EDITORIAL

Aquests dies té lloc la tretzena edició del Festival Internacional de Cinema LGTB de Barcelona del qual en podreu saber més en l’entrevista que vam realitzar al seu director Xavier Daniel. El festival ha comptat amb la premiere europea del documental de Ventura Pons “Ignasi M.”, i amb la primera pel·lícula d’Antonia San Juan com a directora. A més compta amb curts de més de vint països diferents que parlen sobre la situació del col·lectiu LGTB arreu del món. El festival té un caire clarament professionalitzat i competitiu. En juliol té lloc la mostra Fire!!, de cinema LGTB i organitzada des del Casal Lambda, que va per la seva 18a edició, i que està plenament consolidada i el ja tradicional espai de lesbianes a la Mostra Internacional de Cinema de Dones. Tots tres són un èxit de públic entre els quals hi ha membres del col·lectiu però també d’aquells que volen disfrutar del bon cinema.

Tant el Festival com la Mostra són símbols de la normalitat del col·lectiu al nostre país, especialment a la seua capital. Una normalitat que té mancances i coses a millorar: a l’ensenyament, als mitjans, a la legislació, etc. No podem oblidar que l’escola encara es un espai insegur per als nens LGTB, que als mitjans encara hi ha LGTBfòbia i que s’està tramitant una llei pels drets del col·lectiu i per combatre i prevenir la LGTBfòbia. Amb tot, permeteu-nos que de tant ens congratulem de tenir determinades conquestes plenament assolides i, ho hem de dir, tenir tres cites anuals per veure cinema LGTB és tot un luxe del qual ens n’hem d’alegrar.