten a donar pases enrere, en la violència de grups organitzats que ens persegueixen i amenacen.

Ja tenim una llei que ens acompanya, però la LGTBfòbia s’ha d’aturar combatent-la, no hi ha prou amb una llei, l’hem de fer complir i l’hem de fer nostra. La societat necessita una educació més justa que reconegui les diferències i els drets a la igualtat d’oportunitats, un sistema de salut que no exclogui, uns serveis d’atenció que ens mirin sense uniformitzant-nos en la norma heteropatriarcal…

La LGTBfòbia s’ha de combatre des de la visibilitat, el compromís i l’exercici dels drets. Així no es voldran cremar llibres, ni tancar aquells i aquelles que són diferents, ni trencar vidres, cap nit.