En el cas de Brasil o de Colombia la justícia ha estat un element d’avanç dels drets del col·lectiu LGTB ja que han reconegut el matrimoni entre lesbianes o entre gais a partir d’històriques sentències judicials en uns països on els polítics no s’han atrevit a fer front als grups religiosos LGTBfòbics. A l’Estat espanyol el Tribunal Constitucional consagrava el dret al matrimoni per a lesbianes i gais en una sentència emesa el novembre de l’any passat. El tribunal constatava l’acceptació social de la nova llei com a un dels arguments per no donar la raó als que recorrien en contra del matrimoni igualitari. La justícia era, en el cas espanyol, un estament que reconeixia els avanços que s’havien produït a la política. En el cas australià i indi, segons s’ha pogut coneixer a partir d’informacions aparegudes durant la setmana passada, l’àmbit judicial s’ha configurat com a un element LGTBfòbic i de retrocés en els drets del col·lectiu. En el cas d’Austràlia el seu Tribunal Superior va anular, per inconstitucional, la llei que permetia el matrimoni igualitari a Canberra. En el cas de la Índia, la setmana passada el seu Tribunal Suprem va dictaminar el restabliment de l’article 377 del codi penal que prohibeix les relacions sexuales entre persones del mateix sexe.

Tal i com ja vam recordar en l’editorial Rússia, un repte per al moviment LGTB l’internacional és un repte de vida o mort per al moviment LGTB. Quan més països reconeguen els nostres drets, més consolidats estaran, quants més retrocesos sumem més en perill estaran. No ens podem permetre ni un retrocés ja que qualsevol pèrdua de drets arreu del món ens afecta a tots i totes. El moviment LGTB internacional, el màxim exponent del qual és la ILGA, hauria de repensar estratègies i actuar amb contundència amb situacions d’aquest tipus demanant que l’acció diplomàtica dels països més avançats en matèria LGTB incloguen en la seua política internacional aquest punt. Un dret que sembla consolidat pot retrocedir en qualsevol moment. El que ha passat a Austràia i Índia és un avís del que pot passar sinó actuem. No podem romandre quiets mentre en altres parts del món la LGTBfòbia s’imposa.