EDITORIAL

L’avanç, o si més no el no retrocés, dels drets i llibertats del col·lectiu LGTB arreu del món és un dels reptes fonamentals del moviment LGTB en l’actualitat. En alguns països, de l’àmbit ocidental i llatinoamericà, s’ha produït un important i recent reconeixement dels nostres drets i s’ha consolidat el suport social majoritari que aquests tenen. Ara mateix en aquells països seria difícil una tornada enrere, però un context internacional LGTBfòbic podria canviar aquesta situació. De fet, quan es produeixen les millors notícies per al moviment, sembla que també se’n produeixen les pitjors, tota una paradoxa. Rússia és un símbol d’aquest retrocés que s’està vivint en determinats països, tot i que no és només l’únic exemple, pel seu pes polític en el context internacional que el converteix en referent.

En aquest sentit, urgeix que les entitats LGTB reforcen les seues actuacions com un lobby internacional de pressió pels drets i llibertats del col·lectiu. La ILGA, nascuda al 1978, és l’eina del moviment per a actuacions internacionals, però el que ara ens cal és la mobilització de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i també l’opinió pública internacional a favor de les nostres llibertats i en contra dels retrocessos. En un primer pas, i d’urgència, la feina haurà de ser per la despenalització a països com Uganda, com Rússia i tants d’altres que no surten habitualment als mitjans. Alhora, el moviment ha de fer, com tan bé ha sabut fer a molts països, una feina de visibilització del col·lectiu que li permeti assolir el suport majoritari cap als seus drets i llibertats. I, com a darrer objectiu, perquè no somniar, fora interessant assolir un marc internacional de protecció de les nostres llibertats i organismes que vetllin pel seu compliment. Una proposta, aquesta darrera, que queda lluny encara, però qui ens havia de dir que podriem tenir una llei contra la LGTBfòbia i tot just ara s’està tramitant al Parlament de Catalunya.

Per això resulta molt important la tasca de conscienciació i la mobilització del propi col·lectiu LGTB. Les persones LGTB hem de ser motor amb la nostra participació d’un moviment de l’opinió pública internacional que ature el creixement de la LGTBfòbia en determinats països. En aquest sentit, concentracions com l’organitzada per la Plataforma LGTB.cat el passat 3 de setembre a Barcelona, i que va comptar amb centenars d’assistents, van pel bon camí. Les protestes internacionals continuades suposarien un seriós cop d’atenció als governs LGTBfòbics. El que passa a Rússia o a Uganda ens afecta. Els drets civils, i no només del col·lectiu LGTB, es troben influits pel context internacional i no poden acceptar ni un pas enrere, és més hem de provocar que es produesquen passos endavant.