La sentència del Tribunal Constitucional ha portat més cua de l’esperada, fins i tot més enllà del que podríem qualificar d’homòfobs habituals. A les ja esperades reaccions contràries d’Església Catòlica, sectors del PP i UDC o la dreta mediàtica espanyola, s’ha afegit d’altres veus menys esperades. Ens referim a les declaracions de la setmana passada de Joel Joan, actor, i d’Artur Mas, president de Catalunya i candidat a la reelecció per CiU el 25-N. No es tracta d’una homofòbia directa, clara, evident i recalcitrant com la que practiquen els partits, institucions i mitjans abans citats, sinó d’una més subtil i que per alguns enfronta artificialment independentisme contra drets del col·lectiu LGTB, almenys aquesta és la interpretació que han fet des de les entitats LGTB.

Repasem els fets. El mateix dia de la sentència Joel Joan va ser entrevistat al programa 8 al dia de 8 TV i a la desafortunada pregunta “Espanya és millor ser gai que català?” li va seguir una resposta també desafortunada “sens dubte”. A més, afirma que “en España se pueda cambiar de sexo pero no de nacionalidad” i afegeix que sentia enveja del respecte que havien aconseguit el col·lectiu LGTB a l’Estat espanyol. Dos dies després, el 9 de novembre, va ser Artur Mas, president de la Generalitat, qui va pronunciar una frase molt similar: “Entenen més el matrimoni gai que Catalunya”. Aquell mateix dia diferents líders del moviment LGTB català es van posicionar a les xarxes socials en contra d’aquestes declaracions i avui han fet un comunicat al respecte de forma conjunta.

Reaccions d’entitats LGTB

Les entitats LGTB catalanes qualifiquen “com a mínim de desafortunades” del candidat de CiU, Artur Mas, entre d’altres personalitats públiques durant els darrers dies, on es compara la sentència del TC sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe i la sentència del mateix tribunal sobre l’Estatut de Catalunya i les relacions entre Espanya i Catalunya. Les entitats demanen als candidats i candidates al Parlament de Catalunya “que no contraposin els dos fets, perquè res tenen a veure i, a més, és una obvietat que no és incompatible, ser gai o lesbiana, bisexual o transsexual amb ser català”. És més “els drets i llibertats individuals i en concret, la llibertat sexual i l’alliberament LGTB són intrínsecs a l’alliberament nacional i de classe”. Així s’han manifestat la Coordinadora de LGTB de Catalunya, el Casal Lambda, les Famílies Lesbianes i Gais, i el Front d’Alliberament Gai de Catalunya en un comunicat. En aquesta sentit, també s’han manifestat l’ex Secretària de Politíques Familiars i Drets de la Ciutadania, Carme Porta, a l’article Ai Joel… vull entendre-ho però no puc publicat avui a El Periódico. En aquest article, Porta indica que encara que el Tribunal Constitucional hagi reconegut la validesa legal del matrimoni entre homosexuals i hagi negat els drets nacionals de Catalunya “són dues notícies diferents. Alegrem-nos per una i seguim lluitant per l’altra però no les enfrontem”.

Tanmateix, les entitats LGTB esperen que el dret a contraure matrimoni no s’usi electoralment en contra d’un col·lectiu, que encara a hores d’ara pateix discriminacions i en tot cas, s’aprofiti per continuar lluitant en el camí del reconeixement i respecte a totes les persones per assolir un país més just socialment. Per tot plegat, les entitats LGTB, demanen que “els candidats i candidats a les eleccions al Parlament de Catalunya expressin públicament el seu compromís polític per recuperar, implementar i aprovar en el transcurs del primer any de la nova legislatura La Llei Contra la Homofòbia”, el projecte de llei de la qual resta aturat des de l’any 2010.