EDITORIAL
 
En maig de 2011, el Tribunal Suprem de Brasil va reconèixer legalment els drets de parelles homosexuals i els va igualar als de les heterosexuals. Això va suposar un pas endavant històric que duia a què el sistema judicial d’aquell país fos més avançat que el polític. Els partits brasilers encara no han aconseguit posar-se d’acord per aprovar una legislació que reconega les unions entres gais o entre lesbianes. La justícia, en un marc legal democràtic basat en la igualtat i la garantia dels drets civils -sempre que no hi haja un biaix ideològic- tendeix a reconéixer els drets del col·lectiu. Un altre exemple més proper és el de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre el dret a matrimoni entre persones del mateix sexe. Aquesta es va argumentar en base a un marc legal construït en els anys setanta del segle passat, quan el reconeixement legal d’aquestes unions no era ni entre les reivindicacions del moviment LGTB, que llavors tenia altres prioritats més urgents com la despenalització i combatre la repressió i la discriminació. I tot i així, va ser possible.

La setmana passada hi va haver vàries notícies sobre sentències judicials que en la majoria casos suposaven un avanç en els drets del col·lectiu LGTB. Una sentència del Tribunal Constitucional Alemany va eliminar les restriccions que limitaven el dret a adopció per part de les parelles homosexuals per considerar-les contràries a la igualtat i al seu ordenament jurídic. Una altra del Tribunal Europeu de Drets Humans reconeixia el dret a adoptar de forma conjunta a una parella de lesbianes austríaques que no se’ls hi havia reconegut al seu país, una situació que es titllava de discriminació.

Malauradament no totes han estat positives. S’ha de citar el cas del Tribunal Suprem de Puerto Rico que va denegar el dret a l’adopció a una parella de lesbianes en una sentència feta pública durant la setmana passada. Els jutges responsables de la sentència van negar drets al col·lectiu LGTB, i ho van fer amb arguments LGTBfòbics, masclistes i alguns de caire religiós segons recull el mitjà especialitzat en notícies, Anodis. Encara queda pendent un possible recurs al Tribunal Suprem Federal dels Estats Units del qual forma part Puerto Rico, un país que está en ple debat sobre ampliar els drets a les persones LGTB. Si un jutge pot usar arguments religiosos per negar drets a un col·lectiu és que, de fet, no hi ha una separació clara entre religió i política. Aquest cas serveix per recordar un altra condició important per assolir la llibertat sexual, el laïcisme sol ser un aliat perquè els drets del col·lectiu LGTB avancen.

En aquest sentit, un sistema democràtic i el laïcisme són condicions favorables, però no suficients, per a que la llibertat sexual avance. No hem d’oblidar que durant dècades hi ha hagut països organitzats com a democràcies parlamentàries que no només no han fet costat als drets del col·lectiu, sinó que n’han potenciat la seua persecució i repressió. Cal, a més, un fort moviment reivindicatiu LGTB que lluite pel seu alliberament. A més, cal tenir en compte que els jutges i les jutgesses només poden dictar sentències favorables a la llibertat sexual si hi ha un marc legal que ho permet. Per això, la lluita pels drets del col·lectiu LGTB, pels drets humans i per una democràcia més avançada són, al cap i a la fi, la mateixa.