L’aposta per assolir un estat propi de l’actual Govern català pot afectar a la prevenció del VIH/SIDA? Pot semblar estrany unir conceptes que no tenen res a veure com sobiranisme i lluita contra la sida. De fet, assolir un estat propi català , com formar part de l’Estat espanyol, no és incompatible amb una política de prevenció del VIH/SIDA eficient i amb resultats. Però en els darrers dos dies hem assistit a una dura polèmica plantejada en aquests, almenys poc habituals, termes entre dues plataformes: la Confederación Española de Asociaciones LGTB (COLEGAS) i el Comité 1er de Desembre Catalunya.

Tot va començar quan COLEGAS va emetre un comunicat en el qual afirmava que les polítiques de prevenció del VIH/SIDA havien fracasat a Catalunya entre el col·lectiu d’homes que tenen sexe amb homes (HSH). La plataforma es basava en les estadístiques que assenyalen que, dels nous casos de contagi del VIH/SIDA, a l’Estat espanyol el 54% són en el col·lectiu HSH, mentre que a Catalunya és el 61%, set punts més de diferència. Dades que ningú rebat, però que tenen diferents interpretacions. Així COLEGAS demana “un gir radical en les polítiques de lluita contra el VIH/SIDA en el sector homosexual” i atribueix el major pes a Catalunya del col·lectiu HSH en els nous contagis al “fracàs dels plans de prevenció”. A tot això, Rafael Moral, secretari general de COLEGAS, afegeix que “el Govern d’Artur Mas ha de parar més atenció a la sanitat i menys als seus rampells sobiranistes”. I són aquestes les declaracions més polèmiques. S’arriba a citar a Catalunya com a exemple “arquetípic” del fracàs de “les polítiques de prevenció del VIH/SIDA tradicionals aplicades per diferents institucions públiques i ONG durant els darrers anys”.

La resposta de les entitats catalanes

La interpretació de les dades per part de les ONG catalanes i de lluita contra el VIH/SIDA remarquen, en canvi, els bons resultats de la prevenció entre el col·lectiu HSH. Acusen a COLEGAS de “manipulació de dades” i de tenir “interessos polítics més enllà de la prevenció” i asseguren que “no fan cap favor al tercer sector i encara menys a la prevenció del VIH/SIDA”. Les dades, per tant, no són contestades sinó interpretades de forma diferent: “Si la prevalença a Catalunya és major és precisament per l’èxit de las polítiques de prevenció i detecció que es realitzen conjuntament entre les entitats que treballen a l’entorn del VIH/SIDA i l’administració catalana”, s’afirma al comunicat fet públic pel Comitè 1er de Desembre i la Coordinadora LGTB de Catalunya. Les dues plataformes afirmen que COLEGAS utilitza la prevenció del VIH “com a estratègia contra el dret a decidir del poble català” amb una actitud que consideren tendenciosa i que “ratlla també en la il·legalitat, i mereix tenir resposta per part del Pla Nacional de la Sida”.

En aquest sentit, Montse Pineda, presidenta del Comitè 1r Desembre, ressalta que “en aquest moment històric, la defensa de la prevenció del VIH en el col·lectiu HSH mai ha d’utilitzar-se com a argument partidista”. I afegeix que “amb la prevenció del VIH no es juga, i si es fa, és immoral i hauria de ser jurídicament penalitzat”. D’altra banda, Joaquim Roqueta, Secretari General de la Coordinadora LGTB de Catalunya critica que el Ministeri de Sanitat ha deixat de subvencionar programes de prevenció d’entitats “malgrat la seva demostrada eficàcia”.

COLEGAS és una confederació sense presència a Catalunya, que va nèixer a Andalusia fa 24 anys, on té la major implantació, tot i que té delegacions en 7 comunitats autònomes més. D’altra banda, l’altra plataforma d’àmbit estatal, la Federació Estatal LGTB, que té presència arreu de l’Estat, no s’ha significat en aquesta polèmica, almenys de moment. La Coordinadora LGTB, nascuda el 1986, és una plataforma d’àmbit català que acull a 8 organitzacions més, mentre que el Comitè 1er de Desembre reuneix a totes les entitats catalanes que treballen en la prevenció del VIH/SIDA.