En menys d’un any hem viscut, en el context internacional, vuit sortides de l’armari d’esportistes LGTB. I estem contents, ho hem de dir. El darrer ha estat alemany Thomas Hitzlsperger, centrecampista alemany que jugava en la lliga alemanya de futbol. Abans, farà poc més d’un mes, va ser el jove un saltador britànic de trampolí de 19 anys -medalla d’or en el Campionat Europeu de Natació de 2008 i medallista olímpic-, Tom Daley a un vídeo a youtube i al qual ja li vam dedicar l’editorial Salt fora de l’armari. A l’octubre va ser el boxejador portorriqueny, Orlando Cruz, qui va sortir de l’armari. El lluitador nordamericà de lluita lliure, Darren Young, ho va fer a l’agost. A l’abril Jason Collins es va convertir en el primer jugador de la NBA que reconeix la seua homosexualitat. En el mateix mes també va sortir de l’armari la jugadora de la NBA Brittney Griner, i al març la lluitadora d’arts marcials mixtes, Fallon Fox, que va fer públic que era transsexual. Fox ha estat la que més rebuig ha patit, especialment a les xarxes socials. Robbie Rogers, futbolista nordamericà, va parlar obertament de la seua homosexualitat al febrer.

Encara queda molt per fer aquest àmbit, però, podem afirmar que estem davant de l’inici d’un període de major visibilitat LGTB a l’esport? És difícil de saber, ens cal perspectiva. Potser són sortides de l’armari aïllades, però, ho reconeixem, som optimistes, volem ser-ho, i preferim pensar que estem davant d’un nou escenari. Si bé, malauradament, la situació segueix sent de repressió dura a països asiàtics, africans i en molts dels països de l’antic bloc soviètic, encapçalat per Rússia. En molts països de l’Europa Occidental i una majoria dels que pertanyen al continent nordamericà i Oceania l’homosexualitat, la transexualitat i la bisexualitat està, relativament, normalitzada. I és aquí, especialment als EUA, on s’estan produint les esmentades sortides de l’armari.

La més recent, la de Thomas Hitzlsperger, té l’avantatge que ha estat un futbolista reconegut a Alemanya i, per tant, surt de l’armari un referent esportiu del país. El problema és que, un cop més, com la majoria dels escasos referents LGTB esportius: ho fa quan ja està retirat, des de setembre, perquè no afecte a la seua carrera. Sent alhora un referent positiu constata que per triomfar no es pot ser visiblement gai encara o que, si més no, generarà problemes. Amb tot, no cal oblidar que Alemanya és un país en el qual es va signar un acord pioner entre el seu Govern i la Federació Alemanya de Futbol per promoure la visibilitat LGTB a l’esport. Senzillament, tot un exemple a seguir. Als EUA, on s’han prodüit la majoria de les esmentades sortides de l’armari, també hi ha hagut la declarada intenció de promoure la visbilitat LGTB, en aques tcas per part de les entitats: les federacions de fubtol i hockey nordamericanes. Tot un altre exemple a seguir.

El cas del Tom Daley és el d’un esportista en actiu, jove i exitós parla de la seua bisexualitat de forma clara, normalitzada i positiva: diu que ara té una parella home i que és feliç amb ell i el presenta a les xarxes socials amb total naturalitat. El cas d’Orlando Cruz, Robbie Rogers, Darren Young y Brittney Griner potser menys sonades, són referents positius, entre altres coses, perquè han aconseguit seguir en actiu. En el de Collins, almenys per ara, no ha trobat un equip on seguir jugant.

Ara cal seguir avançant. Calen més sortides de l’armari. Un impuls per part dels governs i de les federacions esportives. I, en el nostre cas, referents més propers a la nostra realitat, catalana o espanyola, i a ser possible d’esports tan populars com el futbol o el basquet. I, perquè no?, un acord català per la visibilitat a l’esport com l’alemany o que siguen les federacions esportives les que donen l’impuls com al cas dels EUA.