EDITORIAL

En els darrers anys van sortint a la llum casos de menors amb una clara identitat de gènere diferent a la que la seva biologia marca. Casos en que mares i pares han reaccionat amb tendressa i han donat el seu suport a la seva filla, al seu fill; casos on ja de de la més tendra infantessa els han marcat els comportaments, els han corregit “defectes” i els han abocat a la frustració… casos de transfòbia que s’han viscut des de la mirada innocent d’un o una menor que no entenia el que passava per sentir-se bé sent diferent al que el cos i la societat li marcaven i prohibien.

Quan es parla de menors d’edat i de criatures petites es pensa que la identitat de gènere és decidida per qui els educa, poques vegades es pensa en la seva felicitat en aquest sentit. El cas d’una menor transsexual andalusa ha fet saltar les alarmes i la discriminació oculta.

La menor, alumna del colegio San Patricio, de Málaga, gestionat per una Fundació depenent del bisbat va prohibir la menor portar uniforme femení, permetent de forma implícita la seva clara discriminació i impedint la seva identitat sexual.

Aquest fet discriminatori, una actitud “normal” en l’església catòlica, ha provocat altres actituds no menys victimitzants per a la menor, que neguen el seu dret. La Junta d’Andalusia, que, en principi semblava disposada a investigar a fons el cas i obrir un expedient a l’escola, ha actuat com Pilatus i s’ha rentat les mans, malgrat es va comprometre a protegir el dret de la menor i garantir el seu lliure desenvolupament. La Junta ha conciliat en el conflicte i la menor ha canviat d’escola.

És un cas més, un cas actual, un cas en el que la transfòbia es viu des dels 7 anys perquè, simplement, ha estat visible. Els i les menors són víctimes de les decissions de les persones adultes i doblement victimitzades quan l’administració decideix quin ha de ser el seu gènere, únicament possible, i marcat, pel seu sexe biològic. El dret al propi cos és un tabú per l’estat, per les administracions, ho és en el cas de les dones de totes les edats, ho és en el cas de les persones transgènere, sigui quina sigui l’edat.