El proper dissabte 17 d maig és el dia internacional contra la LGTBfòbia, una iniciativa que va néixer per conscienciar sobre les discriminacions que pateix el nostre col·lectiu. Podria semblar que amb el matrimoni, el dret a adopció tot està aconseguit, però no és així. Recentment el Govern espanyol ha deixat de considerar la persecució LGTBfòbica com un motiu per concedir asil polític. Un retrocés important perquè a hores d’ara, i tot i els avenços internacionals, concentrats al continent europeu i americà, estem vivint preocupants retrocessos en Àfrica i Àsia. És un dia per reivindicar els nostres drets però també la necessària protecció legal que aquests requereixen. Potser en el futur la llibertat permetrà no haver de legislar sobre aquesta matèria, però la situació actual demana polítiques actives per la igualtat de drets i oportunitats. La inacció no pot ser la resposta de Governs que es vulguen considerar avançats en aquest àmbit, cal implicació i accions concretes.

Al nostre país tenim en el Parlament una proposta de llei pels drets del col·lectiu LGTB que, d’aprovar-se, seria pionera arreu del món. Un text que havia generat alguna polèmica entre els diferents grups polítics, però que la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va confirmar que es tirará endavant en la marc Trobada de Famílies Lesbianes i Gais. Contra la LGTBfòbia cal que s’implique la societat i també les institucions. A vegades de forma simbòlica perquè se’ns visibilitze com amb la declaració institucional que pel Dia Internacional contra la LGTBfòbia es fa al nostre Parlament des de fa vàries legislatures. Hem de tenir clar que, en l’actual context, no fer res contra la discriminació del col·lectiu és, en realitat, fer en contra. Aquest any, no sempre ha estat així, podem viure un 17 de maig amb la tranquilitat i l’orgull de saber que vivim a un país on aquest tema genera consensos polítics importants -després d’anys de treball associatiu-.