Que hi ha segments de la societat que són obertament homòfobs no és una novetat, però la preocupació que crea en el col·lectiu LGTB l’exercici obert, els comentaris frívols, la exhibició d’arguments clarament discriminatoris… és gran.

A nivell internacional cal destacar el cas d’Uganda on el President del Parlament ha anunciat que el proper mes de desembre s’aprovarà una llei que penalitzarà amb la pena de mort els actes homosexuals.  L’església catòlica ha exigit al govern ugandès l’aprovació de la llei com un “regal de Nadal” segons han recollit diverses fonts.

El diari espanyol ABC ha recollit unes declaracions dels activistes catòlics antiLGTB que declaren:

President, no podem romandre plegats de braços donant l’esquena a un fenomen destructiu que està passant al nostre país. Per tant, com a ciutadans responsables, ens sentim obligats a portar aquest assumpte a la seva atenció com a líder del Parlament … així els legisladors podran fer alguna cosa per abordar el deteriorament de la situació ràpidament en la nostra nació”.

Així doncs, l’església, un cop més, evidencia la seva homofòbia de forma clara i opta per càstigs extrems i violents. Val a dir que actualment a Uganda el Codi Penal ja recull l’homosexualitat com a delicte i que s’estan portant a terme assassinats violents a activistes LGTB de forma quotidiana. Tanmateix les lesbianes són objecte d’una curiosa “aplicació terapèutica” per curar la seva homosexualitat: la violació. Algunes activistes lesbianes d’Uganda han estat violades de forma reiterada per tal de “curar-les” del seu lesbianisme, algunes d’elles han patit també altres actes violents i inclús han arribat a ser assassinades.

Però l’homofòbia violenta i despietada no és només una expressió de països on la democràcia és lluny de les institucions a Europa és un apràctica comú en alguns països d’influència catòlica com ara Polònia o d’estats aparentment aconfessionals com l’estat espanyol. Malgrat els avenços en el reconeixement de drets per al col·lectiu LGTB alguns sectors conservadors i de la jerarquia catòlica han expressat la seva exigència de negar aquests drets i defensar la família tradicional.

Sense anar més lluny, l’organització ultraconservadora Hazte Oir va denunciar ahir a Nacions Unides la seva indignació i ofensa  “davant de la recent sentència del TC a favor del matrimoni homosexual. Han fet una sentència en contra dels drets dels nens pel caprici d’una minoria”. Els arguments ultraconservadors espanyols s’assemblen perillosament als argument dels sectors conservadors ugandesos.

Tanmateix en l’àmbit polític també segueixen havent intervencions homofòbes importants només cal recordar la piulada de la dirigent de Nuevas Generaciones del PP en la que reclamava la cura de l’homosexualitat

Respectar els homosexuals? Per descomptat que els respecto. No fan mal a ningú, només a si mateixos. A veure si algun dia descobreixen la cura

O les paraules de Duran Lleida que en el seu bloc va defensar que es  ” faciliti i doni suport al trànsit personal de l’homosexualitat a l’heterosexualitat” i va carregar contra les polítiques de l’anterior govern pel fet de ser “l’únic govern que pertany a la Internacional gai i lèsbica” tot expressant també la seva critica pel fet que la Generalitat preparés, en aquell moment, “una norma única a Europa sobre drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia“. Actualment la Generalitat ja ha deixat de formar part de la ILGA i encara no s’ha aprovat cap llei, com reclama el col·lectiu, contra l’homofòbia.

El reconeixement dels drets a les persones LGTB és imparable arreu però l’homofòbia segueix present i visible.